viernes, 22 de diciembre de 2006

¡¡¡¡BONES FESTES!!!!


Bé, família, amics i companys, per fi, la data i hora assenyalada i sobretot molt esperada.
COMENCEM VACANCES i tenim molta a feina a fer amb el mall.
Recordeu que ens tornem a emplaçar a principis d'any i espero que a ningú li hagi tocat la loteria, així, segur que tots en retrobarem properament.
Tot i no participar-hi, us he de dir, que he disfrutat molt amb el blogaire invisible, els regals, les pistes, els despistats, els encuriosits, els tramposos, i els que no amagaven el seu anonimat deixant les pistes.


Amb tot això, jo i el meu amic us volem desitjar ( rollo anunci Freixenet) :

BONES FESTES A TOTHOM i als culés també.

¡¡¡Fins aviat!!!

jueves, 21 de diciembre de 2006

50714



Ja deu fer tres o quatre setmanes, fent un vermutet a Poblenou, el meu amic 50714, ens va proposar acompanyar-lo, durant les vacances de Nadal, a veure la seva amiga Mari Cruz de Navarra.
- tio que nosaltres anem amb dos nens i us agoviareu.
- Que no Uri, tranquil, si us ho proposem és perquè ho em parlat amb la 50714.
- Ok, per nosaltres collonut, però amb el compromís que si us agafen ganes d’anar a fotre mal porai i nosaltres estem liats amb els nens, agafeu i marxeu tranquilament i ja ens trobarem més tard, per dinar o sopar.
- D’acord, Uri, ho fem així. Com ja hem reservat per nosaltres i ens conèixen, truco jo i que ens guardin lloc per dos adults, una petita i un d’un any.
- Si, sobretot una “cuna de viatge” així no la carreguem.
- T’enviaré la web i mira que et sembla, segurament estarà nevat, agafa cadenes. (cadenes, cadenes, quina gràcia la cadena, poc em pensava que malairia tres o quatre diumenges més tard una cadena). Està al final d’un carretereta, no hi passa cap ànima, s’està de cine i no cal fer res perquè ens fan el menjar.
- Mira, costella, no hauràs de fer el menjar, tu també tindràs vacances..(aquí va caure una cleca recordatori de qui mana a casa).
- Doncs vinga, quedem així.
- Val.

Perfecte, el tema pinta, tranquil.litat, ben menjat, servit,.. buff.., ganes en tinc que arribin ja i marxar. ( atenció, abstenir-se lladre, tinc una alarma de la hòstia i el diners els té el Sr. Hipo Teca Llarga, està entès?).

Passats uns dies, amb la calma sayek, vaig mirar la web de la casa rural amb més atenció, buscant que es pot visitar i quines rutes es poden fer, i vaig trobar això

Eps, oju, això no és el que em pensava, això sembla més un camp de treball, o una ong solidària, no pinta bé. Si apareixo aquí amb el dos nens, em foten a la presó per explotació infantil. Aquí hi ha molta feina a fer, i precisament feina és el que no vull fer.
Total, que porto dos dies trucant al 50714 i no m'agafa el telèfon, és un pèl sospitós, oi?
PD- Al Hec li dic 50714 pk porta 20 anys venent-me loteria d'aquest nº i no ha tocat ni la pedrea mai, i el mal parit, s'ha canviat, casa, cotxe i esquís.
PD2- Les dues fotografies són de la casa rural on anem.

miércoles, 20 de diciembre de 2006

XXX


Ara que m'he aficionat al detectiu invisible dels blocaires invisibles, us deixo això:
1.- De la fotografia a avui han passat 10 anys.
2.- A la fotografia en tenia 20.
3.- El dia que us caseu, hi ha una versió de Tom Jones 'in live'.
4.- Al Denver de Tetuan, m'ha fotut cada pallissa que no hi vull tornar.
5.- Viatge més que el Paski Maragall.
6.- Fumava en pipa.
7.- Les trompetes de la mort, li temen.
8.- Si es menja un iogurt, quan li arriba al estómac, ha caducat.
9.- Poc a poc, està sortint de l'armari futbolístic.
10.-Li agrada anar foten cullerades.
11.- i definitiva, no és ninguna de les de la foto, per cert, ¿que foties entre tanta mossa?

