EM VINC A REFERIR

F5

2009-03-31T23:20:00.006+02:00

Necessito un F5.

"ACTUALITZAR", quina enveja, poder apretar tan sols una tecla i "patapam" actualitzat.

La mentalitat, els prejudicis, les primeres impresions, la tolerància, les manies, els costums,... en general sóm animals de costums, uns més que d'altres, això està clar, però per lo normal, no acostumem a canviar gaire sovint fins que................la vida ens ensenya que estem equivocats. Doncs ha arribat un moment d'aquests en el meu dia a dia, necessito un F5.

No és fàcil, et pots creure que ja l'has fet, fins hi tot pots dir i pregonar-ho als quatre vents i per això pensar-te que ets millor, que has vist la llum, que ja hi veus més clar que la resta de la humanitat però seran els nostres actes i les nostres activitats quotidianes les que ens diran si hem apretat la tecla correcta.

Demà, 1 d'Abril, un dels primers dies després del F5. Suposo

Funcionari

2009-02-25T17:53:00.004+01:00

"No ho hagués dit mai", però últimament s'han donat moltes situacions al meu voltant que em fan no dir mai més aquesta frase.

La penúltima, perquè la última va ser dissabte gracies a la "Peña" , és acabar sent funcionari de l'administració pública i per tant de tots vosaltres. Concretament a nivell local. Al Abril seré personal funcionari a l'Ajuntament de Palamós i prego que a partir d'ara no hi hagi cap tòpic ni cap costumisme amb els meus futurs companys de penúries. Sóm necessaris!!!

La crisi és pal·lesa, en uns camps més agruejada que en d'altres i les situacions porten a buscar-se la garantia del treball, però trobo superfort que la feina sigui indefinida de per vida, però com en aquest cas el beneficiat sóc jo, doncs mola. O sigui que a partir d'ara Funcionari.

Veurem que passa amb el canvi de la selva privada a la sabana pública, ens acostumarem?

Collserola "en un pañuelo"

2008-12-25T14:50:00.002+01:00

Ding dang dong, ding dang dong!!!!, les 12 van tocant i "moi" surt de sopar a casa de mon germà. Aviadet, que el 25 vull sortir amb la bici per Collserola, aprofitant que he baixat a fer les comilones amb la familia.
A les 9 del matí, disfressat de ciclista, marxo cap a Collserola , pim pam, pim pam......quans pisos amb el paperet "SE VENDE ", serà Barcelona finalment una ciutat fantasma?......continuuo , pim pam,....arribo al Velòdrom d'Horta.
Enfilo amunt i ja començo a detectar inifinitats de Kleenex a cada revolt una miqueta obscurs, i penso, ¿quantes festes particulars que es foten els amants no emancipats? però la mesura em desborda en quan a tots i cadascun dels revolts de cada pista que he passat m'hi he trobat més de 20 o 30 Kleenex estarrossats per terra. Això si, de làtex res, clar que tampoc m'he dedicat a desenvolicar cada mocador i no se que s'hi amagava.
Per tant, puc dir que Collserola "és un pañuelo" o la montanya del Amor no emancipat o del Amor infidel!!

Bones festes!!!

Bones Festes

2007-12-21T13:28:00.000+01:00

Passeu bones festes i sigueu bons per uns dies, que dolents ja en sóm la resta de l'any.

pd. Ato, et prenc la nadala.

i tu com ho fas?

2007-12-14T00:08:00.000+01:00

No us sabria explicar el perquè. Si ho vaig llegir en alguna revista de la pelu o ho vaig escoltar al “tomate”, però sempre em fixo amb el mot que fa servir la gent per despedir-se.
Jo , sempre, sempre, sempre, dic adéu, ni adiós, , ni ciao, ni lueguitos, ni see you later, (see you later, els que em coneixen saben que el meu anglès és de la mateixa escola que la del Ansar) com a molt, si vull donar un toc interessant, dic “fins la propera” però en comptades ocasions i si vull donar imatge de culte.
Adéu trobo que és més català, que és més nostre, fa més Canigó, més carmanyola, a més l’acompanyo d’una pujada de celles i una lleugera elevació de la cara que em sembla creen una unió més propera amb la persona que el rep. En canvi, un “adiós” és més espanyol, castís, més “queso manchego”, és agressiu , amb el risc que té que al pronunciar la s sorda, surti disparat algun capellanet, no, no, “adiós” no m’agrada gens i tampoc m’agrada massa que se’m despedeixin amb aquesta paraula, em dona la sensació que darrera d’ella hi ha una frase oculta dient-me “hable en castellano o no te quiero volver a ver”, sembla més una paraula de adéu, però adéu per sempre, de adiós, fins mai més. O sigui que si mai us dic adiós, és adiós i si us dic adéu és adéu. Està clar,no?

La llibreta de futbol

2007-12-03T13:24:00.000+01:00

Dissabte al vespre, com no podia ser d'altra manera, un servidor estava al camp Lluís Companys gaudint d'una nit de futbol.

Vaig veure el partit entre un equip de futbol i un grup anàrquic de jugadors que juguen vestits amb la mateixa samarreta.

El resultat ja el sabem, 1-1, que al Puyol l'haurien d'haver expulsat, que si dos travessers, que si Messi és bonissim (quan no s'amaga a la banda la resta del partit), que si el Rikart és un entrenador pèssim que tots li guanyen la partida, però la "moraletja" amb la que em quedo, és que els pericos tenim un equip de futbol, amb un entrenador excel-lent, i equip tècnic que treballada de debò i un president una mica cagadet, perquè no entenc que foten els Boixos Nois a les grades del camp, a l'únic estadi que els deixen entrar, i que a més aconsegueixen passar bengales i llençar-les a la resta del públic amb total impunitat per part dels cossos de seguretat. Està clar que d'indesitjables n'hi ha a tot arrèu i aquests no representen als culés, d'això n'estic segur, de la mateixa manera que els Brigades no ens representen a nosaltres.

Tornant a la part esportiva, la lliga potser si que l'Atletic de Madriz hi té possibilitats, tantes com el Villarreal, perquè veient el Madrid, els Culerots, Sevilla i València, no sé pas qui s'ha d'emportar el campionat.

I el Ronaldinho, buf, que n'està de passat de forma, es dèu menjar els Big Mc de tres en tres.

Edmilson - T'estimo

2007-11-22T22:12:00.000+01:00

I això ho diu un paio que com a molt ha jugat el 30% del temps que porta fitxat.

Per ell, i per les ovelles negres del vestuari.

Problema de Llògica

2007-11-20T08:06:00.000+01:00

Al mon hi ha persones. ( en principi).

Les persones ens dividim en homes i dones ( també en principi).

Els homes conduïm i les dones "també".

El primer any de tenir el cotxe el vaig pintar per eliminar els tunnings causats pels pilars del garatge.

Els següents 2 mesos s'han tornat a moure els pilars TRES VEGADES MÉS precipitant.se sobre el cotxe, JUST quan el conduia la meva "costella".

Resposta al problema:

Encara s'emprenya quan no aixeco la puta tapa.

Nota: Les respostes tipus, matxista, sexista, classista, racista, pericu, etc.... DESCOMPTEN 5 PUNTS.

Ho és o no ho és

2007-11-12T18:25:00.001+01:00

-Xxxxxiiiuuuuuuuuuu, xiuuuuuuuuuu!!! (en llenguatge boletaire,...... ¿on ets?)

-ffffffffiiiiiiiiiiiiiipppppppp, fiiiiiiiiiiipppppppppp!!! (tb en llenguatge boletaire,...... aquí, i tu?

-aei, (.....aquí ). Mira, (treu pit), que et sembla?

- Mataparents (sense mirar.li la cara), dolent, i molt!!

- Calla boig (encara amb la panxa fora).

- Tu mateix. Talla'l, si es torna de color blau, fora.

- No s'ha tornat de cap color. Un cep , segur!

- Però té esponja a sota, vols dir?

- Si, home, per collons.

- val, val, doncs un cep. Però tan gran, per aquí i que ningú l'hagi collit, és raru!

-va, va, segur que ho és.

.......

-Partim-lo.

-Segur, Jordi, l'has trobat tu (ai, ai, ai).

- No home, però hem anat junts, a meitats i no se'n parli més.......

Potser aquest és l'últim post del blog. Avui soparé el suposat Cep.

Esperem que el Puji sigui bon boletaire.

i em relaxo

2007-11-05T17:27:00.000+01:00

I em relaxo, i no patiu que no m’ha caigut cap quescu ,..... em relaxo perquè puc explicar-vos l’excursió del últim cap de setmana d’Octubre.

Al Juny ’07 varem començar a preparar una ruta de cap de setmana amb bicicleta. Primer es va decidir el mes, després la zona i finalment, quan ja s'acostava la tardor, varem concretar els dies, lloc i personal.“In resum” que diria un que conec, l’excursió era 28 i 29 d’Octubre, la ruta, “la dels contrabandistes”, i la gent, permeteu-me us presenti:

En Santi Kameni, l’organitzador del event i un gran paio
En Maju, el “puretilla” segons el dni, però busca’l.
L’Alex, un petit que no calla, la mare que el va parir, no calla!!!
En Pep, el més fort, amb febre i grip inclosa.
La Mireia, veure per creure.
El Titi, sense comentaris.

Sense entrar en si llarg, difícil, desnivell, punxades, cansat, diners,....etc., només us vull explicar la gran sensació que dona està en un lloc on no toca. A l’estació d’esquí de Pal, nevada completament, un dia radiant, amb el silenci d’estar sols en mig de tanta natura i per sort, sense vent, un silenci que diu molt, que et fa rumiar moltes quotidianitats (l’últim cop a la vida que escric quotidianitats), amb l’únic soroll de la bicicleta xafant la neu i els bufecs. Una gran sensació que no sé si repetiré mai més, perquè la sort va estar de cara, no ho neguem.

Us ho recomano!!

Escriure Res

2007-10-10T21:28:00.000+02:00

Sense res a punt.
Provar d'escriure el "res" que tinc pensat per poder anar afegint paraules i convertir-ho en frases, a poder ser, amb algun sentit, si més no, que semblin que m'il-lumino de tant en tant i simular que tinc pensament coherents i trascendentals .
Si és que l'únic que vull és passar-m'ho bé, passar-m'ho molt bé i cada dia millor. I us asseguro que ho aconsegueixo bastant. Sort? Potser si,.... jo prefereixo pensar que desitjo poques coses.
Ara m'estic posant trascendental, cal parar d'escriure.

I demà ja farà quinze dies de les primeres pluges, a buscar Bolets!!!!

Sr. Roche:

2007-09-19T15:42:00.000+02:00

Benvolgut Sr. Roche:

Després d'haver llegit això ,avui, li faig saber que pel proper 14 d'Octubre pot comptar amb nosaltres, l'equip del Cop de Mall.

Ens presentem com equip d'una nació independent de la blocosfera, amb identitat pròpia, amb uns costums, amb una llengua autòctonaa, amb l'himne interpretat per la Núria Feliu, escut i bandera.

Pels patrocinadors no cal patir, ja que el nostre catxet és assequible per la federació, només per 180.000 €, i no cal dir, que l'única autorització que hem de demanar és als/les nostres/as costelles, ja que a la "Real Federació Española de Futbol" li fem el mateix cas que als contertulians de "supervivientes".

Així és que, en cas de no trobar a ningú més, pot comptar amb nosaltres.

L'alineació encara està per perfilar, però crec que podrem comptar amb:

Puji a la porteria - per una qüestió de m3.
Zinc, Txell, Charlie, Gerard, a la defensa, per destralés i per directes, tenen llesques per tots.
a la mitja jugariem amb oscar del 7m76 i en Dani del Espai com a cervells per repartir el joc , i la velocitat de resposta del Clint i el Mikel a les bandes ens aniran molt bé.
A la davantera posariem la finura i l'elegància de la Tarambana i la Joana.

Això, si l'evolució dels lesionats no millora.

Com a president tenim en Chamb ( per la guita ) d'entrenador a l'Avi per la sabiduria i experiència, el vei com a delegat i al farlopa com a metge, (per aquests polvets blancs que curen tan ràpid als lesionats, :-) .

Darrera l'staff , venim tot el que seria l'afició, la millor del món, i aquests si que sóm la millor del món.

Així que sapiga que per falta d'equip no pot quedar el jugar aquest partit el 14 d'Octubre, més facilitats a les instruccions del Ikea.

Sempre meu:

Oriol

Qualsevol motiu pot ser bò.

2007-09-17T17:21:00.000+02:00

Tria el teu:

Qué aquest sigui el post 100!!

Qué avui caiguin els 34 !!

Qué el Puji torni de gastar calés a Australia!!

Qué l'Espanyol guanyi el primer partit de lliga!!!

Qué la "Selección" hagi perdut la final, gràcies Russia!!

Qué un dia com avui el 1920 neixés en Montgomery Cliff!!

Qué la Mirella Grisales conquisti a Cristiano Ronaldo "por su culo" !!!

Qué Rebeca "destape" a Amor i deixi Gran Hermano!!!

o Qué Pamela Anderson hagi sigut "pilili" per 180.000 € el coet!!!

Qualsevol d'aquests motiu pot ser bò perquè avui sigui un gran dia, tria el teu,i si no t'hi veus representat, afegeix el teu.

Petons i abraçades. Els petons només per elles!!!

HASTA LA VICTORIA, SIEMPRE

2007-09-03T20:52:00.000+02:00

Acostumem a fer-nos ressò de les grans qüestions, de les grans virtuts de la gent, dels grans jugadors d’esport, dels grans invents, i a vegades les coses més petites són les que donen sentit a la nostra existència. Són aquestes petites coses les que ens agraden i ens fan continuar dia a dia a estirar del carro.
Però no patiu, no m’he tornat ni il·lustrat, ni intel·ligent,ni filòsof, ni tampoc reflexiono el que dic. Sé que no he descobert la sopa d’all igual que sé que els arbitres afavoreixen al Bar$a.. Ho sé.!!

El quid del post són aquestes petites coses que igual que ens fan ser feliços, ens poden amargar contínuament. Aquestes petites coses que fins que no les pateixes no saps ben bé que són, que no veus, o bi que no vi. Porto des de fa dues setmanes lluitant contra una plaga que mai hauria dit poguessin ser tan resistent, tan organitzats i amb una vida evolutiva tan implacable.
De moment, jo estic resistint, no sé durant quant de temps, però a la resta de la família els han conquistat, la costella i els dos senglars han caigut.
La confiança en la nostra victòria, ens va fer abaixar la guàrdia, ara fa ja , dues setmanes, i avui ha caigut el primer meló. L'hem hagut de rapar. Si les coses continuen igual la setmana que ve seran els altres dos els que cauran. Ben mirat, pot fins hi tot ser divertit però de moment ja m'he gastat els pempis en "pinta mil pues", tres ampolles de vinagre i dos pots de d' "antipiox" .

Continuarà......

el primer meló ha caigut.

¡Hasta la victoria, siempre!

Welcome to the jungle

2007-08-26T19:04:00.000+02:00

Poc a poc anem tornant tots als nostres llocs habituals. Uns amb moltes ganes de ser “el empleado del mes”, altres amb promeses de intentar no ser-ho, amb objectius i projectes, assegurant que finalment farem aquell curset o formació que tenim pendent, o que ens plantarem davant del gerent i li renegociarem les condicions,….o sigui, que res de nou, com sempre.
En aquests dies hem intentat fer de tot, particularment, bricolatge, bici, pesca i m’he tragat totes les temporades de House, no he llegit res de res ni tampoc he cuinat.
Destacar que vaig anar a veure els Tactequeté, gràcies a recomanació del Robertinhos i de la Joana, i sorprèn veure com fan música percussionista i de vent amb tot un “tinglao” d’objectes espectacular, tals com una crossa o un zumbador. L’altre espectacle que he presenciat, seria la pujada que m’ha fet la hipoteca gràcies al meu bon amic Euribor. Aquí vindria el primer Cop de Mall.
Futbolísticament parlant, el Madrid té un molt bon mig del camp, el Bar$a em fa repelús igual que abans i dels pericos que facin els 45 punts aviat.
Espero que tingueu tots una molt bona tornada i “nem per fenya”.

¿Vacances?

2007-08-11T12:09:00.000+02:00

Aquells quadres de la tieta que no recordaves que tenies, una lleixa aquí i un suport allà.

El cotxe a canviar l'oli.

Ordenar trastets.

Anar a comprar les cadires que vem quedar fer-ho a les vacances.

Neteges a fons.

La platja, a on ets?

A les Terres de l'Ebre

2007-08-03T11:38:00.001+02:00

Dilluns inicio les esperades vacances. Hauria d’estar radiant de felicitat i alegre com unes castanyoles, però enguany es dóna el cas que la costella treballa i per tant, em toca fer de “maruju” i cuidar dels senglars durant aquests dies. Fins a l’últim moment he estat intentant treballar, però l’empresa ens obliga a fer les vacances aquesta primera quinzena d’Agost. Maldita sea mi suerte.

A tot això, aquesta tarda marxem cap a les Terres de l’Ebre a veure una part de la família. Tres cents quilòmetres en plena “operación estampida”, que no en passi res. Anem preparats, amb les bicicletes, les cunes, banyadors, jerseis per si fa fred, impermeable per si plou, sembla que marxem tot el mes, però no, només ho fem tres dies.
Em fa gràcia anar als Ports de Besseit, no hi he anat mai i feia temps que tenia ganes de voltar-hi una mica, probablement farem alguna excursió familiar i si puc, en faré alguna de solitari, intentaré acostar-me al Delta i mandrejar a les hores de ple sol.
Passeu bon Cap de Setmana, i els que inicieu vacances, espero que les hàgiu pogut combinar amb el/la costella.

Un dia perdràs el cap

2007-07-30T14:27:00.000+02:00

Quants cops hem sentit la dita "un dia d'aquests perdràs el cap!", tantes que ni me'n recordo, però....i què?

He perdut, claus, llibres al metro, fins i tot una ipaq no sé a on, però quan llegeixo aquestes coses :

> Busquen a Conca un míssil sense càrrega perdut per un F-18.

La Guàrdia Civil i l'exèrcit de l'Aire busquen des de divendres una maqueta d'un míssil sense càrrega que va perdre un F-18 mentre sobrevolava la zona de l'embassament d'Alarcón (Conca), segons van confirmar ahir fonts de l'Institut Armat Espanyol després d'una informació publicada a El diario de Cuenca. El rotatiu informava que el míssil és «inerme» perquè «no té cap explosiu», com correspon al model que s'usa per a exercicis de vol i entrenament.

Notícia publicada a El PUnt, edició Girona.

penso que tampoc estem tan malament, n'hi ha d'altres que estan pitjor.

És d'agraïr que a-nés sense càrrega, perquè no és el mateix que a un "conquero" li caigui un missil al mig del cap carregat d'explosius que inerme ( de menti ) , a on vas a parar!!.

Així que, "ejersito del aire" gràcies per fer les proves militars amb el missils descarregats, llàstima que el aguanteu amb Celo o bluetac. Spain is diferent........però que "a lot of diferent, a lot of....".

iiii quiiinzeeeee !!!!!

