Aquest matí , per diverses circumstàncies, he portat per primera vegada a la nena a l'escola. Fa dues setmanes va deixar l'escola bressol i ha començat P3. Tal i com han passat les coses, he pensat, faràs un post a veure que en pensen els demés i a la vegada, amb el permís del Oscar, argumentaràs el seu post d'ahir.Hem arribat massa d'hora i ens hem esperat al carrer a que obrissin la primera porta.8:45 ha arribat una nena amb la seva mare. La nena, la Laura E. (segons la bata) ha fet un gest amb el cap i s'ha acostat a la meva filla. Immediatament la mare li diu "Laura esta es tu amiguita Maria, que no li dices nada" . La Laura tot educada li diu "Hola Maria" i la Maria " Hola". La mare m'explica "al principio no la he conocido como siempre viene con la madre".,( clar perquè la nena té dos cares, una quan va amb la mare i una altre quan va amb el pare).8:50 van arribant els/les mestres. "bon dia, bon dia ".
8:55 Una senyora molt despentinada i amb un xandal rosa s'acosta amb el seu fill comentant "....hoy no te has bebido la leche.."
. Tu diràs el pobre crio, com havia de tenir gana si el primer que veu al llevar-se és aquest cap i el xandal.9:00 Obren la primera porta i tots ens anem situant davant de cadascun dels barracons que ens toca.
No subas por ahí Laura E que té vas a caer. Joder, serà bruixa la tia, pam! als 2 minuts la nena rellisca a la rampa d'accés a la classe ja que estava plovent i clar, la Laura E de culs a terra. Ràpidament la mare amb un impuls protector veient la nena l'aixeca i, " y encima va y ahora te ensucias..." i per si no estava enterada, "entre oreja y oreja ,colleja".
Només queden minuts per entrar, arriben una nena nova i una mare (no porta la bata, no sé el nom), exactament igual, la nena es puja a la barana de la rampa que coneixem, sobretot la Laura E, i la seva mare li diu "baja de ahí que te caerás", però no era tan bruixa i la nena més obedient, tot ha acabat allà mateix.
9:05 Deixo la nena maca i marxo cap al currili , que avui tinc molta feïna, no sense abans parar atenció a dues senyores marroquines que parlen amb els seus fills...amb àrab o bereber, no ho sé.
9:07 Abans de sortir de l'escola passo per l'últim barracó i sento una àvia que des de peu plà mira cap a dins i diu "Uy, mi niña le ha pegado un puñetazo a otro crio, jajajaja", ....
Totes aquestes situacions s'han donat seguides i reals en el temps.
Em vinc a referir, que en molts casos la gent nouvinguda de fora eduquen els seus fills en castellà o en l'idioma que utilitzen en la seva llengua paterno-materna per parlar entre ells, i que si nosaltres mateixos no ens preocupem de defensar la llengua catalana la tendència general serà de desaparèixer.Per això trobo inqüestionable que l'ensenyament en particular i qualsevol altre mitjà en general de comunicació, negociació, document oficials siguin tots en català. Per tant a TV3 el debat en català i si el Sr. Montilla vol parlar en castellà, que es tradueixi simultàneament com si fos rús.