Escriure Res

Sense res a punt.
Provar d'escriure el "res" que tinc pensat per poder anar afegint paraules i convertir-ho en frases, a poder ser, amb algun sentit, si més no, que semblin que m'il-lumino de tant en tant i simular que tinc pensament coherents i trascendentals .
Si és que l'únic que vull és passar-m'ho bé, passar-m'ho molt bé i cada dia millor. I us asseguro que ho aconsegueixo bastant. Sort? Potser si,.... jo prefereixo pensar que desitjo poques coses.
Ara m'estic posant trascendental, cal parar d'escriure.

I demà ja farà quinze dies de les primeres pluges, a buscar Bolets!!!!

Qualsevol motiu pot ser bò.

Tria el teu:

Qué aquest sigui el post 100!!

Qué avui caiguin els 34 !!

Qué el Puji torni de gastar calés a Australia!!

Qué l'Espanyol guanyi el primer partit de lliga!!!

Qué la "Selección" hagi perdut la final, gràcies Russia!!

Qué un dia com avui el 1920 neixés en Montgomery Cliff!!

Qué la Mirella Grisales conquisti a Cristiano Ronaldo "por su culo" !!!

Qué Rebeca "destape" a Amor i deixi Gran Hermano!!!

o Qué Pamela Anderson hagi sigut "pilili" per 180.000 € el coet!!!

Qualsevol d'aquests motiu pot ser bò perquè avui sigui un gran dia, tria el teu,i si no t'hi veus representat, afegeix el teu.

Petons i abraçades. Els petons només per elles!!!

HASTA LA VICTORIA, SIEMPRE

Acostumem a fer-nos ressò de les grans qüestions, de les grans virtuts de la gent, dels grans jugadors d’esport, dels grans invents, i a vegades les coses més petites són les que donen sentit a la nostra existència. Són aquestes petites coses les que ens agraden i ens fan continuar dia a dia a estirar del carro.
Però no patiu, no m’he tornat ni il·lustrat, ni intel·ligent,ni filòsof, ni tampoc reflexiono el que dic. Sé que no he descobert la sopa d’all igual que sé que els arbitres afavoreixen al Bar$a.. Ho sé.!!

El quid del post són aquestes petites coses que igual que ens fan ser feliços, ens poden amargar contínuament. Aquestes petites coses que fins que no les pateixes no saps ben bé que són, que no veus, o bi que no vi. Porto des de fa dues setmanes lluitant contra una plaga que mai hauria dit poguessin ser tan resistent, tan organitzats i amb una vida evolutiva tan implacable.
De moment, jo estic resistint, no sé durant quant de temps, però a la resta de la família els han conquistat, la costella i els dos senglars han caigut.
La confiança en la nostra victòria, ens va fer abaixar la guàrdia, ara fa ja , dues setmanes, i avui ha caigut el primer meló. L'hem hagut de rapar. Si les coses continuen igual la setmana que ve seran els altres dos els que cauran. Ben mirat, pot fins hi tot ser divertit però de moment ja m'he gastat els pempis en "pinta mil pues", tres ampolles de vinagre i dos pots de d' "antipiox" .

Continuarà......

el primer meló ha caigut.

¡Hasta la victoria, siempre!

Welcome to the jungle

Poc a poc anem tornant tots als nostres llocs habituals. Uns amb moltes ganes de ser “el empleado del mes”, altres amb promeses de intentar no ser-ho, amb objectius i projectes, assegurant que finalment farem aquell curset o formació que tenim pendent, o que ens plantarem davant del gerent i li renegociarem les condicions,….o sigui, que res de nou, com sempre.
En aquests dies hem intentat fer de tot, particularment, bricolatge, bici, pesca i m’he tragat totes les temporades de House, no he llegit res de res ni tampoc he cuinat.
Destacar que vaig anar a veure els Tactequeté, gràcies a recomanació del Robertinhos i de la Joana, i sorprèn veure com fan música percussionista i de vent amb tot un “tinglao” d’objectes espectacular, tals com una crossa o un zumbador. L’altre espectacle que he presenciat, seria la pujada que m’ha fet la hipoteca gràcies al meu bon amic Euribor. Aquí vindria el primer Cop de Mall.
Futbolísticament parlant, el Madrid té un molt bon mig del camp, el Bar$a em fa repelús igual que abans i dels pericos que facin els 45 punts aviat.
Espero que tingueu tots una molt bona tornada i “nem per fenya”.

