toy gripao

toy gripao, que a pazao!!

El Raluy ja és aquí

El Raluy ja és a Palamós.

Mai he sigut una persona gaire cirquera, no conec els diferents estils de circ, ni els diferents espectacles que s'hi fan, ni la durada, si és amb animals o només amb persones, la qualitat dels pallassos, vaja que conec molt poca cosa del món del circ, però, amb una d'aquestes casualitats de la vida, el meu sogre és un gran aficionat i hi dedica moltes hores de la setmana a estudiar, buscar, escriure, parlar, inclòs se que esta creant un fons de documentació dels circs, i sempre m'està explicant coses del Raluy.

Del Raluy en sé poques coses també, circ català, d'aquells que va amb els carruatges per les diferents poblacions , i que crec que no actua amb animals, la qual cosa el fa més atractiu. Té els carruatges antics i restaurats, com els vagons de tren d'abans.

Per què us explico tot això?, Doncs perquè aprofitant que tinc dos pitufus que hi volen anar, el sogre que hi vol anar, la costella que segurament hi voldrà anar, tornaré al circ després de 25 anys sense anar-hi. No es que no m'agradi però em fot patir molt, una persona penjada d'un fil, un altre saltant d'un barrot a un altre esperant que l'agafin,.. no sé, ja us explicaré. Per cert hi esteu tots convidats pagant cadascú la seva entradeta, eh !!.

Bon Cap de Setmana a tothom.

Les tinc jo

Companys, amics, família, guionistes de Ventdelpla, seguidors del Eduard Punset i aficionats al Iker Jimenez, pareu !, no cal que seguiu buscant !!,pareu de patir i relaxeu-vos, estan amb mi, totes a casa meva.
No sé si tinc un femer, en Hitchcock rodant una peli a casa i no m'he enterat o un cementiri de "musca domestica" però en tinc una pila remenant pel menjador, cardant, si, si, cardant per la cuina amb els nens per allí, llegint el blog a la pantalla de l'ordinador, fotent cops de cap contra les finestres, i mirant la tele, m'estant esgotant, són molt pesadetes.
Les espanto, les cacem, els hi tirem matabichus, llimones amb claus, la casa està prou neta però no hi ha manera que marxin.
Algú té algun remei? Ajudeu-me !

Una experiència homosexual.

Dimarts passat, al famós gimnàs de sempre, al capvespre.
Després d’estar amb la Carol, recullo tovallola i enfilo cap al vestuari. El vestuari és rectangular i hi accedeixes per un dels cantons, a l’esquerra tens un tros de banc, al final les dutxes i des de la porta d’accés fins les dutxes està ple de bancs i taquilles. Doncs bé, jo em vaig col·locar només entrar a l’esquerra, de manera que em quedaven les dutxes i tot el llarg de les taquilles a la meva esquena. Evidentment hi havia més gent que no coneixia, els quals anaven comentant diferents temes, futbol, el temps, en fi sense massa importància.
Jo a lo meu, em despullo, deixant la roba dins de la bossa, agafo el sabó i em poso les sabatilles, em giro de cop per enfilar les dutxes i pam....
Collons, que no m’esperava tenir un paio darrera despullat canviant-se tranquil·lament i.....amb la inèrcia que duia impacto contra ell, el sacsejo sense arribar a caure, premsant tot el que seria el meu ninu contra la seva cuixa ... casumlaputa i a més suat, ahrhj,.... Ràpidament em separo, ens mirem, poso aquella cara d’indiferència que sé posar quan estic en fora de joc, com si no hagués passat res, em disculpo al·legant que anava ruminat coses meves i no l’havia sentit arribar i desfilo cap a les dutxes. Sort, que tot va ser en silenci i ningú més va voler escoltar res.
Quan vaig acabar de dutxar-me, ja no hi era, em vaig vestir de cares al vestuari i vaig marxar cap a casa. Aquí, em penso, va acabar la meva experiència homosexual.
“Moraleja”: És per això que li diem al culet, el tercer ull?

L'estel mixelong !

