EPUMSN (1ª part)

Escamot per un món sense nans !!! Finalment, ho hem aconseguit, hem reclutat el grup paramilitar tan esperat. Ha estat difícil, ha estat complicat, hores i hores de connexió al infojobs, al infofeina i a organigrama, buscant personal preparat, si, molt llicenciat i molt administratiu, però un especialista en robatori de nans, ¡¡ningú!!. Però hem perseverat, hem tingut fè , aquesta que mou muntanyes i finalment ho hem aconseguit.
L'escamot està compost de quatre membres:
Pep Simax: Jefe-líder, responsable de telecomunicacions, estratègies i guerrer de l'espai.

Toni Casueps: És la força del equip, necessària per carregar els nans en cas de rapte o d'estampar el mall al cap del nan en cas d'aplicar la via ràpida.
Mònica Garro: Operativa de material, l'encarregada de portar el sac per la captura.

Ester Colero: Sex-symbol de l'escamot, element dissuassori en cas de perill.

Actualment estem en fase de preparació i entrenament.

Objectiu: Segrest dels nans

Localització: Sant Andreu de Llavaneres.

En breu iniciarem la missió de captura d'aquests nans. Sé que molts teniu ganes de formar part d'aquesta operativa, però no ha pogut ser. Seguirem informant.

Carta a Sra. Gelada:

Sra. Supernanny de TV3 (Jo Frost ):
Ahir el Puji em va obrir la ment amb el seu post i volia aprofitar.ho per dirigir.me a vostè i fer.li saber que:
Vagi per endavant, que no m'agrada la idea del programa ni vostè, això només ho dic organolèpticament, després de veure el programa canvio de parer i decideixo que no m'agrada gens.
De ben segur que ha estat preparada, formada, entrenada, estudiada, alterada i tot el que calgui per educar bestioles d'aquestes que ens ensenya que segur que existeixen, ui si que segur, però cal fer.ho amb aquesta arrogància i saviolerisme que desprèn per cada por de la pell, no podria fer.ho amb més "carinyo", tranquilitat, sobretot quan es dirigeixi als pares d'aquests nens?
Segurament aquest mètode de castigar a la cadira i reflexionar és supercalifragilisticament efectiu i educatiu , però com a pare de dos nens, principalment receptores de bolets d'altres companys, li demanaria si pogués fer algun programa pels pares a on expliqués que quan un nen pega a un altre de més petit varies vegades i si reflexionant molt a la cadira, no n'aprenen, el pare de la criatura agresora, potser li hauria de clavar una cleca terapèutica o dos o tres. Pensi que potser s'hi ha fet un tap en el dipòsit de reflexionar del nen agresor i cal saccexar.lo una miqueta perquè pugui sortir. M'explico?
També m'agradaria fer.li dos precs:
1- Algun dia podriem anar a dinar junts (vostè amb moderació que em sembla que dina i sopa 2 o 3 vegades al dia) per veure com té educat vostè als seus fills, perquè a casa d'altri, jo també faria anar als nens rectes, però quan són els teus segons quins mètodes que ensenya costen moltíssim.
2.- M'agradaria que em fés arrivar , previ pagament del que toqui, aquells programes en els que no ha triunfat i ha sortir cremada, mutilada, calva, reboçada, despullada, mullada, etc.. si, si , aquells en els que els nens han sortit victoriosos, que segurament m'agradaran molt més que no aquests.
Sense cap altre particular em despedeixo de vostè, sempre seu d'Urgell.

Oriol

Em vaig fent vell, o que?

