jueves, 4 de enero de 2007

Pinzellades II


Ho varem aconseguir, oblidar a quin dia estàvem. Entre nosaltres ens preguntàvem si estàvem a dimarts, si era 27 o 28, si era demà o passat demà quan havíem de tornar cap a casa, igual que quan disfrutàvem, de menuts, d’aquells tres mesos de vacances que ens permetia el sistema educatiu.
Però com tot lo bo s’acaba i disfrutar de vacances és “lo bo”, el dissabte 30 tornàvem de travessia per l’autopista fins a Palamós, i poc a poc varem anar tornant al nostre passat, que no és tal passat sinó present, però que com estàvem fora de la rutina i la ..….bé, m’heu entès segur.
En fi, que des de que he retornat a la meva “vidorra” he rebut varies sorpreses que us volia comentar, unes de molt tristes i d’altres tristíssimes, les tristes les comentaré poc perquè no cal anar més enllà i tampoc vull amargar a ningú, i les tristíssimes, doncs les comentaré una mica més. L’ordre l’he reflexionat de tristes a tristíssimes.

a) L’atemptat etarra i per descomptat tota la reacció del govern.(sense comentaris):
b) Executar al Hussein i ensenyar-ho per TV. (sense comentaris):
c) El tancament provisional de dos companyes: Jbauer i Gemminola, molta sort per elles.
d) La famosa nit del sms. Us transcric dos que vaig rebre i no els he vist aquí ni aquí : “tu que entiendes de vinos, cual es la diferencia entre un rioja y un penedés? Que cuanto mas al pene des, mas Rioja se te pone ¡ Bon Any Nou!.” I també aquest “ que tu vida en el 2007 sea como la de un cepillo de dientes: que tengas mucha “pasta”, que tengas un buen “mango” y que se te cepìllen tres veces al dia.”.
e) La carta als reis dels meus senglars. Infinita. Després de gastar dos bics i 500 fulls Gvarro, la gran va decidir agafar totes les revistes de joguets i grapar-les juntes, enganxar tres cares dels reis i donar-m’ho. “té papa, oi que si?”, des d’aquí aprofito “-mama, papa i germans, iaios i tietes, cosines i nebodes, les vostres opcions a que us deixin alguna cosa a casa, han caigut en picat, els nens són els nens. Això no vol dir, que aquesta mentalitat s’hagi d’aplicar a les vostres llars i la tele de plasma arribi a casa d’algun, eh, organitzeu-vos però de mitjons i calçotets ja en tinc prous”.
I per últim, el que més m’ha sorprès ha estat:
f) Que aquest paio, tingui paper a “mar de fons”. Aquí si que molts comentaris i cap de bo. De per si, el Benet i Jornet i aquestes series m’irriten, per mi “cop de mall”, però si agraden, doncs endavant. Al Àlex Casademunt també “cop de mall” però mira, el noi és com és i no hi pots fer res però dono gràcies que no tinc cap dot interpretativa i em guanyo la vida d’una altra manera, perquè si hagués de confiar que aquestes productores donguessin oportunitats als actors desconeguts i novells a les series que es fan per aquí, em moriria de gana, però de molta gana que em moriria.

Em vinc a referir, que tornem a ser-hi per aquí i espero que disfrutem.

PD- el mot “disfrutar” està mal dit en català, no existeix. Hauriem d’afegir-la, no? , a gaudir!.

martes, 2 de enero de 2007

2007


El primer post de l’any, serem originals.
Que hi poso?, el que he fet a les vacances,? el que m’ha sorprès retornat de les vacances?, els propòsits que em fixo per l’any nou?, fotografies curioses que he fet?, publico la carta dels reis?, explicar anècdotes dels dinars-sopars familiars?, fer rabiar perquè em queda un dia més de vacances?, no ho sé, rumiaré que faig.

En tot cas, mentre decideixo i ordeno, espero i desitjo que passeu.

¡¡¡BON ANY NOU!!!