......finalment, aquelles xancletes de pell, que en altres ocasions ens havia explicat que eren comprades a un hippie-market a Eivissa, la feien moure’s amb una sensualitat que impossible no quedar-se anonadat durant el temps que fes falta, assaborint l’harmonia del conjunt.
Un cop repassats i posats ferms, vem treure els carnets i accedirem al estadi, varem anar a buscar els nostres seients i ens hi acomodarem, fila 27 seients 8,9 i 10, .
No em podia treure del cap la Txell. Sense que ella se’n adonés, m’ha n'anava impregnant , la olor, el somriure, els gest automàtic de la seva ma, col.locant-se el cabell darrera l’orella. L’ascens per les escales de formigó, havien estat un càstig del Senyor, veient-la d’esquena, amb la cintura contornejant de Gol Sud a Gol Nord, i aquell nan amb el saxo semblava que em piqués l’ullet dient-me “mai la tocaràs”.
A cada minut que passava, intentava acostar-me més a ella, estava entre el Puji i jo i necessitava notar-la ,necessitava tocar-la, necessitava tomar-la.. El sol fet d’imaginar-me tal empresa m’eriçava els pèls de tot el cos.
Gooooooooollllllllll!!, Tot d’una, com si fos una explosió, la gent es va aixecar d’un vot, xisclant, saltant uns per sobre d’els altres, cridant improperis indesxifrables, abraçant-se, la multitud estava embogia, en De La Peña havia marcat el 1-0 d’un xut ras des de la frontal, el Puji amb el nyiki a la ma i nuu del torç, s’estava petonejant amb la Sra. Garcilaso, la velleta de 70 anys de Martorell que tota la vida l’he vista al seient nº6 quieteta i ara semblava que havia reviscolat tot d’una.
La Txell i jo ens fem fondre amb una abraçada, en aquell mateix instant, crec que la sang es va quedar tota a uns 90 cm de terra concentrada, una suor freda em va recórrer l’esquena, els ulls se’m van inflar, a l’estómac s’ha m’hi crear una buidor, la gola era rígida com un roc de granet, impossible engolir, i per Déu, aquella sang acumulada a 90cms. m’estaven a punt d’explotar, tenia una erecció descomunal. Estava tan malalt que no volia desfer-me’n d’ella. Ho notaria?. La resposta, immediata.
La Txell em va agafar per les espatlles i se’m separar una mica, el just per poder-me mirar als ulls i dir-me:
Quant marqueu un gol sempre et passa igual?-
quasi sempre, l’emoció m’exalta l’ànim- li vaig respondre amb un somriure picaresc.
Doncs poques vegades et deus posar tonto com ara, no li foteu un gol ni a l’arc iris.
Dona, no massa, és cert.
Vine, acompanyem al lavabo- em diu agafant-me de la ma.
Al lavabo?, ara? Si estem al minut 20, espera a la meitat.
Calla i anem, que el que vull fer no ho puc fer sola. Uri, s’ha t’ha d’explicar tot, com per anar a robar un banc amb tu.
Ah, entenc, però són bastant bruts?
Tranquil, a la gestoria li fem la renta al Dani i tinc accés a la zona Vip.
Puji, anem a buscar uns bocatas, de que el vols?
En Puji ja s’havia separat de la Sra. Garcilaso i s’estava col.locant la samarreta a lloc.
Ara?
Si ara, n’hi ha pocs i a més la Txell vol anar al lavabo.
Doncs de llom amb pètals de rosa.
Tio, t’ha n’enfots de mi o què?
Era broma, de frankfurt.
Ok, de frankfurt. Txell anem?
Mira, en Gerard m’envia un sms. “Stik mb kanu, dn, qdina i edu, no flipeu ncara k dura 90 mts”.
Els culerots ja estan rabiant, jejeje.
Em penso que em pixaré a sobre si triguem més.
Ups, perdó, anem, anem.
El viatge pels passadissos de l’estadi va estar ple d’interrupcions, cada vegada més pujats de to. Al primer ens vem petonejar com si tinguéssim l’experiència que es tenen als quinze anys, en el segon més calmats i més excitats vem recórrer els nostres cossos amb les mans, el en tercer la passió desbocada em va portar a aixecar-li la part posterior de les faldilles fins a poder acariciar-li les natges i ella va començar a descordar-me els botons dels pantalons, al final vem aconseguir creuar la zona restringida i accedir als lavabos, i allà, a dins d’un particular amb tanca.
Teníem la respiració accelerada, les palpitacions disparades i les hormones foten Festa Major. Ara si, ningú ens veuria.
Repetint l’acció anterior, la vaig abraçar i poc a poc vaig deixar caure les mans fins a la cintura, descordant-li la faldilla , la Txell havia fet el mateix amb els meus pantalons que ja queien cames avall. Allà, alliberats de qualsevol complexa, pudor o vergonya, ens fem fondre en una dança de moviments sinuosos, d’olors vitals, de sons rítmics i fluids corporals.
