nova companya de viatges

Tant s’hi val si és a Glasgof, Sidney, Madagascar o Pekin (sembla una cançó dels Lax’n Busto), tant s’hi val si menjaràs fred o calent, tant s’hi val si és estiu o hivern, però per viatjar, una condició indispensable, és fer-ho amb una parella ideal, amb una bona companya, que t’aguanti les manies, les tonteries, que et compensi els errors i sempre estigui amb tu.

Quan vaig començar amb l'actual, d’això ja en fa temps, em deien que seria per tota la vida, que no me’n cansaria, “ no t’ha l’acabaràs”., “...aniràs més feliç que un pèsol...”, res més lluny de la realitat.

Hi he rumiat molt, hi he donat moltes voltes, n’he parlat amb ella.

M’ha l’estimo com si fos una part de mi, però s’ha quedat vella, com els hi passa a moltes. Ja no em dona allò que li demano i el temps passa, no en puc perdre més,o ho faig ara o després serà més dolorós

No l’oblidaré, ni ho vull fer, sempre la tindré present. Amb ella em començat junts a rodra per aquest mon. Hem tingut caigudes, entrebancs i ens hem retret algun renec que altre, però ens hem aixecat i hem continuat, però......

.........m'he decidit...........

.......n'estic convençut......

......res ni ningú em farà canviar d'opinió....

....ni una vaga de fam de la Pantoja......

..........i ja he fet el pas.

Aquí teniu la meva nova companya de viatges:

Trek Fuel EX7

¡¡¡ GLASGOW !!!

I qui ho havia de dir?

Un equip de futbol, que de futbol va justet, però sobrat de testosterona, s’ha classificat per la final de la copa de la Uefa. N’hi haurà molts que diran que és un campionat de segona fila, que si papatim que si patatam, però ja voldrien estar-hi ells a una Final Europea.

Diu el presi, que ens estem convertit en un equip mitjà-alt d’Europa, suposo que si fem balanç dels últims vuit anys, doncs potser li hem de donar la raó, dues Copes del Rei i com a mínim una final de la Uefa. I aquestes són dades objectives.

El dia 16 es jugarà la final i a data d’avui només m’hi separen 2000 km. En cotxe impossible, al avió li tinc pànic i amb tren i autocar pot ser agònic, així que encara no sé que faré.

En Coro li hem de fer una plaça a Banyoles, a Klose soci honorífic del club, anunciar on hem comprat el pernil que li vem regalar a l’àrbitre i sobretot cridar infinitat de vegades que no és una final “Española”.

A Valverde que no ens l’enfoquin gaire per la tv, evidentment per Tv3 no cal patir, però per la resta si, no fos cas que ens el volguessin fitxar aquests merengons que l’any que ve hauran d’ampliar la banqueta amb els seus seient Recaro per poder-hi encabir tots els "místers" que diuen que fitxaran.

Joder, que estem a la final de la Uefa amb un equip de cantera, sense estrelles mediàtiques ni palanganes i que entenen el que és suar una samarreta.

Gorka Iraizoz, Daniel Jarque, Marc Torrejon, David Garcia, Moisés Hurtado, Ferran Coromines, Raúl Tamudo, Angel, Julian...i els que apreten per darrera del filial però evidentment ningun de la categoria del cricric. Millor, així no ens desmantelen l'equipet.

I per acabar, l'Espanyol jugarà la final sense haver perdut ni un partit i tot la competició i amb Pandiani de Pitxitxi. ¿ Tindrà raó el presi?.

Passeu bon cap de setmana.

4

I que voleu que us expliqui de ma filla, que és la més de les més ? doncs no.
Què per mi, és la més de les més? Doncs si.

Va venir amb 2,400 kg., amb 37 setmanes, amb dificultats al part, 30 hores i al final van obrir.
Recordo com si fos ara, que la crisi post-part la vaig agafar jo, pensava que fotia amb una nena recent nascuda a casa, jo!!, i si perdia la feina, i si em fotia malalt, o pitjor, i si es fotia malalta ella, etc.. quin patir, però amb quatre dies, tot arreglat.

Alegria, alegria, !!!! tant és així que després va venir el goril·la.

En fi, ahir, en va fer quatre i ara ja és gran, ”...papa ara ja tinc quatre, ara m’has de posar ganivet...”

Vaig flipar amb la nena.

Per mi, no cal

00:30 del dimecres 28 de Febrer d’enguany:

Un servidor, arriba a ca seva, després d’una reunió a la guarderia per una qüestió municipal del barri.

Em col.loco les pantunfles, el pijama, i em sec al sofà amb el sopar , per menjar-me’l aprofitant la tranquil·litat del moment, esperant que no es torci en tota la nit, mirant qualsevol història de la televisió.