I que més !! Au, va!! Arzac, Bersategui, Ruscalleda, Subijana, Dacosta, Santamaria i jo? Què passa? Després em diuen que sempre em queixo, que no tinc raó i que sóc un exagerat, ah si, doncs mira,si, si, molt "cuento chino" però els fets parlen per si sols.
S’han d’haver equivocat, no pot ser, amb aquell carinyo que li poso al bullir l’arròs, les moixaines a les botifarres a la brasa, les pessigolles que li faig a les ungles quan tallo el pernil, l’amor que poso al remenar les sopes instantànies, les carícies del tomàquet amb el pa i res!, no ha valgut per res!! Un altre any sense estrella!! .
Sóc un incomprès, no em valoren, on carai han estudiat aquests grans crítics, que m’ho expliquin, vull respostes concretes.....en fi, vaig a fer-me una llauneta d’espàrrecs per sopar, a veure si em calmo !!!.

Com casi sempre

Raül Tamudo, que dir d’ell. Que no ha fet ja. 102 gols en total. Encara hi ha qui no sap qui és, però als qui ens agrada això del futbol el coneixem, i si a més ets perico, els consideres un heroi. Ahir una vegada més, va tornar-hi a ser, amb dos xarxes, com a de ser un davanter centre, insistent, lluitador, i com no, rematador .
Passa del que li diguin, passa de les tonteries, sap el que esperem d’ell, el que té que fer i el que toca, i el diumenge toca corre i com a mínim, brega.
Els companys saben que el troben, a la que es complica una bola, pilotada cap al 23 que alguna cosa en traurà, les defenses l’odien per la seva insistència i l’afició, hi cotem amb els ulls clucs, que per poc que pugui, com casi sempre, la fotrà.
I encara em pregunten que per què sóc perico !.

Quatre apunts:
Saragossa i Sevilla fan la seva lliga.
De Gran Reserva, la baixada de pilota amb el pit de Nené.
Què merengons son al “Rondo” i al Canal +.
Els genolls dels jugadors no responen a la quantitat de partits.?
La setmana passada, no van expulsar al Mota?

PD. Per si de cas falla Tamudo, que també jugui Coromines.

El Baix Empordà

Ja és Divendres, de ben segur que ningú s'ha n'ha adonat. Pràcticament iniciem el cap de setmana, un menda el comença a les 14:30.
Avui us vull deixar aquestes imatges per anar fent boca pel finde.


Una vista panoràmica de Palamós, des del Puig d'Arques, centre meteorològic. Per cert, tan integrat en l'entorn com un gra al cul.

Fotografia feta aquest mes de Novembre des del Dolmen del Montagut i encarant Begur, era un punt de control en la marxa dels Traginers. No s'aprecia gaire, pérò és una vista collonuda amb la senyera present.

Com deia l'amic Puji en un dels seus post, "quan tinguem una estoneta viatgem per Catalunya", i aquest cap de setmana, si tot va bé, ho faré.

Bon cap de setmana a tothom.

PD. Valverde, espero acabar el cap de setmana tan bé com el començo.(igual llegeix el blog?).

Tinc gana !!

A la taula i al llit el primer crit !!.
El benvolut company farlopa catalana, autèntic a on els hi hagi, m'ha passat aquest meme per fer. Com crec que a la gran majoria ens agrada menjar bé, el trobo molt encertat i espero us agradi algun dels llocs que he triat.
Quin és el restaurant que més has disfrutat vora el mar? El restaurant Can Pujol a Sant Antoni de Portmany a Eivissa. Acostumem a agafar unes petites vacances a finals de Juny i anem uns dies a Eivissa. Estàs sopant arran de mar veient pondres el sol i econòmicament parlant està molt acertat.
Restaurant que t'han pres el pèl i no hi tornaries ? Casualment també es diu Can Puyol. És un xiringuito ubicat a la platja de la fosca a Palamós. Em van fotre una cleca per una amanida,una paella, vi i postres que potser estic parlant de 60 € i a més no tenen el catxarret per pagar amb targeta, uf, com vaig patir. Quan vem sortir li vaig, "miri'm bé perquè no em tornara a veure més".
Restaurant que has gaudit d'una molt bona carn a la brasa? Tants i tants. Si estic a Poblenou, on tinc els origens, recomano "el Racó de la Vila" i el solomillo a la pedra, fantàstic, i de postres tenen la Coca de Llavaneres que a més de pija està bonissima.
Restaurant més romàntic que has estat? Els més romàntics potser va ser de "novietes" amb la costella, però està clar que no anavem a gaires restaurants amb les vitamines que teniem. Ara, recomano un per disfrutar amb la mitja taronja que és el Far de Sant Sebastià a Palafrugell (Llafranc). A dalt de tot del far, ho han rehabilitat i acondicionat tot, està molt i molt bé.
Restaurant que hi aniries cada dia? Mas Ferriol, a Mont-Ras, tenen un menú setmanal que no arriba als 9 € i hi pots trobar grans plats i cuinats amb molt tacte. A més si et sobra una estoneta pots perdre't pels boscos de darrera que hi ha algún pinetell.

