El Baix Empordà

Ja és Divendres, de ben segur que ningú s'ha n'ha adonat. Pràcticament iniciem el cap de setmana, un menda el comença a les 14:30.
Avui us vull deixar aquestes imatges per anar fent boca pel finde.


Una vista panoràmica de Palamós, des del Puig d'Arques, centre meteorològic. Per cert, tan integrat en l'entorn com un gra al cul.

Fotografia feta aquest mes de Novembre des del Dolmen del Montagut i encarant Begur, era un punt de control en la marxa dels Traginers. No s'aprecia gaire, pérò és una vista collonuda amb la senyera present.

Com deia l'amic Puji en un dels seus post, "quan tinguem una estoneta viatgem per Catalunya", i aquest cap de setmana, si tot va bé, ho faré.

Bon cap de setmana a tothom.

PD. Valverde, espero acabar el cap de setmana tan bé com el començo.(igual llegeix el blog?).

Tinc gana !!

A la taula i al llit el primer crit !!.
El benvolut company farlopa catalana, autèntic a on els hi hagi, m'ha passat aquest meme per fer. Com crec que a la gran majoria ens agrada menjar bé, el trobo molt encertat i espero us agradi algun dels llocs que he triat.
Quin és el restaurant que més has disfrutat vora el mar? El restaurant Can Pujol a Sant Antoni de Portmany a Eivissa. Acostumem a agafar unes petites vacances a finals de Juny i anem uns dies a Eivissa. Estàs sopant arran de mar veient pondres el sol i econòmicament parlant està molt acertat.
Restaurant que t'han pres el pèl i no hi tornaries ? Casualment també es diu Can Puyol. És un xiringuito ubicat a la platja de la fosca a Palamós. Em van fotre una cleca per una amanida,una paella, vi i postres que potser estic parlant de 60 € i a més no tenen el catxarret per pagar amb targeta, uf, com vaig patir. Quan vem sortir li vaig, "miri'm bé perquè no em tornara a veure més".
Restaurant que has gaudit d'una molt bona carn a la brasa? Tants i tants. Si estic a Poblenou, on tinc els origens, recomano "el Racó de la Vila" i el solomillo a la pedra, fantàstic, i de postres tenen la Coca de Llavaneres que a més de pija està bonissima.
Restaurant més romàntic que has estat? Els més romàntics potser va ser de "novietes" amb la costella, però està clar que no anavem a gaires restaurants amb les vitamines que teniem. Ara, recomano un per disfrutar amb la mitja taronja que és el Far de Sant Sebastià a Palafrugell (Llafranc). A dalt de tot del far, ho han rehabilitat i acondicionat tot, està molt i molt bé.
Restaurant que hi aniries cada dia? Mas Ferriol, a Mont-Ras, tenen un menú setmanal que no arriba als 9 € i hi pots trobar grans plats i cuinats amb molt tacte. A més si et sobra una estoneta pots perdre't pels boscos de darrera que hi ha algún pinetell.

Recomana un restaurant romàntic i econòmic. Em permeto la cara de recomanar no un restaurant sinó un poble sencer. Palamós. Concreto, concreto, Hotel Arcs de Monells, però tampoc és molt econòmic, ah no, espera ja ho tinc, El Dorado Mar a Sant Feliu de Guiíxols.

Passo el meme a la companya cosespetites i al Mikel. Segur que ens recomanaran llocs increibles, com tot el que diuen.

