viernes, 22 de diciembre de 2006

¡¡¡¡BONES FESTES!!!!


Bé, família, amics i companys, per fi, la data i hora assenyalada i sobretot molt esperada.
COMENCEM VACANCES i tenim molta a feina a fer amb el mall.
Recordeu que ens tornem a emplaçar a principis d'any i espero que a ningú li hagi tocat la loteria, així, segur que tots en retrobarem properament.
Tot i no participar-hi, us he de dir, que he disfrutat molt amb el blogaire invisible, els regals, les pistes, els despistats, els encuriosits, els tramposos, i els que no amagaven el seu anonimat deixant les pistes.


Amb tot això, jo i el meu amic us volem desitjar ( rollo anunci Freixenet) :

BONES FESTES A TOTHOM i als culés també.

¡¡¡Fins aviat!!!

jueves, 21 de diciembre de 2006

50714



Ja deu fer tres o quatre setmanes, fent un vermutet a Poblenou, el meu amic 50714, ens va proposar acompanyar-lo, durant les vacances de Nadal, a veure la seva amiga Mari Cruz de Navarra.
- tio que nosaltres anem amb dos nens i us agoviareu.
- Que no Uri, tranquil, si us ho proposem és perquè ho em parlat amb la 50714.
- Ok, per nosaltres collonut, però amb el compromís que si us agafen ganes d’anar a fotre mal porai i nosaltres estem liats amb els nens, agafeu i marxeu tranquilament i ja ens trobarem més tard, per dinar o sopar.
- D’acord, Uri, ho fem així. Com ja hem reservat per nosaltres i ens conèixen, truco jo i que ens guardin lloc per dos adults, una petita i un d’un any.
- Si, sobretot una “cuna de viatge” així no la carreguem.
- T’enviaré la web i mira que et sembla, segurament estarà nevat, agafa cadenes. (cadenes, cadenes, quina gràcia la cadena, poc em pensava que malairia tres o quatre diumenges més tard una cadena). Està al final d’un carretereta, no hi passa cap ànima, s’està de cine i no cal fer res perquè ens fan el menjar.
- Mira, costella, no hauràs de fer el menjar, tu també tindràs vacances..(aquí va caure una cleca recordatori de qui mana a casa).
- Doncs vinga, quedem així.
- Val.

Perfecte, el tema pinta, tranquil.litat, ben menjat, servit,.. buff.., ganes en tinc que arribin ja i marxar. ( atenció, abstenir-se lladre, tinc una alarma de la hòstia i el diners els té el Sr. Hipo Teca Llarga, està entès?).

Passats uns dies, amb la calma sayek, vaig mirar la web de la casa rural amb més atenció, buscant que es pot visitar i quines rutes es poden fer, i vaig trobar això

Eps, oju, això no és el que em pensava, això sembla més un camp de treball, o una ong solidària, no pinta bé. Si apareixo aquí amb el dos nens, em foten a la presó per explotació infantil. Aquí hi ha molta feina a fer, i precisament feina és el que no vull fer.
Total, que porto dos dies trucant al 50714 i no m'agafa el telèfon, és un pèl sospitós, oi?
PD- Al Hec li dic 50714 pk porta 20 anys venent-me loteria d'aquest nº i no ha tocat ni la pedrea mai, i el mal parit, s'ha canviat, casa, cotxe i esquís.
PD2- Les dues fotografies són de la casa rural on anem.

miércoles, 20 de diciembre de 2006

XXX


Ara que m'he aficionat al detectiu invisible dels blocaires invisibles, us deixo això:
1.- De la fotografia a avui han passat 10 anys.
2.- A la fotografia en tenia 20.
3.- El dia que us caseu, hi ha una versió de Tom Jones 'in live'.
4.- Al Denver de Tetuan, m'ha fotut cada pallissa que no hi vull tornar.
5.- Viatge més que el Paski Maragall.
6.- Fumava en pipa.
7.- Les trompetes de la mort, li temen.
8.- Si es menja un iogurt, quan li arriba al estómac, ha caducat.
9.- Poc a poc, està sortint de l'armari futbolístic.
10.-Li agrada anar foten cullerades.
11.- i definitiva, no és ninguna de les de la foto, per cert, ¿que foties entre tanta mossa?

¡¡PER MOLTS ANYS!!