Recomana un restaurant romàntic i econòmic. Em permeto la cara de recomanar no un restaurant sinó un poble sencer. Palamós. Concreto, concreto, Hotel Arcs de Monells, però tampoc és molt econòmic, ah no, espera ja ho tinc, El Dorado Mar a Sant Feliu de Guiíxols.

Passo el meme a la companya cosespetites i al Mikel. Segur que ens recomanaran llocs increibles, com tot el que diuen.

Quins ecosistemes

Ahir tornava a ser dimarts, i com a bon dimarts, el titi va al gimnàs. M’esperaven una estoneta d’spinning, quatre màquines i com no, la Carol.
No us vull parlar de les activitats en si, de lo fort que estic, o de les noies de recepció, sinó dels diferents ecosistemes que hi convivim dins d’aquest micromón.
Per un costat hi trobem els espècimens ubicats a les peses. Acostumen a ser tots bastant igualets, xandall del exèrcit “español”, samarreta imperio, les “chollas” model Hristo Stoichkov (ah, quina ràbia), i calçat bamba ajustadeta. Els braços acostumen a ser com les meves cames i veient els kg de ferro que mouen, un servidor sempre estarà d’acord amb tot el que li diguin.
Després hi han els bomboneres. Noies, jovenetes, de bon veure, amb algun que altre moscot com jo per allí pul·lulant, acostumen a ser les que assisteixen a les classes específiques. Normalment no callen, més ben dit, mai callen, poca roba, molt poca roba i tenen una gràcia natural per realitzar els exercicis. Com el grup anterior, acostumen a ser-hi sempre. Una vegada més, un servidor sempre està d’acord amb el que li diguin.
Per un altre costat, els superhomes del spinning, entre ells el titi. El desplaçament des del vestuari fins a la sala acostuma a ser un passi de últim model de maillot del “Decathlon” i del “mira que paquete tio”. Un cop a dins tothom pateix com al que som i en aquest cas, ningú acostuma a parlar, no pots, feina tens a agafar tot l’aire que puguis. Destaco la quantitat de noies que hi ha aquí, noies perquè el sexe ho diu, perquè són maquines de pedalar i de musculatura.
Un altre grup, som els que ens mirem les màquines del exercicis, hi seiem , ajustem la selecció de pes , col·loquem la tovallola, agafem les nanses, ens mirem tota la sala, glopet d’aigua, col·loquem samarreta a lloc, pugem mitjons, i ara si, tensem musculatura, hòsties m’he passat amb el pes, ho deixes i t’aixeques, anem a una altra….i Sant Tornem-hi. Uf que cansat que estic. Per cert, hi ha màquines, que cal un manual d’instruccions específic per saber com t’hi has de posar, voleu dir que cal complicar-se tant la vida per fer exercici.? Un dia hauran d'anar el bombers de desenroscar-ne algun.
Per últim, hi ha la migració que fan les diferents espècies cap a la dutxa. Allà, tothom en pilotes, passi i desfilada de tatuatges, de ninus, de bíceps, de tovalloles, etc.. bé hi ha de tot, és com un gran mercat de Sant Antoni on pot disfrutar de totes les col·leccions que se’t ocurreixin. Per cert, aquí em va passar una cosa que properament us comentaré, com diem a vegades, estic preparant un post. (en bimbes).
És un micromón amb diferents espècies on tots hi convivim sobradament bé i tots hi tenim lloc. Dimarts que ve hi torno.
Bon dia a tots.