A les Terres de l'Ebre

Dilluns inicio les esperades vacances. Hauria d’estar radiant de felicitat i alegre com unes castanyoles, però enguany es dóna el cas que la costella treballa i per tant, em toca fer de “maruju” i cuidar dels senglars durant aquests dies. Fins a l’últim moment he estat intentant treballar, però l’empresa ens obliga a fer les vacances aquesta primera quinzena d’Agost. Maldita sea mi suerte.

A tot això, aquesta tarda marxem cap a les Terres de l’Ebre a veure una part de la família. Tres cents quilòmetres en plena “operación estampida”, que no en passi res. Anem preparats, amb les bicicletes, les cunes, banyadors, jerseis per si fa fred, impermeable per si plou, sembla que marxem tot el mes, però no, només ho fem tres dies.
Em fa gràcia anar als Ports de Besseit, no hi he anat mai i feia temps que tenia ganes de voltar-hi una mica, probablement farem alguna excursió familiar i si puc, en faré alguna de solitari, intentaré acostar-me al Delta i mandrejar a les hores de ple sol.
Passeu bon Cap de Setmana, i els que inicieu vacances, espero que les hàgiu pogut combinar amb el/la costella.

iiii quiiinzeeeee !!!!!

un - festassa tremenda, aquests capgrossos estan pïllats.
dos - el frankfurt es va quedar petit.
tres - Dani, Dani, Oscar, David, Puji, Txell, Doomaster, kanu, Edu, Gerard, amics i costelles, el titi i potser la Rituslee. I 10.000 persones més.
quatre - Gegants, vi, pastetes, esquenes suades i Calimotxo, ah.. i en Jordi Bosch.
cinc - Carretilles, cremades, fum-foc , Diables/as i algun que les hi fot ma.
sis - Perdut, sol i abandonat!!! més frankfurt i cervesa.
set - Traca final de correfoc, que no de festa.
vuit - Retrobament. Percusió i pujada cap al Parc.
nou - Desfase. Biquinis, banyadors, sense roba, ballant mullats.
deu - Dues hores d'aigua i encara no ha sonat ni Marta Sanchez ni Paulina Rubio.
onze -Muncipi sostenible. Aigües freàtiques per remullar i gots de plastic amb envàs retornable i abonable.
dotze - Xops, en assequem i ens canviem al mig del carrer. Li he vist el cul al Puji, ja no puc dormir, insomni.
tretze - les sis, hora de tancar la paradeta. Als cotxes i cap a casa a dormir.
catorze - Ha sigut collonut, cal repetir. La gent i les Santes.
i quinzeeeeeeee- el dia després, llaaaarggg.

Bon finde!!!

PD - minut 90, de rebot en un penal que no era. ....Ui, siiiii, quin equiparru que teniu.

Decidim La Lliga

Molt interessant, la intentona que està fent la premsa del règim d’excitar al jugadors del Mallorca per tal que guanyin el partit contra el Madriz i així donar la Lliga al Bar$a, però com diu l’Avi al Punt, que el Nàstic (entrenador anticulé?)no juga?
I el Sevilla?
Marxaré el cap de setmana amb un desig molt gran. Que el Bar$a no s’endugui aquesta Lliga, si us plau, que no la guanyin, perquè mira, si l'aconsegueixen a tres jornades del final, són tan així aquests culés, que estarien queixant-se per no haver aconseguit la Champions, però ai, si l’aconsegueixen a l’últim partit, de forma miraculosa, ara la que se'ns espera, el vídeo, la tovallola, el DVD, el mòbil del miracle, el menú dels jugadors, els preservatius amb la cara del Eto'o, els la gomina del Valdés,...no vull ni pensar-ho, n’hi haurà uns quants que haurem d’avançar les vacances...
Així que aquest pot ser el meu últim post fins que comenci la Lliga 07/08, Villar dirà?
I un apunt, Messi és un TRAMPÓS, no un pillu, no confonguem!!

