Preparats, llestos, Ja !

Preparats, llestos........
Estem a la ratlla de sortida, les mans en posició i el llom doblegat en forma aerodinàmica per arrencar amb embranzida, els ulls mirant el final de la recta. Giro el cap a l’esquerra i veig, la costella, el poll, la iaia, el iaio amb el sintron, el Puji….miro a la dreta i veig la Carol, el David, el jefe,…tots estem amb la tensió del moment, les butlletes de loteria a la butxaca, la colònia, el calçotets vermells, el paperet de l’amic invisible, la carta del reis, i sobretot el cinturó mig descordat.
El gran jutge està a punt de fer el tret de sortida.
Començarà la prova, 40 dies de “comilonas” i quilometratges. Aquests propers dies, a més dels dinars i sopars de les dates senyalades, s’afegeixen els que ens inventem entre el amics, companys de futbol, els de la universitat, els de la feina, els del gremi, etc., qualsevol excusa és bona com a pretext per sopar.
El quid de la qüestió és quan ens trobem amb més farres que dies per quedar, no perquè sigui un paio important o amb moltes aficions, sinó perquè ho tinc que coordinar amb la costella, pels nens,…que puc fer?.
Big problem, big solucions.
Per mi el Nadal durarà des del Pont de la Puríssima al 21 de Gener, amb la “cuesta”.
Així que “Bon Profit a tothom”.

PD- El sopar de Rodrigues del Poblenou el fem el 13 de Gener?

Psee

Dissabte passat, el titi, la costella, els pitufus i els sogres vem anar a veure el Circ Raluy. Varem enfilar cap al camp de futbol vell del Palamós, engalanats, nets i cofois. Estava nerviós, a mi no m'agraden gaire aquest espectacle, em fan patir, però calia anar, que pensarien els nens si el seu pare es fes enrere, casumlou. Tot va començar bastant bé, el sogre es dedica a això del circ, a la part documental, no a la espectacular, i va conversar amb una coneguda que ens esperava i ens va fer passar a un bon lloc. Tot és com petit, la pista és petiteta, no és gran com las de la tele lu cam pot semblar que no hi pugui capigue ningú a fer-hi res, les cadires estan folrades amb una tela de vellut vermell i si mires al sostre és com la nova estació que volen fer a la Sagrera, a diferents nivells hi ha de tot, trapezis, amplificadors, tensors, barres per penjar no sé què.
Bé, al gra, encara no havia entrat tothom, la nena comença plorar que vol marxar, el nen a arrencar peces de ferro de les baranes que hi havia, jo nerviós patint, la costella li faltaven braços i els sogres intentant ajudar, total, als dos minuts ja només quedem el 50% dels que anàvem, que hi farem, almenys no hem pagat entrada.
El circ com a tal, és fluixet, hi ha molt replè per fer les dues hores, intenten treure’t diners de tot arreu, collarets de llum, fotografia amb un lleó nadó, bar, enganxines, llibretes, etc...i de l’espectacle només us destacaria, una nena que cap per avall, fa anar els peus per girar moltíssimes coses, uns nois que foten de saltimbanquis i potser el que més em va agradar va ser el LLuiset (fill del fundador i casat amb la d’Igualada com apuntava el Farlopa) i el Leandro, un noiet trempat, que tots dos fan de pallassos i t’arrenquen el riure en molts casos.
Cal destacar que no actuen amb animals i que els carruatges són tots d’època decorats i pintats.

No m'imaginava en aquells moments, que l'autèntic espectacle començaria uns dies després.
Ah, per cert, avui a les 20:45 a TV3 també hi ha espectacle, diferent però espectacle.