GRÀCIES

En aquests temps que corren, que tant falts estem de criteris, de valors, desbordats de tant semenfotisme, del famós ‘si pa mi no é’, del ‘pel que em paguen’, del sabioler de torn i 'del perro es mio señora?' , disfruto quan en un d'aquests moments del dia, el passo amb un apassionat de la seva feina. Una d'aquelles persones que estimen la seva professió, que responen amb somriure a la cara a aquella pregunta tant tonta que els hi faig, que li dediquen el cos i l'ànima en molts casos independentment dels calés que guanyin, aquells que ja es consideren afortunats de poder treballar del que els hi agrada, sigui quin sigui el seu ofici, anònims que mai sabran d'aquestes línies, la Neus professora de ma filla, el Jesús paleta del "remiendu", al Jordi company de feina que tinc davant, al David que em ven les lampades, al Pere l' informàtic que marejo, al David monitor d'spinning i la Carol, molts, bé , molts més tampoc, però a tots aquells que els hi veig l'entusiasme amb el que treballen i em transmeten a que cada dia ho intenti jo amb la meva , vagin en aquestes frases el meu agraïment i reconeixement al seu tarannà.

Gràcies companys i demà espero poder compartir un moment del dia amb vosaltres.

La Tinc Espatllada, la TV.

Ja fa temps que em passa, però ahir ho vaig confirmar. La meva tele està espatllada, no se que li passa. Ja fa temps, molt de temps, que no funciona bé. Jo veig imatges d'un partit de futbol i el so és la d'un altre. Curiós però cert. Ahir, sense anar més lluny, veient el Bar$a-Saragossa, a les imatges de la meva tele, es veu un una cleca i posterior recordatori (o sia dos cleques) d'un jugador que es diu Motta a un jugador del Saragossa, i el comentarista diu que no havia vist res, jo que li dic a la costella " ho veus Gemma, no ens va bé la tele", vaig pensar que potser havia estat un fet puntual, però després, a la meva tele, hi ha un robatori de pilota d'un jugador del Saragossa al Saviola, l’àrbitre considera falta i el comentarista també (la jugada acaba amb golàs d'aquell que no recordo el nom) "collons, quina tele més rara que tinc, m'ha passat igual que a la final de güemblei, a la meva tele no era falta". Just fins aquest moment, també va haver.hi un fet a recalcar. Cada vegada que la tocava aquell que porta una cinta de color vermell, aquell que no té gaires dents, sentia com uns xiulets "la gent xiula? no, no, deu ser la meva tele" tot d'una, després que aquest noi fes el gol si que vaig recuperar el so correctament i vaig sentir els aplaudiments i corejar el nom del paio. Aquesta tele està boja.

En fi, estalviarem i n'haurem de comprar una altra.

PD: Al tercer gol,en Saviola, està en fora de joc a totes les teles, oi?

Dia de preguntes?

Fa dies que em roda pel cap i avui m'he decidit.

Companys de feina, familiar, amics, enemics, repelents, en fi , la gent de a pie, que són com tu (ai perdó Carod), em pregunten que per què el blog?, que si h estic molta estona? què en trec?, preguntes varies. Però molts cops, acaben la pregunta amb una coletilla que no sé contestar; " el demés també".Evidentment no ho sé, i per això avui xafardejo els vostres hàbits.

1.-esteu molta estona escrivint el blog?

2.- quantes hores passeu al dia blogant por ahí, més o menys?

3.- quantes pagines acostumeu a visitar?

4.-i per què ho feu, que en treieu?

jo per ordre seria, al voltant de 45 minuts ; entre setmana unes dues o tres hores al dia i al finde una com a molt; unes 30 al dia; (molta estona és al currili) conèixer gent i manies d'elles. Molta gent escriu de la muerte, porqué yo lo valgo i sobretot m'ha servit per dues coses, anar recuperant la ortografia i aprendre bastantes coses. A més d'aconseguir arrencar-me el riure en moltes ocasions.

Això seria com una espècie de meme autoproposable, sense forçar, oi?

Bon cap de setmana i Valverde espavila al ganduls. Cuidadin amb al Saragossa.

"30 minutos con Carol"

Sempre he cregut que no feia falta. Que eren tòpics matxistes. Que proporcionalment al temps emprat era molt car, però hi he caigut i dimarts passat va ser el primer cop.

Jo allà, 21:00 hores , amb menys roba de la que voldria, entrant en aquella sala poc il.luminada, miralls per tot arreu, ..i al final de la sala, allà està, la Carol, una joveneta de 25 anys de 1,75 i 65 kg, mesures adients al lloc on està, evidentment amb molt poca roba, em veu, somriu i em fa mirada complice, no ens coneixem, no ens hem vist mai, però ho passarem bé o si més no ho intentarem, no em pregunta el nom.