PD- Mikeperx's també va per tu.

martes, 19 de diciembre de 2006

Tela de diumenge




Ahir, llegint el blog del Istvud, vaig pensar que també havia tingut un diumenge curiós com per explicar-vos El Fet.
Des de fa un parell d'anys, he agafat certa afició a la BTT, com molta altra gent, i mira, pedalant, pedalant, anar coneixent territori.
Aquest diumenge passat, hi havia una cursa popular a Sant Feliu de Pallerols, la última de l'any, i amb en Serri, haviem parlat d'anar-hi. Era qüestió de passar un bon matí i d'intentar millorar els dos únics resultats que tenia: últim a la cursa del Daró a la Bisbal i penúltim a la Tramunbike d' Olot. D'acord, molt difícil no és.
Haviem quedat a les 7:00 a baix al carrer per arribar a les 8:00, fer les inscripcions i sortida a les 9:00. Perfecte, tot organitzat. Dissabte nit, les dues bicis, totes netes, engrassades, polides, ajustades,ja dormen dins del cotxe, només cal aixecar-se, esmorzar i màquina.
Deixant de banda, que ens vem perdre i que S.F de P. està més lluny que no em pensava, vem arribar a 2o' d'iniciar la cursa. Cap problema, temps suficient. Col.loquem la roda a lloc, repassem els frens, les fixacions, ens vestim abrigadets per primera hora i lleugers pel final, bidó d'aigua, barretes, estirament, ulleres, casc a lloc i correctament ajustat, última engrassada, escalfem una miqueta i ens acostem al punt de sortida. El meu caparró va recordant el perfil, ....km 3 primera pujada de 200 mt., baixem fins al 8 que tornem a pujar, avituallament, al km 15 el nostre Tourmalet que acaba el 21 i baixada fins al final......, s'acosta el moment, ens anem col.locant cap a davant, una petita empenta per aquí, el noi de la organització es col.loca per donar la sortida....fixem el pedal de la dreta per sortir a foc...un traguet d'aigua que empassaré sorra...repasso el plat i el pinyo....l'Organitzador que alça el braç ...i ...PAM....

Apreto el cul, fermo el manillar, tota la força a la cama dreta, sortim cremats. Ràpidament m'adono que el contaquilòmetres no funciona, merda!, segurament al treure i posar la roda he mogut el catxarret, seguim cremats. Ens anem situant, tothom intenta anar endavant per agafar lloc en els passos difícils i no perdre ritme,..
-Serri a l'esquerra i passem pel bassal.
Tot d'una a 300 mt. de la sortida, Crash..., penso: he tocat una pedra?, he perdut la manxa o el bidó?, he estripat els pantalons?, s'ha li ha caigut un pet al Serri?.....ostres, els pedals no van, s'han clavat, no es mouen, que passa?!!.... i allà estava, com una serp a terra, la cadena partida.
La cadena partida al terra, ¿que cony fot la cadena partida al terra?, ¿però es pot partir la cadena?, no m'ho vull creure. Doncs si, a vegades passen aquestes coses.
El Serri que és manetes, treu un aparell que m'arrenca dos "eslavons" i m'ha la torna a empalmar (la cadena) però entre fet i fet em perdut 20 minuts,...llàstima, avui que guanyavem. La organització (un paio amb una moto de cross) ens va desqualificar perquè haguessim trigat massa i ens va obligar a reenganxar-nos a la cursa més endavant.

Què us sembla? Últim al daró, penúltim a la Tramunbike i desqualificat a SF de P.
Moraletja : "no diguis blat fins que la tinguis a l'avió, tornant del Japó".

lunes, 18 de diciembre de 2006

Campió de Lliga

No va poder ser, però es va acabar, sent, com havia de ser.
El Madrid en una mitja ocasió ens va encasquetar un gol, gràcies Rufete per perdre tantes boles a mig camp, sense fer cap mèrit extraordinari (noies per vosaltres) per aconseguir-lo. A partir d’aquí i també, en molta part, per l’expulsió del Fifa World Player, el Madrid va cedir el 60% del camp a l’Espanyol.
Varem apretar fort, els vem tancar a la seva àrea, el Madrid acabà el partit sense davanter centre, però no va poder ser.
Em quedo tranquil per l’actitud de l’equip i més veient com els merengues perdien temps i van acabar el partit demanant l’hora.
No en tinc cap dubte, la Lliga ja té campió i ahir estava al Japó.