2007-07-27T10:40:00.000+02:00

un - festassa tremenda, aquests capgrossos estan pïllats.
dos - el frankfurt es va quedar petit.
tres - Dani, Dani, Oscar, David, Puji, Txell, Doomaster, kanu, Edu, Gerard, amics i costelles, el titi i potser la Rituslee. I 10.000 persones més.
quatre - Gegants, vi, pastetes, esquenes suades i Calimotxo, ah.. i en Jordi Bosch.
cinc - Carretilles, cremades, fum-foc , Diables/as i algun que les hi fot ma.
sis - Perdut, sol i abandonat!!! més frankfurt i cervesa.
set - Traca final de correfoc, que no de festa.
vuit - Retrobament. Percusió i pujada cap al Parc.
nou - Desfase. Biquinis, banyadors, sense roba, ballant mullats.
deu - Dues hores d'aigua i encara no ha sonat ni Marta Sanchez ni Paulina Rubio.
onze -Muncipi sostenible. Aigües freàtiques per remullar i gots de plastic amb envàs retornable i abonable.
dotze - Xops, en assequem i ens canviem al mig del carrer. Li he vist el cul al Puji, ja no puc dormir, insomni.
tretze - les sis, hora de tancar la paradeta. Als cotxes i cap a casa a dormir.
catorze - Ha sigut collonut, cal repetir. La gent i les Santes.
i quinzeeeeeeee- el dia després, llaaaarggg.

Bon finde!!!

PD - minut 90, de rebot en un penal que no era. ....Ui, siiiii, quin equiparru que teniu.

NEFLMPLBDP

2007-07-19T14:03:00.000+02:00

No està feta la mel per la boca del porc .
Finalment, entre tanta foscor, hi ha escletxes de llum que ens guien pel camí. “dejemonos de metáforas” com diria en House.
L’Edu i en Pd40, toma ya, dos, un y dos!!, DOS, DOS AMICS, amb molt de talent, gust, sensibilitat, harmonia, saber fer, intel·ligents, honestos, elegants, i gairebé ja pericos, han decidit atorgar-me el “Thinking Blogger Award”, i això no és tot.
La entranyable, espectacular, mmm...espera...., amb ella tinc que fer servir un vocabulari més ric,.. distingida, intel·lecte, discernida, facultada i plaïble Cruella, m’ha fet guanyador del “Cruello Blogger Award”, i això no és tot.
El més marranot, gamberro, lògic, perspicaç, eixerit, astut i observador i perquè no, bon cuiner de garrins, del Clint, gairebé em nomina llavors mateix, títol del post de la setmana. Ara si que ja és tot, que no és poc.

No cal dir, que tot això fa que se’m pugin els fums al cap i si abans hi veia poc, ara ja sigui miop “ahumat” i d’aquí que hagi de publicar de tant en tant i menys seguit, ara tinc un prestigi, i els escrits que faig els haig de racionar, oi?......., doncs no, no senyor, la tardança d’aquest post és perquè ara he de col.locar la icona aquesta a dins del blog i no me’n recordo com coi faig fer-ho amb el del mall i així estem, discutint amb l’ordinador.
Em penso que aprofitant que entro a les entranyes del blog, actualitzaré la llista d’enllaços, em sabrà greu treure gent que m’ha acompanyat des del primer dia, però cal deixar lloc a altres tal.lents. (si sapigués francès escriuria “seslavi”).

Anem per fenya, ...ui...., fixa’t sense voler ja he nominat al primer dels que per mi són blogs destacables, en Zinc de Cal Piritione, el vaig conèixer gràcies al Cullerot, ...uix,...ja tinc el segon també, el Puji, el que em va iniciar en el tema, el responsable, culpable, quiti, ....uixx......, la tercera, “Hello Kitty y que nadie nos lo Kitty, fantàstica Anna Tarambana, una gran persona sens dubte, formadora d’infants, quina classe, clint tal.lent,...uix...un altre, en Clint que governa a Tot Bloc, dinàmic ...però.... ja l’havia mencionat abans, ..doncs res..., l’elimino dels premis, Clint , però continua sent un tio llest, com dirien els castellans “Agudo”...uix...ja tenim el quart, en Gerard Agudo que capitaneja les Newstícies i que fins fa poc teníem coses en comú, la cresti,...un paio divertidíssim i amb un humor picaresc, un humor fi.
I per últim, com no tinc família , ni amics (no cullerot, no t’ho perdono, ni amics) ni veïns que tinguin blogs....uix,...calla... si que tinc un veí que té blog , el veí d’adalt i el seu malerudeveure’t, el tio té cultura “pa’ratu” i a més unes veïnes que molts ja voldríem. Et fa uns posts, que després de llegir-los, penso, que cony fotia jo mentre la gent aprenia tot això, si que he malgastat el temps.

Anem tancant el post.

Aquests son els que he decidit "awardar", que no vol dir millors que la resta, sinó solsament que m'han enviat un pernilot a casa, excepte el Puji que espero rascar-li un "cubatilla" a les Santes de Mataró.

PS- el poema anterior, era d'en ...........................Enrique Iglesias..........., brutal,

PS1- continuaré a veure si puc posar-me la icona.

Es Pari Ment

2007-07-13T08:39:00.001+02:00

Estic dolgut, molt dolgut, dolgudíssim. L'única possibilitat o "nogensmenys" una de les poques que tenia de ser nominat als premis "thinking blogger award" era que el Puji, (no us salteu l'enllaç...clickeu), per compromís obligat, em mencio-nés, però no ho ha fet. Ok, així que ells (us he dit que no us salteu l'enllaç) , et fan pensar més, ..oi?, ok, ok, accepto les derrotes amb resignació i als penals,

Doncs ara a pensar:

Dímelo, por que estas fuera de mi
y al mismo tiempo estas muy dentro
dímelo sin hablar y hazme sentir
todo lo que yo no siento
Después yo te veo y tu me miras
vamos a comernos nuestra vida
yo no voy a conformarme inventándote
siempre ha sido así
Porque ya no puedo despegarme de ti
cuanto mas quiero escaparme mas me quedo
mirándote a los ojos sin respirar
y esperando solo un gesto para empezar
Dímelo, por que estas fuera de mi
y al mismo tiempo estas muy dentro
dímelo sin hablar y hazme sentir
todo lo que yo no siento
Dimelo suave, dimelo fuerte,
dimelo suave, dímelo por fin de una vez
Me gusta de ti, lo mucho que me gustas
y que poco me perdono yo de mi,
no tenemos nada que perder
y tenemos demasiado que vivir
Dímelo, si o no quiero o no quiero
dímelo y después olvídate de todo
dimelo,las cosas buenas siempre son asi,
y las malas que se alejen ya de mí.
Dímelo, por que estas fuera de mi
y al mismo tiempo estas muy dentro
dímelo sin hablar y hazme sentir todo
lo que yo no siento
Dímelo, dímelo, dímelo.

Ara si ?, ara rectificaries segur!!

Quevedo, el vei , Borràs, Anita Obregón......

Bon Cap de Setmana a tothom, i al Puji!!

¡ Welcome Home !

2007-07-09T14:07:00.000+02:00

El retorn de les vacances és dur.
Les mini-vacances a Menorca, han estat un plaer, cares i curtes, però un plaer. Caletes, menjarets, gelats de xocolata, cap caldereta, crema solar, xancletes amb mitjons blancs, ronyoneres de pell, i cavalls a Ciutadella. Per cert, us recomano anar a Ciutadella per Sant Joan, tot i que ho us ho hagin explicat, si no ho veus no t’ho creus. No m’ho esperava però ha estat una de les sorpreses més grans del viatge, història, tradició, pomada, gent per un “tubu”, cavalls, molts cavalls, una festassa enorme però com una MacroPatum, amb permís dels bergatans (o bergalins o bergalesos o com es digui, els de Berga) i en 48 hores, la pau absoluta....impressionant.

Un cop tornat, feina pendent, tres memes, rellegir posts vostres i sobretot no intentar perdre el “murenu balear” que sempre mola dir que el teu bronzo és de Menorca, sort que els jefes són comprensius i fem de 8 a 15 fins al Setembre.

Salvatge, somiadora, segurament també, però tot i que el que us escriuré ara em suposi alguna cleca per part d’algú, trobo que és una illa una mica abandonada, obsoleta, falta de serveis i poc invertida en quant a senyalització viària, em tornava boig per aconseguir trobar les cales, els punts d’interès, els restaurants, en aquest sentit, prefereixo Eivissa. Au, ja està dit.

Maletes desfetes, roba neta i planxada, així que a continuar que no ha estat res... ah...i a casa, tot tranquil.

Siau.

¿Enveja?

2007-06-21T16:14:00.000+02:00

24,25 i 26 de Juny, és Festa Major al poblet de la Costa Brava on treballo i resideixo, i des de fa uns anys que aprofitem aquestes dates per marxar de vacances amb la família cap a les Balears.
Els últims tres anys, hem estat a Eivissa, que la resumiríem amb la paraula “collonuda” i enguany, hem decidit canviar i anar a Menorca. Fa 14 (agafa un cagarro i esmorza) anys que vaig anar-hi, just quan començava a festejar ( quina paraula més carca) amb la costella i aquest any hi tornem, kamaku.
Així és que demà a les 19:00 al Port de Barcelona embarquem amb el cotxe, els senglars,les culchunetas, els Isdin 5000, la roba de guiri (ver afoto), ...fantàstic, ens col.loquem al camarot, sopar-dormir i cap a les 6:00 a Maó i au,.....a gastar.

Una imatge val més que mil paraules.

Comprarem abarques per fer el meme, alguna samarreta, pulseretes de pell, mocador pel cap, Gin Xuriguer, en fi, el que fem cada any, ens engreixarem tres o quatre quilets al buffet lliure del hotel....

O sia, que passeu tan bona setmana com jo intentaré passar-la.

PD- Manguis i lladres, abstenir-se d'anar a casa que tinc un Pit-Bull mort de fam, les finestres electrificades i l'aire contaminat amb Antrax, tot i així, si hi aneu, netegeu-vos les sabates a l'alfombreta i aixequeu la tapa si heu de fer pipi, sinó us caura la fúria de la costella a sobre dels vostres caps. Avisats esteu!

Excursió al massís del Canigó

2007-06-19T08:52:00.000+02:00

El diumenge, amb una colla de St. Feliu, vem anar d'excursió al massís del Canigó. Era una excursió que feia temps estavem planificant.

7:00, a St Feliu de Guíxols, amb molt bon humor, com sinó es pot aguantar aquestes matinades, carregavem les bicicletes a les furgones i ens encaviem als cotxes per dirigir-nos cap a Sahorre (France), 184 Km, dues hores llargues de carretera, una aduana, mooolts peatges...

9:45, disfressats, supermineralitzats-hidratats-carbonatats-adulterats comencem a pedalar, queden 52 km i 1900 mts. de pujada acomulada fins al peu del Canigó.

La ruta és un volta pel massís del Canigó, veient un gran paratge del Pirineus, però no arribarem adalt de tot, ens quedarem a cota 2300, just davant del pic dels Set Homes ( o això em diuen, per mi, una muntanya més a on no hi ha pinatells).

L'excursió és entranyable, uns que poden més, altres que menys, tots ens esperem, riure, broma, patir, suor...en fi, com qualsevol altre esforç en grup, ara la petes amb un, ara amb un altre, compartim menjar, experiències,...son moltes hores de pedaleig que donen per a molt.

I finalment, el que sempre es busca en aquestes experiències, la gratificació personal, les vistes, les postals panoràmiquen en viu. El meu cap, quan li arriba la sang, va traçant la crònica pel blog,

intentant plasmar amb imatges les sensacions.

Després de fer el cim, la baixada, molt respecte, molt més difícil que l'ascenció, al cap i a la fi, pujar és sinònim d'apretar el cul i pedalar, però la baixada és diferent, els braços s'agarroten, els ulls ploren, les cames a punt de patir rampes, els frens no responen igual, el paviment, les curves tancades, etc.., però arribem tots perfectament als cotxe, amb cap caiguda ni cap aturada per pana. Són les 18:00 i tornem...

21:00 descarrego la bicicleta a Palamós, dutxa i sopar, les 21:30, collons!!! el Bar$a guanya i el Madriz perd,..la que m'espera......

Després, la calma, a dormir.....

Decidim La Lliga

2007-06-15T14:12:00.000+02:00

Molt interessant, la intentona que està fent la premsa del règim d’excitar al jugadors del Mallorca per tal que guanyin el partit contra el Madriz i així donar la Lliga al Bar$a, però com diu l’Avi al Punt, que el Nàstic (entrenador anticulé?)no juga?
I el Sevilla?
Marxaré el cap de setmana amb un desig molt gran. Que el Bar$a no s’endugui aquesta Lliga, si us plau, que no la guanyin, perquè mira, si l'aconsegueixen a tres jornades del final, són tan així aquests culés, que estarien queixant-se per no haver aconseguit la Champions, però ai, si l’aconsegueixen a l’últim partit, de forma miraculosa, ara la que se'ns espera, el vídeo, la tovallola, el DVD, el mòbil del miracle, el menú dels jugadors, els preservatius amb la cara del Eto'o, els la gomina del Valdés,...no vull ni pensar-ho, n’hi haurà uns quants que haurem d’avançar les vacances...
Així que aquest pot ser el meu últim post fins que comenci la Lliga 07/08, Villar dirà?
I un apunt, Messi és un TRAMPÓS, no un pillu, no confonguem!!

Bon Cap de Setmana

Tòpics

2007-06-13T22:02:00.001+02:00

Uaaaaaaauuuuuu!!

1er Tòpic .- El temps passa volant!!!

Disculpes varies pel meu letarg, podria dir-ne vàries per explicar la meva desconnexió, però totes sonarien a tòpic, per tant diré realment el que he estat fent.

Ni he encarregat el tercer senglar,

Ni he estat cagant-me en la mare que va parir al que diu que els penaltis són una loteria (2º topic),

Ni buscant paral.lelismes entre en Messi i en Maradona (3º tòpic),

Ni buscant paral.lelismes entre en Rafa Nadal i en Puji jugant a pales a la platja.. :-))

Ni fotent-li petons a la foto que tinc del infravalorat tamudo (4º tòpic),.

no, no....

res més lluny d'això...

He estat intentant entendre que com pot ser que a pocs mesos de la data prevista perquè el TGV arribi a BCN, encara estiguem discutin, ARA, el seu traçat, si al Sagrada Família caurà o no caurà, si el terreny es pot perforar o no,....A veure, o acabem la Sagrada Família d'un coi de vegada o no l'acabem i per tant que passi el TGV i si cau,..doncs au, un edifici de 40 plantes amb pisos de 50 m2 cadascun a 6.000€/m2 i màquina.

Polítics, empresaris, enginyers, assossiacions de veins, economistes, ideòlegs, inversors, especuladors, periodistes, us podeu posar tots juntets aquí..., si aquí, aquí....

Ràpid.., ....ràpid...,.... qui té el mall?

Tot i haver estat sense actualitzar-me, us he seguit en més o menys mesura. Tinc molts post pendents de llegir.

Una abraçada a tothom!! per elles moooolts petons!!!

Enanus II

2007-05-15T10:51:00.000+02:00

Per tothom a qui li agradin els nans de jardí, però sobretot per la Txell que li encanten!!

Aquesta fotografia no és cap fotomontatge, ni està retocat amb el photoshop, ni realment és el senglar disfraçat, va passar a Camprodon davant d'un "avance de caravana" només fa 10 dies, i no em vaig poder estar de fotografiar.lo i deixar.ho al blog.

Vaig a cal Puji a buscar el mall...

nova companya de viatges

2007-05-10T10:40:00.000+02:00

Tant s’hi val si és a Glasgof, Sidney, Madagascar o Pekin (sembla una cançó dels Lax’n Busto), tant s’hi val si menjaràs fred o calent, tant s’hi val si és estiu o hivern, però per viatjar, una condició indispensable, és fer-ho amb una parella ideal, amb una bona companya, que t’aguanti les manies, les tonteries, que et compensi els errors i sempre estigui amb tu.

Quan vaig començar amb l'actual, d’això ja en fa temps, em deien que seria per tota la vida, que no me’n cansaria, “ no t’ha l’acabaràs”., “...aniràs més feliç que un pèsol...”, res més lluny de la realitat.

Hi he rumiat molt, hi he donat moltes voltes, n’he parlat amb ella.

M’ha l’estimo com si fos una part de mi, però s’ha quedat vella, com els hi passa a moltes. Ja no em dona allò que li demano i el temps passa, no en puc perdre més,o ho faig ara o després serà més dolorós

No l’oblidaré, ni ho vull fer, sempre la tindré present. Amb ella em començat junts a rodra per aquest mon. Hem tingut caigudes, entrebancs i ens hem retret algun renec que altre, però ens hem aixecat i hem continuat, però......

.........m'he decidit...........

.......n'estic convençut......

......res ni ningú em farà canviar d'opinió....

....ni una vaga de fam de la Pantoja......

..........i ja he fet el pas.

Aquí teniu la meva nova companya de viatges:

Trek Fuel EX7

A la taula i al llit, el primer Crit

2007-05-08T07:38:00.000+02:00

Com diria el meu iaio, (arriba las manos), sa sap i sa coneix que en infinits serials de televisió ,posa-li Los Serrano, posa-li Ventdelplà, posa-li con ocho basta, els components de la família esmorzen plegats al voltant de la taula abans d’anar a escola o abans d’anar a la feina, diguéssim en un dia laboral normal, no en cap de setmana ni a les vacances d’estiu.
I ahir em va fer que pensar, si pel bon hàbbit dels senglars que pugen caldria fer-ho d’aquesta manera. ….Ok, rectifico….., la costella va pensar si pel bon hàbit dels senglars que pugen caldria fer-ho d’aquesta manera, però, fent un exercici brutal de memòria, no recordo ni conec qui-man ni ningú que ho faci, si més no que tingui present en el meu PC (Personal Cabezon). És realment una escena o/u utopia que ens venen des de la tv i que podríem dir, només té finalitat pedagògica-instructiva-alimentària-psicològica-digestiva-docent? O pel contrari si que hi ha unitats familiars (com a les hipoteques, ara hem de parlar d’unitats familiars) independentment si tenen nens, avis, tiets…que paren la taula per esmorzar?.

Mentre, continuaré anant al bar a fer l’entrepà, avui, tonyina amb formatge.

¡¡¡ GLASGOW !!!

2007-05-04T08:48:00.000+02:00

I qui ho havia de dir?

Un equip de futbol, que de futbol va justet, però sobrat de testosterona, s’ha classificat per la final de la copa de la Uefa. N’hi haurà molts que diran que és un campionat de segona fila, que si papatim que si patatam, però ja voldrien estar-hi ells a una Final Europea.

Diu el presi, que ens estem convertit en un equip mitjà-alt d’Europa, suposo que si fem balanç dels últims vuit anys, doncs potser li hem de donar la raó, dues Copes del Rei i com a mínim una final de la Uefa. I aquestes són dades objectives.

El dia 16 es jugarà la final i a data d’avui només m’hi separen 2000 km. En cotxe impossible, al avió li tinc pànic i amb tren i autocar pot ser agònic, així que encara no sé que faré.

En Coro li hem de fer una plaça a Banyoles, a Klose soci honorífic del club, anunciar on hem comprat el pernil que li vem regalar a l’àrbitre i sobretot cridar infinitat de vegades que no és una final “Española”.

A Valverde que no ens l’enfoquin gaire per la tv, evidentment per Tv3 no cal patir, però per la resta si, no fos cas que ens el volguessin fitxar aquests merengons que l’any que ve hauran d’ampliar la banqueta amb els seus seient Recaro per poder-hi encabir tots els "místers" que diuen que fitxaran.

Joder, que estem a la final de la Uefa amb un equip de cantera, sense estrelles mediàtiques ni palanganes i que entenen el que és suar una samarreta.

