Tant s’hi val si és a Glasgof, Sidney, Madagascar o Pekin (sembla una cançó dels Lax’n Busto), tant s’hi val si menjaràs fred o calent, tant s’hi val si és estiu o hivern, però per viatjar, una condició indispensable, és fer-ho amb una parella ideal, amb una bona companya, que t’aguanti les manies, les tonteries, que et compensi els errors i sempre estigui amb tu.
Quan vaig començar amb l'actual, d’això ja en fa temps, em deien que seria per tota la vida, que no me’n cansaria, “ no t’ha l’acabaràs”., “...aniràs més feliç que un pèsol...”, res més lluny de la realitat.
Hi he rumiat molt, hi he donat moltes voltes, n’he parlat amb ella.
Quan vaig començar amb l'actual, d’això ja en fa temps, em deien que seria per tota la vida, que no me’n cansaria, “ no t’ha l’acabaràs”., “...aniràs més feliç que un pèsol...”, res més lluny de la realitat.
Hi he rumiat molt, hi he donat moltes voltes, n’he parlat amb ella.
M’ha l’estimo com si fos una part de mi, però s’ha quedat vella, com els hi passa a moltes. Ja no em dona allò que li demano i el temps passa, no en puc perdre més,o ho faig ara o després serà més dolorós
No l’oblidaré, ni ho vull fer, sempre la tindré present. Amb ella em començat junts a rodra per aquest mon. Hem tingut caigudes, entrebancs i ens hem retret algun renec que altre, però ens hem aixecat i hem continuat, però......
.........m'he decidit...........
No l’oblidaré, ni ho vull fer, sempre la tindré present. Amb ella em començat junts a rodra per aquest mon. Hem tingut caigudes, entrebancs i ens hem retret algun renec que altre, però ens hem aixecat i hem continuat, però......
.........m'he decidit...........
.......n'estic convençut......
......res ni ningú em farà canviar d'opinió....
....ni una vaga de fam de la Pantoja......