Bon Cap de Setmana

Tòpics

Uaaaaaaauuuuuu!!

1er Tòpic .- El temps passa volant!!!

Disculpes varies pel meu letarg, podria dir-ne vàries per explicar la meva desconnexió, però totes sonarien a tòpic, per tant diré realment el que he estat fent.

Ni he encarregat el tercer senglar,

Ni he estat cagant-me en la mare que va parir al que diu que els penaltis són una loteria (2º topic),

Ni buscant paral.lelismes entre en Messi i en Maradona (3º tòpic),

Ni buscant paral.lelismes entre en Rafa Nadal i en Puji jugant a pales a la platja.. :-))

Ni fotent-li petons a la foto que tinc del infravalorat tamudo (4º tòpic),.

no, no....

res més lluny d'això...

He estat intentant entendre que com pot ser que a pocs mesos de la data prevista perquè el TGV arribi a BCN, encara estiguem discutin, ARA, el seu traçat, si al Sagrada Família caurà o no caurà, si el terreny es pot perforar o no,....A veure, o acabem la Sagrada Família d'un coi de vegada o no l'acabem i per tant que passi el TGV i si cau,..doncs au, un edifici de 40 plantes amb pisos de 50 m2 cadascun a 6.000€/m2 i màquina.

Polítics, empresaris, enginyers, assossiacions de veins, economistes, ideòlegs, inversors, especuladors, periodistes, us podeu posar tots juntets aquí..., si aquí, aquí....

Ràpid.., ....ràpid...,.... qui té el mall?

Tot i haver estat sense actualitzar-me, us he seguit en més o menys mesura. Tinc molts post pendents de llegir.

Una abraçada a tothom!! per elles moooolts petons!!!

Enanus II

Per tothom a qui li agradin els nans de jardí, però sobretot per la Txell que li encanten!!

Aquesta fotografia no és cap fotomontatge, ni està retocat amb el photoshop, ni realment és el senglar disfraçat, va passar a Camprodon davant d'un "avance de caravana" només fa 10 dies, i no em vaig poder estar de fotografiar.lo i deixar.ho al blog.

Vaig a cal Puji a buscar el mall...

A la taula i al llit, el primer Crit

Com diria el meu iaio, (arriba las manos), sa sap i sa coneix que en infinits serials de televisió ,posa-li Los Serrano, posa-li Ventdelplà, posa-li con ocho basta, els components de la família esmorzen plegats al voltant de la taula abans d’anar a escola o abans d’anar a la feina, diguéssim en un dia laboral normal, no en cap de setmana ni a les vacances d’estiu.
I ahir em va fer que pensar, si pel bon hàbbit dels senglars que pugen caldria fer-ho d’aquesta manera. ….Ok, rectifico….., la costella va pensar si pel bon hàbit dels senglars que pugen caldria fer-ho d’aquesta manera, però, fent un exercici brutal de memòria, no recordo ni conec qui-man ni ningú que ho faci, si més no que tingui present en el meu PC (Personal Cabezon). És realment una escena o/u utopia que ens venen des de la tv i que podríem dir, només té finalitat pedagògica-instructiva-alimentària-psicològica-digestiva-docent? O pel contrari si que hi ha unitats familiars (com a les hipoteques, ara hem de parlar d’unitats familiars) independentment si tenen nens, avis, tiets…que paren la taula per esmorzar?.

Mentre, continuaré anant al bar a fer l’entrepà, avui, tonyina amb formatge.

