La cita anual

Per nosaltres, un dels partits de l’any, un d’aquells partits que quan fan el sorteig abans d’iniciar la Lliga, ràpidament preguntes quan et toca.
Sóc de la opinió que quant juguem contra ells, els jugadors se’ns arruguen una mica, pensen que si es perd aquest, “no passa res, és el Far$a”. I un “güevo”, clar que passa!! Hem d’anar a guanyar.
Podem perdre, faltaria més, però hi ha una cosa que mai ha de faltar, és l’orgull i les ganes de voler guanyar, i any rera any ho estan entenent..
Ha de ser un partit on els centrals han de ser contundents que no porcs, la mitja especulativa i la davantera generosa buscant pilotes, i tot l’equip, sobretot contundent, repeteixo contundent, si hem de guanyar per futbol o per rapidesa, malament anirem.
Tenen més calés, més seguidors, més Bruente, més catalans, són més humanitaris, més guapos, tot més,.... però nosaltres tenim una cosa que ells no tenen, l’orgull i el sentiment, i demà a les 22:00 s’ha de notar. El partit acabarà amb el resultat que toqui, però amb la tranquil·litat de saber que ho hem intentat.
Culés, demà toca llepar!!.

meme amb l'advocat present.

L’enginyós Clint, em va fer destinatari d’un meme confessionari a on tinc que explicar cinc coses que no sapigueu de mi.

1.- Haig de dir que no sé que vol dir l’expressió arxiutilitzada “ XD “ , com es posen els “castpost” ni el “RSS”, però com és una obvietat que roda pel món blogaire, vaig decidir no preguntar-ho no fos cas que llavors ja no tinguéssiu cap dubte sobre la meva capacitat cerebral.
2.- De petitó, durant uns quants anys, més o menys fins que vaig saber llegir i pensar per mi mateix, era del Bar$a……cola….no cola, oi? Està bé, no conta, és mentida, no, més que mentida, és impossible. Dissabte a llepar.!! (amb el teu permís, candela).
2.- Mama, saps aquell nan de pedra que tenies a Llavaneres?....si, aquell que tocava el saxo… si, si, aquell…..si aquell que et penses que et va fotre el jardiner de la comunitat…si, el tinc jo. Està mal fet, però de petit era “lazme-reir” i de gran em trobo el mateix aquí!, què havia de fer?.
3.- Suposo que si passen cinc any, prescriu. Per tant, puc explicar que durant l’època d’estudiant universitari em vaig colar al metro durant molt temps, amb una targeta del metro de Bilbao caducada.
4.- Una definitòria que us agradarà, principalment em dedico a parellar, com una espècie de “casamentero” però un pèl diferent. Vaja tonteria….”hasta aquí puedo leer”..
5.- Ja que estem de confessions, aquí us deixo una fotografia penjada amb la meva cara de debò. Sobretot per tu Clint.

Ara toca rifa!. A veure, a veure. No us puc assegurar a on ho he llegit, però deia que la Candela era la autora del meme. Per tant, si és així, li retorno a la nostra benvolguda amiga, perquè ens confessi cinc coses més o aclareixi algunes que va deixar en suspens i sinó en tens ganes, mira, p

enges unes fotos que també ens agraden molt.

PS- Tampoc sé que vol dir "ps" però com ho posa el veí i el tiu té cultura, doncs jo també i borro lo de PD,

Estic dinant

-Costella, el teu "machote" està a casa. Estàs dinant? - mentre deixo la jaqueta.
-Si, "machote", corre que marxo a la feina, seu que jo acabo i almenys estem una estona junts.
- ‘voy paia’, ¿com ha anat?, el sindicat encara dona pel sac?
-Doncs? Són sindicats.- i posa cara de pocs amics.
-Per cert Uri, saps la C? aquella noia que et vaig dir que estava embarassada? Doncs ja no ho està. Ha parit un nen?.
-Caram, no se si felicitar-la o donar-li el pèsam – li responc.
- Ets burro- confirma.
-I com li ha anat, tot bé?-pregunto
-Si, si. Bé, el part més dolorós del món, el més difícil, el més……ja saps com és la C.
-No, no sé com és, però si tu ho dius, així deu ser- contesto, (no vull problemes).
-Li posen Bryan, amb y- em deixa anar de cop.
-Hòsties!! cof!!, coff!!, Bryan?. Costella, coff, coff estic dinant, vols que em mori?. No m’hauries d’haver dit el nom fins que hagués empassat.!!- responc ennuegat!.
-I el pare que diu?
-Ha estat ell, canviat el nom quan l’ha inscrit als papers, mentre ella estava parint?- m’explica.
-I un bè negre, això no pot acabar bé, pobre nen!!-somric amb cara de pena.

La costella s’aixeca, em fa un petó i marxa a treballar.

Jo em quedo, amb la cara tonto, rumiant ,“Bryan, segur que serà un tunning, anirà al gimnàs a fer peses amb el xandal del ‘ejército español’, samarreta imperi i serà soci del Bar$a. No jutgis, no jutgis.”

Mira que t'ha deixat

Dèiem ahir, que alguns ens agraden les festes nadalenques i a d’altres no massa, però que un dinar amb la família o amics sempre és ben rebut.
El que no hi ha cap bri de dubte és que SI ens agraden les vacances de Nadal i sobretot la festivitat de reis, i el perquè és de sentit comú, rebre regals és fascinant potser tan ,com fer-los. Però el que no està dins de la racionalitat és la quantitat amb la que es fa. Ho intentaré explicar.
Sóc consumista de mena i a més, hi crec, és necessari pel funcionament de la oferta-demanda, del llocs de treball, immigració, estabilitat laboral, etc. però sempre dins d’uns límits i uns criteris no només legals sinó ètics i morals que ens marquem com a persones. I aquí és on vull arribar.
Causa: S’acosta el dia de reis, no he tingut temps, marge econòmic, alguna cosa han de tenir, no ho he comentat, la voluntat hi és, publicitat, ‘mira que mono’, la intenció també, .. i això li agradarà....
Conseqüència: Els meus dos fills reben, dues motos iguals per pujar.hi a sobre, tres camions enormes per jugar, dos cotxes per empènyer, Mr. Potato, martingales per pintar els llavis i les ungles, dvd de dibuixos, roba, patins de rodes, tragabolas, la granja i el tractor del ‘Little People’, maletí de metge, i tres bosses de plàstic més.

Quedi clar que agraïm als reis, tot els presents que ens han fet arribar pels nens. I sobretot que aquest punt el tornin a llegir dues o tres vegades però els pares de les criatures ens fem dues preguntes:

a) El patge que ens havia de regalar el traster, per guardar tot això, es deu haver parat a fer una canyeta a la Jonquera i encara no ha arribat, teniu el nº de mòbil?

b) El 2008 i 2009 no té 6 de Gener i tot ha vingut aquest 2007?. o potser és que ens hem tornat una miqueta bojos?

Amb tot això, ahir 7 de Gener no havien començat les rebaixes ni a la Roca ni al Mataró Park, a què esperen? Al 8 a que no hi pugui anar el primer?.

PD- La foto és dels 'Pare Noels' de Estella-Lizarra a Navarra.