¡¡PER MOLTS ANYS!!

PD- Mikeperx's també va per tu.

martes, 19 de diciembre de 2006

Tela de diumenge




Ahir, llegint el blog del Istvud, vaig pensar que també havia tingut un diumenge curiós com per explicar-vos El Fet.
Des de fa un parell d'anys, he agafat certa afició a la BTT, com molta altra gent, i mira, pedalant, pedalant, anar coneixent territori.
Aquest diumenge passat, hi havia una cursa popular a Sant Feliu de Pallerols, la última de l'any, i amb en Serri, haviem parlat d'anar-hi. Era qüestió de passar un bon matí i d'intentar millorar els dos únics resultats que tenia: últim a la cursa del Daró a la Bisbal i penúltim a la Tramunbike d' Olot. D'acord, molt difícil no és.
Haviem quedat a les 7:00 a baix al carrer per arribar a les 8:00, fer les inscripcions i sortida a les 9:00. Perfecte, tot organitzat. Dissabte nit, les dues bicis, totes netes, engrassades, polides, ajustades,ja dormen dins del cotxe, només cal aixecar-se, esmorzar i màquina.
Deixant de banda, que ens vem perdre i que S.F de P. està més lluny que no em pensava, vem arribar a 2o' d'iniciar la cursa. Cap problema, temps suficient. Col.loquem la roda a lloc, repassem els frens, les fixacions, ens vestim abrigadets per primera hora i lleugers pel final, bidó d'aigua, barretes, estirament, ulleres, casc a lloc i correctament ajustat, última engrassada, escalfem una miqueta i ens acostem al punt de sortida. El meu caparró va recordant el perfil, ....km 3 primera pujada de 200 mt., baixem fins al 8 que tornem a pujar, avituallament, al km 15 el nostre Tourmalet que acaba el 21 i baixada fins al final......, s'acosta el moment, ens anem col.locant cap a davant, una petita empenta per aquí, el noi de la organització es col.loca per donar la sortida....fixem el pedal de la dreta per sortir a foc...un traguet d'aigua que empassaré sorra...repasso el plat i el pinyo....l'Organitzador que alça el braç ...i ...PAM....

Apreto el cul, fermo el manillar, tota la força a la cama dreta, sortim cremats. Ràpidament m'adono que el contaquilòmetres no funciona, merda!, segurament al treure i posar la roda he mogut el catxarret, seguim cremats. Ens anem situant, tothom intenta anar endavant per agafar lloc en els passos difícils i no perdre ritme,..
-Serri a l'esquerra i passem pel bassal.
Tot d'una a 300 mt. de la sortida, Crash..., penso: he tocat una pedra?, he perdut la manxa o el bidó?, he estripat els pantalons?, s'ha li ha caigut un pet al Serri?.....ostres, els pedals no van, s'han clavat, no es mouen, que passa?!!.... i allà estava, com una serp a terra, la cadena partida.
La cadena partida al terra, ¿que cony fot la cadena partida al terra?, ¿però es pot partir la cadena?, no m'ho vull creure. Doncs si, a vegades passen aquestes coses.
El Serri que és manetes, treu un aparell que m'arrenca dos "eslavons" i m'ha la torna a empalmar (la cadena) però entre fet i fet em perdut 20 minuts,...llàstima, avui que guanyavem. La organització (un paio amb una moto de cross) ens va desqualificar perquè haguessim trigat massa i ens va obligar a reenganxar-nos a la cursa més endavant.

