Mostrando entradas con la etiqueta Excursions. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Excursions. Mostrar todas las entradas

lunes, 5 de noviembre de 2007

i em relaxo


I em relaxo, i no patiu que no m’ha caigut cap quescu ,..... em relaxo perquè puc explicar-vos l’excursió del últim cap de setmana d’Octubre.


Al Juny ’07 varem començar a preparar una ruta de cap de setmana amb bicicleta. Primer es va decidir el mes, després la zona i finalment, quan ja s'acostava la tardor, varem concretar els dies, lloc i personal.“In resum” que diria un que conec, l’excursió era 28 i 29 d’Octubre, la ruta, “la dels contrabandistes”, i la gent, permeteu-me us presenti:



En Santi Kameni, l’organitzador del event i un gran paio
En Maju, el “puretilla” segons el dni, però busca’l.
L’Alex, un petit que no calla, la mare que el va parir, no calla!!!
En Pep, el més fort, amb febre i grip inclosa.
La Mireia, veure per creure.
El Titi, sense comentaris.



Sense entrar en si llarg, difícil, desnivell, punxades, cansat, diners,....etc., només us vull explicar la gran sensació que dona està en un lloc on no toca. A l’estació d’esquí de Pal, nevada completament, un dia radiant, amb el silenci d’estar sols en mig de tanta natura i per sort, sense vent, un silenci que diu molt, que et fa rumiar moltes quotidianitats (l’últim cop a la vida que escric quotidianitats), amb l’únic soroll de la bicicleta xafant la neu i els bufecs. Una gran sensació que no sé si repetiré mai més, perquè la sort va estar de cara, no ho neguem.



Us ho recomano!!

lunes, 9 de julio de 2007

¡ Welcome Home !


El retorn de les vacances és dur.
Les mini-vacances a Menorca, han estat un plaer, cares i curtes, però un plaer. Caletes, menjarets, gelats de xocolata, cap caldereta, crema solar, xancletes amb mitjons blancs, ronyoneres de pell, i cavalls a Ciutadella. Per cert, us recomano anar a Ciutadella per Sant Joan, tot i que ho us ho hagin explicat, si no ho veus no t’ho creus. No m’ho esperava però ha estat una de les sorpreses més grans del viatge, història, tradició, pomada, gent per un “tubu”, cavalls, molts cavalls, una festassa enorme però com una MacroPatum, amb permís dels bergatans (o bergalins o bergalesos o com es digui, els de Berga) i en 48 hores, la pau absoluta....impressionant.



Un cop tornat, feina pendent, tres memes, rellegir posts vostres i sobretot no intentar perdre el “murenu balear” que sempre mola dir que el teu bronzo és de Menorca, sort que els jefes són comprensius i fem de 8 a 15 fins al Setembre.

Salvatge, somiadora, segurament també, però tot i que el que us escriuré ara em suposi alguna cleca per part d’algú, trobo que és una illa una mica abandonada, obsoleta, falta de serveis i poc invertida en quant a senyalització viària, em tornava boig per aconseguir trobar les cales, els punts d’interès, els restaurants, en aquest sentit, prefereixo Eivissa. Au, ja està dit.




Maletes desfetes, roba neta i planxada, així que a continuar que no ha estat res... ah...i a casa, tot tranquil.

Siau.

jueves, 21 de junio de 2007

¿Enveja?



24,25 i 26 de Juny, és Festa Major al poblet de la Costa Brava on treballo i resideixo, i des de fa uns anys que aprofitem aquestes dates per marxar de vacances amb la família cap a les Balears.
Els últims tres anys, hem estat a Eivissa, que la resumiríem amb la paraula “collonuda” i enguany, hem decidit canviar i anar a Menorca. Fa 14 (agafa un cagarro i esmorza) anys que vaig anar-hi, just quan començava a festejar ( quina paraula més carca) amb la costella i aquest any hi tornem, kamaku.
Així és que demà a les 19:00 al Port de Barcelona embarquem amb el cotxe, els senglars,les culchunetas, els Isdin 5000, la roba de guiri (ver afoto), ...fantàstic, ens col.loquem al camarot, sopar-dormir i cap a les 6:00 a Maó i au,.....a gastar.
Una imatge val més que mil paraules.

Comprarem abarques per fer el meme, alguna samarreta, pulseretes de pell, mocador pel cap, Gin Xuriguer, en fi, el que fem cada any, ens engreixarem tres o quatre quilets al buffet lliure del hotel....