M'estiro, cap per amunt, al lloc on m'indica, la suor ja em cau esquena avall. Ella diu "empezamos flojito y poco a poco subimos, hay tiempo". Començo fluixet, de seguida vec que patiré, massa que patiré, y ara no puc marxar, ja hi sóc, tu t'hi has posat..., va!, fins on sigui, pit i collons. Callo, em concentro, tanco els ulls, no em vull veure al miralls, que no se'm noti que sóc primerenc. Se'm nota, se'm nota, però la Carol no ho diu, em somriu.....

.....el temps va passant, sempre.....

Ja està, ha passat, ho he fet, he aguantat, malament que he aguantat però fins al final, la Carol em mira i somriu, fem respiracions profundes, ens recuperem, para la música , s'encen més llum i tota la classe aplaudim. 30 minuts d'abdominals al gimnàs són molts, m'ha agradat, tornaré, però ja sabré a on.

Que dur és estar en forma, espero que valgui la pena , espero perdre la figura de "bombona butanu."

Carol, fins dimarts.

Meme torracollons

En puji m'ha passat aquest meme i us diré que m'ho he passat bé pensant que puc despertar algun somriure a algú. Si no és el cas, doncs que hi farem. Funciona el copiar y pegar.
01.- Nom/nick: Oriol Borràs/Oriol Borràs.
03.- Data de naixement: 17 de Setembre de 1973
05.- Tatuatges: A la pell cap, a la ment el gol deTamudo a la final de Copa del Rei 2000.
06.- Estàs enamorat, o ho has estat alguna vegada? Si, cada dia.
07.- Has viatjat a un altre país? Molt poc, em fot por volar. França, Italia, Les Españes, Andorra, Austria. Un cop amb el Bacardi vaig fer-ne un de la ostia però no recordo on.
09.- Has patit alguna fractura? Malaje, malaje, Si radi i cubit i "l'empeine" del peu al futbol.
10.- Salsitxes o hamburgueses? Butifarra de perol, no hi ha dubte.
11.- Pepsi o Coca Cola? Coca cola d'ampolla de vidre, fresqueta amb dos gels i llimona.
12.- Cervesa o vi? vi.
13.- El got, meitat ple, o meitat buit? Meitat ple, excepte quan anem de festa, llavors sempre mig buit o buit del tot.
14.- Número de sabates? de peu el 41 de sabates potser en tinc 20.
15.- Número preferit? 7
16.- Supersticions? Si, una, sempre tinc que esmorzar sino m'entre una mala llet que em dura tot el dia.
17.- Estil de música que acostumes a escoltar? Tot
18.- Cançó que escoltes ara (o la darrera que has escoltat)? 8 mile del CD flamenquito del güeno CD-1.
19.- Flor predilecta? bugambilia.
20.- Disney o Warner BROS? disney, el baby einstein és un gran invent. Oscar apuntat-ho.
21.- Restaurant Fast Food preferit? Franckfurt del Cuartel del Bruc o els de la riera de Mataró.
22.- Darrera visita a l’hospital? Al Març crec, per bronquiolitis del pituf. Ah!, i vaig estar apunt al Juny però en Ferran Corominas ho va evitar.
23.- Color preferit? blau i blanc, ;-))
24.- Com et veus d’aquí a deu anys? Molt ric, amb molta potència sexual, tot pagat, sense treballar i amb molta salut. Em preocupa més com em veurà la meva dona a mi.
25.- Qui t´ha passat el meme? Un gran tio, el puji.
26.- Qui, de tots els teus amics viu més lluny? en Josep, la Olga, l'Ada i l'Isaac que viuen a Solsona. I en Mourinho que viu a Chelsea,jajaja.(m'he fet gràcia, que voleu que us digui).
27.- El millor de trobar una il·lusió?Tenir temps per disfrutar.la.
28.- Què canviaríes de la teva vida? Aniria a votar, Carod ves a la merda.
29.- CD preferit? 20 anys de companyia elèctrica Dharma
30.- Millors sentiments? La honestedat i el respecte.
31.- Primer pensament quan et despertes? Seriosament, "els nens", més seriosament "Puta Barça" i encara més seriosament "com m'aixeco jo ara amb el ninu així?".
32.- Les tempestes, t´agraden o t´espanten? Més aviat m'espanten i si darrera de la tempesta hi ha la meva dona més.
33.- Si poguèssis ser una altra persona, qui seríes? claríssimament el maromu de la Charlize Theron.
34.- Una cosa que sempre portes posada? pulseres de pell i a l'esquena la hipoteca.
35.- Que hi ha a les parets de l´habitació on et trobes ara? Estanteries amb molts llibres, puzzle, quadres, mirall, fotos,
36.- Què hi ha sota el teu llit? espero que ningú
37.- Escriu alguna cosa a la persona que t´ha passat el meme: Puji, alguna cosa. M'has iniciat en aquest mon dels blogs i ara no puc deixar.ho. Ajudam. Fa 15 dies vaig omplir el cistell de rovellons, però aquest dissabte res. Quan torni a ploure quedem per anar.hi? La Di bé?
38.- Què és el que mai faries a una persona? Soci del Bar$a.
39.- Esport predilecte? El Futbol.
40.- Tímid, o extrovertit? Tímid.
41.- Què t´agrada que et regalin? Llibres de rutes en BTT i mapes en general. Algun penal.