Gorka Iraizoz, Daniel Jarque, Marc Torrejon, David Garcia, Moisés Hurtado, Ferran Coromines, Raúl Tamudo, Angel, Julian...i els que apreten per darrera del filial però evidentment ningun de la categoria del cricric. Millor, així no ens desmantelen l'equipet.

I per acabar, l'Espanyol jugarà la final sense haver perdut ni un partit i tot la competició i amb Pandiani de Pitxitxi. ¿ Tindrà raó el presi?.

Passeu bon cap de setmana.

4

2007-05-02T16:28:00.000+02:00

I que voleu que us expliqui de ma filla, que és la més de les més ? doncs no.
Què per mi, és la més de les més? Doncs si.

Va venir amb 2,400 kg., amb 37 setmanes, amb dificultats al part, 30 hores i al final van obrir.
Recordo com si fos ara, que la crisi post-part la vaig agafar jo, pensava que fotia amb una nena recent nascuda a casa, jo!!, i si perdia la feina, i si em fotia malalt, o pitjor, i si es fotia malalta ella, etc.. quin patir, però amb quatre dies, tot arreglat.

Alegria, alegria, !!!! tant és així que després va venir el goril·la.

En fi, ahir, en va fer quatre i ara ja és gran, ”...papa ara ja tinc quatre, ara m’has de posar ganivet...”

Vaig flipar amb la nena.

On caram he deixat el mall

2007-04-24T02:38:00.001+02:00

Es que et comences a liar i no pares, i vols complir amb tots, i no pares, i amb això també i no pares i , a prendre pel “buyuyu”.

Recupero el mall, li trec la pols i em poso al dia.

Ahir Sant Jordi, avui “Fidel de Sigmaringa, presbítero y mártir” i dijous espero que sigui Sant Raül i Sant Ivan i que quan “Ivan y vuelvan “ sigui amb l’eliminatòria guanyada i camí de Glasgow. Futbol i futbol, si es que els homes amb la neurona només sabem parlar del mateix i si està al 100% desperta, sinó, ni això, oi veí?

Així que “ lo dit” bon dia de “Fidel de Sigmaringa”

Més Gimnàs

2007-04-04T13:06:00.000+02:00

Una altra del gimnàs!!

“fue un maestro”-
“claro, eso no lo puede discutir nadie, fue un maestro”-
“te digo mas, el tío, en parao, asin como yo, saltaba 2,10 mt.”.
“y hacia las flexiones con dos dedos”
“bueno, el jai también las hace”.
“quien”
“el moha”.
“ah, el moro. Además, con el brazo estirado y un recorrido de 4 cm. Te destrozaba de un puñetazo. Fue un maestro y en su época cambio las peliculas esas de chinos que volaban por el aire dando patadas por las suyas.”
“ si pero lo mataron los chinos, como a su hijo”
“no Bruce Lee murió de un derrame cerebral”,
“NO, creo que fue de un tiro, de una bala falsa”
“bueno, sea como sea, des de él , no hay nadie mas que sea tan bueno. Con 24 años era un enclenque i a los 26 ya era un maestro”....

Si ho sentís el bò d’en Jackie Chan, s’emprenyaria.

PD- Tot això era per colar la foto de la meva cresta.

Quin Pet!! pet de pet no de trompa

2007-03-29T18:09:00.000+02:00

A can borràs-costella, dijous 29 de Març a les 1:30 aproxl, amb pijama.

- Cony costella, t’has passat tres pobles, ni dormint et pots controlar?- li dic.
- Què em dius, a mi?- em contesta
- A més de marranota,ni confesses el pecat.
- Escolta, que et dic que no sé de que em parles.
- Com què ¿de què et parlo?, doncs del pedorro que t’has cascat.
- Calla boig, això tu.
- Tan fina que semblaves. Ara entenc perquè el teu pare estava tan content el dia del casament!!!
- Calla!! I Deixa’m dormir.
- Demà em despertaré sense pestanyes i sense ungles dels “chuscus” que et fots.
- Au nen, vés a que et moqui la iaia.

ejem, ejem,....em sembla que hauré de disculpar-me.

pago jo

2007-03-23T07:54:00.000+01:00

Para, para, para,....no corris tant , vas a apagar un foc ?, sèu, pren el que vulguis, avui em toca a mi.

No,no, que va,només és el Sant però caram, qualsevol excuseta és bona per fer un toc...

agafa, algun pinxo, si home, no et faci cosa, tranquil...i dos també,.. de què el vols, bacalla amb pebrots, salmó amb philadelphia, ibèric amb tomata, tu mateix..

Estarem una estona, si després vols tornar-hi , ja saps on estarem, espero ser colla i sinó pots, cap problema, passa un Bon cap de setmana.

Gràcies, en vida teva!!

Una altra del gimnàs

2007-03-22T08:55:00.001+01:00

Com casi cada dimarts, vaig al gimnàs a fer un ratet d'exercici i alguna que altra tombarella...
Abans d’ahir en concret, vaig veure un fet que em va fer pampallugues als ulls. Entenc que el col.lectiu de ‘machotes amb camiseta imperio’ que aixeca una quantitat de pesos descomunal, pugui anar vestit de manera més o menys ridícula per tal que tothom vegi els seus bíceps, tríceps, quàdriceps o quinticeps, ja que per aquest motiu es passen tantes i tantes hores cultivant la massa muscular. Si han d’anar amb xandall del “Ejercito” doncs que hi vagin, que per això lluitem per un mon sostenible i a favor de la reutilització. També entenc que el parlar no sigui el fet diferencial ni el valor afegit que poguin tenir, però d’això ningú hi és exempt.

Però el que algú els hi hauria de dir (algú gran com ells i quan dic “gran” vull dir grans de m3 i no d’edat) és que no cal que es saludin amb tants cops de mans, giravolts de canell per rematar-ho amb un copet entre hombros. No cal que la salutació duri 5 segons, no cal que es cridin un des del vestuari i l’altra des de la màquina dels abductors, que només amb un “bona tarda” i una aixecada de celles ja n’hi ha prou, que els ser discret, moltes vegades és millor.

PD. Pels machotes, “si qué passa ?, només aixeco la barra però porto les ungles dels peus tallades, no com vosaltres...”

Post de dilluns

2007-03-19T12:03:00.000+01:00

Iniciem la setmana, mig clapats, amb la butxaca foradada, prometen que el diumenge que ve anirem a dormir més aviat per llevar-nos descansats, amb nous plans pels propers mesos, pensant tots els dies que queden per tornar-nos a enfundar el xandall del Decathlon o segons qui, de la “legión”, cinc dies , però a tots aquests que ens fa una mandra terrible treballar avui, us dic:

M’agrada veure als avis circulant amb bicicleta per la ciutat.
M’agrada veure la generació dels meus pares fent cursets d’ofimàtica.
M’agrada veure la voluntat dels que tot just saben escriure, entrar instàncies als Ajuntaments demanant permisos d’obra.
M’agrada veure les caixeres dels grans supermercats, que tot i tenir un sou escandalós, riuen i s’ha n’enfoten de l’encarregat.
M’agrada veure la gent comprant durant l’estona del dinar, amb l’entrepà a la ma.
M’agrada veure els pescadors engrescats jugant al domino al Bar del Moll tot i no poder sortir a pescar per la pluja.
......

Espero haver-vos animat i sinó, clickeu aquí o aquí. Tinguem bona setmana.

L'arbre i el bosc

2007-03-15T10:36:00.000+01:00

Molts cops sentim a dir, "Que l'abre no ens tapi el bosc" i avui m'ha passat una cosa semblant.

La nit ha estat llarga (apunta Charlie), el petit amb mocs no podia dormir i la gran volia venir al nostre llit perquè a sota del seu diu que hi havien cucs.....

De bon matí el mòbil ja cremava, el replanteig del forats....

El pintor necessitava les claus i les claus les tenia el paleta, corre a buscar-les....

Els pericus juguem a les 21:30, que faig? baixo o no baixo?, això vol dir arribar a casa a la 1:30, uf quin dilema...

No tinc post i fa dos dies que no m'hi passejo, i avui , el dia, pinten bastos....

En J. necessita aquest plano que porto a la carpeta i a la mateixa hora he quedat amb en M. per discutir uns nivells....

I tot d'una alço la vista mentre anava al despatx d'en J. i veig això:

Caram , quin dia, sol, la platja de Sant Antoni, tranquil.la, la mar plana com un mirall, com aquell programa del 33 o com es digui ara el canal, "silenci", sense gent, un plaer, un gust, ...calma Borràs que el món gira igual. Relaxa't i Gaudeix!! I m'he parat en aquest banc durant cinc minuts mentre rumiava el post i assaboria les cosespetites que té la birra, uy, perdó, la vida.

Passeu-ho bé, companys!!!

Apunts de Derbi

2007-03-12T08:47:00.000+01:00

Suposo que serà el dia mundial del comentari del Derbi entre “Plan Renove” i “Billet de 3000”.

Us deixo alguns pensament que fluien mentre veia el matx i ‘a posteriori’:

- Els culés necessiten un pla renove i segurament passant per la banqueta.
- Els canvis d’en Ricard no em van agradar gens. Aquell que va fotre el gol a la final de costellada de l’any passat, no entenc com pot jugar a futbol en aquest equip.
- Eto’o , no ho sé.
- Ronaldinho, menys natillas i més futbol.
- Guti, el millor del partit.
- Capello, a treballar a l’obra, si pogués jugar amb dos porters, segur que ho faria.
- L’arbit, encertat, molt encertat.
- Sergio Ramos, li hauria d’haver fotut més fort al tormell del pinhos.
- Messi, continuo pensant que li fotran mal de debò com no deixi anar abans la pilota.
- Els dos centrals del Palamós són millors que tota la defensa del Madriz.
- Mai, el Madriz ho tindrà tan bé per guanyar al patatal.
- Xavi i Iniesta, un sacher de xocolata i a disfrutar.
- Valdés, el millor porter del món, però el cabró és culé i per tant em quedo amb Casillas.
- Afició culé, sou molt rabiosos.
- Ah, i puta TV3...
- La sexta, molt pesadets amb les estadístiques de si “Messi, jugador que mas pedos se tira fuera de casa, solo si come judias”
- Bar$a molt millor equip que el Madriz, almenys cada jugador sap quina cama és l’esquerra i quina la dreta.
- Diarra, “ezo que é”, tot, menys jugador de futbol.
- El Madriz, com equip de futbol, una autèntica farsa.
- Laporta, farcit, necessita dos butaques de tan gros que s’està fotent.
- Oleguer, sense líquid de frens i passat de voltes.
- Deco, amb el ulls tancats i amb xancletes, sempre al camp.

A tothom

2007-03-09T13:55:00.000+01:00

Bon cap de setmana

Màgia Odontològica

2007-03-07T07:17:00.000+01:00

Resum de la visita del dentista d'ahir:

Truc de màgia

dóna com a resultat:

Dentista= +40 €

Titi = -40 €

i dijous comencem amb la boca, que avui no ha estat res!!

MAMA POR

2007-03-06T07:58:00.000+01:00

Us escric aquest post, minuts abans de creuar una porta (alguna més que el dentista no està a l'habitació dels nens, no us penseu), que sens dubte, no en tinc cap ganes, m'hi trobaré olors odioses, un senyor que em riurà abans de fotrem mal dues vegades, una quan estiri i l'altra quan em cobri, i tot amb un somriure em dirà, "..fins la setmana que vé..".

Hem deixarà la boca inflada, dormida, regalimant,babós, com un cargol, sense poder parlar durant molta estona i el que és pitjor, sense poder endrapar ....

Quan sorti, no sé com em trobaré la resta del món, el Montilla potser parlarà castellà finalment i deixarà de falsejar, el Liverpool ja haurà eliminat al Bar$a, no això potser no que més d'una hora no m'hi penso estar (serà el subconcient que em traeix), el Txungais i els Rangers m'hauran avançat a la classificació de la lliga fantàstica, ( 2-3 , gerard, recorda). En aquests moments, si pogués canviar, abans aniria amb avió amb el Clint o a un concert dels Weirdo, (XD) però no puc escollir...

Qué el dentista reparteixi sort!!

Per mi, no cal

2007-02-28T16:35:00.000+01:00

00:30 del dimecres 28 de Febrer d’enguany:

Un servidor, arriba a ca seva, després d’una reunió a la guarderia per una qüestió municipal del barri.

Em col.loco les pantunfles, el pijama, i em sec al sofà amb el sopar , per menjar-me’l aprofitant la tranquil·litat del moment, esperant que no es torci en tota la nit, mirant qualsevol història de la televisió.

A veure, la 1, rotllo, la uacheefe, rotllo, a espera que avui fan House,.. acabat, cap problema, la nit al dia...uf la Terribas i el seu per què?, se’m fa pesada, a veure el Telecinco,

Hòsties ¡!! La mare que em va parir, quin collons, ...desgraciats,....”i vean ahora como la chacha se ensaña con el pequeño.....”, la mare que els va parir, ja ho he dit, però que collons estant fotent per la tele ( es veu com una filla de la gran puta, gorda i desgraciada li esta fotent bufes a un nadó perquè no menja)... merda, canvio, però la morbositat m’hi fa tornar dues vegades més, almenys 10 segons cada vegada.

Em donc compte, de l’abducció que m’han provocat les imatges i decideixo tancar la tele i sopar tranquil, m’he fotut nerviós amb el que he vist, tinc mal cos i m’ha entrat molt indignació i mala llet. La Milà donant lliçons del que ha de ser un reportatge monogràfic exemplar, “porqué estas cosas pasan y hay que saberlas” i no parant de passar imatges de cops a nens petits de part dels seus cuidadors i del educadors de les escoles bressol, ludoteques, etc...., doncs no em dona la gana, no crec que sigui necessari mostrar aquesta crueltat, no crec que doni més “veracidad” al reportatge, ni aporti informació adicional que faci més fàcil la comprensió. I a més, crec que és contraproduent pel receptor de la informació.
Per tant, Merche, des d’aquestes ratlles et dedico un enorme COP DE MALL ¡!! I pel que a mi respecte, pot anar-te'n a la merda per sempre més, juntament amb el teu equip de redacció i producció.

Com la Stone.

2007-02-26T09:37:00.000+01:00

Qui s’ho proposa ho pot aconseguir – diu la meva iaia.
La fe mou muntanyes – diu el mossèn.
Sense esforç no hi ha triomf – deia el míster.
Perseverança – deia el meu ex-jefe.
“apreta el culo y aprende” – diu el gruista.

Però jo vull fer com la Stone, vull creuar les cames i no en sé.
Practico, m’esforço, persevero, però la realitat és que no les sé creuar, se’m cauen. I si fós un problema picarolístic, benvingut problema, però no és el cas.
El meu genoll esquerra no pot passar per sota del dret, ni el dret és capaç de creuar per sobre de l’esquerra. I per molt que poso al burret “creuar cames com la Stone”, no apareix cap manual de pràctica, per fabricar una bomba si que hi ha informació, però per ensenyar a creuar les cames no.
Sempre he d’estar espaterrat pels llocs, amb el cul més endavant que l’esquena, serà problema de pixar entre parèntesis.? (‘).
I no diguem fer allò que alguns i algunes saben fer, creuar les cames i amb el peu que queda més alt, passar-lo per darrera del peroné per fer un altra rosca. Com una trena. Si algun dia ho aconseguís, l’efecte “palanca” em provocaria sortir disparat cap endavant.

Jo vull creuar les cames com la Stone!!.

Lliçó Magistral

2007-02-21T17:51:00.000+01:00

Aquest post, evidentment, és una opinió totalment personal, i el faig amb la informació que m’ha arribat a través dels mitjans de comunicació que m’envolten, bàsicament TV3, Catalunya Radio, Avui i com no , en Charlie. Amb això, pot ser, que algú conegui algun fet més concret i des d’aquest bloc ens ho volgui fer saber.

Hi ha un noiet català, que es diu Oleguer Presas, en principi un noi del més comú, amb inquietuds, amb les seves manies i els seus costums. Fins aquí res destacable.

Es dedica a jugar a futbol en un equip, diguem-ne important , a cobrar quan li toca i a gastar-s’ho amb el que vol, igual que la resta de la gent. Fins aquí res destacable.

En aquest paràgraf faré suposicions. M’imagino que quan no treballa, deu anar al cinema, deu esmorzar, dinar i sopar, deu dormir, deu anar al lavabo, i algun coet potser fa..... Fins aquí res destacable.

Un dia, fa una valoració personal d’un tema en concret, en un diari setmanal “La directa”, signant-lo i expressant un punt de vista personal. I no entro a valorar el que escriure, ni a favor ni en contra. Fins aquí res destacable.

Arran d’aquestes línies, molta gent li fot la cavalleria per sobre, el seu president li recrimina “l’error”, la marca esportiva que el patrocina li rescindeix el contracte, la premsa més feixista i casposa del estat Espanyol el criminalitza i tot una afició sencera el fot a parir durant un partit de futbol. Fins aquí res destacable.

Reacció d’Oleguer:

1.)-Es calça les botes de la marca que li rescindeix el contracte i comença a treballar pel que el paguen, amb millor o pitjor sort, perquè de jugar a futbol, no en sap gaire, però bé, per això el paguen i per això hi treballa.

2.-)-No fa ni un comentari del que li diuen, ni un gest fora de to, ni una mala declaració, res.

I això si que és destacable.

Ell va fer us de la llibertat d’expressió i a la vegada, entén que els demés també tenen dret a fer-ho i així ho ha respectat, des d’una postura, al meu entendre, intel·ligent, sense entrar al drap, sense males formes, sense calumnies, sense improperis, sinó amb el respecte. Ell creia el que va escriure i així ho va fer, i per tant també entén que els demés ho poden fer sobre la seva persona, això si, dins del marc legal, sinó ja hi ha altres procediments, com els judicials, per posar-hi mesures.

Avui en dia, que sempre ens omplim la boca amb paraules, com respecte, llibertat d’expressió, maduresa democràtica, i després costa ser ferm amb el que creiem, l’Oleguer ha sigut conseqüent.

Gran lliçó magistral O...O...Oleguer!!!!. Ara, una cosa et dic, de jugar a futbol xato, no en tens ni idea.

Cal Sots

2007-02-20T07:05:00.000+01:00

Només es tracta d’una ‘allium cepa’, segons la wikipedia, però com tot en aquesta vida, si és cultivada amb el temps adient, cuinada com es mereix i devorada amb la passió que toca, pot ser el millor tast per un diumenge a migdia, envoltat de bons amics, la seva salsa que en gran part és un 70% del secret i un vi arregladet, què més cal? Ah si, ja ho sé, doncs també va ser, 3-1 al Mallorca.

Només caldria que a partir de certa mida, ja les arrenquessin de la terra, perquè si es deixen créixer massa, quan et disposes a pelar-la, agafar segons quines coses de certa mida ja estranya, si a més l’has de sucar i acabar endinsant-t’ho a la boca pot arribar a fer un pèl d’angúnia a més que queden cruus de dins.

La digestió, entre salsa, el calçots, el xai, crema catalana, etc… es pot fer feixuga, però que millor després d’enyinar-t’he una calçotada que fer una hora de caravana a Sta. Margarida i el Monjos per acabar de pair el dinar i el sopar de dissabte, si ens queixem perquè volem. A més, una bona retenció et permet escoltar unes trenta vegades més "ni una sola palabra ni gestos ni miradas.."

Bon diumenge i bona menjada, i a última hora tornant, pluja que prou falta fa, com diria la costella “una mica de chirimiki”. I què passa, què rieu, si ella diu “chirimiki” es diu “chirimiki” i punt.