Què us sembla? Últim al daró, penúltim a la Tramunbike i desqualificat a SF de P.
Moraletja : "no diguis blat fins que la tinguis a l'avió, tornant del Japó".

lunes, 18 de diciembre de 2006

Campió de Lliga

No va poder ser, però es va acabar, sent, com havia de ser.
El Madrid en una mitja ocasió ens va encasquetar un gol, gràcies Rufete per perdre tantes boles a mig camp, sense fer cap mèrit extraordinari (noies per vosaltres) per aconseguir-lo. A partir d’aquí i també, en molta part, per l’expulsió del Fifa World Player, el Madrid va cedir el 60% del camp a l’Espanyol.
Varem apretar fort, els vem tancar a la seva àrea, el Madrid acabà el partit sense davanter centre, però no va poder ser.
Em quedo tranquil per l’actitud de l’equip i més veient com els merengues perdien temps i van acabar el partit demanant l’hora.
No en tinc cap dubte, la Lliga ja té campió i ahir estava al Japó.

viernes, 15 de diciembre de 2006

Pinzellades

Semana histèrica però ja sóm a divendres tot el dia.
Us vull fer arrivar quatre pinzellades a veure que us sembla.
Cadascuna surt de les converses, blogs, comentaris de tots els qui formem aquest espai, i que cada vegada hi disfruto més.
Per arte de birlimbirloke heu passat a ser part d'aquest titi i no paro de veure blogaires pel carrer. Un mosso, podria ser en D de la Txell, ostres unes bambes com les del clint, quin diari llegeix aquest, serà en Charlie, mira aquell del walkmans amb la samarreta del Bar$a, serà en Mikel, ...bé tants i tants, Puji, Dani, Oscar, Gerard, Kanu, Edu, Desmmond, Jbauer, Joana, Cruella, Tarambana, Zinc, Eva, Farlopa, gemminola, tondorotondo, Modgi, Sr. Verdet, Sergi, Cetina, el veí, pd40, ignasi, Karbeis, Candela, El7, doomaster, Sergi, Airum, chamb, gatot... bé tants i tants, segur que em deixo algun però segur que ho entendrà, doncs res, que em foteu passar una setmana collonuda i a més aprenc ortografia, musica, reflexions, literatura i política, d'acord i una miqueta de futbol culé, que més es pot demanar pel preu mòdic de l'ADSL?.
Bon cap de setmana.
Serà el Nadal que em fa dir aquestes coses? o és la sequela de la mossegada del tió diabòlic?.

Jbauer, veus quin pessebre més xulo, és minimalista total. El Chus i els seus, ep , i el caganer del Laporta.
Txell, ja n'hi ha un de menys.


Després d'haver dit lo dels pares NOels, mireu que em vaig trobar al balcó del veí. (Es veu el pare noel?).
Clint, veus, el tió que pela mandarines.


Gràcies farlopa pel detall. Companys aquí en Farlopa va fer-me a mi, baixet, al Puji, l'escut del Apañó i al Oscar amb la cara d'en Tamudo. Un regalazo!

PEr cert Espanyol - R. Madrid, a veure com va.

miércoles, 13 de diciembre de 2006

El meme del 123

El benvolgut veí, diumenge, entre protesta i reclam a les veïnes del Àtic 1ª Escala B, sobretot B, em va fer receptor del meme 123,. Consisteix a agafar el llibre que tens més a ma i obrir per la fulla 123, cinquena línia i transcriure-la, tot indicant posteriorment, el títol i l'autor.
Doncs vinga, mans a la feina:
  • Cinquena línia - això elimina - "En tip i tap al bosc", "el conill Tom canvia de casa", "les vocals" i els "Tintins", això va bé, va bé.
  • plana 123- això elimina - "Catàleg Toy'r'us", els "Racc", "Les Guies" i gairebé tots els "Tria la teva aventura". Uy, que poquets.
  • autor - m'elimina el "Lazarillo de Tormes", "Cantar del Mio Cid", "Robin Hood" i "El flautista de Hamelin".

