Està clar que cada dia més, s’imposa la imatge per davant del coneixement i de la persona, si més no, a primera vista. La primera impressió, és important, dones mostres de quin tipus de persona pots ser, gustos, afinitats, possibilitat econòmica, i trets de personalitat....
A nivell particular, em fixo bastant, tot i que no qualifico ni identifico fins que porto temps tractant amb aquella persona.
Per tant, si entro a una botiga i la noia que m’atén va molt escotada, penso, “és feliç, orgullosa de si, vol agradar,....” si en aquella botiga hi vaig tornat, acabaré fent-me una idea més precisa de com és l’escotada.
Ara bé, que vol dir moro, que passa quan un jefe, que ja li tinc la primera impressió gastada i ja comencem a coneixe'ns per tercera vegada, va sempre amb el pantalons de ¿pana? pujats a “palabra de honor”, la costureta del cul enmig de la natges i amb els picarols carregats a l’esquerra. ¿Com puc aguantar una bronca, una indicació o una felicitació?. Ell dient-me “Oriol, hauriem de tancar el pressupost.......” i jo pensant” caram, ja tenim el repicar dels picarols,...no baixis la vista que se’t notarà.....pensa en futbol, pensa en l’Agudo i la Marta Sànchez però no baixis la vista...sobretot no baixis la vista que hem de menjar cada mes...”. Doncs no es pot treballar així!!.
Si us plau, jefa, digui-li al seu home que es desgraciarà, si fins hi tot li està canviant la veu, té tò de Farinelli, de pujats que els porta, que deixi els picarols per casa i vagi com les persones normals i sino pot ser, digui’m les coses per mail o telèfon, o sinó un dia d’aquest li hauré de dir tal com sona i hauré d’actualitzar el curriculum.
A nivell particular, em fixo bastant, tot i que no qualifico ni identifico fins que porto temps tractant amb aquella persona.
Per tant, si entro a una botiga i la noia que m’atén va molt escotada, penso, “és feliç, orgullosa de si, vol agradar,....” si en aquella botiga hi vaig tornat, acabaré fent-me una idea més precisa de com és l’escotada.
Ara bé, que vol dir moro, que passa quan un jefe, que ja li tinc la primera impressió gastada i ja comencem a coneixe'ns per tercera vegada, va sempre amb el pantalons de ¿pana? pujats a “palabra de honor”, la costureta del cul enmig de la natges i amb els picarols carregats a l’esquerra. ¿Com puc aguantar una bronca, una indicació o una felicitació?. Ell dient-me “Oriol, hauriem de tancar el pressupost.......” i jo pensant” caram, ja tenim el repicar dels picarols,...no baixis la vista que se’t notarà.....pensa en futbol, pensa en l’Agudo i la Marta Sànchez però no baixis la vista...sobretot no baixis la vista que hem de menjar cada mes...”. Doncs no es pot treballar així!!.
Si us plau, jefa, digui-li al seu home que es desgraciarà, si fins hi tot li està canviant la veu, té tò de Farinelli, de pujats que els porta, que deixi els picarols per casa i vagi com les persones normals i sino pot ser, digui’m les coses per mail o telèfon, o sinó un dia d’aquest li hauré de dir tal com sona i hauré d’actualitzar el curriculum.
Bon Cap de Setmana a tothom i pels despistats Nàstic-Espanyol.