Quins ecosistemes

Ahir tornava a ser dimarts, i com a bon dimarts, el titi va al gimnàs. M’esperaven una estoneta d’spinning, quatre màquines i com no, la Carol.
No us vull parlar de les activitats en si, de lo fort que estic, o de les noies de recepció, sinó dels diferents ecosistemes que hi convivim dins d’aquest micromón.
Per un costat hi trobem els espècimens ubicats a les peses. Acostumen a ser tots bastant igualets, xandall del exèrcit “español”, samarreta imperio, les “chollas” model Hristo Stoichkov (ah, quina ràbia), i calçat bamba ajustadeta. Els braços acostumen a ser com les meves cames i veient els kg de ferro que mouen, un servidor sempre estarà d’acord amb tot el que li diguin.
Després hi han els bomboneres. Noies, jovenetes, de bon veure, amb algun que altre moscot com jo per allí pul·lulant, acostumen a ser les que assisteixen a les classes específiques. Normalment no callen, més ben dit, mai callen, poca roba, molt poca roba i tenen una gràcia natural per realitzar els exercicis. Com el grup anterior, acostumen a ser-hi sempre. Una vegada més, un servidor sempre està d’acord amb el que li diguin.
Per un altre costat, els superhomes del spinning, entre ells el titi. El desplaçament des del vestuari fins a la sala acostuma a ser un passi de últim model de maillot del “Decathlon” i del “mira que paquete tio”. Un cop a dins tothom pateix com al que som i en aquest cas, ningú acostuma a parlar, no pots, feina tens a agafar tot l’aire que puguis. Destaco la quantitat de noies que hi ha aquí, noies perquè el sexe ho diu, perquè són maquines de pedalar i de musculatura.
Un altre grup, som els que ens mirem les màquines del exercicis, hi seiem , ajustem la selecció de pes , col·loquem la tovallola, agafem les nanses, ens mirem tota la sala, glopet d’aigua, col·loquem samarreta a lloc, pugem mitjons, i ara si, tensem musculatura, hòsties m’he passat amb el pes, ho deixes i t’aixeques, anem a una altra….i Sant Tornem-hi. Uf que cansat que estic. Per cert, hi ha màquines, que cal un manual d’instruccions específic per saber com t’hi has de posar, voleu dir que cal complicar-se tant la vida per fer exercici.? Un dia hauran d'anar el bombers de desenroscar-ne algun.
Per últim, hi ha la migració que fan les diferents espècies cap a la dutxa. Allà, tothom en pilotes, passi i desfilada de tatuatges, de ninus, de bíceps, de tovalloles, etc.. bé hi ha de tot, és com un gran mercat de Sant Antoni on pot disfrutar de totes les col·leccions que se’t ocurreixin. Per cert, aquí em va passar una cosa que properament us comentaré, com diem a vegades, estic preparant un post. (en bimbes).
És un micromón amb diferents espècies on tots hi convivim sobradament bé i tots hi tenim lloc. Dimarts que ve hi torno.
Bon dia a tots.

GRÀCIES

En aquests temps que corren, que tant falts estem de criteris, de valors, desbordats de tant semenfotisme, del famós ‘si pa mi no é’, del ‘pel que em paguen’, del sabioler de torn i 'del perro es mio señora?' , disfruto quan en un d'aquests moments del dia, el passo amb un apassionat de la seva feina. Una d'aquelles persones que estimen la seva professió, que responen amb somriure a la cara a aquella pregunta tant tonta que els hi faig, que li dediquen el cos i l'ànima en molts casos independentment dels calés que guanyin, aquells que ja es consideren afortunats de poder treballar del que els hi agrada, sigui quin sigui el seu ofici, anònims que mai sabran d'aquestes línies, la Neus professora de ma filla, el Jesús paleta del "remiendu", al Jordi company de feina que tinc davant, al David que em ven les lampades, al Pere l' informàtic que marejo, al David monitor d'spinning i la Carol, molts, bé , molts més tampoc, però a tots aquells que els hi veig l'entusiasme amb el que treballen i em transmeten a que cada dia ho intenti jo amb la meva , vagin en aquestes frases el meu agraïment i reconeixement al seu tarannà.

Gràcies companys i demà espero poder compartir un moment del dia amb vosaltres.

La Tinc Espatllada, la TV.

Ja fa temps que em passa, però ahir ho vaig confirmar. La meva tele està espatllada, no se que li passa. Ja fa temps, molt de temps, que no funciona bé. Jo veig imatges d'un partit de futbol i el so és la d'un altre. Curiós però cert. Ahir, sense anar més lluny, veient el Bar$a-Saragossa, a les imatges de la meva tele, es veu un una cleca i posterior recordatori (o sia dos cleques) d'un jugador que es diu Motta a un jugador del Saragossa, i el comentarista diu que no havia vist res, jo que li dic a la costella " ho veus Gemma, no ens va bé la tele", vaig pensar que potser havia estat un fet puntual, però després, a la meva tele, hi ha un robatori de pilota d'un jugador del Saragossa al Saviola, l’àrbitre considera falta i el comentarista també (la jugada acaba amb golàs d'aquell que no recordo el nom) "collons, quina tele més rara que tinc, m'ha passat igual que a la final de güemblei, a la meva tele no era falta". Just fins aquest moment, també va haver.hi un fet a recalcar. Cada vegada que la tocava aquell que porta una cinta de color vermell, aquell que no té gaires dents, sentia com uns xiulets "la gent xiula? no, no, deu ser la meva tele" tot d'una, després que aquest noi fes el gol si que vaig recuperar el so correctament i vaig sentir els aplaudiments i corejar el nom del paio. Aquesta tele està boja.

En fi, estalviarem i n'haurem de comprar una altra.

PD: Al tercer gol,en Saviola, està en fora de joc a totes les teles, oi?