On caram he deixat el mall

Es que et comences a liar i no pares, i vols complir amb tots, i no pares, i amb això també i no pares i , a prendre pel “buyuyu”.

Recupero el mall, li trec la pols i em poso al dia.

Ahir Sant Jordi, avui “Fidel de Sigmaringa, presbítero y mártir” i dijous espero que sigui Sant Raül i Sant Ivan i que quan “Ivan y vuelvan “ sigui amb l’eliminatòria guanyada i camí de Glasgow. Futbol i futbol, si es que els homes amb la neurona només sabem parlar del mateix i si està al 100% desperta, sinó, ni això, oi veí?

Així que “ lo dit” bon dia de “Fidel de Sigmaringa”

Més Gimnàs

Una altra del gimnàs!!

“fue un maestro”-
“claro, eso no lo puede discutir nadie, fue un maestro”-
“te digo mas, el tío, en parao, asin como yo, saltaba 2,10 mt.”.
“y hacia las flexiones con dos dedos”
“bueno, el jai también las hace”.
“quien”
“el moha”.
“ah, el moro. Además, con el brazo estirado y un recorrido de 4 cm. Te destrozaba de un puñetazo. Fue un maestro y en su época cambio las peliculas esas de chinos que volaban por el aire dando patadas por las suyas.”
“ si pero lo mataron los chinos, como a su hijo”
“no Bruce Lee murió de un derrame cerebral”,
“NO, creo que fue de un tiro, de una bala falsa”
“bueno, sea como sea, des de él , no hay nadie mas que sea tan bueno. Con 24 años era un enclenque i a los 26 ya era un maestro”....


Si ho sentís el bò d’en Jackie Chan, s’emprenyaria.


PD- Tot això era per colar la foto de la meva cresta.

Una altra del gimnàs

Com casi cada dimarts, vaig al gimnàs a fer un ratet d'exercici i alguna que altra tombarella...
Abans d’ahir en concret, vaig veure un fet que em va fer pampallugues als ulls. Entenc que el col.lectiu de ‘machotes amb camiseta imperio’ que aixeca una quantitat de pesos descomunal, pugui anar vestit de manera més o menys ridícula per tal que tothom vegi els seus bíceps, tríceps, quàdriceps o quinticeps, ja que per aquest motiu es passen tantes i tantes hores cultivant la massa muscular. Si han d’anar amb xandall del “Ejercito” doncs que hi vagin, que per això lluitem per un mon sostenible i a favor de la reutilització. També entenc que el parlar no sigui el fet diferencial ni el valor afegit que poguin tenir, però d’això ningú hi és exempt.

Però el que algú els hi hauria de dir (algú gran com ells i quan dic “gran” vull dir grans de m3 i no d’edat) és que no cal que es saludin amb tants cops de mans, giravolts de canell per rematar-ho amb un copet entre hombros. No cal que la salutació duri 5 segons, no cal que es cridin un des del vestuari i l’altra des de la màquina dels abductors, que només amb un “bona tarda” i una aixecada de celles ja n’hi ha prou, que els ser discret, moltes vegades és millor.

PD. Pels machotes, “si qué passa ?, només aixeco la barra però porto les ungles dels peus tallades, no com vosaltres...”

Post de dilluns

Iniciem la setmana, mig clapats, amb la butxaca foradada, prometen que el diumenge que ve anirem a dormir més aviat per llevar-nos descansats, amb nous plans pels propers mesos, pensant tots els dies que queden per tornar-nos a enfundar el xandall del Decathlon o segons qui, de la “legión”, cinc dies , però a tots aquests que ens fa una mandra terrible treballar avui, us dic:

M’agrada veure als avis circulant amb bicicleta per la ciutat.
M’agrada veure la generació dels meus pares fent cursets d’ofimàtica.
M’agrada veure la voluntat dels que tot just saben escriure, entrar instàncies als Ajuntaments demanant permisos d’obra.
M’agrada veure les caixeres dels grans supermercats, que tot i tenir un sou escandalós, riuen i s’ha n’enfoten de l’encarregat.
M’agrada veure la gent comprant durant l’estona del dinar, amb l’entrepà a la ma.
M’agrada veure els pescadors engrescats jugant al domino al Bar del Moll tot i no poder sortir a pescar per la pluja.
......