Estiro el braç, pinço amb els dits, arronso, obro per la plana 123, ñalsdkhg`0er2 , ups,..perdó he deixat el llibre sobre el teclat, cinquena línia i:

".......;porque aquí estamos en lugar desierto. 13 El les dijo: Dadles vosotros de comer. Y dijeron ellos: No tenemos más que cinco panes y dos pescados a no ser que vayamos nosotros a comprar alimentos para toda esta multitud. 14 Y eran.............", escrit per un tal Lucas i de títol "Nuevo Testamento".

jajar, jajar, jajar, quina gràcia....tranquils, he tingut molts dies per rumiar-la. Ara va de debò.

"....no obtuvo respuesta. Hice girar el pomo y la encontré abierta. Entré, creyendo que no me había oído, y lo llamé.

-¿Damos hoy un paseo, monsieur?

Me detuve y dirigí una mirada en derredor. Duponte estaba encorvado sobre su cama como si rezara, con ......" és del llibre La Sombra de Poe, escrit per Matthew Pearl i la veritat és que m'està costant llegir-lo, no el trobo cap cosa extraordinaria.

Molt bé, li passo, si vol, el meme a (giro ruleta) brrrrrrrrrr, a la amiga Candela i si ja l'ha fet com li queda una altra ma lliure i segur que té més llibres, que en digui un altre.

Veí, ha estat un plaer i un gran honor ser partícip i receptor del meme.

Per cert, l'Espanyol a tornat a guanyar, que avorrit, sempre estem igual, em faré de la Real.

martes, 12 de diciembre de 2006

Ja el tenim aquí

En Serri, m'explicava la setmana passada, que el seu nen estava com boig perquè ja els hi havia arrivat el tió.
-Serri, que vols dir que ja us ha arrivat el tió?
-Si, durant uns dies, pugem amb el nen al terrat i el cridem que ja pot baixar de la muntanya, i avui li he plantat a la porta, he trucat i he tancat, "nen ves a obrir" . Quan l'ha obert li hauries d'haver vist la cara.
- Carai tio, com les penseu, està bé, si més no, original.
El titi com a bon pare, ja el veus amb la costella i els dos nens, divendres, dissabte i part del diumenge cridant al tió que ja pot baixar de la muntanya. Au !
Total, que agafem ahir al migdia, li planto el tió a la porta, truco i li dic, Maria mira qui és.
Mira, obra la porta i comença a xisclar, plorar, riure histèrica, perduda, com un coet , amb un susto al cos que no es podia estar quieta, es va posar sota les cames de sa mare, tremolant,
- Mama el tió, mama el tió.
- Agafa'l fes-lo passar, li deiem.
- Nooooooooo!!!
Doncs el que havia de ser una grata sorpresa s'ha convertit en una por fora de mida, i el pitjor és que tampoc vol que el tirem perquè es pensa que es quedarà sense les cagadetes.
Ara el tenim a fora i el titi és qui li ha de donar de menjar perquè la nena ni en broma i el petit l'agafa per la barretina i el fot de yakutake.
Tan lleig és?

lunes, 11 de diciembre de 2006

Sant Tornemi

Sorprèn, en aquest temps que voltem que tothom defensa dir-se les coses a la cara, que tots tenim molts valors, som molt moralistes i alliberem ètica per cadascun dels porus de la nostre pell, com en aquestes dates que es celebra la Constitució i la Santa Concepció, nosaltres que ens considerem ateus i no massa constitucional, no hem perdonat la festa i l’hem celebrat com el que més. Bé, potser, sense anar a fer un petó a la bandera ni al crist de torn, però sense anar a la feina ni cardar brot remunerat.
És per això, que des d’aquí crec que benvingudes les festes de tothom, tot i no ser-hi partícep ni creure-hi, sempre i quan les pugui celebrar.
Per tant, quan farem festa el 20 de Maig, dia que va guanyar la 1ª Copa d’Europa uns que juguen a futbol a Barcelona.
M’agraden les vacances.

jueves, 7 de diciembre de 2006

És pitjor !!!