Les fotografies son gentilesa del Puji i la Di. La classe magistral de pelar el calçot us la regalo, de gratis.

PS: Salut al “niño de los muñones”.

PS2: Sra. Guia, lo del foc fatum de Santes Creus, no m'ho crec, el Puji potser si, però jo no, ni en broma.

Carnaval, carnaval.....

2007-02-15T09:45:00.000+01:00

Uns dies un pèl liats, que de tant en tant cal justificar el sou, sinó malament. Recuperem el fil bloguistic.

I com no podia ser d'altra manera, de tard o de primer, Carnestoltes pel Febrer.

Les carrosses estan ultimant els detalls, els equips de música, els sortidors de cervesa, el confetti...

Gent que en la vida ho diries, està disfressada de pollastre ballant pel carrer.
Les sogres petonegen als gendres.

Les escoles fan la seva rua particular.
Els comerciants enfundats en trajus de superman, et venen la cansalada i el peix.
Els avis, s’injecten el sintron i al carrer a passejar amb el bon ambient.

Ala, ala al “cachondeo”.
Ara, si , ja ha començat el 25 Carnaval de Palamós.
Molta festa a tothom i aquí no hi ha Cop de Mall que valgui.

TOI

2007-02-14T08:13:00.000+01:00

Meme eròtic- Fantasies blogaires II

2007-02-09T07:32:00.000+01:00

......finalment, aquelles xancletes de pell, que en altres ocasions ens havia explicat que eren comprades a un hippie-market a Eivissa, la feien moure’s amb una sensualitat que impossible no quedar-se anonadat durant el temps que fes falta, assaborint l’harmonia del conjunt.

Un cop repassats i posats ferms, vem treure els carnets i accedirem al estadi, varem anar a buscar els nostres seients i ens hi acomodarem, fila 27 seients 8,9 i 10, .
No em podia treure del cap la Txell. Sense que ella se’n adonés, m’ha n'anava impregnant , la olor, el somriure, els gest automàtic de la seva ma, col.locant-se el cabell darrera l’orella. L’ascens per les escales de formigó, havien estat un càstig del Senyor, veient-la d’esquena, amb la cintura contornejant de Gol Sud a Gol Nord, i aquell nan amb el saxo semblava que em piqués l’ullet dient-me “mai la tocaràs”.
A cada minut que passava, intentava acostar-me més a ella, estava entre el Puji i jo i necessitava notar-la ,necessitava tocar-la, necessitava tomar-la.. El sol fet d’imaginar-me tal empresa m’eriçava els pèls de tot el cos.
Gooooooooollllllllll!!, Tot d’una, com si fos una explosió, la gent es va aixecar d’un vot, xisclant, saltant uns per sobre d’els altres, cridant improperis indesxifrables, abraçant-se, la multitud estava embogia, en De La Peña havia marcat el 1-0 d’un xut ras des de la frontal, el Puji amb el nyiki a la ma i nuu del torç, s’estava petonejant amb la Sra. Garcilaso, la velleta de 70 anys de Martorell que tota la vida l’he vista al seient nº6 quieteta i ara semblava que havia reviscolat tot d’una.
La Txell i jo ens fem fondre amb una abraçada, en aquell mateix instant, crec que la sang es va quedar tota a uns 90 cm de terra concentrada, una suor freda em va recórrer l’esquena, els ulls se’m van inflar, a l’estómac s’ha m’hi crear una buidor, la gola era rígida com un roc de granet, impossible engolir, i per Déu, aquella sang acumulada a 90cms. m’estaven a punt d’explotar, tenia una erecció descomunal. Estava tan malalt que no volia desfer-me’n d’ella. Ho notaria?. La resposta, immediata.

La Txell em va agafar per les espatlles i se’m separar una mica, el just per poder-me mirar als ulls i dir-me:

Quant marqueu un gol sempre et passa igual?-
quasi sempre, l’emoció m’exalta l’ànim- li vaig respondre amb un somriure picaresc.
Doncs poques vegades et deus posar tonto com ara, no li foteu un gol ni a l’arc iris.
Dona, no massa, és cert.
Vine, acompanyem al lavabo- em diu agafant-me de la ma.
Al lavabo?, ara? Si estem al minut 20, espera a la meitat.
Calla i anem, que el que vull fer no ho puc fer sola. Uri, s’ha t’ha d’explicar tot, com per anar a robar un banc amb tu.
Ah, entenc, però són bastant bruts?
Tranquil, a la gestoria li fem la renta al Dani i tinc accés a la zona Vip.
Puji, anem a buscar uns bocatas, de que el vols?

En Puji ja s’havia separat de la Sra. Garcilaso i s’estava col.locant la samarreta a lloc.

Ara?
Si ara, n’hi ha pocs i a més la Txell vol anar al lavabo.
Doncs de llom amb pètals de rosa.
Tio, t’ha n’enfots de mi o què?
Era broma, de frankfurt.
Ok, de frankfurt. Txell anem?
Mira, en Gerard m’envia un sms. “Stik mb kanu, dn, qdina i edu, no flipeu ncara k dura 90 mts”.
Els culerots ja estan rabiant, jejeje.
Em penso que em pixaré a sobre si triguem més.
Ups, perdó, anem, anem.

El viatge pels passadissos de l’estadi va estar ple d’interrupcions, cada vegada més pujats de to. Al primer ens vem petonejar com si tinguéssim l’experiència que es tenen als quinze anys, en el segon més calmats i més excitats vem recórrer els nostres cossos amb les mans, el en tercer la passió desbocada em va portar a aixecar-li la part posterior de les faldilles fins a poder acariciar-li les natges i ella va començar a descordar-me els botons dels pantalons, al final vem aconseguir creuar la zona restringida i accedir als lavabos, i allà, a dins d’un particular amb tanca.
Teníem la respiració accelerada, les palpitacions disparades i les hormones foten Festa Major. Ara si, ningú ens veuria.
Repetint l’acció anterior, la vaig abraçar i poc a poc vaig deixar caure les mans fins a la cintura, descordant-li la faldilla , la Txell havia fet el mateix amb els meus pantalons que ja queien cames avall. Allà, alliberats de qualsevol complexa, pudor o vergonya, ens fem fondre en una dança de moviments sinuosos, d’olors vitals, de sons rítmics i fluids corporals.

Estavem encegats, res ni ningú ens hagués distret

el temps passava i el gaudiem cada segon.

i continuàrem, continuàrem, ......

----------------------------

Tiuus, ja era hora, si només queden cinc minuts de partit, que ha passat?
No hi havia paper al lavabo.
I hem anat a buscar-ne.
Haver-m’ho dit, tenia Kleenex.
Ja, però, de pas hem aprofitat per fer un vermut.
Ah,.........clar. Entès. I l’entrepà?

Pi, pi, piiiiiiiiiiiiiiiiiii.....l’Espanyol a la Final.

--------------------------------------------------------------

Molt bon cap de setmana a tothom, en especial a la Txell i a en D, amb la més gran de les simpaties, una abraçada "innocent".

Meme eròtic- Fantasies blogaires

2007-02-07T00:14:00.000+01:00

Recordem, que aquest meme ideat per l'Alepsi i la Candela, consisteix a escriure un relat eròtico-fantassiós amb algun blogaire, aquest escollit haurà d'anar seguint el joc i passar-ho a algú altra.

No cal dir, que "qualquier parecido con la realidad és pura cohincidencia" i en el meu cas, m'ha costat moltíssim, no per la persona escollida, que inspira erotisme i despren sensualitat per tot arreu, sinó per la meva limitada intel.ligència eròtica. Abans de tot, agrair a les persones escollides i al seu entorn, la comprensió i bon rotllo, des d'aquí tot el meu respecte.

En fi, callo i us deixo amb el tema en qüestió:

Schuruuuurp, xarrup al cap de la gamba .
-si aquest mati, em diuen que ens fotríem aquest vermut, t’ho ben juro que no m’ho crec.- li comento al Puji, amb un somriure a la cara.
-Ja tio, jo tampoc, a més, quina casualitat trobar-nos-la aquí i reconèixer-la. És una paia ben parida, de molt bon veure, filòloga i amb molt de caràcter. pobre D, no deu anar fi, ni res!.
-Ostres, doncs com anem tots.
-Tet, “vaya paelliqui” que ens estem cascant, es menja bé, aquí.
-Si, ho va recomanar el Mikel, en un post seu.
-Ah, en Mikel, és el putu amo dels Restaurants, ha estat a tot arreu jalant, llàstima que és culé, o almenys, això diu.
-Putu pericu, ja està dit, jo també ho sóc i què?
-Calla home, tu has de sortir de l’armari i ja està, no costa tant, portes un perico dins, només falta que l’alliberis..
-Què cansino que ets amb el tema. Va espavila que ens esperen a Montjüic.
-Ho veus, ho veus. Cambrer, si us plau, ens porta el compte!. Cony, si comença el partit d’aquí a una hora, va anem.

Al cap de 40 minuts a Montjüic...

-Nois, fa estona que us espero, varem quedar a dos quarts i mireu quina hora és.
-Txell, disculpa, uns imprevistos al vermut.
-Quant no és un all és una ceba, els tios sempre sou iguals.
Havíem quedat amb la Txell per anar al futbol a veure les semifinals de la Champions League, partit de tornada contra el Milà, a l’anada havíem empatat a cero i avui podia ser un dia històric.
No sé que va ser, mai l’havia vist d’aquesta manera, però estava especialment radiant, amb el somriure a la cara, cantant-nos les quaranta. El cabell perfectament pentinat li queia sobre les espatlles, amb un top negre fins a mitja panxa que li exaltava els seus ferms pits, deixava entreveure el pírcing del ombligo, al final de l’esquena el tatuatge d’un nan tocant el saxo et distreia la nineta dels ulls durant una bona estona imaginant les millors notes de Rey Scott. La faldilla de tela li arribava fins als turmells d’un color verd pàl·lid estil mig cumbaia, grafiant-se el recorregut de les calcetes sobre el culet tens i ferm. Finalment, aquelles xancletes de pell, que en altres ocasions ens havia explicat que eren comprades a un hippie-market a Eivissa, la feien moure’s amb una sensualitat que impossible no quedar-se anonadat durant el temps que fes falta, assaborint l’harmonia del conjunt.

....continuarà, però el tinc que acabar.....

PS- a les dues preguntes que us esteu fent, són: Si, va pagar el Puji la paella i no, no és fantasia lo de la semifinal, només qüestió de temps.

Català de l'any 2006

2007-02-04T17:33:00.000+01:00

Tooongú, tooongú, tongo rut ondú!
Tota la nit va ser una farsa. Com el tòpic de la Coca-cola i la carn, ara ho sabem. A qui li entra al ser-vell que puguin competir pel mateix premi, la Neus Català i el Laporta. És com comparar un pernil de Bellota amb un chopped, evidentment el Laporta és el chopped y el Puyol la mortadel·la.
Home, és que no es presenta candidatura i tothom que vota hi diu la seva.
Doncs per això, jo hi dic la meva.
Oh, i que bons que són el tricicle fent els esquetxos, no fotem guionistes, no entraven ni amb calçador. Realment, al meu gust, va ser un espectacle caspós hollywoodenc del nivell de “Murcia que bella eres”, només faltava al Ramón Garcia. ¿ Què ens està passant?
En canvi, l’esquetx que vaig trobar divertidíssim i que va deure costar que sortís, perquè calia fer-ho en el moment just, va ser quan el Montilla , a petició del Tricicle, els hi fa una foto amb la càmera digital mirant per la “mirilla”. Sensacional.
Perquè, voleu dir que a la Sra. Català, li han de donar aquest premi?, potser es mereix alguna cosa més, no? A més, estarem d’acord que el premi “català de l’any” 2006 hauria d’haver estat per ella, no en tinc cap dubte.
Tooongu, toongu!!!,

¿ FRIKI JO? Tururú!!

2007-01-31T22:39:00.000+01:00

-Tens un bloooog?, tio ets un friki!

-Caram noia, doncs si, però per molts motius, no només per tenir un blog. (*)

-i que és això del blog, que fèu?

-doncs mira, parlem de sexe.

-de sexeee?, a si?

-a vegades, bé, moltes vegades.

-aaahh, està güai, i quina direcció tens?

-je, je, Benvinguda Friki!!

Nota aclaratòria, del Puji cap a mi, ¿aquest val com a post meme-marranot?, he dit la paraula sexe i la conversa era amb una noia..s'accepta?

(*) Amb el vostre permís, em vaig un autorregal de "auto-xuleria", mireu, si voleu aquí, qui va quedar el 201 de ..............posem........................................

........................

...........................

almenys n'hi havia......

........................

almenys, almenys...

.....................

.................

molts que corrien!!, m'agrada ser Friki.

¡¡¡ SOM INÚTILS !!!!

2007-01-30T08:04:00.000+01:00

Aquest post d'avui, segurament no és la mentalitat amb el que vaig obrir el blog, no acostumo a posar mals rotllos, però aquest s'ho mereix. Ho sento.
----------------------------------------------
Divendres passat, mentres esmorzava, sentia a la televisió que hi havia hagut una explosió de gas en un immoble de Cornellà on, per desgràcia, havia mort una nena de dos anys i mig.
En el meu cervell, quan en els accidents hi ha implicats infants, m’afecten bastant, en el sentit que em deixen mal cos durant molta estona. Automàticament, em vaig començar a fer la meva versió, “ ......un pare maltractador que volia provocar un accident per assustar a la dona ...........”, sobretot, sobretot, volia treure’m del cap, la possibilitat que fos un “accident” amb el gas.
El dissabte, vaig agafar l’Avui i en portada venia l’explosió en qüestió bastant més detallada. Realment semblava que havia estat un accident de gas.

“La deflagració que va acabar amb la vida de la petita Martina es va produir a les 6.36 del matí al pis setè segona d'un immoble de vuit plantes d'alçada. Els Mossos van indicar que en aquest habitatge hi viu un romanès que en llevar-se i encendre el llum hauria provocat l'explosió. L'origen de la tragèdia se situaria a la cambra de comptadors, on presumptament hi havia una fuita de gas. El gas acumulat durant dies es va filtrar al pàrquing i va pujar amunt pel forat de l'ascensor. El gas s'hauria concentrat a la part alta de l'edifici, amb un fatal desenllaç en reprendre's l'activitat. “

Des del moment que vaig llegir la noticia al diari de dissabte, i després d’escoltar.la per radio i televisió, la meva indignació a anat en augment.

Realment ha estat un accident, segons sembla, el gas, a través d’una fuita, s’ha acumulat al fossar d’ascensor i qualsevol petit detonant, com encendre un llum, ha creat la deflagració i la posterior explosió.

Per la feina que faig dia a dia, i fins a on se, els comptadors de gas, han de ser estancs per les cares interiors i les portes és obligat que compleixin una ventilació mínima inferior i superior de manera que qualsevol fuita no es pugui acumular i ràpidament es dissipi cap a l’exterior. Aquest criteri, es segueix a tota la instal.lació de distribució dels muntants i instal.lació interior del habitatge.

Tampoc entenc, perquè s’acumula el gas al fossar del ascensor, quan és obligat que hi hagi un tub de connexió, a modus de xemeneia, que ventili directament al exterior i com a mínim amb un diàmetre de 200, si més no, aquells que intervinc us ho puc certificar. La qual permet que tampoc s’acumuli el gas en aquest espai.

L’edifici en qüestió, només té nou anys, per tant, tota la normativa és bastant actualitzada, i no parlem d’edificis de cinquanta anys d’antiguitat. És obligat que la instal.lació del gas, sigui revisada periòdicament cada quatre anys. Vol dir que la revisió es va fer fa un any i no hi havia cap problema.

Suposo, que al final, les administracions i empreses, ens explicaran el per què s’ha donat aquest accident, per tal que en un futur siguem capaços de poder-los evitar.

Tot i que tinguem collons d’arribar a la lluna (em perdó) ,no tenim nassos de poder detectar una puta fuita d’aquest nivell en un edifici nou. Això si, pugem els preus dels solars tan com vulgueu i demanem 21.000€ al Rubianes per dir “que se metan la unidad de España por el culo”.( era una altra notícia de la portada).

Però jo, com molts altres, tenim nens petits, dormim a les nit i tenim gas a casa, i no accepto que encara hi hagi fuites de gas que provoquin morts. Espero que la Martina sigui la última.

Al cel siguis bonica.

Els pikarols a casa

2007-01-26T00:14:00.000+01:00

Està clar que cada dia més, s’imposa la imatge per davant del coneixement i de la persona, si més no, a primera vista. La primera impressió, és important, dones mostres de quin tipus de persona pots ser, gustos, afinitats, possibilitat econòmica, i trets de personalitat....
A nivell particular, em fixo bastant, tot i que no qualifico ni identifico fins que porto temps tractant amb aquella persona.
Per tant, si entro a una botiga i la noia que m’atén va molt escotada, penso, “és feliç, orgullosa de si, vol agradar,....” si en aquella botiga hi vaig tornat, acabaré fent-me una idea més precisa de com és l’escotada.
Ara bé, que vol dir moro, que passa quan un jefe, que ja li tinc la primera impressió gastada i ja comencem a coneixe'ns per tercera vegada, va sempre amb el pantalons de ¿pana? pujats a “palabra de honor”, la costureta del cul enmig de la natges i amb els picarols carregats a l’esquerra. ¿Com puc aguantar una bronca, una indicació o una felicitació?. Ell dient-me “Oriol, hauriem de tancar el pressupost.......” i jo pensant” caram, ja tenim el repicar dels picarols,...no baixis la vista que se’t notarà.....pensa en futbol, pensa en l’Agudo i la Marta Sànchez però no baixis la vista...sobretot no baixis la vista que hem de menjar cada mes...”. Doncs no es pot treballar així!!.
Si us plau, jefa, digui-li al seu home que es desgraciarà, si fins hi tot li està canviant la veu, té tò de Farinelli, de pujats que els porta, que deixi els picarols per casa i vagi com les persones normals i sino pot ser, digui’m les coses per mail o telèfon, o sinó un dia d’aquest li hauré de dir tal com sona i hauré d’actualitzar el curriculum.

Bon Cap de Setmana a tothom i pels despistats Nàstic-Espanyol.

Jo si sóc Tonto.

2007-01-22T14:20:00.000+01:00

- hola, bones, que tal. Treballant una miqueta, eh?, va que passa ràpid.
- Si , molt ràpid. Que vol?
- Doncs mira, que aquí el cagatió, m’ha portat això, amb el precinte del Mediamarket i com que ja ho tinc, deia si podia canviar-ho per una altra cosa.
- Cap problema, el tiquet?
- Exacte, aquí el problema, el noi que m’ho ha regalat no sap on l’ha posat però com el precinte ......
- Sense tiquet no podem canviar.ho, com ho va pagar?
- Efectiu, crec, però el precinte...
- Doncs no podem canviar-ho.
- Home entenc que el tiquet és per accelerar qüestions informàtiques, però està clar que és d’aquí i..
- No, sense tiquet no podem canviar.ho.
- Ja però és que no vull els diners, només vull una altra cosa...
- No pot ser, cal el tiquet.
Aquí em vaig resignar i vaig pensar, “ saps què, aniràs al de Girona que 'els pixapins' tenen mala llet “.. així que:
Dissabte 20 de Gener a les 15:30 al Medimarket de Girona:

- hola, bones, que tal. Treballant una miqueta, eh?, va que passa ràpid.
- Si , molt ràpid. Que vol?
- Doncs mira, que aquí el cagatió, m’ha portat això, amb el precinte del Mediamarket i com que ja ho tinc, deia si podia canviar-ho per una altra cosa.
- Cap problema, el tiquet?
- Exacte, aquí el problema, el noi que m’ho ha regalat no sap on l’ha posat però com el precinte ......
- Sense tiquet no podem canviar.ho, com ho va pagar?
- Efectiu, crec, però el precinte...
- Doncs no podem canviar-ho.
- Home entenc que el tiquet és per accelerar qüestions informàtiques, però està clar que és d’aquí i..
- No, sense tiquet no podem canviar.ho.
- Ja però és que no vull els diners, només vull una altra cosa...
- No pot ser, cal el tiquet.
- Però a veure, això deu valer 20€, vols dir que per 20€ no m’ho pots canviar pel tema del tiquet.
- Clar, per què el precinte només ens diu que és del Mediamarket però no que s’hagi comprat.
- Ah,.....

