Bones Festes

Passeu bones festes i sigueu bons per uns dies, que dolents ja en sóm la resta de l'any.

pd. Ato, et prenc la nadala.

i tu com ho fas?

No us sabria explicar el perquè. Si ho vaig llegir en alguna revista de la pelu o ho vaig escoltar al “tomate”, però sempre em fixo amb el mot que fa servir la gent per despedir-se.
Jo , sempre, sempre, sempre, dic adéu, ni adiós, , ni ciao, ni lueguitos, ni see you later, (see you later, els que em coneixen saben que el meu anglès és de la mateixa escola que la del Ansar) com a molt, si vull donar un toc interessant, dic “fins la propera” però en comptades ocasions i si vull donar imatge de culte.
Adéu trobo que és més català, que és més nostre, fa més Canigó, més carmanyola, a més l’acompanyo d’una pujada de celles i una lleugera elevació de la cara que em sembla creen una unió més propera amb la persona que el rep. En canvi, un “adiós” és més espanyol, castís, més “queso manchego”, és agressiu , amb el risc que té que al pronunciar la s sorda, surti disparat algun capellanet, no, no, “adiós” no m’agrada gens i tampoc m’agrada massa que se’m despedeixin amb aquesta paraula, em dona la sensació que darrera d’ella hi ha una frase oculta dient-me “hable en castellano o no te quiero volver a ver”, sembla més una paraula de adéu, però adéu per sempre, de adiós, fins mai més. O sigui que si mai us dic adiós, és adiós i si us dic adéu és adéu. Està clar,no?

La llibreta de futbol

Dissabte al vespre, com no podia ser d'altra manera, un servidor estava al camp Lluís Companys gaudint d'una nit de futbol.

Vaig veure el partit entre un equip de futbol i un grup anàrquic de jugadors que juguen vestits amb la mateixa samarreta.

El resultat ja el sabem, 1-1, que al Puyol l'haurien d'haver expulsat, que si dos travessers, que si Messi és bonissim (quan no s'amaga a la banda la resta del partit), que si el Rikart és un entrenador pèssim que tots li guanyen la partida, però la "moraletja" amb la que em quedo, és que els pericos tenim un equip de futbol, amb un entrenador excel-lent, i equip tècnic que treballada de debò i un president una mica cagadet, perquè no entenc que foten els Boixos Nois a les grades del camp, a l'únic estadi que els deixen entrar, i que a més aconsegueixen passar bengales i llençar-les a la resta del públic amb total impunitat per part dels cossos de seguretat. Està clar que d'indesitjables n'hi ha a tot arrèu i aquests no representen als culés, d'això n'estic segur, de la mateixa manera que els Brigades no ens representen a nosaltres.

Tornant a la part esportiva, la lliga potser si que l'Atletic de Madriz hi té possibilitats, tantes com el Villarreal, perquè veient el Madrid, els Culerots, Sevilla i València, no sé pas qui s'ha d'emportar el campionat.

I el Ronaldinho, buf, que n'està de passat de forma, es dèu menjar els Big Mc de tres en tres.

Edmilson - T'estimo

I això ho diu un paio que com a molt ha jugat el 30% del temps que porta fitxat.

Per ell, i per les ovelles negres del vestuari.

Problema de Llògica

Al mon hi ha persones. ( en principi).

Les persones ens dividim en homes i dones ( també en principi).

Els homes conduïm i les dones "també".

El primer any de tenir el cotxe el vaig pintar per eliminar els tunnings causats pels pilars del garatge.

Els següents 2 mesos s'han tornat a moure els pilars TRES VEGADES MÉS precipitant.se sobre el cotxe, JUST quan el conduia la meva "costella".

Resposta al problema:

Encara s'emprenya quan no aixeco la puta tapa.

Nota: Les respostes tipus, matxista, sexista, classista, racista, pericu, etc.... DESCOMPTEN 5 PUNTS.

Ho és o no ho és

-Xxxxxiiiuuuuuuuuuu, xiuuuuuuuuuu!!! (en llenguatge boletaire,...... ¿on ets?)

-ffffffffiiiiiiiiiiiiiipppppppp, fiiiiiiiiiiipppppppppp!!! (tb en llenguatge boletaire,...... aquí, i tu?

-aei, (.....aquí ). Mira, (treu pit), que et sembla?

- Mataparents (sense mirar.li la cara), dolent, i molt!!

- Calla boig (encara amb la panxa fora).

- Tu mateix. Talla'l, si es torna de color blau, fora.

- No s'ha tornat de cap color. Un cep , segur!

- Però té esponja a sota, vols dir?

- Si, home, per collons.

- val, val, doncs un cep. Però tan gran, per aquí i que ningú l'hagi collit, és raru!

-va, va, segur que ho és.

.......

.......

.......

-Partim-lo.

-Segur, Jordi, l'has trobat tu (ai, ai, ai).

- No home, però hem anat junts, a meitats i no se'n parli més.......

Potser aquest és l'últim post del blog. Avui soparé el suposat Cep.

Esperem que el Puji sigui bon boletaire.

i em relaxo

I em relaxo, i no patiu que no m’ha caigut cap quescu ,..... em relaxo perquè puc explicar-vos l’excursió del últim cap de setmana d’Octubre.


Al Juny ’07 varem començar a preparar una ruta de cap de setmana amb bicicleta. Primer es va decidir el mes, després la zona i finalment, quan ja s'acostava la tardor, varem concretar els dies, lloc i personal.“In resum” que diria un que conec, l’excursió era 28 i 29 d’Octubre, la ruta, “la dels contrabandistes”, i la gent, permeteu-me us presenti:



En Santi Kameni, l’organitzador del event i un gran paio
En Maju, el “puretilla” segons el dni, però busca’l.
L’Alex, un petit que no calla, la mare que el va parir, no calla!!!
En Pep, el més fort, amb febre i grip inclosa.
La Mireia, veure per creure.
El Titi, sense comentaris.



Sense entrar en si llarg, difícil, desnivell, punxades, cansat, diners,....etc., només us vull explicar la gran sensació que dona està en un lloc on no toca. A l’estació d’esquí de Pal, nevada completament, un dia radiant, amb el silenci d’estar sols en mig de tanta natura i per sort, sense vent, un silenci que diu molt, que et fa rumiar moltes quotidianitats (l’últim cop a la vida que escric quotidianitats), amb l’únic soroll de la bicicleta xafant la neu i els bufecs. Una gran sensació que no sé si repetiré mai més, perquè la sort va estar de cara, no ho neguem.



Us ho recomano!!