Espero haver-vos animat i sinó, clickeu aquí o aquí. Tinguem bona setmana.

L'arbre i el bosc

Molts cops sentim a dir, "Que l'abre no ens tapi el bosc" i avui m'ha passat una cosa semblant.

La nit ha estat llarga (apunta Charlie), el petit amb mocs no podia dormir i la gran volia venir al nostre llit perquè a sota del seu diu que hi havien cucs.....

De bon matí el mòbil ja cremava, el replanteig del forats....

El pintor necessitava les claus i les claus les tenia el paleta, corre a buscar-les....

Els pericus juguem a les 21:30, que faig? baixo o no baixo?, això vol dir arribar a casa a la 1:30, uf quin dilema...

No tinc post i fa dos dies que no m'hi passejo, i avui , el dia, pinten bastos....

En J. necessita aquest plano que porto a la carpeta i a la mateixa hora he quedat amb en M. per discutir uns nivells....

I tot d'una alço la vista mentre anava al despatx d'en J. i veig això:

Caram , quin dia, sol, la platja de Sant Antoni, tranquil.la, la mar plana com un mirall, com aquell programa del 33 o com es digui ara el canal, "silenci", sense gent, un plaer, un gust, ...calma Borràs que el món gira igual. Relaxa't i Gaudeix!! I m'he parat en aquest banc durant cinc minuts mentre rumiava el post i assaboria les cosespetites que té la birra, uy, perdó, la vida.

Passeu-ho bé, companys!!!

A tothom

Bon cap de setmana

MAMA POR

Us escric aquest post, minuts abans de creuar una porta (alguna més que el dentista no està a l'habitació dels nens, no us penseu), que sens dubte, no en tinc cap ganes, m'hi trobaré olors odioses, un senyor que em riurà abans de fotrem mal dues vegades, una quan estiri i l'altra quan em cobri, i tot amb un somriure em dirà, "..fins la setmana que vé..".

Hem deixarà la boca inflada, dormida, regalimant,babós, com un cargol, sense poder parlar durant molta estona i el que és pitjor, sense poder endrapar ....

Quan sorti, no sé com em trobaré la resta del món, el Montilla potser parlarà castellà finalment i deixarà de falsejar, el Liverpool ja haurà eliminat al Bar$a, no això potser no que més d'una hora no m'hi penso estar (serà el subconcient que em traeix), el Txungais i els Rangers m'hauran avançat a la classificació de la lliga fantàstica, ( 2-3 , gerard, recorda). En aquests moments, si pogués canviar, abans aniria amb avió amb el Clint o a un concert dels Weirdo, (XD) però no puc escollir...

Qué el dentista reparteixi sort!!

Com la Stone.

Qui s’ho proposa ho pot aconseguir – diu la meva iaia.
La fe mou muntanyes – diu el mossèn.
Sense esforç no hi ha triomf – deia el míster.
Perseverança – deia el meu ex-jefe.
“apreta el culo y aprende” – diu el gruista.

Però jo vull fer com la Stone, vull creuar les cames i no en sé.
Practico, m’esforço, persevero, però la realitat és que no les sé creuar, se’m cauen. I si fós un problema picarolístic, benvingut problema, però no és el cas.
El meu genoll esquerra no pot passar per sota del dret, ni el dret és capaç de creuar per sobre de l’esquerra. I per molt que poso al burret “creuar cames com la Stone”, no apareix cap manual de pràctica, per fabricar una bomba si que hi ha informació, però per ensenyar a creuar les cames no.
Sempre he d’estar espaterrat pels llocs, amb el cul més endavant que l’esquena, serà problema de pixar entre parèntesis.? (‘).
I no diguem fer allò que alguns i algunes saben fer, creuar les cames i amb el peu que queda més alt, passar-lo per darrera del peroné per fer un altra rosca. Com una trena. Si algun dia ho aconseguís, l’efecte “palanca” em provocaria sortir disparat cap endavant.