Durant les setmanes prèvies vaig fent plans, pensant que faré, amb qui, com , ....però quan arriba és massa ràpid, els imprevistos són més dels previstos, tot allò que volia fer es va retrassant i comprimint-se amb menys dies. No té deturador.
Segons les previsions, marcaven, haver anat a caçar bolets, volteta amb la familia, modificació del blog i lectura dels endarrerits, cine. Estem a dijous 19:38 i només he fet la volteta i he vist "El Codigo da Vinci" al Divx. Sense fer res ha passat molt temps, no hi ha manera de poder.lo contenir.
Ahhh, us deixo que ja son i 41.
Eps, i el Bar$a classificat, això si que fa passar el temps lent.

lunes, 4 de diciembre de 2006

Sempre Tamudo

foto: El Mundo Deportivo

Només dos breus comentaris.
El Puji va venir al camp i l'Espanyol va fer el partit de la temporada. Moraleja: entre tots estem fent una recolecta per pagar-li el carnet de soci- donatius al 3180-0858-33-000000526523.
Finalment ens vem re-conèxier amb l'Oscar., un molt bon perico.

Gràcies

viernes, 1 de diciembre de 2006

Preparats, llestos, Ja !

Preparats, llestos........
Estem a la ratlla de sortida, les mans en posició i el llom doblegat en forma aerodinàmica per arrencar amb embranzida, els ulls mirant el final de la recta. Giro el cap a l’esquerra i veig, la costella, el poll, la iaia, el iaio amb el sintron, el Puji….miro a la dreta i veig la Carol, el David, el jefe,…tots estem amb la tensió del moment, les butlletes de loteria a la butxaca, la colònia, el calçotets vermells, el paperet de l’amic invisible, la carta del reis, i sobretot el cinturó mig descordat.
El gran jutge està a punt de fer el tret de sortida.
Començarà la prova, 40 dies de “comilonas” i quilometratges. Aquests propers dies, a més dels dinars i sopars de les dates senyalades, s’afegeixen els que ens inventem entre el amics, companys de futbol, els de la universitat, els de la feina, els del gremi, etc., qualsevol excusa és bona com a pretext per sopar.
El quid de la qüestió és quan ens trobem amb més farres que dies per quedar, no perquè sigui un paio important o amb moltes aficions, sinó perquè ho tinc que coordinar amb la costella, pels nens,…que puc fer?.
Big problem, big solucions.
Per mi el Nadal durarà des del Pont de la Puríssima al 21 de Gener, amb la “cuesta”.
Així que “Bon Profit a tothom”.

PD- El sopar de Rodrigues del Poblenou el fem el 13 de Gener?

miércoles, 29 de noviembre de 2006

Psee

Dissabte passat, el titi, la costella, els pitufus i els sogres vem anar a veure el Circ Raluy. Varem enfilar cap al camp de futbol vell del Palamós, engalanats, nets i cofois. Estava nerviós, a mi no m'agraden gaire aquest espectacle, em fan patir, però calia anar, que pensarien els nens si el seu pare es fes enrere, casumlou. Tot va començar bastant bé, el sogre es dedica a això del circ, a la part documental, no a la espectacular, i va conversar amb una coneguda que ens esperava i ens va fer passar a un bon lloc. Tot és com petit, la pista és petiteta, no és gran com las de la tele lu cam pot semblar que no hi pugui capigue ningú a fer-hi res, les cadires estan folrades amb una tela de vellut vermell i si mires al sostre és com la nova estació que volen fer a la Sagrera, a diferents nivells hi ha de tot, trapezis, amplificadors, tensors, barres per penjar no sé què.
Bé, al gra, encara no havia entrat tothom, la nena comença plorar que vol marxar, el nen a arrencar peces de ferro de les baranes que hi havia, jo nerviós patint, la costella li faltaven braços i els sogres intentant ajudar, total, als dos minuts ja només quedem el 50% dels que anàvem, que hi farem, almenys no hem pagat entrada.
El circ com a tal, és fluixet, hi ha molt replè per fer les dues hores, intenten treure’t diners de tot arreu, collarets de llum, fotografia amb un lleó nadó, bar, enganxines, llibretes, etc...i de l’espectacle només us destacaria, una nena que cap per avall, fa anar els peus per girar moltíssimes coses, uns nois que foten de saltimbanquis i potser el que més em va agradar va ser el LLuiset (fill del fundador i casat amb la d’Igualada com apuntava el Farlopa) i el Leandro, un noiet trempat, que tots dos fan de pallassos i t’arrenquen el riure en molts casos.
Cal destacar que no actuen amb animals i que els carruatges són tots d’època decorats i pintats.
No m'imaginava en aquells moments, que l'autèntic espectacle començaria uns dies després.
Ah, per cert, avui a les 20:45 a TV3 també hi ha espectacle, diferent però espectacle.

