pago jo

Para, para, para,....no corris tant , vas a apagar un foc ?, sèu, pren el que vulguis, avui em toca a mi.

No,no, que va,només és el Sant però caram, qualsevol excuseta és bona per fer un toc...

agafa, algun pinxo, si home, no et faci cosa, tranquil...i dos també,.. de què el vols, bacalla amb pebrots, salmó amb philadelphia, ibèric amb tomata, tu mateix..

Estarem una estona, si després vols tornar-hi , ja saps on estarem, espero ser colla i sinó pots, cap problema, passa un Bon cap de setmana.

Gràcies, en vida teva!!

Una altra del gimnàs

Com casi cada dimarts, vaig al gimnàs a fer un ratet d'exercici i alguna que altra tombarella...
Abans d’ahir en concret, vaig veure un fet que em va fer pampallugues als ulls. Entenc que el col.lectiu de ‘machotes amb camiseta imperio’ que aixeca una quantitat de pesos descomunal, pugui anar vestit de manera més o menys ridícula per tal que tothom vegi els seus bíceps, tríceps, quàdriceps o quinticeps, ja que per aquest motiu es passen tantes i tantes hores cultivant la massa muscular. Si han d’anar amb xandall del “Ejercito” doncs que hi vagin, que per això lluitem per un mon sostenible i a favor de la reutilització. També entenc que el parlar no sigui el fet diferencial ni el valor afegit que poguin tenir, però d’això ningú hi és exempt.

Però el que algú els hi hauria de dir (algú gran com ells i quan dic “gran” vull dir grans de m3 i no d’edat) és que no cal que es saludin amb tants cops de mans, giravolts de canell per rematar-ho amb un copet entre hombros. No cal que la salutació duri 5 segons, no cal que es cridin un des del vestuari i l’altra des de la màquina dels abductors, que només amb un “bona tarda” i una aixecada de celles ja n’hi ha prou, que els ser discret, moltes vegades és millor.

PD. Pels machotes, “si qué passa ?, només aixeco la barra però porto les ungles dels peus tallades, no com vosaltres...”

Post de dilluns

Iniciem la setmana, mig clapats, amb la butxaca foradada, prometen que el diumenge que ve anirem a dormir més aviat per llevar-nos descansats, amb nous plans pels propers mesos, pensant tots els dies que queden per tornar-nos a enfundar el xandall del Decathlon o segons qui, de la “legión”, cinc dies , però a tots aquests que ens fa una mandra terrible treballar avui, us dic:

M’agrada veure als avis circulant amb bicicleta per la ciutat.
M’agrada veure la generació dels meus pares fent cursets d’ofimàtica.
M’agrada veure la voluntat dels que tot just saben escriure, entrar instàncies als Ajuntaments demanant permisos d’obra.
M’agrada veure les caixeres dels grans supermercats, que tot i tenir un sou escandalós, riuen i s’ha n’enfoten de l’encarregat.
M’agrada veure la gent comprant durant l’estona del dinar, amb l’entrepà a la ma.
M’agrada veure els pescadors engrescats jugant al domino al Bar del Moll tot i no poder sortir a pescar per la pluja.
......

Espero haver-vos animat i sinó, clickeu aquí o aquí. Tinguem bona setmana.