El Raluy ja és aquí

El Raluy ja és a Palamós.

Mai he sigut una persona gaire cirquera, no conec els diferents estils de circ, ni els diferents espectacles que s'hi fan, ni la durada, si és amb animals o només amb persones, la qualitat dels pallassos, vaja que conec molt poca cosa del món del circ, però, amb una d'aquestes casualitats de la vida, el meu sogre és un gran aficionat i hi dedica moltes hores de la setmana a estudiar, buscar, escriure, parlar, inclòs se que esta creant un fons de documentació dels circs, i sempre m'està explicant coses del Raluy.

Del Raluy en sé poques coses també, circ català, d'aquells que va amb els carruatges per les diferents poblacions , i que crec que no actua amb animals, la qual cosa el fa més atractiu. Té els carruatges antics i restaurats, com els vagons de tren d'abans.

Per què us explico tot això?, Doncs perquè aprofitant que tinc dos pitufus que hi volen anar, el sogre que hi vol anar, la costella que segurament hi voldrà anar, tornaré al circ després de 25 anys sense anar-hi. No es que no m'agradi però em fot patir molt, una persona penjada d'un fil, un altre saltant d'un barrot a un altre esperant que l'agafin,.. no sé, ja us explicaré. Per cert hi esteu tots convidats pagant cadascú la seva entradeta, eh !!.

Bon Cap de Setmana a tothom.

Les tinc jo

Companys, amics, família, guionistes de Ventdelpla, seguidors del Eduard Punset i aficionats al Iker Jimenez, pareu !, no cal que seguiu buscant !!,pareu de patir i relaxeu-vos, estan amb mi, totes a casa meva.
No sé si tinc un femer, en Hitchcock rodant una peli a casa i no m'he enterat o un cementiri de "musca domestica" però en tinc una pila remenant pel menjador, cardant, si, si, cardant per la cuina amb els nens per allí, llegint el blog a la pantalla de l'ordinador, fotent cops de cap contra les finestres, i mirant la tele, m'estant esgotant, són molt pesadetes.
Les espanto, les cacem, els hi tirem matabichus, llimones amb claus, la casa està prou neta però no hi ha manera que marxin.
Algú té algun remei? Ajudeu-me !

Una experiència homosexual.

Dimarts passat, al famós gimnàs de sempre, al capvespre.
Després d’estar amb la Carol, recullo tovallola i enfilo cap al vestuari. El vestuari és rectangular i hi accedeixes per un dels cantons, a l’esquerra tens un tros de banc, al final les dutxes i des de la porta d’accés fins les dutxes està ple de bancs i taquilles. Doncs bé, jo em vaig col·locar només entrar a l’esquerra, de manera que em quedaven les dutxes i tot el llarg de les taquilles a la meva esquena. Evidentment hi havia més gent que no coneixia, els quals anaven comentant diferents temes, futbol, el temps, en fi sense massa importància.
Jo a lo meu, em despullo, deixant la roba dins de la bossa, agafo el sabó i em poso les sabatilles, em giro de cop per enfilar les dutxes i pam....
Collons, que no m’esperava tenir un paio darrera despullat canviant-se tranquil·lament i.....amb la inèrcia que duia impacto contra ell, el sacsejo sense arribar a caure, premsant tot el que seria el meu ninu contra la seva cuixa ... casumlaputa i a més suat, ahrhj,.... Ràpidament em separo, ens mirem, poso aquella cara d’indiferència que sé posar quan estic en fora de joc, com si no hagués passat res, em disculpo al·legant que anava ruminat coses meves i no l’havia sentit arribar i desfilo cap a les dutxes. Sort, que tot va ser en silenci i ningú més va voler escoltar res.
Quan vaig acabar de dutxar-me, ja no hi era, em vaig vestir de cares al vestuari i vaig marxar cap a casa. Aquí, em penso, va acabar la meva experiència homosexual.
“Moraleja”: És per això que li diem al culet, el tercer ull?

L'estel mixelong !

I que més !! Au, va!! Arzac, Bersategui, Ruscalleda, Subijana, Dacosta, Santamaria i jo? Què passa? Després em diuen que sempre em queixo, que no tinc raó i que sóc un exagerat, ah si, doncs mira,si, si, molt "cuento chino" però els fets parlen per si sols.
S’han d’haver equivocat, no pot ser, amb aquell carinyo que li poso al bullir l’arròs, les moixaines a les botifarres a la brasa, les pessigolles que li faig a les ungles quan tallo el pernil, l’amor que poso al remenar les sopes instantànies, les carícies del tomàquet amb el pa i res!, no ha valgut per res!! Un altre any sense estrella!! .
Sóc un incomprès, no em valoren, on carai han estudiat aquests grans crítics, que m’ho expliquin, vull respostes concretes.....en fi, vaig a fer-me una llauneta d’espàrrecs per sopar, a veure si em calmo !!!.

Com casi sempre

Raül Tamudo, que dir d’ell. Que no ha fet ja. 102 gols en total. Encara hi ha qui no sap qui és, però als qui ens agrada això del futbol el coneixem, i si a més ets perico, els consideres un heroi. Ahir una vegada més, va tornar-hi a ser, amb dos xarxes, com a de ser un davanter centre, insistent, lluitador, i com no, rematador .
Passa del que li diguin, passa de les tonteries, sap el que esperem d’ell, el que té que fer i el que toca, i el diumenge toca corre i com a mínim, brega.
Els companys saben que el troben, a la que es complica una bola, pilotada cap al 23 que alguna cosa en traurà, les defenses l’odien per la seva insistència i l’afició, hi cotem amb els ulls clucs, que per poc que pugui, com casi sempre, la fotrà.
I encara em pregunten que per què sóc perico !.

Quatre apunts:
Saragossa i Sevilla fan la seva lliga.
De Gran Reserva, la baixada de pilota amb el pit de Nené.
Què merengons son al “Rondo” i al Canal +.
Els genolls dels jugadors no responen a la quantitat de partits.?
La setmana passada, no van expulsar al Mota?

PD. Per si de cas falla Tamudo, que també jugui Coromines.