Jo vull creuar les cames com la Stone!!.

Lliçó Magistral

Aquest post, evidentment, és una opinió totalment personal, i el faig amb la informació que m’ha arribat a través dels mitjans de comunicació que m’envolten, bàsicament TV3, Catalunya Radio, Avui i com no , en Charlie. Amb això, pot ser, que algú conegui algun fet més concret i des d’aquest bloc ens ho volgui fer saber.

Hi ha un noiet català, que es diu Oleguer Presas, en principi un noi del més comú, amb inquietuds, amb les seves manies i els seus costums. Fins aquí res destacable.

Es dedica a jugar a futbol en un equip, diguem-ne important , a cobrar quan li toca i a gastar-s’ho amb el que vol, igual que la resta de la gent. Fins aquí res destacable.

En aquest paràgraf faré suposicions. M’imagino que quan no treballa, deu anar al cinema, deu esmorzar, dinar i sopar, deu dormir, deu anar al lavabo, i algun coet potser fa..... Fins aquí res destacable.

Un dia, fa una valoració personal d’un tema en concret, en un diari setmanal “La directa”, signant-lo i expressant un punt de vista personal. I no entro a valorar el que escriure, ni a favor ni en contra. Fins aquí res destacable.

Arran d’aquestes línies, molta gent li fot la cavalleria per sobre, el seu president li recrimina “l’error”, la marca esportiva que el patrocina li rescindeix el contracte, la premsa més feixista i casposa del estat Espanyol el criminalitza i tot una afició sencera el fot a parir durant un partit de futbol. Fins aquí res destacable.

Reacció d’Oleguer:

1.)-Es calça les botes de la marca que li rescindeix el contracte i comença a treballar pel que el paguen, amb millor o pitjor sort, perquè de jugar a futbol, no en sap gaire, però bé, per això el paguen i per això hi treballa.

2.-)-No fa ni un comentari del que li diuen, ni un gest fora de to, ni una mala declaració, res.

I això si que és destacable.

Ell va fer us de la llibertat d’expressió i a la vegada, entén que els demés també tenen dret a fer-ho i així ho ha respectat, des d’una postura, al meu entendre, intel·ligent, sense entrar al drap, sense males formes, sense calumnies, sense improperis, sinó amb el respecte. Ell creia el que va escriure i així ho va fer, i per tant també entén que els demés ho poden fer sobre la seva persona, això si, dins del marc legal, sinó ja hi ha altres procediments, com els judicials, per posar-hi mesures.

Avui en dia, que sempre ens omplim la boca amb paraules, com respecte, llibertat d’expressió, maduresa democràtica, i després costa ser ferm amb el que creiem, l’Oleguer ha sigut conseqüent.

Gran lliçó magistral O...O...Oleguer!!!!. Ara, una cosa et dic, de jugar a futbol xato, no en tens ni idea.

Carnaval, carnaval.....

Uns dies un pèl liats, que de tant en tant cal justificar el sou, sinó malament. Recuperem el fil bloguistic.




I com no podia ser d'altra manera, de tard o de primer, Carnestoltes pel Febrer.




Les carrosses estan ultimant els detalls, els equips de música, els sortidors de cervesa, el confetti...

Gent que en la vida ho diries, està disfressada de pollastre ballant pel carrer.
Les sogres petonegen als gendres.

Les escoles fan la seva rua particular.
Els comerciants enfundats en trajus de superman, et venen la cansalada i el peix.
Els avis, s’injecten el sintron i al carrer a passejar amb el bon ambient.

Ala, ala al “cachondeo”.
Ara, si , ja ha començat el 25 Carnaval de Palamós.
Molta festa a tothom i aquí no hi ha Cop de Mall que valgui.