42.- Què és el que menys t´agrada del teu cos? El cabell, que el tinc , amb perdó, pelo-polla.
43.- T´agrada llegir? Bastant.
44.- Quins idiomes domines? El català i el castellà, potser. Entenc el chapurreao i l'spanglish.
45.- El teu passatemps preferit? tants, la BTT i fotrem amb els culerots.
46.- Platja o muntanya? Piscina? La mar s'hi val? la platja gens, visc a Palamós.
47.- Equip de fútbol? tots els que juguin contra "l'altre equip de la ciutat" i el Palamós (club degà de Catalunya).
48.- A qui assignes aquest meme? Si no l'han fet i no s'emprenyen a la Txell i al Oscar.

"esto a sido todo amigos"...

En veu alta

Aquest dilluns no he volgut escriure sobre el pacte d'entesa 1.0 per tal que totes les idees s'ha m'anessin sedimentant i no treure tota la mala llet que portava ahir, però avui dimarts ja no puc més i us posaré algunes reflexions que em venen al cap, ja no només per tal que les conegueu, sinó també per ordenar-me el cervell.
1.- El meu president, President de la Generalitat de Catalunya, serà un tio que no ha guanyat les eleccions, xarnego, que no sap i dubto que entengui el català, sense estudis ni aptituds. Collons, no tothom pot jugar de davanter centre, molts no serveixen, i és tan o més irresponsable ell de voler-hi jugar sabent que no serveix com l'entrenador de fer-lo jugar allí, així que Carod vés a la merda.
2.- Per què em van vendre la equidistància i la sociovergència si tot estava pactat? Ens han enganyat, tan o més que al "chino cudeiro", per tant com puc tenir confiança amb aquest govern? així que Carod vés a la merda.
3.-Sóc simpatitzant d'ERC i avui m'ha fet vergonya, cosa que sempre m'havia alçat la moral, perico i d'ERC, "con un par". així que Carod vés a la merda.
4.-Fractura social és molt fort, però que la gent està irritablement inestable uns contra els altres és un fet, cosa que amb 33 anys que tinc, no recordo haver-ho vist, així que Carod vés a la merda.
5.-Aquesta legislatura, ERC estarà al govern, però Carod has perdut un 23% dels vots, i amb la jugada d’ara qui collons et votarà a les següents eleccions, així que Carod vés a la merda.
6.-ERC pacta amb PSC i els “chupamelapunta_Els Verds” perquè ells no eren la primera opció de pacte de CIU. Però que collons, tú defensa el país i no les teves rabietes i si prefereixes defendre les teves rabietes, vés a la merda.
7.-Només veig gent votant d’ERC, CIU i no votants, on estan els socialistes? ¿qui ha votat al PSC? ¿On són?¿que no fan blogs, no tenen pc?. Així que Carod vés a la merda.
8.-Espero equivocar-me i menjar-me les paraules que escric però avui per avui estic tristot, destrempat i emprenyat, així que Carod vés a la merda i si us plau, no tornis a fotre la cara de víctima que vas fotre quan et van cardar fora del govern, perquè ja seria el colmo, però com deien avui a Catalunya Radio, el credit d’aquest cop no és ni de 100 dies com vareu tenir al 2003, així que ja cal anar per feina.
Carod vés a la merda, estic emprenyat i estic amb el meu dret d’emprenyar.me. Ostias!!

Me'n vaig a trencar nans a veure si em calmo!!

