viernes, 4 de mayo de 2007

¡¡¡ GLASGOW !!!


I qui ho havia de dir?

Un equip de futbol, que de futbol va justet, però sobrat de testosterona, s’ha classificat per la final de la copa de la Uefa. N’hi haurà molts que diran que és un campionat de segona fila, que si papatim que si patatam, però ja voldrien estar-hi ells a una Final Europea.

Diu el presi, que ens estem convertit en un equip mitjà-alt d’Europa, suposo que si fem balanç dels últims vuit anys, doncs potser li hem de donar la raó, dues Copes del Rei i com a mínim una final de la Uefa. I aquestes són dades objectives.

El dia 16 es jugarà la final i a data d’avui només m’hi separen 2000 km. En cotxe impossible, al avió li tinc pànic i amb tren i autocar pot ser agònic, així que encara no sé que faré.

En Coro li hem de fer una plaça a Banyoles, a Klose soci honorífic del club, anunciar on hem comprat el pernil que li vem regalar a l’àrbitre i sobretot cridar infinitat de vegades que no és una final “Española”.

A Valverde que no ens l’enfoquin gaire per la tv, evidentment per Tv3 no cal patir, però per la resta si, no fos cas que ens el volguessin fitxar aquests merengons que l’any que ve hauran d’ampliar la banqueta amb els seus seient Recaro per poder-hi encabir tots els "místers" que diuen que fitxaran.

Joder, que estem a la final de la Uefa amb un equip de cantera, sense estrelles mediàtiques ni palanganes i que entenen el que és suar una samarreta.
Gorka Iraizoz, Daniel Jarque, Marc Torrejon, David Garcia, Moisés Hurtado, Ferran Coromines, Raúl Tamudo, Angel, Julian...i els que apreten per darrera del filial però evidentment ningun de la categoria del cricric. Millor, així no ens desmantelen l'equipet.
I per acabar, l'Espanyol jugarà la final sense haver perdut ni un partit i tot la competició i amb Pandiani de Pitxitxi. ¿ Tindrà raó el presi?.
Passeu bon cap de setmana.

miércoles, 2 de mayo de 2007

4



I que voleu que us expliqui de ma filla, que és la més de les més ? doncs no.
Què per mi, és la més de les més? Doncs si.

Va venir amb 2,400 kg., amb 37 setmanes, amb dificultats al part, 30 hores i al final van obrir.
Recordo com si fos ara, que la crisi post-part la vaig agafar jo, pensava que fotia amb una nena recent nascuda a casa, jo!!, i si perdia la feina, i si em fotia malalt, o pitjor, i si es fotia malalta ella, etc.. quin patir, però amb quatre dies, tot arreglat.

Alegria, alegria, !!!! tant és així que després va venir el goril·la.

En fi, ahir, en va fer quatre i ara ja és gran, ”...papa ara ja tinc quatre, ara m’has de posar ganivet...”


Vaig flipar amb la nena.