¿Enveja?

24,25 i 26 de Juny, és Festa Major al poblet de la Costa Brava on treballo i resideixo, i des de fa uns anys que aprofitem aquestes dates per marxar de vacances amb la família cap a les Balears.
Els últims tres anys, hem estat a Eivissa, que la resumiríem amb la paraula “collonuda” i enguany, hem decidit canviar i anar a Menorca. Fa 14 (agafa un cagarro i esmorza) anys que vaig anar-hi, just quan començava a festejar ( quina paraula més carca) amb la costella i aquest any hi tornem, kamaku.
Així és que demà a les 19:00 al Port de Barcelona embarquem amb el cotxe, els senglars,les culchunetas, els Isdin 5000, la roba de guiri (ver afoto), ...fantàstic, ens col.loquem al camarot, sopar-dormir i cap a les 6:00 a Maó i au,.....a gastar.

Una imatge val més que mil paraules.

Comprarem abarques per fer el meme, alguna samarreta, pulseretes de pell, mocador pel cap, Gin Xuriguer, en fi, el que fem cada any, ens engreixarem tres o quatre quilets al buffet lliure del hotel....

O sia, que passeu tan bona setmana com jo intentaré passar-la.

PD- Manguis i lladres, abstenir-se d'anar a casa que tinc un Pit-Bull mort de fam, les finestres electrificades i l'aire contaminat amb Antrax, tot i així, si hi aneu, netegeu-vos les sabates a l'alfombreta i aixequeu la tapa si heu de fer pipi, sinó us caura la fúria de la costella a sobre dels vostres caps. Avisats esteu!

Excursió al massís del Canigó

El diumenge, amb una colla de St. Feliu, vem anar d'excursió al massís del Canigó. Era una excursió que feia temps estavem planificant.

7:00, a St Feliu de Guíxols, amb molt bon humor, com sinó es pot aguantar aquestes matinades, carregavem les bicicletes a les furgones i ens encaviem als cotxes per dirigir-nos cap a Sahorre (France), 184 Km, dues hores llargues de carretera, una aduana, mooolts peatges...

9:45, disfressats, supermineralitzats-hidratats-carbonatats-adulterats comencem a pedalar, queden 52 km i 1900 mts. de pujada acomulada fins al peu del Canigó.

La ruta és un volta pel massís del Canigó, veient un gran paratge del Pirineus, però no arribarem adalt de tot, ens quedarem a cota 2300, just davant del pic dels Set Homes ( o això em diuen, per mi, una muntanya més a on no hi ha pinatells).

L'excursió és entranyable, uns que poden més, altres que menys, tots ens esperem, riure, broma, patir, suor...en fi, com qualsevol altre esforç en grup, ara la petes amb un, ara amb un altre, compartim menjar, experiències,...son moltes hores de pedaleig que donen per a molt.

I finalment, el que sempre es busca en aquestes experiències, la gratificació personal, les vistes, les postals panoràmiquen en viu. El meu cap, quan li arriba la sang, va traçant la crònica pel blog,

intentant plasmar amb imatges les sensacions.

Després de fer el cim, la baixada, molt respecte, molt més difícil que l'ascenció, al cap i a la fi, pujar és sinònim d'apretar el cul i pedalar, però la baixada és diferent, els braços s'agarroten, els ulls ploren, les cames a punt de patir rampes, els frens no responen igual, el paviment, les curves tancades, etc.., però arribem tots perfectament als cotxe, amb cap caiguda ni cap aturada per pana. Són les 18:00 i tornem...

21:00 descarrego la bicicleta a Palamós, dutxa i sopar, les 21:30, collons!!! el Bar$a guanya i el Madriz perd,..la que m'espera......

Després, la calma, a dormir.....