O sia, que passeu tan bona setmana com jo intentaré passar-la.

PD- Manguis i lladres, abstenir-se d'anar a casa que tinc un Pit-Bull mort de fam, les finestres electrificades i l'aire contaminat amb Antrax, tot i així, si hi aneu, netegeu-vos les sabates a l'alfombreta i aixequeu la tapa si heu de fer pipi, sinó us caura la fúria de la costella a sobre dels vostres caps. Avisats esteu!

martes, 19 de junio de 2007

Excursió al massís del Canigó









El diumenge, amb una colla de St. Feliu, vem anar d'excursió al massís del Canigó. Era una excursió que feia temps estavem planificant.



7:00, a St Feliu de Guíxols, amb molt bon humor, com sinó es pot aguantar aquestes matinades, carregavem les bicicletes a les furgones i ens encaviem als cotxes per dirigir-nos cap a Sahorre (France), 184 Km, dues hores llargues de carretera, una aduana, mooolts peatges...



9:45, disfressats, supermineralitzats-hidratats-carbonatats-adulterats comencem a pedalar, queden 52 km i 1900 mts. de pujada acomulada fins al peu del Canigó.



La ruta és un volta pel massís del Canigó, veient un gran paratge del Pirineus, però no arribarem adalt de tot, ens quedarem a cota 2300, just davant del pic dels Set Homes ( o això em diuen, per mi, una muntanya més a on no hi ha pinatells).



L'excursió és entranyable, uns que poden més, altres que menys, tots ens esperem, riure, broma, patir, suor...en fi, com qualsevol altre esforç en grup, ara la petes amb un, ara amb un altre, compartim menjar, experiències,...son moltes hores de pedaleig que donen per a molt.



I finalment, el que sempre es busca en aquestes experiències, la gratificació personal, les vistes, les postals panoràmiquen en viu. El meu cap, quan li arriba la sang, va traçant la crònica pel blog,
intentant plasmar amb imatges les sensacions.


Després de fer el cim, la baixada, molt respecte, molt més difícil que l'ascenció, al cap i a la fi, pujar és sinònim d'apretar el cul i pedalar, però la baixada és diferent, els braços s'agarroten, els ulls ploren, les cames a punt de patir rampes, els frens no responen igual, el paviment, les curves tancades, etc.., però arribem tots perfectament als cotxe, amb cap caiguda ni cap aturada per pana. Són les 18:00 i tornem...



21:00 descarrego la bicicleta a Palamós, dutxa i sopar, les 21:30, collons!!! el Bar$a guanya i el Madriz perd,..la que m'espera......



Després, la calma, a dormir.....

martes, 20 de febrero de 2007

Cal Sots


Només es tracta d’una ‘allium cepa’, segons la wikipedia, però com tot en aquesta vida, si és cultivada amb el temps adient, cuinada com es mereix i devorada amb la passió que toca, pot ser el millor tast per un diumenge a migdia, envoltat de bons amics, la seva salsa que en gran part és un 70% del secret i un vi arregladet, què més cal? Ah si, ja ho sé, doncs també va ser, 3-1 al Mallorca.





Només caldria que a partir de certa mida, ja les arrenquessin de la terra, perquè si es deixen créixer massa, quan et disposes a pelar-la, agafar segons quines coses de certa mida ja estranya, si a més l’has de sucar i acabar endinsant-t’ho a la boca pot arribar a fer un pèl d’angúnia a més que queden cruus de dins.




La digestió, entre salsa, el calçots, el xai, crema catalana, etc… es pot fer feixuga, però que millor després d’enyinar-t’he una calçotada que fer una hora de caravana a Sta. Margarida i el Monjos per acabar de pair el dinar i el sopar de dissabte, si ens queixem perquè volem. A més, una bona retenció et permet escoltar unes trenta vegades més "ni una sola palabra ni gestos ni miradas.."

Bon diumenge i bona menjada, i a última hora tornant, pluja que prou falta fa, com diria la costella “una mica de chirimiki”. I què passa, què rieu, si ella diu “chirimiki” es diu “chirimiki” i punt.


Les fotografies son gentilesa del Puji i la Di. La classe magistral de pelar el calçot us la regalo, de gratis.


PS: Salut al “niño de los muñones”.


PS2: Sra. Guia, lo del foc fatum de Santes Creus, no m'ho crec, el Puji potser si, però jo no, ni en broma.