Ahir a les 22:00 vaig patir una reacció extranya que em va fer plantejar.me moltes coses. Us ho explico si voleu? vale, explico.
Vaig veure l'entrevista a TV3 que li feien a en Josep Piqué i ràpidament ja el vaig catalogar com fa la gran majoria de gent. "Ja està el fachilla a veure que diu."
Osti, poc a poc van anar parlant de tots els temes del programa electoral. Evidentment hi ha coses que no estic d'acord però curiosament hi ha moltes que si. Vol dir que m'estic tornat un tio de dretes-dretes?. He d'anar pentinant.me enrere i deixar.me bigoti.
Em va agradar la honradesa amb la que deia que "....calia tornar , la noblesa a la política...", "...l'abstenció serà alta i ens ha de preocupar.." que "..últimament no, però si que he fet reunions secretes amb les diferents forces polítiques i crec que és bó....".
L'argumentació amb la quàl va desmembrar la gestió del tripartit, destrossant els tres pilars fonamentals sobre el quàl s'havia de consolidar l'anterior govern. Estatut, Reforma electoral i ordenació del territori. Situa les coses a lloc dient, "l'Estatut el tanquen ZP i Mas, ningú del tripartit, ordenació del territori no ho han fet i la reforma electoral tampoc," i remata dient que són coses que no interessen gaire a la població, coi i en part té molt raó. Ningú en parla que la gran majoria de la Indústria marxa, la construcció frena i el turisme cada vegada és més de sangria i botellon.
Després van tocar infraestructures , defensant un cinquè cinturó, ferrocarril, ampliació d'autopistes i carreteres, evidentment van parlar d'immigració i Martorell.
Amb el Piqué em passa com el Xavi del Bar$a, són bons professional i saben a qué juguen i contra qui, però estan en equips equivocats.

Supèrbia culé

Gràcies als esdeveniments de la setmana passada , on el Bar$a es va enfrontar al Chelsea i al Madriz i en tots dos partits va perdre, s’ha aprofitat des de tots els àmbits periodístics i un gran nombre de particulars per retraure infinitat de queixes i problemes als jugadors.
Particularment no creia que perdessin contra el Madriz però després de 90’ Així va ser, i en honor a la veritat, si no hagués estat pel Silas “link boníssim del Puji” segur que el partit no hagués acabat igual. Deixem estar l’expulsió del Emerson o del suposat penal, estem d’acord?
Les coses pel seu nom, collons!! ha perdut contra el Chelsea a Stamford Bridge per 1-0 i amb el Madriz al Santiago Bernabeu per 2-0, que passa? Són onze tios de la millor plantilla del món contra onze tios de la segona millor plantilla del món. Sempre han de guanyar? No els pot ni guanyar el Chelsea i Madriz a camp propi, amb la seva afició, el seu ambient, la seva ciutat i sobretot emprenyats de perdre l’últim any?
Sr. Blaugranes, cal ser més humils i entendre que a vegades, en el cas culé i per desgràcia, poques vegades, toca perdre. En qualsevol joc algun dia es perd, i és un dels principis fonamentals de qualsevol esport juntament amb la humilitat (això va pels taconets del Líder de l’Exèrcit de la cinta vermella, ramones del Deco, etc..) i el respecte pel contrari, valors dels quals alguns clubs en careixen.

Au!! a entrenar !!

La jugada del partit.

La millor jugada, no ha estat la carrera de Brasil, on Alonso va reeditar el títol de campió del món i a on Schumi es despedeix de la F1 amb una exhibició.
Ni el debat del divendres protagonitzat pels “nostres” representants polítics.
NI el Barça i el Madrid, ja en treurem conclusions durant tota la setmana.
Tamudo, que direm de Tamudo.
Ni haver ensenyat la meva cara i la dels nostres amics al rinoceront del zoo.
Al grà, la millor jugada del cap de setmana és haver-me aixecat el diumenge ben aviat, haver-me fotut un mini de fuet amb la seva Coca-Light, el talladet i cap a les Gavarres amb el cistell....amagar el cotxe per la muntanya i pam... allà estaven, ja han arribat, ja han florit, per fi, ja no seré el “hazme” dels blogaires. Puji, Codina, Núria, Oscar i tots els blog-boletaires, “ a las prueba me remito”.