F5

Necessito un F5.

"ACTUALITZAR", quina enveja, poder apretar tan sols una tecla i "patapam" actualitzat.

La mentalitat, els prejudicis, les primeres impresions, la tolerància, les manies, els costums,... en general sóm animals de costums, uns més que d'altres, això està clar, però per lo normal, no acostumem a canviar gaire sovint fins que................la vida ens ensenya que estem equivocats. Doncs ha arribat un moment d'aquests en el meu dia a dia, necessito un F5.

No és fàcil, et pots creure que ja l'has fet, fins hi tot pots dir i pregonar-ho als quatre vents i per això pensar-te que ets millor, que has vist la llum, que ja hi veus més clar que la resta de la humanitat però seran els nostres actes i les nostres activitats quotidianes les que ens diran si hem apretat la tecla correcta.

Demà, 1 d'Abril, un dels primers dies després del F5. Suposo

Funcionari

"No ho hagués dit mai", però últimament s'han donat moltes situacions al meu voltant que em fan no dir mai més aquesta frase.

La penúltima, perquè la última va ser dissabte gracies a la "Peña" , és acabar sent funcionari de l'administració pública i per tant de tots vosaltres. Concretament a nivell local. Al Abril seré personal funcionari a l'Ajuntament de Palamós i prego que a partir d'ara no hi hagi cap tòpic ni cap costumisme amb els meus futurs companys de penúries. Sóm necessaris!!!

La crisi és pal·lesa, en uns camps més agruejada que en d'altres i les situacions porten a buscar-se la garantia del treball, però trobo superfort que la feina sigui indefinida de per vida, però com en aquest cas el beneficiat sóc jo, doncs mola. O sigui que a partir d'ara Funcionari.

Veurem que passa amb el canvi de la selva privada a la sabana pública, ens acostumarem?

Collserola "en un pañuelo"

Ding dang dong, ding dang dong!!!!, les 12 van tocant i "moi" surt de sopar a casa de mon germà. Aviadet, que el 25 vull sortir amb la bici per Collserola, aprofitant que he baixat a fer les comilones amb la familia.
A les 9 del matí, disfressat de ciclista, marxo cap a Collserola , pim pam, pim pam......quans pisos amb el paperet "SE VENDE ", serà Barcelona finalment una ciutat fantasma?......continuuo , pim pam,....arribo al Velòdrom d'Horta.
Enfilo amunt i ja començo a detectar inifinitats de Kleenex a cada revolt una miqueta obscurs, i penso, ¿quantes festes particulars que es foten els amants no emancipats? però la mesura em desborda en quan a tots i cadascun dels revolts de cada pista que he passat m'hi he trobat més de 20 o 30 Kleenex estarrossats per terra. Això si, de làtex res, clar que tampoc m'he dedicat a desenvolicar cada mocador i no se que s'hi amagava.
Per tant, puc dir que Collserola "és un pañuelo" o la montanya del Amor no emancipat o del Amor infidel!!

Bones festes!!!

Bones Festes

Passeu bones festes i sigueu bons per uns dies, que dolents ja en sóm la resta de l'any.

pd. Ato, et prenc la nadala.

i tu com ho fas?

No us sabria explicar el perquè. Si ho vaig llegir en alguna revista de la pelu o ho vaig escoltar al “tomate”, però sempre em fixo amb el mot que fa servir la gent per despedir-se.
Jo , sempre, sempre, sempre, dic adéu, ni adiós, , ni ciao, ni lueguitos, ni see you later, (see you later, els que em coneixen saben que el meu anglès és de la mateixa escola que la del Ansar) com a molt, si vull donar un toc interessant, dic “fins la propera” però en comptades ocasions i si vull donar imatge de culte.
Adéu trobo que és més català, que és més nostre, fa més Canigó, més carmanyola, a més l’acompanyo d’una pujada de celles i una lleugera elevació de la cara que em sembla creen una unió més propera amb la persona que el rep. En canvi, un “adiós” és més espanyol, castís, més “queso manchego”, és agressiu , amb el risc que té que al pronunciar la s sorda, surti disparat algun capellanet, no, no, “adiós” no m’agrada gens i tampoc m’agrada massa que se’m despedeixin amb aquesta paraula, em dona la sensació que darrera d’ella hi ha una frase oculta dient-me “hable en castellano o no te quiero volver a ver”, sembla més una paraula de adéu, però adéu per sempre, de adiós, fins mai més. O sigui que si mai us dic adiós, és adiós i si us dic adéu és adéu. Està clar,no?

La llibreta de futbol

Dissabte al vespre, com no podia ser d'altra manera, un servidor estava al camp Lluís Companys gaudint d'una nit de futbol.

Vaig veure el partit entre un equip de futbol i un grup anàrquic de jugadors que juguen vestits amb la mateixa samarreta.

El resultat ja el sabem, 1-1, que al Puyol l'haurien d'haver expulsat, que si dos travessers, que si Messi és bonissim (quan no s'amaga a la banda la resta del partit), que si el Rikart és un entrenador pèssim que tots li guanyen la partida, però la "moraletja" amb la que em quedo, és que els pericos tenim un equip de futbol, amb un entrenador excel-lent, i equip tècnic que treballada de debò i un president una mica cagadet, perquè no entenc que foten els Boixos Nois a les grades del camp, a l'únic estadi que els deixen entrar, i que a més aconsegueixen passar bengales i llençar-les a la resta del públic amb total impunitat per part dels cossos de seguretat. Està clar que d'indesitjables n'hi ha a tot arrèu i aquests no representen als culés, d'això n'estic segur, de la mateixa manera que els Brigades no ens representen a nosaltres.

Tornant a la part esportiva, la lliga potser si que l'Atletic de Madriz hi té possibilitats, tantes com el Villarreal, perquè veient el Madrid, els Culerots, Sevilla i València, no sé pas qui s'ha d'emportar el campionat.

I el Ronaldinho, buf, que n'està de passat de forma, es dèu menjar els Big Mc de tres en tres.

Edmilson - T'estimo

I això ho diu un paio que com a molt ha jugat el 30% del temps que porta fitxat.

Per ell, i per les ovelles negres del vestuari.