La vessant positiva

Companys, en aquests moments de negociacions polítiques i tal com estant encaminades les converses per formar govern, em venen moltes coses lletges al cap, però com segurament en parlarem molt durant tota la setmana i només estem a dilluns, no us vull fer entrar la mala llet de primeres i us animo a veure el costat positiu de les coses.

No tot, durant aquests tres anys de Tripartit 1.0 (ara si que casi segur que podem dir que era el primer de varis) s'han fet les coses malament, hi ha alguna cosa bona i aquí us deixo una mostra. (amor de padre)

I sense el llibre del Kamasutra.

Pon un Kamasutra en tu vida

¡¡Sogru!!, vostè hauria de deixar ,en aquest precís moment, de llegir el post..........Gràcies.
Fa pocs dies, en una altra mostra d'estima cap a la meva costella, vaig decidir fer.li un regalet que ja feia temps tenia pensat. Així que vaig anar a una llibreria de Platja d'Aro, em vaig plantificar davant de l'estanteria de "ciència ficció" i em vaig fullejar (amb u) tots els Kamasutras que hi havia apilats sense que se'm notés a la cara tot el que estava descobrint. Finalment i després de molt fullejar vaig decidir comprar-li el " Kamasutra para mujeres", per tal que no poguin dir que em feia un autoregal.

L'agafo i el porto cap al mostrador, on estaven les dependentes embolicant uns tigres i uns camions safaris per uns nebots d'unes senyores que hi havia pagant. Jo amb el posat més seriós que vaig ser capaç li dic "també me'l embolica per regal, si us plau, que el meu pare en fa 65 i li faré una broma", just com quan tenim 14 anys i compravem aquelles revistes marranotes. No volgueu veure les cares d'aquelles cacatues, del llibre a mi i de mi al llibre, unes 5 vegades. Una de tant oberts que tenia els ulls s'ha li van caure a terra i els hi vaig haver de collir.

Jo impassible, com l'americà, pago, agafo el cotxe, arrivo a casa. La costella esperant-me per sopar i ...li donc la sorpresa. Amb tota la il.lusió del món, agafa el llibre, el desembolica i al veure que era, es comença a riure, i vinga riure, bé com a mínim li ha fet gràcia. Veurem com acaba la nit, jejeje..(si, si del forjado)

La nit, va acabar com moltes altres, es va dormir al sofà després de sopar. Però amb el llibre per allí sobre. Així que el vaig agafar i me'l poso a "memoritzar". Aquí vé el problema, quan començo a llegir i a veure les fotografies amb atenció, vaig deduir ràpidament que hi havia alguna posició que fent molts estirament, i perdent una vintena de kilos, podria arrivar a aconseguir.ho, però n'hi ha moltes més que tinc moltes opcions de que se'm trenqui el ninu a més d'haver de tenir-lo tamany Nacho Vidal, com servidor no és el cas, sobren el 60% dels fulls.

Total que m'he acollonit i aprofitant que dormia li vaig amagar el llibre, i ara no se que fer. ¿Li torno? ¿si li torno corro el risc de prendre mal?. De moment el continuo amagant. Carai amb el Sr. Cama i la Sra. Sutra!

Bon cap de setmana a tothom.

PD- El proper cop penso que li regalaré la cuina dels bolets.

Comença la cursa

Bon dia de post-elecció a tothom. Benvinguts a la nova etapa de maquinacions, cabòries, etapes del "..i si...", "el millor que pot passar", "..jo crec.."

Deixem una etapa de promeses per encetar.ne una d'alcaracions, per "dónde dije digo, digo, diego", de disculpes de CIU cap a ERC, de ERC cap al PSC, uff, quantes disculpes i mal entesos caldrà matitzar.

En tot això, estarem nosaltres amb el teclat a punt per anar blogcant el que creiem que hagim de blocar, rius de lletres per fer-nos a tots més madurs políticament parlant.

Parlarem de possibles pactes, de l'abstenció, dels Ciutadans nous que han sorgit, i de moltes coses més. Perfecte, m'encanta, ja tinc ganes que els nostres polítics es mullin i vagin explicant quines intencions de pactes porten, i aquí, nosaltres, expectants, darrera del nostre monitor i amb els dits escalfats amb Reflex,no fós el cas que en agafés una rampa als metacarpis.

És per tot això que, tot i no votar, cada vegada m'encanta més la política i els blogs. Ahir fins i tot estava nerviós per veure els primers sondejos.( de gran vull treballar fent sondejos polítics, no valen per res).