Provincians dels pebrots, rurals!, 'niñatu', no et caigui tot el tunning del cotxe....

O sia, 50714, abans de pispar el pulsòmetre del Mediamarkt assegurat que guardes el tiquet en bon lloc.

Ara, una cosa, Sr. Market, i haurà un dia que anirà a Palamós, i es perdrà, i voldrà que li indiqui alguna direcció, prengui cura de portar un bon Juan-Juan, sinó, l’enviaré el més lluny que pugui, vaja, més o menys com estic fent ara.

I miri bé la meva cara en el perfil, perquè mai més em tornarà veure a la seva barraca. Cop de mall.
I per últim, charlie, aprofitant que t’has casat, vols un pulsòmetre “d’A juarrr”?

el tiqui

2007-01-19T08:04:00.000+01:00

Ens situem: Diumenge 14 a les 11:00 del matí, a la cua de devolucions del Mediamarkt al Diagonal-Mar.
El divendres abans, havíem anat el Puji, el Motoret, el Roquet, lo 50714 i jo a fer el sopar trimestral ( si costella el passem a trimestral com l’Iva) de Rodrigues al Racó de la Vila a Poble Nou, prèvia copa Konami de Xbox. Evidentment el sopar entre cinc amics, va ser com un sopar entre cinc amics, tranquil, responsable, ordenat, culte i ple de conjuncions polítiques i teories sobre l’evolució del gas Xenon en atmosfera inerta.
A l’endemà dissabte, amb el cap encara emboirat de les teories, varem gaudir d’un arròs a Can Ferry Piccolo a Vallirana. L’amfitrió, potser no va disfrutar gaire perquè, de ben segur, li va portar molta feina , i des d'aquí el nostre sincer agraïment, però el que és jo, m’ho vaig passar ‘de la muerte porque yo lo valgo”. i a més, després a la nit, cirereta. A més d’això, entre tots els que érem, varem celebrar el tió amb nens i grans i gegantons i per casualitats d’aquelles, el tió em va portar un pulsòmetre que ja tenia i el benvolgut tió no sabia on havia posat el tiquet però com el precinte de la caixa posava Mediamarkt en color vermell sobre fons blanc, doncs vaig pensar “blanco y en tetra-brick, leche”, demà aniré a canviar-ho al Diagonal-Mar.

Així que ara, estem com fa una estona, a la primera linia del post.
Diríeu que me’l van canviar? , "Hagan juego señores...."

La resposta properament.

No entenc Res

2007-01-17T17:09:00.000+01:00

La mare d'una nena de 12 anys ha denunciat als Mossos d'Esquadra que companys d'institut van agredir la seva filla amb pals i cops de peu el passat 11 de gener a la porta del centre educatiu on estudia a Lleida. La nena va haver de ser atesa a l'hospital Arnau de Vilanova de Lleida. El Departament d'Educació de la Generalitat ha obert una investigació sobre el cas.
Els Mossos d'Esquadra han confirmat que els fets van ocórrer l'11 de gener i que, segons la denúncia presentada, un grup d'entre vuit i deu joves de primer i segon d'ESO de l'institut Màrius Torres de Lleida van esperar la nena a les portes del centre i, després d'insultar-la, la van colpejar amb pals de gimnàstica rítmica i puntades de peu. La nena va haver de ser atesa a l'hospital Arnau de Vilanova de Lleida, on li van diagnosticar policontusions i una contractura cervical.
La direcció de l'institut ha expulsat durant tres dies els presumptes autors de l'agressió, malgrat que l'incident va ocórrer a l'exterior del centre. Tot i això, la nena tem tornar a classe per por de rebre més agressions, i la seva mare assegura que buscarà un altre institut.
Per la seva banda, els Mossos d'Esquadra han informat del fet la fiscalia de menors perquè tots els presumptes implicats tenen menys de 16 anys. Així mateix, el Departament d'Educació a Lleida ha obert una investigació. El conseller, Ernest Maragall, va confirmar ahir que la Generalitat estudia el cas, però va aclarir que «en primera instància no sembla un cas d'agressió escolar, sinó d'una baralla que va tenir lloc fora de les aules». «Ens sembla que en tots aquests casos, sempre que sigui possible, s'han d'esgotar les possibilitats de mediació, de rectificació i, si convé, de sanció, però només com a últim recurs», hi va afegir.
El director dels serveis territorials d'Educació a Lleida, Lorenzo Ramírez, també ha declarat que va ser una baralla, però sense gravetat. I fins i tot ha dit que la denúncia de la mare va ser excessiva, i que en aquests casos és molt més efectiu solucionar el conflicte entre els alumnes mitjançant el diàleg i l'educació. A més, la conselleria d'Educació també ha informat que la mare no havia presentat cap denúncia a la Generalitat.

Avui, llegia aquesta noticia a "El Punt", edició Girona, i ja de per si, la noticia em fa posar la pell de gallina, però les declaracions del benvolgut Conseller em fan rumiar si jo sóc directament imbècil , incult o incomprès!.

No sóc capaç de veure la diferència social entre una agressió escolar i una agressió al carrer. I en cas que judicialment ho sigui, entenc que la Conselleria d'Educació es vol treure la responsabiliatat, el qual encara és més greu. O es que la educació i formació dels infants no és cosa de tots?

Si algú m'ho explica ho agrairé perquè us ben juro que les declaracions del Conseller m'han ben excitat.

Sóc Soci

2007-01-16T06:27:00.000+01:00

Toy'r'us, tengui. Caprabo, tengui. La Caixa, tengui. Racc, tengui. TMB, tengui. Biblioteca, tengui. Videoclub, tengui. Abacus, tengui. i 300 milions de targetes més....
Au, ja les tinc totes a la cartera, agafo el carretó i ja puc sortir al carrer, em penso que no me'n falta cap, ara si que vaig documentat i targetat.

- Em posa 30 € de diesel, si us plau?
- Hi tant,....¿té la targeta dels punts pels gots de Disney?
.....
....
....

Normalitat Absoluta

2007-01-15T07:44:00.000+01:00

Tampoc n’hi ha per tant.
Que onze jugadors de futbol guanyin a uns altres onze, tampoc ho trobo tan estrany.
És un partit més de trenta-vuit que s’han de jugar.
Al cap i a la fi, només són tres punts.
Va guanyar el que jugava a casa.
Normalment, el que treballa més, treu major rendiment.
El Far$a juga molts partits en tot l’any, van cansat.

Ja, i un ou!! I un altre ou !!

Tocava llepar!! Quina setmana més tranquil·la que ens espera.
Això si, a la "vostra", (el link va pels responsables de programació, no pas pels culés, quedi clar),diumenge a la nit, van repetir el partit del Nàstic, no fos cas que algun desafiant, s’ho prengués malament.

Em ve al cap, un dubte del Puji fa uns dies. Pericos campions pot ser un oximoron, però Bar$a manta, no en tinc cap dubte que ho és.

I per acabar, vull aclarir que la fotografia d'avui, no és cap montatge, és treta de periconsonline.com, per si hi havia qualsevol dubte.

Tranquil.la setmana a tothom,.. a tothom!

La cita anual

2007-01-12T09:31:00.000+01:00

Per nosaltres, un dels partits de l’any, un d’aquells partits que quan fan el sorteig abans d’iniciar la Lliga, ràpidament preguntes quan et toca.
Sóc de la opinió que quant juguem contra ells, els jugadors se’ns arruguen una mica, pensen que si es perd aquest, “no passa res, és el Far$a”. I un “güevo”, clar que passa!! Hem d’anar a guanyar.
Podem perdre, faltaria més, però hi ha una cosa que mai ha de faltar, és l’orgull i les ganes de voler guanyar, i any rera any ho estan entenent..
Ha de ser un partit on els centrals han de ser contundents que no porcs, la mitja especulativa i la davantera generosa buscant pilotes, i tot l’equip, sobretot contundent, repeteixo contundent, si hem de guanyar per futbol o per rapidesa, malament anirem.
Tenen més calés, més seguidors, més Bruente, més catalans, són més humanitaris, més guapos, tot més,.... però nosaltres tenim una cosa que ells no tenen, l’orgull i el sentiment, i demà a les 22:00 s’ha de notar. El partit acabarà amb el resultat que toqui, però amb la tranquil·litat de saber que ho hem intentat.
Culés, demà toca llepar!!.

meme amb l'advocat present.

2007-01-11T07:22:00.000+01:00

L’enginyós Clint, em va fer destinatari d’un meme confessionari a on tinc que explicar cinc coses que no sapigueu de mi.

1.- Haig de dir que no sé que vol dir l’expressió arxiutilitzada “ XD “ , com es posen els “castpost” ni el “RSS”, però com és una obvietat que roda pel món blogaire, vaig decidir no preguntar-ho no fos cas que llavors ja no tinguéssiu cap dubte sobre la meva capacitat cerebral.
2.- De petitó, durant uns quants anys, més o menys fins que vaig saber llegir i pensar per mi mateix, era del Bar$a……cola….no cola, oi? Està bé, no conta, és mentida, no, més que mentida, és impossible. Dissabte a llepar.!! (amb el teu permís, candela).
2.- Mama, saps aquell nan de pedra que tenies a Llavaneres?....si, aquell que tocava el saxo… si, si, aquell…..si aquell que et penses que et va fotre el jardiner de la comunitat…si, el tinc jo. Està mal fet, però de petit era “lazme-reir” i de gran em trobo el mateix aquí!, què havia de fer?.
3.- Suposo que si passen cinc any, prescriu. Per tant, puc explicar que durant l’època d’estudiant universitari em vaig colar al metro durant molt temps, amb una targeta del metro de Bilbao caducada.
4.- Una definitòria que us agradarà, principalment em dedico a parellar, com una espècie de “casamentero” però un pèl diferent. Vaja tonteria….”hasta aquí puedo leer”..
5.- Ja que estem de confessions, aquí us deixo una fotografia penjada amb la meva cara de debò. Sobretot per tu Clint.

Ara toca rifa!. A veure, a veure. No us puc assegurar a on ho he llegit, però deia que la Candela era la autora del meme. Per tant, si és així, li retorno a la nostra benvolguda amiga, perquè ens confessi cinc coses més o aclareixi algunes que va deixar en suspens i sinó en tens ganes, mira, p

enges unes fotos que també ens agraden molt.

PS- Tampoc sé que vol dir "ps" però com ho posa el veí i el tiu té cultura, doncs jo també i borro lo de PD,

Estic dinant

2007-01-10T06:18:00.000+01:00

-Costella, el teu "machote" està a casa. Estàs dinant? - mentre deixo la jaqueta.
-Si, "machote", corre que marxo a la feina, seu que jo acabo i almenys estem una estona junts.
- ‘voy paia’, ¿com ha anat?, el sindicat encara dona pel sac?
-Doncs? Són sindicats.- i posa cara de pocs amics.
-Per cert Uri, saps la C? aquella noia que et vaig dir que estava embarassada? Doncs ja no ho està. Ha parit un nen?.
-Caram, no se si felicitar-la o donar-li el pèsam – li responc.
- Ets burro- confirma.
-I com li ha anat, tot bé?-pregunto
-Si, si. Bé, el part més dolorós del món, el més difícil, el més……ja saps com és la C.
-No, no sé com és, però si tu ho dius, així deu ser- contesto, (no vull problemes).
-Li posen Bryan, amb y- em deixa anar de cop.
-Hòsties!! cof!!, coff!!, Bryan?. Costella, coff, coff estic dinant, vols que em mori?. No m’hauries d’haver dit el nom fins que hagués empassat.!!- responc ennuegat!.
-I el pare que diu?
-Ha estat ell, canviat el nom quan l’ha inscrit als papers, mentre ella estava parint?- m’explica.
-I un bè negre, això no pot acabar bé, pobre nen!!-somric amb cara de pena.

La costella s’aixeca, em fa un petó i marxa a treballar.

Jo em quedo, amb la cara tonto, rumiant ,“Bryan, segur que serà un tunning, anirà al gimnàs a fer peses amb el xandal del ‘ejército español’, samarreta imperi i serà soci del Bar$a. No jutgis, no jutgis.”

Mira que t'ha deixat

2007-01-08T06:27:00.000+01:00

Dèiem ahir, que alguns ens agraden les festes nadalenques i a d’altres no massa, però que un dinar amb la família o amics sempre és ben rebut.
El que no hi ha cap bri de dubte és que SI ens agraden les vacances de Nadal i sobretot la festivitat de reis, i el perquè és de sentit comú, rebre regals és fascinant potser tan ,com fer-los. Però el que no està dins de la racionalitat és la quantitat amb la que es fa. Ho intentaré explicar.
Sóc consumista de mena i a més, hi crec, és necessari pel funcionament de la oferta-demanda, del llocs de treball, immigració, estabilitat laboral, etc. però sempre dins d’uns límits i uns criteris no només legals sinó ètics i morals que ens marquem com a persones. I aquí és on vull arribar.
Causa: S’acosta el dia de reis, no he tingut temps, marge econòmic, alguna cosa han de tenir, no ho he comentat, la voluntat hi és, publicitat, ‘mira que mono’, la intenció també, .. i això li agradarà....
Conseqüència: Els meus dos fills reben, dues motos iguals per pujar.hi a sobre, tres camions enormes per jugar, dos cotxes per empènyer, Mr. Potato, martingales per pintar els llavis i les ungles, dvd de dibuixos, roba, patins de rodes, tragabolas, la granja i el tractor del ‘Little People’, maletí de metge, i tres bosses de plàstic més.

Quedi clar que agraïm als reis, tot els presents que ens han fet arribar pels nens. I sobretot que aquest punt el tornin a llegir dues o tres vegades però els pares de les criatures ens fem dues preguntes:

a) El patge que ens havia de regalar el traster, per guardar tot això, es deu haver parat a fer una canyeta a la Jonquera i encara no ha arribat, teniu el nº de mòbil?

b) El 2008 i 2009 no té 6 de Gener i tot ha vingut aquest 2007?. o potser és que ens hem tornat una miqueta bojos?

Amb tot això, ahir 7 de Gener no havien començat les rebaixes ni a la Roca ni al Mataró Park, a què esperen? Al 8 a que no hi pugui anar el primer?.

PD- La foto és dels 'Pare Noels' de Estella-Lizarra a Navarra.

Pinzellades II

2007-01-04T06:23:00.000+01:00

Ho varem aconseguir, oblidar a quin dia estàvem. Entre nosaltres ens preguntàvem si estàvem a dimarts, si era 27 o 28, si era demà o passat demà quan havíem de tornar cap a casa, igual que quan disfrutàvem, de menuts, d’aquells tres mesos de vacances que ens permetia el sistema educatiu.
Però com tot lo bo s’acaba i disfrutar de vacances és “lo bo”, el dissabte 30 tornàvem de travessia per l’autopista fins a Palamós, i poc a poc varem anar tornant al nostre passat, que no és tal passat sinó present, però que com estàvem fora de la rutina i la ..….bé, m’heu entès segur.
En fi, que des de que he retornat a la meva “vidorra” he rebut varies sorpreses que us volia comentar, unes de molt tristes i d’altres tristíssimes, les tristes les comentaré poc perquè no cal anar més enllà i tampoc vull amargar a ningú, i les tristíssimes, doncs les comentaré una mica més. L’ordre l’he reflexionat de tristes a tristíssimes.

a) L’atemptat etarra i per descomptat tota la reacció del govern.(sense comentaris):
b) Executar al Hussein i ensenyar-ho per TV. (sense comentaris):
c) El tancament provisional de dos companyes: Jbauer i Gemminola, molta sort per elles.
d) La famosa nit del sms. Us transcric dos que vaig rebre i no els he vist aquí ni aquí : “tu que entiendes de vinos, cual es la diferencia entre un rioja y un penedés? Que cuanto mas al pene des, mas Rioja se te pone ¡ Bon Any Nou!.” I també aquest “ que tu vida en el 2007 sea como la de un cepillo de dientes: que tengas mucha “pasta”, que tengas un buen “mango” y que se te cepìllen tres veces al dia.”.
e) La carta als reis dels meus senglars. Infinita. Després de gastar dos bics i 500 fulls Gvarro, la gran va decidir agafar totes les revistes de joguets i grapar-les juntes, enganxar tres cares dels reis i donar-m’ho. “té papa, oi que si?”, des d’aquí aprofito “-mama, papa i germans, iaios i tietes, cosines i nebodes, les vostres opcions a que us deixin alguna cosa a casa, han caigut en picat, els nens són els nens. Això no vol dir, que aquesta mentalitat s’hagi d’aplicar a les vostres llars i la tele de plasma arribi a casa d’algun, eh, organitzeu-vos però de mitjons i calçotets ja en tinc prous”.
I per últim, el que més m’ha sorprès ha estat:
f) Que aquest paio, tingui paper a “mar de fons”. Aquí si que molts comentaris i cap de bo. De per si, el Benet i Jornet i aquestes series m’irriten, per mi “cop de mall”, però si agraden, doncs endavant. Al Àlex Casademunt també “cop de mall” però mira, el noi és com és i no hi pots fer res però dono gràcies que no tinc cap dot interpretativa i em guanyo la vida d’una altra manera, perquè si hagués de confiar que aquestes productores donguessin oportunitats als actors desconeguts i novells a les series que es fan per aquí, em moriria de gana, però de molta gana que em moriria.

Em vinc a referir, que tornem a ser-hi per aquí i espero que disfrutem.

PD- el mot “disfrutar” està mal dit en català, no existeix. Hauriem d’afegir-la, no? , a gaudir!.

2007

2007-01-02T00:48:00.000+01:00

El primer post de l’any, serem originals.
Que hi poso?, el que he fet a les vacances,? el que m’ha sorprès retornat de les vacances?, els propòsits que em fixo per l’any nou?, fotografies curioses que he fet?, publico la carta dels reis?, explicar anècdotes dels dinars-sopars familiars?, fer rabiar perquè em queda un dia més de vacances?, no ho sé, rumiaré que faig.

En tot cas, mentre decideixo i ordeno, espero i desitjo que passeu.

¡¡¡BON ANY NOU!!!

¡¡¡¡BONES FESTES!!!!

2006-12-22T13:44:00.000+01:00

Bé, família, amics i companys, per fi, la data i hora assenyalada i sobretot molt esperada.
COMENCEM VACANCES i tenim molta a feina a fer amb el mall.
Recordeu que ens tornem a emplaçar a principis d'any i espero que a ningú li hagi tocat la loteria, així, segur que tots en retrobarem properament.
Tot i no participar-hi, us he de dir, que he disfrutat molt amb el blogaire invisible, els regals, les pistes, els despistats, els encuriosits, els tramposos, i els que no amagaven el seu anonimat deixant les pistes.