A veure, la 1, rotllo, la uacheefe, rotllo, a espera que avui fan House,.. acabat, cap problema, la nit al dia...uf la Terribas i el seu per què?, se’m fa pesada, a veure el Telecinco,

Hòsties ¡!! La mare que em va parir, quin collons, ...desgraciats,....”i vean ahora como la chacha se ensaña con el pequeño.....”, la mare que els va parir, ja ho he dit, però que collons estant fotent per la tele ( es veu com una filla de la gran puta, gorda i desgraciada li esta fotent bufes a un nadó perquè no menja)... merda, canvio, però la morbositat m’hi fa tornar dues vegades més, almenys 10 segons cada vegada.

Em donc compte, de l’abducció que m’han provocat les imatges i decideixo tancar la tele i sopar tranquil, m’he fotut nerviós amb el que he vist, tinc mal cos i m’ha entrat molt indignació i mala llet. La Milà donant lliçons del que ha de ser un reportatge monogràfic exemplar, “porqué estas cosas pasan y hay que saberlas” i no parant de passar imatges de cops a nens petits de part dels seus cuidadors i del educadors de les escoles bressol, ludoteques, etc...., doncs no em dona la gana, no crec que sigui necessari mostrar aquesta crueltat, no crec que doni més “veracidad” al reportatge, ni aporti informació adicional que faci més fàcil la comprensió. I a més, crec que és contraproduent pel receptor de la informació.
Per tant, Merche, des d’aquestes ratlles et dedico un enorme COP DE MALL ¡!! I pel que a mi respecte, pot anar-te'n a la merda per sempre més, juntament amb el teu equip de redacció i producció.

¡¡¡ SOM INÚTILS !!!!

Aquest post d'avui, segurament no és la mentalitat amb el que vaig obrir el blog, no acostumo a posar mals rotllos, però aquest s'ho mereix. Ho sento.
----------------------------------------------
Divendres passat, mentres esmorzava, sentia a la televisió que hi havia hagut una explosió de gas en un immoble de Cornellà on, per desgràcia, havia mort una nena de dos anys i mig.
En el meu cervell, quan en els accidents hi ha implicats infants, m’afecten bastant, en el sentit que em deixen mal cos durant molta estona. Automàticament, em vaig començar a fer la meva versió, “ ......un pare maltractador que volia provocar un accident per assustar a la dona ...........”, sobretot, sobretot, volia treure’m del cap, la possibilitat que fos un “accident” amb el gas.
El dissabte, vaig agafar l’Avui i en portada venia l’explosió en qüestió bastant més detallada. Realment semblava que havia estat un accident de gas.

“La deflagració que va acabar amb la vida de la petita Martina es va produir a les 6.36 del matí al pis setè segona d'un immoble de vuit plantes d'alçada. Els Mossos van indicar que en aquest habitatge hi viu un romanès que en llevar-se i encendre el llum hauria provocat l'explosió. L'origen de la tragèdia se situaria a la cambra de comptadors, on presumptament hi havia una fuita de gas. El gas acumulat durant dies es va filtrar al pàrquing i va pujar amunt pel forat de l'ascensor. El gas s'hauria concentrat a la part alta de l'edifici, amb un fatal desenllaç en reprendre's l'activitat. “

Des del moment que vaig llegir la noticia al diari de dissabte, i després d’escoltar.la per radio i televisió, la meva indignació a anat en augment.

Realment ha estat un accident, segons sembla, el gas, a través d’una fuita, s’ha acumulat al fossar d’ascensor i qualsevol petit detonant, com encendre un llum, ha creat la deflagració i la posterior explosió.

Per la feina que faig dia a dia, i fins a on se, els comptadors de gas, han de ser estancs per les cares interiors i les portes és obligat que compleixin una ventilació mínima inferior i superior de manera que qualsevol fuita no es pugui acumular i ràpidament es dissipi cap a l’exterior. Aquest criteri, es segueix a tota la instal.lació de distribució dels muntants i instal.lació interior del habitatge.

Tampoc entenc, perquè s’acumula el gas al fossar del ascensor, quan és obligat que hi hagi un tub de connexió, a modus de xemeneia, que ventili directament al exterior i com a mínim amb un diàmetre de 200, si més no, aquells que intervinc us ho puc certificar. La qual permet que tampoc s’acumuli el gas en aquest espai.

L’edifici en qüestió, només té nou anys, per tant, tota la normativa és bastant actualitzada, i no parlem d’edificis de cinquanta anys d’antiguitat. És obligat que la instal.lació del gas, sigui revisada periòdicament cada quatre anys. Vol dir que la revisió es va fer fa un any i no hi havia cap problema.

Suposo, que al final, les administracions i empreses, ens explicaran el per què s’ha donat aquest accident, per tal que en un futur siguem capaços de poder-los evitar.

Tot i que tinguem collons d’arribar a la lluna (em perdó) ,no tenim nassos de poder detectar una puta fuita d’aquest nivell en un edifici nou. Això si, pugem els preus dels solars tan com vulgueu i demanem 21.000€ al Rubianes per dir “que se metan la unidad de España por el culo”.( era una altra notícia de la portada).

Però jo, com molts altres, tenim nens petits, dormim a les nit i tenim gas a casa, i no accepto que encara hi hagi fuites de gas que provoquin morts. Espero que la Martina sigui la última.

Al cel siguis bonica.