Ho varem aconseguir, oblidar a quin dia estàvem. Entre nosaltres ens preguntàvem si estàvem a dimarts, si era 27 o 28, si era demà o passat demà quan havíem de tornar cap a casa, igual que quan disfrutàvem, de menuts, d’aquells tres mesos de vacances que ens permetia el sistema educatiu.
Però com tot lo bo s’acaba i disfrutar de vacances és “lo bo”, el dissabte 30 tornàvem de travessia per l’autopista fins a Palamós, i poc a poc varem anar tornant al nostre passat, que no és tal passat sinó present, però que com estàvem fora de la rutina i la ..….bé, m’heu entès segur.
En fi, que des de que he retornat a la meva “vidorra” he rebut varies sorpreses que us volia comentar, unes de molt tristes i d’altres tristíssimes, les tristes les comentaré poc perquè no cal anar més enllà i tampoc vull amargar a ningú, i les tristíssimes, doncs les comentaré una mica més. L’ordre l’he reflexionat de tristes a tristíssimes.
a) L’atemptat etarra i per descomptat tota la reacció del govern.(sense comentaris):
b) Executar al Hussein i ensenyar-ho per TV. (sense comentaris):
c) El tancament provisional de dos companyes: Jbauer i Gemminola, molta sort per elles.
d) La famosa nit del sms. Us transcric dos que vaig rebre i no els he vist aquí ni aquí : “tu que entiendes de vinos, cual es la diferencia entre un rioja y un penedés? Que cuanto mas al pene des, mas Rioja se te pone ¡ Bon Any Nou!.” I també aquest “ que tu vida en el 2007 sea como la de un cepillo de dientes: que tengas mucha “pasta”, que tengas un buen “mango” y que se te cepìllen tres veces al dia.”.
e) La carta als reis dels meus senglars. Infinita. Després de gastar dos bics i 500 fulls Gvarro, la gran va decidir agafar totes les revistes de joguets i grapar-les juntes, enganxar tres cares dels reis i donar-m’ho. “té papa, oi que si?”, des d’aquí aprofito “-mama, papa i germans, iaios i tietes, cosines i nebodes, les vostres opcions a que us deixin alguna cosa a casa, han caigut en picat, els nens són els nens. Això no vol dir, que aquesta mentalitat s’hagi d’aplicar a les vostres llars i la tele de plasma arribi a casa d’algun, eh, organitzeu-vos però de mitjons i calçotets ja en tinc prous”.
I per últim, el que més m’ha sorprès ha estat:
f) Que aquest paio, tingui paper a “mar de fons”. Aquí si que molts comentaris i cap de bo. De per si, el Benet i Jornet i aquestes series m’irriten, per mi “cop de mall”, però si agraden, doncs endavant. Al Àlex Casademunt també “cop de mall” però mira, el noi és com és i no hi pots fer res però dono gràcies que no tinc cap dot interpretativa i em guanyo la vida d’una altra manera, perquè si hagués de confiar que aquestes productores donguessin oportunitats als actors desconeguts i novells a les series que es fan per aquí, em moriria de gana, però de molta gana que em moriria.
Em vinc a referir, que tornem a ser-hi per aquí i espero que disfrutem.
PD- el mot “disfrutar” està mal dit en català, no existeix. Hauriem d’afegir-la, no? , a gaudir!.
Però com tot lo bo s’acaba i disfrutar de vacances és “lo bo”, el dissabte 30 tornàvem de travessia per l’autopista fins a Palamós, i poc a poc varem anar tornant al nostre passat, que no és tal passat sinó present, però que com estàvem fora de la rutina i la ..….bé, m’heu entès segur.
En fi, que des de que he retornat a la meva “vidorra” he rebut varies sorpreses que us volia comentar, unes de molt tristes i d’altres tristíssimes, les tristes les comentaré poc perquè no cal anar més enllà i tampoc vull amargar a ningú, i les tristíssimes, doncs les comentaré una mica més. L’ordre l’he reflexionat de tristes a tristíssimes.
a) L’atemptat etarra i per descomptat tota la reacció del govern.(sense comentaris):
b) Executar al Hussein i ensenyar-ho per TV. (sense comentaris):
c) El tancament provisional de dos companyes: Jbauer i Gemminola, molta sort per elles.
d) La famosa nit del sms. Us transcric dos que vaig rebre i no els he vist aquí ni aquí : “tu que entiendes de vinos, cual es la diferencia entre un rioja y un penedés? Que cuanto mas al pene des, mas Rioja se te pone ¡ Bon Any Nou!.” I també aquest “ que tu vida en el 2007 sea como la de un cepillo de dientes: que tengas mucha “pasta”, que tengas un buen “mango” y que se te cepìllen tres veces al dia.”.
e) La carta als reis dels meus senglars. Infinita. Després de gastar dos bics i 500 fulls Gvarro, la gran va decidir agafar totes les revistes de joguets i grapar-les juntes, enganxar tres cares dels reis i donar-m’ho. “té papa, oi que si?”, des d’aquí aprofito “-mama, papa i germans, iaios i tietes, cosines i nebodes, les vostres opcions a que us deixin alguna cosa a casa, han caigut en picat, els nens són els nens. Això no vol dir, que aquesta mentalitat s’hagi d’aplicar a les vostres llars i la tele de plasma arribi a casa d’algun, eh, organitzeu-vos però de mitjons i calçotets ja en tinc prous”.
I per últim, el que més m’ha sorprès ha estat:
f) Que aquest paio, tingui paper a “mar de fons”. Aquí si que molts comentaris i cap de bo. De per si, el Benet i Jornet i aquestes series m’irriten, per mi “cop de mall”, però si agraden, doncs endavant. Al Àlex Casademunt també “cop de mall” però mira, el noi és com és i no hi pots fer res però dono gràcies que no tinc cap dot interpretativa i em guanyo la vida d’una altra manera, perquè si hagués de confiar que aquestes productores donguessin oportunitats als actors desconeguts i novells a les series que es fan per aquí, em moriria de gana, però de molta gana que em moriria.
Em vinc a referir, que tornem a ser-hi per aquí i espero que disfrutem.
PD- el mot “disfrutar” està mal dit en català, no existeix. Hauriem d’afegir-la, no? , a gaudir!.