Amb tot això, jo i el meu amic us volem desitjar ( rollo anunci Freixenet) :

BONES FESTES A TOTHOM i als culés també.

¡¡¡Fins aviat!!!

50714

2006-12-21T01:14:00.000+01:00

Ja deu fer tres o quatre setmanes, fent un vermutet a Poblenou, el meu amic 50714, ens va proposar acompanyar-lo, durant les vacances de Nadal, a veure la seva amiga Mari Cruz de Navarra.
- tio que nosaltres anem amb dos nens i us agoviareu.
- Que no Uri, tranquil, si us ho proposem és perquè ho em parlat amb la 50714.
- Ok, per nosaltres collonut, però amb el compromís que si us agafen ganes d’anar a fotre mal porai i nosaltres estem liats amb els nens, agafeu i marxeu tranquilament i ja ens trobarem més tard, per dinar o sopar.
- D’acord, Uri, ho fem així. Com ja hem reservat per nosaltres i ens conèixen, truco jo i que ens guardin lloc per dos adults, una petita i un d’un any.
- Si, sobretot una “cuna de viatge” així no la carreguem.
- T’enviaré la web i mira que et sembla, segurament estarà nevat, agafa cadenes. (cadenes, cadenes, quina gràcia la cadena, poc em pensava que malairia tres o quatre diumenges més tard una cadena). Està al final d’un carretereta, no hi passa cap ànima, s’està de cine i no cal fer res perquè ens fan el menjar.
- Mira, costella, no hauràs de fer el menjar, tu també tindràs vacances..(aquí va caure una cleca recordatori de qui mana a casa).
- Doncs vinga, quedem així.
- Val.

Perfecte, el tema pinta, tranquil.litat, ben menjat, servit,.. buff.., ganes en tinc que arribin ja i marxar. ( atenció, abstenir-se lladre, tinc una alarma de la hòstia i el diners els té el Sr. Hipo Teca Llarga, està entès?).

Passats uns dies, amb la calma sayek, vaig mirar la web de la casa rural amb més atenció, buscant que es pot visitar i quines rutes es poden fer, i vaig trobar això

Eps, oju, això no és el que em pensava, això sembla més un camp de treball, o una ong solidària, no pinta bé. Si apareixo aquí amb el dos nens, em foten a la presó per explotació infantil. Aquí hi ha molta feina a fer, i precisament feina és el que no vull fer.

Total, que porto dos dies trucant al 50714 i no m'agafa el telèfon, és un pèl sospitós, oi?

PD- Al Hec li dic 50714 pk porta 20 anys venent-me loteria d'aquest nº i no ha tocat ni la pedrea mai, i el mal parit, s'ha canviat, casa, cotxe i esquís.

PD2- Les dues fotografies són de la casa rural on anem.

XXX

2006-12-20T00:48:00.000+01:00

Ara que m'he aficionat al detectiu invisible dels blocaires invisibles, us deixo això:
1.- De la fotografia a avui han passat 10 anys.
2.- A la fotografia en tenia 20.
3.- El dia que us caseu, hi ha una versió de Tom Jones 'in live'.
4.- Al Denver de Tetuan, m'ha fotut cada pallissa que no hi vull tornar.
5.- Viatge més que el Paski Maragall.
6.- Fumava en pipa.
7.- Les trompetes de la mort, li temen.
8.- Si es menja un iogurt, quan li arriba al estómac, ha caducat.
9.- Poc a poc, està sortint de l'armari futbolístic.
10.-Li agrada anar foten cullerades.
11.- i definitiva, no és ninguna de les de la foto, per cert, ¿que foties entre tanta mossa?

¡¡PER MOLTS ANYS!!

PD- Mikeperx's també va per tu.

Tela de diumenge

2006-12-19T00:32:00.000+01:00

Ahir, llegint el blog del Istvud, vaig pensar que també havia tingut un diumenge curiós com per explicar-vos El Fet.

Des de fa un parell d'anys, he agafat certa afició a la BTT, com molta altra gent, i mira, pedalant, pedalant, anar coneixent territori.

Aquest diumenge passat, hi havia una cursa popular a Sant Feliu de Pallerols, la última de l'any, i amb en Serri, haviem parlat d'anar-hi. Era qüestió de passar un bon matí i d'intentar millorar els dos únics resultats que tenia: últim a la cursa del Daró a la Bisbal i penúltim a la Tramunbike d' Olot. D'acord, molt difícil no és.

Haviem quedat a les 7:00 a baix al carrer per arribar a les 8:00, fer les inscripcions i sortida a les 9:00. Perfecte, tot organitzat. Dissabte nit, les dues bicis, totes netes, engrassades, polides, ajustades,ja dormen dins del cotxe, només cal aixecar-se, esmorzar i màquina.

Deixant de banda, que ens vem perdre i que S.F de P. està més lluny que no em pensava, vem arribar a 2o' d'iniciar la cursa. Cap problema, temps suficient. Col.loquem la roda a lloc, repassem els frens, les fixacions, ens vestim abrigadets per primera hora i lleugers pel final, bidó d'aigua, barretes, estirament, ulleres, casc a lloc i correctament ajustat, última engrassada, escalfem una miqueta i ens acostem al punt de sortida. El meu caparró va recordant el perfil, ....km 3 primera pujada de 200 mt., baixem fins al 8 que tornem a pujar, avituallament, al km 15 el nostre Tourmalet que acaba el 21 i baixada fins al final......, s'acosta el moment, ens anem col.locant cap a davant, una petita empenta per aquí, el noi de la organització es col.loca per donar la sortida....fixem el pedal de la dreta per sortir a foc...un traguet d'aigua que empassaré sorra...repasso el plat i el pinyo....l'Organitzador que alça el braç ...i ...PAM....

Apreto el cul, fermo el manillar, tota la força a la cama dreta, sortim cremats. Ràpidament m'adono que el contaquilòmetres no funciona, merda!, segurament al treure i posar la roda he mogut el catxarret, seguim cremats. Ens anem situant, tothom intenta anar endavant per agafar lloc en els passos difícils i no perdre ritme,..

-Serri a l'esquerra i passem pel bassal.

Tot d'una a 300 mt. de la sortida, Crash..., penso: he tocat una pedra?, he perdut la manxa o el bidó?, he estripat els pantalons?, s'ha li ha caigut un pet al Serri?.....ostres, els pedals no van, s'han clavat, no es mouen, que passa?!!.... i allà estava, com una serp a terra, la cadena partida.

La cadena partida al terra, ¿que cony fot la cadena partida al terra?, ¿però es pot partir la cadena?, no m'ho vull creure. Doncs si, a vegades passen aquestes coses.

El Serri que és manetes, treu un aparell que m'arrenca dos "eslavons" i m'ha la torna a empalmar (la cadena) però entre fet i fet em perdut 20 minuts,...llàstima, avui que guanyavem. La organització (un paio amb una moto de cross) ens va desqualificar perquè haguessim trigat massa i ens va obligar a reenganxar-nos a la cursa més endavant.

Què us sembla? Últim al daró, penúltim a la Tramunbike i desqualificat a SF de P.

Moraletja : "no diguis blat fins que la tinguis a l'avió, tornant del Japó".

Campió de Lliga

2006-12-18T10:00:00.000+01:00

No va poder ser, però es va acabar, sent, com havia de ser.
El Madrid en una mitja ocasió ens va encasquetar un gol, gràcies Rufete per perdre tantes boles a mig camp, sense fer cap mèrit extraordinari (noies per vosaltres) per aconseguir-lo. A partir d’aquí i també, en molta part, per l’expulsió del Fifa World Player, el Madrid va cedir el 60% del camp a l’Espanyol.
Varem apretar fort, els vem tancar a la seva àrea, el Madrid acabà el partit sense davanter centre, però no va poder ser.
Em quedo tranquil per l’actitud de l’equip i més veient com els merengues perdien temps i van acabar el partit demanant l’hora.
No en tinc cap dubte, la Lliga ja té campió i ahir estava al Japó.

Pinzellades

2006-12-15T09:54:00.000+01:00

Semana histèrica però ja sóm a divendres tot el dia.
Us vull fer arrivar quatre pinzellades a veure que us sembla.
Cadascuna surt de les converses, blogs, comentaris de tots els qui formem aquest espai, i que cada vegada hi disfruto més.
Per arte de birlimbirloke heu passat a ser part d'aquest titi i no paro de veure blogaires pel carrer. Un mosso, podria ser en D de la Txell, ostres unes bambes com les del clint, quin diari llegeix aquest, serà en Charlie, mira aquell del walkmans amb la samarreta del Bar$a, serà en Mikel, ...bé tants i tants, Puji, Dani, Oscar, Gerard, Kanu, Edu, Desmmond, Jbauer, Joana, Cruella, Tarambana, Zinc, Eva, Farlopa, gemminola, tondorotondo, Modgi, Sr. Verdet, Sergi, Cetina, el veí, pd40, ignasi, Karbeis, Candela, El7, doomaster, Sergi, Airum, chamb, gatot... bé tants i tants, segur que em deixo algun però segur que ho entendrà, doncs res, que em foteu passar una setmana collonuda i a més aprenc ortografia, musica, reflexions, literatura i política, d'acord i una miqueta de futbol culé, que més es pot demanar pel preu mòdic de l'ADSL?.
Bon cap de setmana.
Serà el Nadal que em fa dir aquestes coses? o és la sequela de la mossegada del tió diabòlic?.

Jbauer, veus quin pessebre més xulo, és minimalista total. El Chus i els seus, ep , i el caganer del Laporta.
Txell, ja n'hi ha un de menys.

Després d'haver dit lo dels pares NOels, mireu que em vaig trobar al balcó del veí. (Es veu el pare noel?).
Clint, veus, el tió que pela mandarines.

Gràcies farlopa pel detall. Companys aquí en Farlopa va fer-me a mi, baixet, al Puji, l'escut del Apañó i al Oscar amb la cara d'en Tamudo. Un regalazo!

PEr cert Espanyol - R. Madrid, a veure com va.

El meme del 123

2006-12-13T20:03:00.000+01:00

El benvolgut veí, diumenge, entre protesta i reclam a les veïnes del Àtic 1ª Escala B, sobretot B, em va fer receptor del meme 123,. Consisteix a agafar el llibre que tens més a ma i obrir per la fulla 123, cinquena línia i transcriure-la, tot indicant posteriorment, el títol i l'autor.
Doncs vinga, mans a la feina:

Cinquena línia - això elimina - "En tip i tap al bosc", "el conill Tom canvia de casa", "les vocals" i els "Tintins", això va bé, va bé.
plana 123- això elimina - "Catàleg Toy'r'us", els "Racc", "Les Guies" i gairebé tots els "Tria la teva aventura". Uy, que poquets.
autor - m'elimina el "Lazarillo de Tormes", "Cantar del Mio Cid", "Robin Hood" i "El flautista de Hamelin".

Estiro el braç, pinço amb els dits, arronso, obro per la plana 123, ñalsdkhg`0er2 , ups,..perdó he deixat el llibre sobre el teclat, cinquena línia i:

".......;porque aquí estamos en lugar desierto. 13 El les dijo: Dadles vosotros de comer. Y dijeron ellos: No tenemos más que cinco panes y dos pescados a no ser que vayamos nosotros a comprar alimentos para toda esta multitud. 14 Y eran.............", escrit per un tal Lucas i de títol "Nuevo Testamento".

jajar, jajar, jajar, quina gràcia....tranquils, he tingut molts dies per rumiar-la. Ara va de debò.

"....no obtuvo respuesta. Hice girar el pomo y la encontré abierta. Entré, creyendo que no me había oído, y lo llamé.

-¿Damos hoy un paseo, monsieur?

Me detuve y dirigí una mirada en derredor. Duponte estaba encorvado sobre su cama como si rezara, con ......" és del llibre La Sombra de Poe, escrit per Matthew Pearl i la veritat és que m'està costant llegir-lo, no el trobo cap cosa extraordinaria.

Molt bé, li passo, si vol, el meme a (giro ruleta) brrrrrrrrrr, a la amiga Candela i si ja l'ha fet com li queda una altra ma lliure i segur que té més llibres, que en digui un altre.

Veí, ha estat un plaer i un gran honor ser partícip i receptor del meme.

Per cert, l'Espanyol a tornat a guanyar, que avorrit, sempre estem igual, em faré de la Real.

Ja el tenim aquí

2006-12-12T00:00:00.000+01:00

En Serri, m'explicava la setmana passada, que el seu nen estava com boig perquè ja els hi havia arrivat el tió.

-Serri, que vols dir que ja us ha arrivat el tió?

-Si, durant uns dies, pugem amb el nen al terrat i el cridem que ja pot baixar de la muntanya, i avui li he plantat a la porta, he trucat i he tancat, "nen ves a obrir" . Quan l'ha obert li hauries d'haver vist la cara.

- Carai tio, com les penseu, està bé, si més no, original.

El titi com a bon pare, ja el veus amb la costella i els dos nens, divendres, dissabte i part del diumenge cridant al tió que ja pot baixar de la muntanya. Au !

Total, que agafem ahir al migdia, li planto el tió a la porta, truco i li dic, Maria mira qui és.

Mira, obra la porta i comença a xisclar, plorar, riure histèrica, perduda, com un coet , amb un susto al cos que no es podia estar quieta, es va posar sota les cames de sa mare, tremolant,

- Mama el tió, mama el tió.

- Agafa'l fes-lo passar, li deiem.

- Nooooooooo!!!

Doncs el que havia de ser una grata sorpresa s'ha convertit en una por fora de mida, i el pitjor és que tampoc vol que el tirem perquè es pensa que es quedarà sense les cagadetes.

Ara el tenim a fora i el titi és qui li ha de donar de menjar perquè la nena ni en broma i el petit l'agafa per la barretina i el fot de yakutake.

Tan lleig és?

Sant Tornemi

2006-12-11T07:58:00.000+01:00

Sorprèn, en aquest temps que voltem que tothom defensa dir-se les coses a la cara, que tots tenim molts valors, som molt moralistes i alliberem ètica per cadascun dels porus de la nostre pell, com en aquestes dates que es celebra la Constitució i la Santa Concepció, nosaltres que ens considerem ateus i no massa constitucional, no hem perdonat la festa i l’hem celebrat com el que més. Bé, potser, sense anar a fer un petó a la bandera ni al crist de torn, però sense anar a la feina ni cardar brot remunerat.
És per això, que des d’aquí crec que benvingudes les festes de tothom, tot i no ser-hi partícep ni creure-hi, sempre i quan les pugui celebrar.
Per tant, quan farem festa el 20 de Maig, dia que va guanyar la 1ª Copa d’Europa uns que juguen a futbol a Barcelona.
M’agraden les vacances.

És pitjor !!!

2006-12-07T19:33:00.000+01:00

Durant les setmanes prèvies vaig fent plans, pensant que faré, amb qui, com , ....però quan arriba és massa ràpid, els imprevistos són més dels previstos, tot allò que volia fer es va retrassant i comprimint-se amb menys dies. No té deturador.
Segons les previsions, marcaven, haver anat a caçar bolets, volteta amb la familia, modificació del blog i lectura dels endarrerits, cine. Estem a dijous 19:38 i només he fet la volteta i he vist "El Codigo da Vinci" al Divx. Sense fer res ha passat molt temps, no hi ha manera de poder.lo contenir.
Ahhh, us deixo que ja son i 41.
Eps, i el Bar$a classificat, això si que fa passar el temps lent.

Sempre Tamudo

2006-12-04T10:06:00.000+01:00

foto: El Mundo Deportivo

Només dos breus comentaris.
El Puji va venir al camp i l'Espanyol va fer el partit de la temporada. Moraleja: entre tots estem fent una recolecta per pagar-li el carnet de soci- donatius al 3180-0858-33-000000526523.
Finalment ens vem re-conèxier amb l'Oscar., un molt bon perico.

Gràcies

Preparats, llestos, Ja !

2006-12-01T07:13:00.000+01:00

Preparats, llestos........
Estem a la ratlla de sortida, les mans en posició i el llom doblegat en forma aerodinàmica per arrencar amb embranzida, els ulls mirant el final de la recta. Giro el cap a l’esquerra i veig, la costella, el poll, la iaia, el iaio amb el sintron, el Puji….miro a la dreta i veig la Carol, el David, el jefe,…tots estem amb la tensió del moment, les butlletes de loteria a la butxaca, la colònia, el calçotets vermells, el paperet de l’amic invisible, la carta del reis, i sobretot el cinturó mig descordat.
El gran jutge està a punt de fer el tret de sortida.
Començarà la prova, 40 dies de “comilonas” i quilometratges. Aquests propers dies, a més dels dinars i sopars de les dates senyalades, s’afegeixen els que ens inventem entre el amics, companys de futbol, els de la universitat, els de la feina, els del gremi, etc., qualsevol excusa és bona com a pretext per sopar.
El quid de la qüestió és quan ens trobem amb més farres que dies per quedar, no perquè sigui un paio important o amb moltes aficions, sinó perquè ho tinc que coordinar amb la costella, pels nens,…que puc fer?.
Big problem, big solucions.
Per mi el Nadal durarà des del Pont de la Puríssima al 21 de Gener, amb la “cuesta”.
Així que “Bon Profit a tothom”.

PD- El sopar de Rodrigues del Poblenou el fem el 13 de Gener?

Psee

2006-11-29T22:51:00.000+01:00

Dissabte passat, el titi, la costella, els pitufus i els sogres vem anar a veure el Circ Raluy. Varem enfilar cap al camp de futbol vell del Palamós, engalanats, nets i cofois. Estava nerviós, a mi no m'agraden gaire aquest espectacle, em fan patir, però calia anar, que pensarien els nens si el seu pare es fes enrere, casumlou. Tot va començar bastant bé, el sogre es dedica a això del circ, a la part documental, no a la espectacular, i va conversar amb una coneguda que ens esperava i ens va fer passar a un bon lloc. Tot és com petit, la pista és petiteta, no és gran com las de la tele lu cam pot semblar que no hi pugui capigue ningú a fer-hi res, les cadires estan folrades amb una tela de vellut vermell i si mires al sostre és com la nova estació que volen fer a la Sagrera, a diferents nivells hi ha de tot, trapezis, amplificadors, tensors, barres per penjar no sé què.
Bé, al gra, encara no havia entrat tothom, la nena comença plorar que vol marxar, el nen a arrencar peces de ferro de les baranes que hi havia, jo nerviós patint, la costella li faltaven braços i els sogres intentant ajudar, total, als dos minuts ja només quedem el 50% dels que anàvem, que hi farem, almenys no hem pagat entrada.
El circ com a tal, és fluixet, hi ha molt replè per fer les dues hores, intenten treure’t diners de tot arreu, collarets de llum, fotografia amb un lleó nadó, bar, enganxines, llibretes, etc...i de l’espectacle només us destacaria, una nena que cap per avall, fa anar els peus per girar moltíssimes coses, uns nois que foten de saltimbanquis i potser el que més em va agradar va ser el LLuiset (fill del fundador i casat amb la d’Igualada com apuntava el Farlopa) i el Leandro, un noiet trempat, que tots dos fan de pallassos i t’arrenquen el riure en molts casos.
Cal destacar que no actuen amb animals i que els carruatges són tots d’època decorats i pintats.

No m'imaginava en aquells moments, que l'autèntic espectacle començaria uns dies després.
Ah, per cert, avui a les 20:45 a TV3 també hi ha espectacle, diferent però espectacle.