No em podia treure del cap la Txell. Sense que ella se’n adonés, m’ha n'anava impregnant , la olor, el somriure, els gest automàtic de la seva ma, col.locant-se el cabell darrera l’orella. L’ascens per les escales de formigó, havien estat un càstig del Senyor, veient-la d’esquena, amb la cintura contornejant de Gol Sud a Gol Nord, i aquell nan amb el saxo semblava que em piqués l’ullet dient-me “mai la tocaràs”.
A cada minut que passava, intentava acostar-me més a ella, estava entre el Puji i jo i necessitava notar-la ,necessitava tocar-la, necessitava tomar-la.. El sol fet d’imaginar-me tal empresa m’eriçava els pèls de tot el cos.
Gooooooooollllllllll!!, Tot d’una, com si fos una explosió, la gent es va aixecar d’un vot, xisclant, saltant uns per sobre d’els altres, cridant improperis indesxifrables, abraçant-se, la multitud estava embogia, en De La Peña havia marcat el 1-0 d’un xut ras des de la frontal, el Puji amb el nyiki a la ma i nuu del torç, s’estava petonejant amb la Sra. Garcilaso, la velleta de 70 anys de Martorell que tota la vida l’he vista al seient nº6 quieteta i ara semblava que havia reviscolat tot d’una.
La Txell i jo ens fem fondre amb una abraçada, en aquell mateix instant, crec que la sang es va quedar tota a uns 90 cm de terra concentrada, una suor freda em va recórrer l’esquena, els ulls se’m van inflar, a l’estómac s’ha m’hi crear una buidor, la gola era rígida com un roc de granet, impossible engolir, i per Déu, aquella sang acumulada a 90cms. m’estaven a punt d’explotar, tenia una erecció descomunal. Estava tan malalt que no volia desfer-me’n d’ella. Ho notaria?. La resposta, immediata.
La Txell em va agafar per les espatlles i se’m separar una mica, el just per poder-me mirar als ulls i dir-me:
Quant marqueu un gol sempre et passa igual?-
quasi sempre, l’emoció m’exalta l’ànim- li vaig respondre amb un somriure picaresc.
Doncs poques vegades et deus posar tonto com ara, no li foteu un gol ni a l’arc iris.
Dona, no massa, és cert.
Vine, acompanyem al lavabo- em diu agafant-me de la ma.
Al lavabo?, ara? Si estem al minut 20, espera a la meitat.
Calla i anem, que el que vull fer no ho puc fer sola. Uri, s’ha t’ha d’explicar tot, com per anar a robar un banc amb tu.
Ah, entenc, però són bastant bruts?
Tranquil, a la gestoria li fem la renta al Dani i tinc accés a la zona Vip.
Puji, anem a buscar uns bocatas, de que el vols?
En Puji ja s’havia separat de la Sra. Garcilaso i s’estava col.locant la samarreta a lloc.
Ara?
Si ara, n’hi ha pocs i a més la Txell vol anar al lavabo.
Doncs de llom amb pètals de rosa.
Tio, t’ha n’enfots de mi o què?
Era broma, de frankfurt.
Ok, de frankfurt. Txell anem?
Mira, en Gerard m’envia un sms. “Stik mb kanu, dn, qdina i edu, no flipeu ncara k dura 90 mts”.
Els culerots ja estan rabiant, jejeje.
Em penso que em pixaré a sobre si triguem més.
Ups, perdó, anem, anem.
El viatge pels passadissos de l’estadi va estar ple d’interrupcions, cada vegada més pujats de to. Al primer ens vem petonejar com si tinguéssim l’experiència que es tenen als quinze anys, en el segon més calmats i més excitats vem recórrer els nostres cossos amb les mans, el en tercer la passió desbocada em va portar a aixecar-li la part posterior de les faldilles fins a poder acariciar-li les natges i ella va començar a descordar-me els botons dels pantalons, al final vem aconseguir creuar la zona restringida i accedir als lavabos, i allà, a dins d’un particular amb tanca.
Teníem la respiració accelerada, les palpitacions disparades i les hormones foten Festa Major. Ara si, ningú ens veuria.
Repetint l’acció anterior, la vaig abraçar i poc a poc vaig deixar caure les mans fins a la cintura, descordant-li la faldilla , la Txell havia fet el mateix amb els meus pantalons que ja queien cames avall. Allà, alliberats de qualsevol complexa, pudor o vergonya, ens fem fondre en una dança de moviments sinuosos, d’olors vitals, de sons rítmics i fluids corporals.
+6.jpg)
Estavem encegats, res ni ningú ens hagués distret+10.jpg)
el temps passava i el gaudiem cada segon.
.jpg)
i continuàrem, continuàrem, ......
----------------------------
Tiuus, ja era hora, si només queden cinc minuts de partit, que ha passat?
No hi havia paper al lavabo.
I hem anat a buscar-ne.
Haver-m’ho dit, tenia Kleenex.
Ja, però, de pas hem aprofitat per fer un vermut.
Ah,.........clar. Entès. I l’entrepà?
Pi, pi, piiiiiiiiiiiiiiiiiii.....l’Espanyol a la Final.
--------------------------------------------------------------
Molt bon cap de setmana a tothom, en especial a la Txell i a en D, amb la més gran de les simpaties, una abraçada "innocent".