Ja tenim les cartes repartides, ¡¡¡ a jugar!!!

Reflexió

Com aquell que no vol la cosa, la campanya electoral ha arribat a la seva fi i ara toca fer reflexió del que han estat aquests anys de govern tripartit abans de cedir el nostre vot a algun representat polític. Aquesta reflexió la faré en veu alta, per si algú hi vol dir la seva i m'ajuda a canviar la decisió.
Les eleccions passades, la força política que va treure més escons i que per tant tenia major representació parlamentaria, contra tot pronòstic, es queda sense governar ja que les altres forces coal.licionen formant el tripartit. (1.-El grup amb més escons no governa)
Aquest tripartit signa el pacte del tinell i decideixen emprendre uns grups de treball per elaborar varies propostes de programa, entre elles el pesat "estatut".
Aquest estatut es pacta a Catalunya (i s'aprova per la majoria de partits excepte per un) i es presenta a Madrid a on no s'accepta ( tot i que es va dir que si que es faria) tal com està redactat i es decideix modificar. Aquesta modificació la tanca el partit que precisament no està al govern i a més en un semi-secret que ni el seu company de formació política ho sap. (ridícul espantós cara les altres comunitats autònomes, "Estos catalufos no se entienden ni entre ellos")
Aquesta modificació d'Estatut no l'accepta una de les forces del tripartit que, a més, en el referèndum demanarà el NO.(un altre ridícul espantós vers la galeria de fatxes).
El President de la Generalitat, davant de la negació d'aquest grup a aprovar l'estatut modificat, els carda fora del tripartit i convoca eleccions. (enèsim ridícul espantós).
Després bé la campanya, a on tothom va de rebaixes i si tots poguessin ser Presidents de la Generalitat no pagaríem ni un duro de res i en cobraríem una passada per prestacions socials, tindríem carreteres per un tub, aeroports fins i tot a les Medes i ports a la Fageda d'en Jordà. (pobre del catalanet que treballi perquè aquest haurà de pagar per tots).

I ara toca decidir el vot:

Jo no em sento representat per aquesta gent, a on l'únic missatge real és "..aprofitat del que puguis per treure un benefici propi..". Potser em sento més identificat amb ERC però el seu cap de files no m'agrada i està clar que no pot ser President perquè no sap estar als llocs, és per això que faré l'irresponsable i no votaré com a mostra de la meva disconformitat. (a més d'haver de fer 240 Km per votar per no haver.ho fet per correu).

Com li deia ahir (tard, molt tard) al post de la Txell, si no voto, després em puc queixar?

Bon dia de reflexió a tothom i bona votada.

Doncs ara no signo !!!

fSa sap i sa coneix, que la junta electoral i els consells d'administració dels mitjans de comunicació pacten aspectes de la informació de la campanya electoral, en quant a l'ordre d'aparició i en el temps que dedicaran a cada força política en funció a la representativitat que tenen.
Per la seva part, els periodistes no hi estan d'acord al.legant que va en contra de les pràctiques professionals, condicionen la informació a transmetre, etc... i d'aquí la famosa frase tan sentida aquests dies de " ...els periodistes d'aquesta casa no signen les notícies com a mostra de disconformitat i protesta....".
No entraré a valorar si la formula que es segueix és correcte, la més correcta, la menys, en fí, és la que hi ha.
Aquesta delicadesa en la professió periodística, per què només la tenen en el cas de la campanya electoral ?, quants cops hem vist imatges al TN , on la notícia és que la mare de Ronaldinho perquè estava a les grades del camp? Això és notícia? On estan llavors tots els moralistes?.
A mi, particularment, com si no tornen a signar mai més en la vida. Crec que la signatura d'una notícia interessa més al periodista que no pas al receptor. Trobo que és una manera molt absurda de fer una protesta i prova d'això és que el sistema no ha canviat del referendum del estatut a ara. Cony!, voleu fer protesta, voleu alçar la veu , doncs no dongueu ni un minut de la campanya electoral. No fotran al carrer a tots els periodistes, no?.
Per tant, o doneu les notícies i la informació tal com es fa qualsevol altre dia de l'any o realment foteu un merder, però aquesta tonteria que us ha entrat ara de sensibilitat i moralitat extra guardeu.la pel dia 17 de Desembre a La Marató.

P.D. Aquest article no el signo per protestar contra la protesta dels periodistes de TV3 de protestar per la manera en que han de donar les notícies.