Diàlegs de matinada

2006-11-29T07:14:00.000+01:00

Amb el pijama posat, els pantalons per sobre del jersei, l’estomac ple i amb la tranquil·litat que et donen els dos nens dormint ,penso, “demà t’aixecaràs a les 6:00 o si em llevo abans millor, treuré la roba de la bossa del futbol, recolliré l’habitació, miraré el catàleg pels reis, buscaré a Internet on anar per Nadal quatre dies i quan acabi ordenaré…..en fi, molts plans i moltes bones intencions però la realitat és cruel i quan a les 6:00 el radiodespertador crida la cançó de torn de Radio Club 25, rebo la patada a l’espinillassu (sense comentaris) de la costella, començo un diàleg horrorós entre jo i jo. Em llevo, no, passo, ja ho faré demà, sempre estàs igual, callat i dorm, després m'ha les sentiré d’un campanar, però ahir va ser dur, m'ho he guanyat, doncs haver estudiat més quan tocava, si però al futbolí i a la butifarra ningú em guanya, però ara has de mantenir-ne a dos, no val, aquest argument no val, cop baix, està bé ja m’aixeco però no és just,.. uff, grrr, estic emprenyat i rebentat de discutir-me i encara no he començat el dia.
Si deixés el post aquí, semblaria que el meu jo domina sobre el meu altre jo i pensarieu "que bon noi i que responsable", doncs si, ho sóc però ni he tret la roba, ni de moment tenen reis i per Nadal ens quedem a casa. ;-))

Espinillassu

2006-11-28T05:50:00.000+01:00

Primer de tot, agrair les mostres de suport cap a la meva salut, però el que estava "gripao" era el blog, que des de divendres només veia una pantalla blanca i res més, després de consultar a un parell de companys i confirmar.me que també el veien blanc, vaig escriure "estoy gripa0...." he publicat i tot solucionat. Però us torno a dir, que gràcies per procurar per la meva salut, m'ha fet fins i tot ràbia no estar constipat, carai , però per sort estic boníssim ;-))
Al tema, que ja toca i tinc moltes ganes.
Els companys culés que llegiu el meu blog,sé que ho entendreu a la primera, però la resta de culés si no ho enteneu és perquè no ho sé explicar millor no perquè no tingui raó.
El quart gol del Bar$a de dissabte contra els amics del Villarreal, el Ronaldinho li fot amb la espinilla i no passa res, el gol val igual, es pot dir malgrat sigui el Ronaldinho. És un bon gol, però d'aquí a dir si és el millor gol que s'ha vist al Camp Nou, indica que l'entorn culé i sobretot la premsa del règim, està molt falta de carinyo.
Per mi, és un golarru el quart de Milosevic del Osasuna, encara la portaria, la mira, sabatasso des de fora l'àrea i l'engalta per l'escuadra, just el que volia fer, però la famosa xilena, la para amb el pit, la bola s'ha li descontrola i li marxa una mica, es gira i remata amb la espinilla a on vagi, i la bola ,casumlamar, entra a porteria. Prova que el jugador aquest, que ara porta la cinta negra, va descontrolat és que després de rematar, s'aixeca per celebrar el gol i del mareix que porta torna a caure a terra.
Per tant, un golet amb la espinilla normalet, normalet. Aterreu, torneu tots a lloc, torneu tots a la terra que no n'hi ha per tant. I a més caldria que la meitat dels jugadors del Bar$a s'haguessin abraçat als centrals del Villarreal, però clar, com no és un equip que entengui gaire de bones maneres, no ho van fer. (cal veure el segon gol amb un jugador del Villarreal lesionat, el fora de joc no conta perquè al Bar$a això no li xiulen i per tant no ho contem).
Amb el permís de tothom, vull fer menció especial a la Jbauer que ahir va confessar ser sòcia del Espanyol durant un any, ejejejejej, ja m'estranyava que no acabés de sortir de l'armari, ara només cal reconquistar-la. Aviat tothom ho anirà confessant. (Mikel, clint, heu d'explicar alguna cosa?).
Dos apunts, culés si no mimeu en Deco finalment us el fitxarà el Chelsea i hauríem de canviar la durada dels partits a 100 minuts , no?

toy gripao

2006-11-27T10:22:00.000+01:00

toy gripao, que a pazao!!

El Raluy ja és aquí

2006-11-24T08:02:00.000+01:00

El Raluy ja és a Palamós.

Mai he sigut una persona gaire cirquera, no conec els diferents estils de circ, ni els diferents espectacles que s'hi fan, ni la durada, si és amb animals o només amb persones, la qualitat dels pallassos, vaja que conec molt poca cosa del món del circ, però, amb una d'aquestes casualitats de la vida, el meu sogre és un gran aficionat i hi dedica moltes hores de la setmana a estudiar, buscar, escriure, parlar, inclòs se que esta creant un fons de documentació dels circs, i sempre m'està explicant coses del Raluy.

Del Raluy en sé poques coses també, circ català, d'aquells que va amb els carruatges per les diferents poblacions , i que crec que no actua amb animals, la qual cosa el fa més atractiu. Té els carruatges antics i restaurats, com els vagons de tren d'abans.

Per què us explico tot això?, Doncs perquè aprofitant que tinc dos pitufus que hi volen anar, el sogre que hi vol anar, la costella que segurament hi voldrà anar, tornaré al circ després de 25 anys sense anar-hi. No es que no m'agradi però em fot patir molt, una persona penjada d'un fil, un altre saltant d'un barrot a un altre esperant que l'agafin,.. no sé, ja us explicaré. Per cert hi esteu tots convidats pagant cadascú la seva entradeta, eh !!.

Bon Cap de Setmana a tothom.

Les tinc jo

2006-11-23T00:10:00.000+01:00

Companys, amics, família, guionistes de Ventdelpla, seguidors del Eduard Punset i aficionats al Iker Jimenez, pareu !, no cal que seguiu buscant !!,pareu de patir i relaxeu-vos, estan amb mi, totes a casa meva.
No sé si tinc un femer, en Hitchcock rodant una peli a casa i no m'he enterat o un cementiri de "musca domestica" però en tinc una pila remenant pel menjador, cardant, si, si, cardant per la cuina amb els nens per allí, llegint el blog a la pantalla de l'ordinador, fotent cops de cap contra les finestres, i mirant la tele, m'estant esgotant, són molt pesadetes.
Les espanto, les cacem, els hi tirem matabichus, llimones amb claus, la casa està prou neta però no hi ha manera que marxin.
Algú té algun remei? Ajudeu-me !

Una experiència homosexual.

2006-11-22T06:50:00.000+01:00

Dimarts passat, al famós gimnàs de sempre, al capvespre.
Després d’estar amb la Carol, recullo tovallola i enfilo cap al vestuari. El vestuari és rectangular i hi accedeixes per un dels cantons, a l’esquerra tens un tros de banc, al final les dutxes i des de la porta d’accés fins les dutxes està ple de bancs i taquilles. Doncs bé, jo em vaig col·locar només entrar a l’esquerra, de manera que em quedaven les dutxes i tot el llarg de les taquilles a la meva esquena. Evidentment hi havia més gent que no coneixia, els quals anaven comentant diferents temes, futbol, el temps, en fi sense massa importància.
Jo a lo meu, em despullo, deixant la roba dins de la bossa, agafo el sabó i em poso les sabatilles, em giro de cop per enfilar les dutxes i pam....
Collons, que no m’esperava tenir un paio darrera despullat canviant-se tranquil·lament i.....amb la inèrcia que duia impacto contra ell, el sacsejo sense arribar a caure, premsant tot el que seria el meu ninu contra la seva cuixa ... casumlaputa i a més suat, ahrhj,.... Ràpidament em separo, ens mirem, poso aquella cara d’indiferència que sé posar quan estic en fora de joc, com si no hagués passat res, em disculpo al·legant que anava ruminat coses meves i no l’havia sentit arribar i desfilo cap a les dutxes. Sort, que tot va ser en silenci i ningú més va voler escoltar res.
Quan vaig acabar de dutxar-me, ja no hi era, em vaig vestir de cares al vestuari i vaig marxar cap a casa. Aquí, em penso, va acabar la meva experiència homosexual.
“Moraleja”: És per això que li diem al culet, el tercer ull?

L'estel mixelong !

2006-11-20T22:53:00.000+01:00

I que més !! Au, va!! Arzac, Bersategui, Ruscalleda, Subijana, Dacosta, Santamaria i jo? Què passa? Després em diuen que sempre em queixo, que no tinc raó i que sóc un exagerat, ah si, doncs mira,si, si, molt "cuento chino" però els fets parlen per si sols.
S’han d’haver equivocat, no pot ser, amb aquell carinyo que li poso al bullir l’arròs, les moixaines a les botifarres a la brasa, les pessigolles que li faig a les ungles quan tallo el pernil, l’amor que poso al remenar les sopes instantànies, les carícies del tomàquet amb el pa i res!, no ha valgut per res!! Un altre any sense estrella!! .
Sóc un incomprès, no em valoren, on carai han estudiat aquests grans crítics, que m’ho expliquin, vull respostes concretes.....en fi, vaig a fer-me una llauneta d’espàrrecs per sopar, a veure si em calmo !!!.

Com casi sempre

2006-11-20T07:02:00.000+01:00

Raül Tamudo, que dir d’ell. Que no ha fet ja. 102 gols en total. Encara hi ha qui no sap qui és, però als qui ens agrada això del futbol el coneixem, i si a més ets perico, els consideres un heroi. Ahir una vegada més, va tornar-hi a ser, amb dos xarxes, com a de ser un davanter centre, insistent, lluitador, i com no, rematador .
Passa del que li diguin, passa de les tonteries, sap el que esperem d’ell, el que té que fer i el que toca, i el diumenge toca corre i com a mínim, brega.
Els companys saben que el troben, a la que es complica una bola, pilotada cap al 23 que alguna cosa en traurà, les defenses l’odien per la seva insistència i l’afició, hi cotem amb els ulls clucs, que per poc que pugui, com casi sempre, la fotrà.
I encara em pregunten que per què sóc perico !.

Quatre apunts:
Saragossa i Sevilla fan la seva lliga.
De Gran Reserva, la baixada de pilota amb el pit de Nené.
Què merengons son al “Rondo” i al Canal +.
Els genolls dels jugadors no responen a la quantitat de partits.?
La setmana passada, no van expulsar al Mota?

PD. Per si de cas falla Tamudo, que també jugui Coromines.

El Baix Empordà

2006-11-17T03:03:00.000+01:00

Ja és Divendres, de ben segur que ningú s'ha n'ha adonat. Pràcticament iniciem el cap de setmana, un menda el comença a les 14:30.
Avui us vull deixar aquestes imatges per anar fent boca pel finde.

Una vista panoràmica de Palamós, des del Puig d'Arques, centre meteorològic. Per cert, tan integrat en l'entorn com un gra al cul.

Fotografia feta aquest mes de Novembre des del Dolmen del Montagut i encarant Begur, era un punt de control en la marxa dels Traginers. No s'aprecia gaire, pérò és una vista collonuda amb la senyera present.

Com deia l'amic Puji en un dels seus post, "quan tinguem una estoneta viatgem per Catalunya", i aquest cap de setmana, si tot va bé, ho faré.

Bon cap de setmana a tothom.

PD. Valverde, espero acabar el cap de setmana tan bé com el començo.(igual llegeix el blog?).

Tinc gana !!

2006-11-16T06:21:00.000+01:00

A la taula i al llit el primer crit !!.
El benvolut company farlopa catalana, autèntic a on els hi hagi, m'ha passat aquest meme per fer. Com crec que a la gran majoria ens agrada menjar bé, el trobo molt encertat i espero us agradi algun dels llocs que he triat.
Quin és el restaurant que més has disfrutat vora el mar? El restaurant Can Pujol a Sant Antoni de Portmany a Eivissa. Acostumem a agafar unes petites vacances a finals de Juny i anem uns dies a Eivissa. Estàs sopant arran de mar veient pondres el sol i econòmicament parlant està molt acertat.
Restaurant que t'han pres el pèl i no hi tornaries ? Casualment també es diu Can Puyol. És un xiringuito ubicat a la platja de la fosca a Palamós. Em van fotre una cleca per una amanida,una paella, vi i postres que potser estic parlant de 60 € i a més no tenen el catxarret per pagar amb targeta, uf, com vaig patir. Quan vem sortir li vaig, "miri'm bé perquè no em tornara a veure més".
Restaurant que has gaudit d'una molt bona carn a la brasa? Tants i tants. Si estic a Poblenou, on tinc els origens, recomano "el Racó de la Vila" i el solomillo a la pedra, fantàstic, i de postres tenen la Coca de Llavaneres que a més de pija està bonissima.
Restaurant més romàntic que has estat? Els més romàntics potser va ser de "novietes" amb la costella, però està clar que no anavem a gaires restaurants amb les vitamines que teniem. Ara, recomano un per disfrutar amb la mitja taronja que és el Far de Sant Sebastià a Palafrugell (Llafranc). A dalt de tot del far, ho han rehabilitat i acondicionat tot, està molt i molt bé.
Restaurant que hi aniries cada dia? Mas Ferriol, a Mont-Ras, tenen un menú setmanal que no arriba als 9 € i hi pots trobar grans plats i cuinats amb molt tacte. A més si et sobra una estoneta pots perdre't pels boscos de darrera que hi ha algún pinetell.

Recomana un restaurant romàntic i econòmic. Em permeto la cara de recomanar no un restaurant sinó un poble sencer. Palamós. Concreto, concreto, Hotel Arcs de Monells, però tampoc és molt econòmic, ah no, espera ja ho tinc, El Dorado Mar a Sant Feliu de Guiíxols.

Passo el meme a la companya cosespetites i al Mikel. Segur que ens recomanaran llocs increibles, com tot el que diuen.

Quins ecosistemes

2006-11-15T06:43:00.000+01:00

Ahir tornava a ser dimarts, i com a bon dimarts, el titi va al gimnàs. M’esperaven una estoneta d’spinning, quatre màquines i com no, la Carol.
No us vull parlar de les activitats en si, de lo fort que estic, o de les noies de recepció, sinó dels diferents ecosistemes que hi convivim dins d’aquest micromón.
Per un costat hi trobem els espècimens ubicats a les peses. Acostumen a ser tots bastant igualets, xandall del exèrcit “español”, samarreta imperio, les “chollas” model Hristo Stoichkov (ah, quina ràbia), i calçat bamba ajustadeta. Els braços acostumen a ser com les meves cames i veient els kg de ferro que mouen, un servidor sempre estarà d’acord amb tot el que li diguin.
Després hi han els bomboneres. Noies, jovenetes, de bon veure, amb algun que altre moscot com jo per allí pul·lulant, acostumen a ser les que assisteixen a les classes específiques. Normalment no callen, més ben dit, mai callen, poca roba, molt poca roba i tenen una gràcia natural per realitzar els exercicis. Com el grup anterior, acostumen a ser-hi sempre. Una vegada més, un servidor sempre està d’acord amb el que li diguin.
Per un altre costat, els superhomes del spinning, entre ells el titi. El desplaçament des del vestuari fins a la sala acostuma a ser un passi de últim model de maillot del “Decathlon” i del “mira que paquete tio”. Un cop a dins tothom pateix com al que som i en aquest cas, ningú acostuma a parlar, no pots, feina tens a agafar tot l’aire que puguis. Destaco la quantitat de noies que hi ha aquí, noies perquè el sexe ho diu, perquè són maquines de pedalar i de musculatura.
Un altre grup, som els que ens mirem les màquines del exercicis, hi seiem , ajustem la selecció de pes , col·loquem la tovallola, agafem les nanses, ens mirem tota la sala, glopet d’aigua, col·loquem samarreta a lloc, pugem mitjons, i ara si, tensem musculatura, hòsties m’he passat amb el pes, ho deixes i t’aixeques, anem a una altra….i Sant Tornem-hi. Uf que cansat que estic. Per cert, hi ha màquines, que cal un manual d’instruccions específic per saber com t’hi has de posar, voleu dir que cal complicar-se tant la vida per fer exercici.? Un dia hauran d'anar el bombers de desenroscar-ne algun.
Per últim, hi ha la migració que fan les diferents espècies cap a la dutxa. Allà, tothom en pilotes, passi i desfilada de tatuatges, de ninus, de bíceps, de tovalloles, etc.. bé hi ha de tot, és com un gran mercat de Sant Antoni on pot disfrutar de totes les col·leccions que se’t ocurreixin. Per cert, aquí em va passar una cosa que properament us comentaré, com diem a vegades, estic preparant un post. (en bimbes).
És un micromón amb diferents espècies on tots hi convivim sobradament bé i tots hi tenim lloc. Dimarts que ve hi torno.
Bon dia a tots.

GRÀCIES

2006-11-14T01:00:00.000+01:00

En aquests temps que corren, que tant falts estem de criteris, de valors, desbordats de tant semenfotisme, del famós ‘si pa mi no é’, del ‘pel que em paguen’, del sabioler de torn i 'del perro es mio señora?' , disfruto quan en un d'aquests moments del dia, el passo amb un apassionat de la seva feina. Una d'aquelles persones que estimen la seva professió, que responen amb somriure a la cara a aquella pregunta tant tonta que els hi faig, que li dediquen el cos i l'ànima en molts casos independentment dels calés que guanyin, aquells que ja es consideren afortunats de poder treballar del que els hi agrada, sigui quin sigui el seu ofici, anònims que mai sabran d'aquestes línies, la Neus professora de ma filla, el Jesús paleta del "remiendu", al Jordi company de feina que tinc davant, al David que em ven les lampades, al Pere l' informàtic que marejo, al David monitor d'spinning i la Carol, molts, bé , molts més tampoc, però a tots aquells que els hi veig l'entusiasme amb el que treballen i em transmeten a que cada dia ho intenti jo amb la meva , vagin en aquestes frases el meu agraïment i reconeixement al seu tarannà.

Gràcies companys i demà espero poder compartir un moment del dia amb vosaltres.

La Tinc Espatllada, la TV.

2006-11-13T07:35:00.000+01:00

Ja fa temps que em passa, però ahir ho vaig confirmar. La meva tele està espatllada, no se que li passa. Ja fa temps, molt de temps, que no funciona bé. Jo veig imatges d'un partit de futbol i el so és la d'un altre. Curiós però cert. Ahir, sense anar més lluny, veient el Bar$a-Saragossa, a les imatges de la meva tele, es veu un una cleca i posterior recordatori (o sia dos cleques) d'un jugador que es diu Motta a un jugador del Saragossa, i el comentarista diu que no havia vist res, jo que li dic a la costella " ho veus Gemma, no ens va bé la tele", vaig pensar que potser havia estat un fet puntual, però després, a la meva tele, hi ha un robatori de pilota d'un jugador del Saragossa al Saviola, l’àrbitre considera falta i el comentarista també (la jugada acaba amb golàs d'aquell que no recordo el nom) "collons, quina tele més rara que tinc, m'ha passat igual que a la final de güemblei, a la meva tele no era falta". Just fins aquest moment, també va haver.hi un fet a recalcar. Cada vegada que la tocava aquell que porta una cinta de color vermell, aquell que no té gaires dents, sentia com uns xiulets "la gent xiula? no, no, deu ser la meva tele" tot d'una, després que aquest noi fes el gol si que vaig recuperar el so correctament i vaig sentir els aplaudiments i corejar el nom del paio. Aquesta tele està boja.

En fi, estalviarem i n'haurem de comprar una altra.

PD: Al tercer gol,en Saviola, està en fora de joc a totes les teles, oi?