Diàlegs de matinada

Amb el pijama posat, els pantalons per sobre del jersei, l’estomac ple i amb la tranquil·litat que et donen els dos nens dormint ,penso, “demà t’aixecaràs a les 6:00 o si em llevo abans millor, treuré la roba de la bossa del futbol, recolliré l’habitació, miraré el catàleg pels reis, buscaré a Internet on anar per Nadal quatre dies i quan acabi ordenaré…..en fi, molts plans i moltes bones intencions però la realitat és cruel i quan a les 6:00 el radiodespertador crida la cançó de torn de Radio Club 25, rebo la patada a l’espinillassu (sense comentaris) de la costella, començo un diàleg horrorós entre jo i jo. Em llevo, no, passo, ja ho faré demà, sempre estàs igual, callat i dorm, després m'ha les sentiré d’un campanar, però ahir va ser dur, m'ho he guanyat, doncs haver estudiat més quan tocava, si però al futbolí i a la butifarra ningú em guanya, però ara has de mantenir-ne a dos, no val, aquest argument no val, cop baix, està bé ja m’aixeco però no és just,.. uff, grrr, estic emprenyat i rebentat de discutir-me i encara no he començat el dia.
Si deixés el post aquí, semblaria que el meu jo domina sobre el meu altre jo i pensarieu "que bon noi i que responsable", doncs si, ho sóc però ni he tret la roba, ni de moment tenen reis i per Nadal ens quedem a casa. ;-))

Espinillassu

Primer de tot, agrair les mostres de suport cap a la meva salut, però el que estava "gripao" era el blog, que des de divendres només veia una pantalla blanca i res més, després de consultar a un parell de companys i confirmar.me que també el veien blanc, vaig escriure "estoy gripa0...." he publicat i tot solucionat. Però us torno a dir, que gràcies per procurar per la meva salut, m'ha fet fins i tot ràbia no estar constipat, carai , però per sort estic boníssim ;-))
Al tema, que ja toca i tinc moltes ganes.
Els companys culés que llegiu el meu blog,sé que ho entendreu a la primera, però la resta de culés si no ho enteneu és perquè no ho sé explicar millor no perquè no tingui raó.
El quart gol del Bar$a de dissabte contra els amics del Villarreal, el Ronaldinho li fot amb la espinilla i no passa res, el gol val igual, es pot dir malgrat sigui el Ronaldinho. És un bon gol, però d'aquí a dir si és el millor gol que s'ha vist al Camp Nou, indica que l'entorn culé i sobretot la premsa del règim, està molt falta de carinyo.
Per mi, és un golarru el quart de Milosevic del Osasuna, encara la portaria, la mira, sabatasso des de fora l'àrea i l'engalta per l'escuadra, just el que volia fer, però la famosa xilena, la para amb el pit, la bola s'ha li descontrola i li marxa una mica, es gira i remata amb la espinilla a on vagi, i la bola ,casumlamar, entra a porteria. Prova que el jugador aquest, que ara porta la cinta negra, va descontrolat és que després de rematar, s'aixeca per celebrar el gol i del mareix que porta torna a caure a terra.
Per tant, un golet amb la espinilla normalet, normalet. Aterreu, torneu tots a lloc, torneu tots a la terra que no n'hi ha per tant. I a més caldria que la meitat dels jugadors del Bar$a s'haguessin abraçat als centrals del Villarreal, però clar, com no és un equip que entengui gaire de bones maneres, no ho van fer. (cal veure el segon gol amb un jugador del Villarreal lesionat, el fora de joc no conta perquè al Bar$a això no li xiulen i per tant no ho contem).
Amb el permís de tothom, vull fer menció especial a la Jbauer que ahir va confessar ser sòcia del Espanyol durant un any, ejejejejej, ja m'estranyava que no acabés de sortir de l'armari, ara només cal reconquistar-la. Aviat tothom ho anirà confessant. (Mikel, clint, heu d'explicar alguna cosa?).
Dos apunts, culés si no mimeu en Deco finalment us el fitxarà el Chelsea i hauríem de canviar la durada dels partits a 100 minuts , no?

toy gripao

toy gripao, que a pazao!!