Dia de preguntes?

2006-11-10T12:50:00.000+01:00

Fa dies que em roda pel cap i avui m'he decidit.

Companys de feina, familiar, amics, enemics, repelents, en fi , la gent de a pie, que són com tu (ai perdó Carod), em pregunten que per què el blog?, que si h estic molta estona? què en trec?, preguntes varies. Però molts cops, acaben la pregunta amb una coletilla que no sé contestar; " el demés també".Evidentment no ho sé, i per això avui xafardejo els vostres hàbits.

1.-esteu molta estona escrivint el blog?

2.- quantes hores passeu al dia blogant por ahí, més o menys?

3.- quantes pagines acostumeu a visitar?

4.-i per què ho feu, que en treieu?

jo per ordre seria, al voltant de 45 minuts ; entre setmana unes dues o tres hores al dia i al finde una com a molt; unes 30 al dia; (molta estona és al currili) conèixer gent i manies d'elles. Molta gent escriu de la muerte, porqué yo lo valgo i sobretot m'ha servit per dues coses, anar recuperant la ortografia i aprendre bastantes coses. A més d'aconseguir arrencar-me el riure en moltes ocasions.

Això seria com una espècie de meme autoproposable, sense forçar, oi?

Bon cap de setmana i Valverde espavila al ganduls. Cuidadin amb al Saragossa.

"30 minutos con Carol"

2006-11-08T23:05:00.000+01:00

Sempre he cregut que no feia falta. Que eren tòpics matxistes. Que proporcionalment al temps emprat era molt car, però hi he caigut i dimarts passat va ser el primer cop.

Jo allà, 21:00 hores , amb menys roba de la que voldria, entrant en aquella sala poc il.luminada, miralls per tot arreu, ..i al final de la sala, allà està, la Carol, una joveneta de 25 anys de 1,75 i 65 kg, mesures adients al lloc on està, evidentment amb molt poca roba, em veu, somriu i em fa mirada complice, no ens coneixem, no ens hem vist mai, però ho passarem bé o si més no ho intentarem, no em pregunta el nom.

M'estiro, cap per amunt, al lloc on m'indica, la suor ja em cau esquena avall. Ella diu "empezamos flojito y poco a poco subimos, hay tiempo". Començo fluixet, de seguida vec que patiré, massa que patiré, y ara no puc marxar, ja hi sóc, tu t'hi has posat..., va!, fins on sigui, pit i collons. Callo, em concentro, tanco els ulls, no em vull veure al miralls, que no se'm noti que sóc primerenc. Se'm nota, se'm nota, però la Carol no ho diu, em somriu.....

.....el temps va passant, sempre.....

Ja està, ha passat, ho he fet, he aguantat, malament que he aguantat però fins al final, la Carol em mira i somriu, fem respiracions profundes, ens recuperem, para la música , s'encen més llum i tota la classe aplaudim. 30 minuts d'abdominals al gimnàs són molts, m'ha agradat, tornaré, però ja sabré a on.

Que dur és estar en forma, espero que valgui la pena , espero perdre la figura de "bombona butanu."

Carol, fins dimarts.

Meme torracollons

2006-11-07T23:41:00.000+01:00

En puji m'ha passat aquest meme i us diré que m'ho he passat bé pensant que puc despertar algun somriure a algú. Si no és el cas, doncs que hi farem. Funciona el copiar y pegar.
01.- Nom/nick: Oriol Borràs/Oriol Borràs.
03.- Data de naixement: 17 de Setembre de 1973
05.- Tatuatges: A la pell cap, a la ment el gol deTamudo a la final de Copa del Rei 2000.
06.- Estàs enamorat, o ho has estat alguna vegada? Si, cada dia.
07.- Has viatjat a un altre país? Molt poc, em fot por volar. França, Italia, Les Españes, Andorra, Austria. Un cop amb el Bacardi vaig fer-ne un de la ostia però no recordo on.
09.- Has patit alguna fractura? Malaje, malaje, Si radi i cubit i "l'empeine" del peu al futbol.
10.- Salsitxes o hamburgueses? Butifarra de perol, no hi ha dubte.
11.- Pepsi o Coca Cola? Coca cola d'ampolla de vidre, fresqueta amb dos gels i llimona.
12.- Cervesa o vi? vi.
13.- El got, meitat ple, o meitat buit? Meitat ple, excepte quan anem de festa, llavors sempre mig buit o buit del tot.
14.- Número de sabates? de peu el 41 de sabates potser en tinc 20.
15.- Número preferit? 7
16.- Supersticions? Si, una, sempre tinc que esmorzar sino m'entre una mala llet que em dura tot el dia.
17.- Estil de música que acostumes a escoltar? Tot
18.- Cançó que escoltes ara (o la darrera que has escoltat)? 8 mile del CD flamenquito del güeno CD-1.
19.- Flor predilecta? bugambilia.
20.- Disney o Warner BROS? disney, el baby einstein és un gran invent. Oscar apuntat-ho.
21.- Restaurant Fast Food preferit? Franckfurt del Cuartel del Bruc o els de la riera de Mataró.
22.- Darrera visita a l’hospital? Al Març crec, per bronquiolitis del pituf. Ah!, i vaig estar apunt al Juny però en Ferran Corominas ho va evitar.
23.- Color preferit? blau i blanc, ;-))
24.- Com et veus d’aquí a deu anys? Molt ric, amb molta potència sexual, tot pagat, sense treballar i amb molta salut. Em preocupa més com em veurà la meva dona a mi.
25.- Qui t´ha passat el meme? Un gran tio, el puji.
26.- Qui, de tots els teus amics viu més lluny? en Josep, la Olga, l'Ada i l'Isaac que viuen a Solsona. I en Mourinho que viu a Chelsea,jajaja.(m'he fet gràcia, que voleu que us digui).
27.- El millor de trobar una il·lusió?Tenir temps per disfrutar.la.
28.- Què canviaríes de la teva vida? Aniria a votar, Carod ves a la merda.
29.- CD preferit? 20 anys de companyia elèctrica Dharma
30.- Millors sentiments? La honestedat i el respecte.
31.- Primer pensament quan et despertes? Seriosament, "els nens", més seriosament "Puta Barça" i encara més seriosament "com m'aixeco jo ara amb el ninu així?".
32.- Les tempestes, t´agraden o t´espanten? Més aviat m'espanten i si darrera de la tempesta hi ha la meva dona més.
33.- Si poguèssis ser una altra persona, qui seríes? claríssimament el maromu de la Charlize Theron.
34.- Una cosa que sempre portes posada? pulseres de pell i a l'esquena la hipoteca.
35.- Que hi ha a les parets de l´habitació on et trobes ara? Estanteries amb molts llibres, puzzle, quadres, mirall, fotos,
36.- Què hi ha sota el teu llit? espero que ningú
37.- Escriu alguna cosa a la persona que t´ha passat el meme: Puji, alguna cosa. M'has iniciat en aquest mon dels blogs i ara no puc deixar.ho. Ajudam. Fa 15 dies vaig omplir el cistell de rovellons, però aquest dissabte res. Quan torni a ploure quedem per anar.hi? La Di bé?
38.- Què és el que mai faries a una persona? Soci del Bar$a.
39.- Esport predilecte? El Futbol.
40.- Tímid, o extrovertit? Tímid.
41.- Què t´agrada que et regalin? Llibres de rutes en BTT i mapes en general. Algun penal.

42.- Què és el que menys t´agrada del teu cos? El cabell, que el tinc , amb perdó, pelo-polla.
43.- T´agrada llegir? Bastant.
44.- Quins idiomes domines? El català i el castellà, potser. Entenc el chapurreao i l'spanglish.
45.- El teu passatemps preferit? tants, la BTT i fotrem amb els culerots.
46.- Platja o muntanya? Piscina? La mar s'hi val? la platja gens, visc a Palamós.
47.- Equip de fútbol? tots els que juguin contra "l'altre equip de la ciutat" i el Palamós (club degà de Catalunya).
48.- A qui assignes aquest meme? Si no l'han fet i no s'emprenyen a la Txell i al Oscar.

"esto a sido todo amigos"...

En veu alta

2006-11-07T00:45:00.000+01:00

Aquest dilluns no he volgut escriure sobre el pacte d'entesa 1.0 per tal que totes les idees s'ha m'anessin sedimentant i no treure tota la mala llet que portava ahir, però avui dimarts ja no puc més i us posaré algunes reflexions que em venen al cap, ja no només per tal que les conegueu, sinó també per ordenar-me el cervell.
1.- El meu president, President de la Generalitat de Catalunya, serà un tio que no ha guanyat les eleccions, xarnego, que no sap i dubto que entengui el català, sense estudis ni aptituds. Collons, no tothom pot jugar de davanter centre, molts no serveixen, i és tan o més irresponsable ell de voler-hi jugar sabent que no serveix com l'entrenador de fer-lo jugar allí, així que Carod vés a la merda.
2.- Per què em van vendre la equidistància i la sociovergència si tot estava pactat? Ens han enganyat, tan o més que al "chino cudeiro", per tant com puc tenir confiança amb aquest govern? així que Carod vés a la merda.
3.-Sóc simpatitzant d'ERC i avui m'ha fet vergonya, cosa que sempre m'havia alçat la moral, perico i d'ERC, "con un par". així que Carod vés a la merda.
4.-Fractura social és molt fort, però que la gent està irritablement inestable uns contra els altres és un fet, cosa que amb 33 anys que tinc, no recordo haver-ho vist, així que Carod vés a la merda.
5.-Aquesta legislatura, ERC estarà al govern, però Carod has perdut un 23% dels vots, i amb la jugada d’ara qui collons et votarà a les següents eleccions, així que Carod vés a la merda.
6.-ERC pacta amb PSC i els “chupamelapunta_Els Verds” perquè ells no eren la primera opció de pacte de CIU. Però que collons, tú defensa el país i no les teves rabietes i si prefereixes defendre les teves rabietes, vés a la merda.
7.-Només veig gent votant d’ERC, CIU i no votants, on estan els socialistes? ¿qui ha votat al PSC? ¿On són?¿que no fan blogs, no tenen pc?. Així que Carod vés a la merda.
8.-Espero equivocar-me i menjar-me les paraules que escric però avui per avui estic tristot, destrempat i emprenyat, així que Carod vés a la merda i si us plau, no tornis a fotre la cara de víctima que vas fotre quan et van cardar fora del govern, perquè ja seria el colmo, però com deien avui a Catalunya Radio, el credit d’aquest cop no és ni de 100 dies com vareu tenir al 2003, així que ja cal anar per feina.
Carod vés a la merda, estic emprenyat i estic amb el meu dret d’emprenyar.me. Ostias!!

Me'n vaig a trencar nans a veure si em calmo!!

La vessant positiva

2006-11-06T00:31:00.000+01:00

Companys, en aquests moments de negociacions polítiques i tal com estant encaminades les converses per formar govern, em venen moltes coses lletges al cap, però com segurament en parlarem molt durant tota la setmana i només estem a dilluns, no us vull fer entrar la mala llet de primeres i us animo a veure el costat positiu de les coses.

No tot, durant aquests tres anys de Tripartit 1.0 (ara si que casi segur que podem dir que era el primer de varis) s'han fet les coses malament, hi ha alguna cosa bona i aquí us deixo una mostra. (amor de padre)

I sense el llibre del Kamasutra.

Pon un Kamasutra en tu vida

2006-11-02T23:28:00.000+01:00

¡¡Sogru!!, vostè hauria de deixar ,en aquest precís moment, de llegir el post..........Gràcies.
Fa pocs dies, en una altra mostra d'estima cap a la meva costella, vaig decidir fer.li un regalet que ja feia temps tenia pensat. Així que vaig anar a una llibreria de Platja d'Aro, em vaig plantificar davant de l'estanteria de "ciència ficció" i em vaig fullejar (amb u) tots els Kamasutras que hi havia apilats sense que se'm notés a la cara tot el que estava descobrint. Finalment i després de molt fullejar vaig decidir comprar-li el " Kamasutra para mujeres", per tal que no poguin dir que em feia un autoregal.

L'agafo i el porto cap al mostrador, on estaven les dependentes embolicant uns tigres i uns camions safaris per uns nebots d'unes senyores que hi havia pagant. Jo amb el posat més seriós que vaig ser capaç li dic "també me'l embolica per regal, si us plau, que el meu pare en fa 65 i li faré una broma", just com quan tenim 14 anys i compravem aquelles revistes marranotes. No volgueu veure les cares d'aquelles cacatues, del llibre a mi i de mi al llibre, unes 5 vegades. Una de tant oberts que tenia els ulls s'ha li van caure a terra i els hi vaig haver de collir.

Jo impassible, com l'americà, pago, agafo el cotxe, arrivo a casa. La costella esperant-me per sopar i ...li donc la sorpresa. Amb tota la il.lusió del món, agafa el llibre, el desembolica i al veure que era, es comença a riure, i vinga riure, bé com a mínim li ha fet gràcia. Veurem com acaba la nit, jejeje..(si, si del forjado)

La nit, va acabar com moltes altres, es va dormir al sofà després de sopar. Però amb el llibre per allí sobre. Així que el vaig agafar i me'l poso a "memoritzar". Aquí vé el problema, quan començo a llegir i a veure les fotografies amb atenció, vaig deduir ràpidament que hi havia alguna posició que fent molts estirament, i perdent una vintena de kilos, podria arrivar a aconseguir.ho, però n'hi ha moltes més que tinc moltes opcions de que se'm trenqui el ninu a més d'haver de tenir-lo tamany Nacho Vidal, com servidor no és el cas, sobren el 60% dels fulls.

Total que m'he acollonit i aprofitant que dormia li vaig amagar el llibre, i ara no se que fer. ¿Li torno? ¿si li torno corro el risc de prendre mal?. De moment el continuo amagant. Carai amb el Sr. Cama i la Sra. Sutra!

Bon cap de setmana a tothom.

PD- El proper cop penso que li regalaré la cuina dels bolets.

Comença la cursa

2006-11-02T09:40:00.000+01:00

Bon dia de post-elecció a tothom. Benvinguts a la nova etapa de maquinacions, cabòries, etapes del "..i si...", "el millor que pot passar", "..jo crec.."

Deixem una etapa de promeses per encetar.ne una d'alcaracions, per "dónde dije digo, digo, diego", de disculpes de CIU cap a ERC, de ERC cap al PSC, uff, quantes disculpes i mal entesos caldrà matitzar.

En tot això, estarem nosaltres amb el teclat a punt per anar blogcant el que creiem que hagim de blocar, rius de lletres per fer-nos a tots més madurs políticament parlant.

Parlarem de possibles pactes, de l'abstenció, dels Ciutadans nous que han sorgit, i de moltes coses més. Perfecte, m'encanta, ja tinc ganes que els nostres polítics es mullin i vagin explicant quines intencions de pactes porten, i aquí, nosaltres, expectants, darrera del nostre monitor i amb els dits escalfats amb Reflex,no fós el cas que en agafés una rampa als metacarpis.

És per tot això que, tot i no votar, cada vegada m'encanta més la política i els blogs. Ahir fins i tot estava nerviós per veure els primers sondejos.( de gran vull treballar fent sondejos polítics, no valen per res).

Ja tenim les cartes repartides, ¡¡¡ a jugar!!!

Reflexió

2006-10-31T06:32:00.000+01:00

Com aquell que no vol la cosa, la campanya electoral ha arribat a la seva fi i ara toca fer reflexió del que han estat aquests anys de govern tripartit abans de cedir el nostre vot a algun representat polític. Aquesta reflexió la faré en veu alta, per si algú hi vol dir la seva i m'ajuda a canviar la decisió.
Les eleccions passades, la força política que va treure més escons i que per tant tenia major representació parlamentaria, contra tot pronòstic, es queda sense governar ja que les altres forces coal.licionen formant el tripartit. (1.-El grup amb més escons no governa)
Aquest tripartit signa el pacte del tinell i decideixen emprendre uns grups de treball per elaborar varies propostes de programa, entre elles el pesat "estatut".
Aquest estatut es pacta a Catalunya (i s'aprova per la majoria de partits excepte per un) i es presenta a Madrid a on no s'accepta ( tot i que es va dir que si que es faria) tal com està redactat i es decideix modificar. Aquesta modificació la tanca el partit que precisament no està al govern i a més en un semi-secret que ni el seu company de formació política ho sap. (ridícul espantós cara les altres comunitats autònomes, "Estos catalufos no se entienden ni entre ellos")
Aquesta modificació d'Estatut no l'accepta una de les forces del tripartit que, a més, en el referèndum demanarà el NO.(un altre ridícul espantós vers la galeria de fatxes).
El President de la Generalitat, davant de la negació d'aquest grup a aprovar l'estatut modificat, els carda fora del tripartit i convoca eleccions. (enèsim ridícul espantós).
Després bé la campanya, a on tothom va de rebaixes i si tots poguessin ser Presidents de la Generalitat no pagaríem ni un duro de res i en cobraríem una passada per prestacions socials, tindríem carreteres per un tub, aeroports fins i tot a les Medes i ports a la Fageda d'en Jordà. (pobre del catalanet que treballi perquè aquest haurà de pagar per tots).

I ara toca decidir el vot:

Jo no em sento representat per aquesta gent, a on l'únic missatge real és "..aprofitat del que puguis per treure un benefici propi..". Potser em sento més identificat amb ERC però el seu cap de files no m'agrada i està clar que no pot ser President perquè no sap estar als llocs, és per això que faré l'irresponsable i no votaré com a mostra de la meva disconformitat. (a més d'haver de fer 240 Km per votar per no haver.ho fet per correu).

Com li deia ahir (tard, molt tard) al post de la Txell, si no voto, després em puc queixar?

Bon dia de reflexió a tothom i bona votada.

Doncs ara no signo !!!

2006-10-30T21:08:00.000+01:00

fSa sap i sa coneix, que la junta electoral i els consells d'administració dels mitjans de comunicació pacten aspectes de la informació de la campanya electoral, en quant a l'ordre d'aparició i en el temps que dedicaran a cada força política en funció a la representativitat que tenen.
Per la seva part, els periodistes no hi estan d'acord al.legant que va en contra de les pràctiques professionals, condicionen la informació a transmetre, etc... i d'aquí la famosa frase tan sentida aquests dies de " ...els periodistes d'aquesta casa no signen les notícies com a mostra de disconformitat i protesta....".
No entraré a valorar si la formula que es segueix és correcte, la més correcta, la menys, en fí, és la que hi ha.
Aquesta delicadesa en la professió periodística, per què només la tenen en el cas de la campanya electoral ?, quants cops hem vist imatges al TN , on la notícia és que la mare de Ronaldinho perquè estava a les grades del camp? Això és notícia? On estan llavors tots els moralistes?.
A mi, particularment, com si no tornen a signar mai més en la vida. Crec que la signatura d'una notícia interessa més al periodista que no pas al receptor. Trobo que és una manera molt absurda de fer una protesta i prova d'això és que el sistema no ha canviat del referendum del estatut a ara. Cony!, voleu fer protesta, voleu alçar la veu , doncs no dongueu ni un minut de la campanya electoral. No fotran al carrer a tots els periodistes, no?.
Per tant, o doneu les notícies i la informació tal com es fa qualsevol altre dia de l'any o realment foteu un merder, però aquesta tonteria que us ha entrat ara de sensibilitat i moralitat extra guardeu.la pel dia 17 de Desembre a La Marató.

P.D. Aquest article no el signo per protestar contra la protesta dels periodistes de TV3 de protestar per la manera en que han de donar les notícies.