Diàlegs de matinada


Amb el pijama posat, els pantalons per sobre del jersei, l’estomac ple i amb la tranquil·litat que et donen els dos nens dormint ,penso, “demà t’aixecaràs a les 6:00 o si em llevo abans millor, treuré la roba de la bossa del futbol, recolliré l’habitació, miraré el catàleg pels reis, buscaré a Internet on anar per Nadal quatre dies i quan acabi ordenaré…..en fi, molts plans i moltes bones intencions però la realitat és cruel i quan a les 6:00 el radiodespertador crida la cançó de torn de Radio Club 25, rebo la patada a l’espinillassu (sense comentaris) de la costella, començo un diàleg horrorós entre jo i jo. Em llevo, no, passo, ja ho faré demà, sempre estàs igual, callat i dorm, després m'ha les sentiré d’un campanar, però ahir va ser dur, m'ho he guanyat, doncs haver estudiat més quan tocava, si però al futbolí i a la butifarra ningú em guanya, però ara has de mantenir-ne a dos, no val, aquest argument no val, cop baix, està bé ja m’aixeco però no és just,.. uff, grrr, estic emprenyat i rebentat de discutir-me i encara no he començat el dia.
Si deixés el post aquí, semblaria que el meu jo domina sobre el meu altre jo i pensarieu "que bon noi i que responsable", doncs si, ho sóc però ni he tret la roba, ni de moment tenen reis i per Nadal ens quedem a casa. ;-))

martes, 28 de noviembre de 2006

Espinillassu

Primer de tot, agrair les mostres de suport cap a la meva salut, però el que estava "gripao" era el blog, que des de divendres només veia una pantalla blanca i res més, després de consultar a un parell de companys i confirmar.me que també el veien blanc, vaig escriure "estoy gripa0...." he publicat i tot solucionat. Però us torno a dir, que gràcies per procurar per la meva salut, m'ha fet fins i tot ràbia no estar constipat, carai , però per sort estic boníssim ;-))
Al tema, que ja toca i tinc moltes ganes.
Els companys culés que llegiu el meu blog,sé que ho entendreu a la primera, però la resta de culés si no ho enteneu és perquè no ho sé explicar millor no perquè no tingui raó.
El quart gol del Bar$a de dissabte contra els amics del Villarreal, el Ronaldinho li fot amb la espinilla i no passa res, el gol val igual, es pot dir malgrat sigui el Ronaldinho. És un bon gol, però d'aquí a dir si és el millor gol que s'ha vist al Camp Nou, indica que l'entorn culé i sobretot la premsa del règim, està molt falta de carinyo.
Per mi, és un golarru el quart de Milosevic del Osasuna, encara la portaria, la mira, sabatasso des de fora l'àrea i l'engalta per l'escuadra, just el que volia fer, però la famosa xilena, la para amb el pit, la bola s'ha li descontrola i li marxa una mica, es gira i remata amb la espinilla a on vagi, i la bola ,casumlamar, entra a porteria. Prova que el jugador aquest, que ara porta la cinta negra, va descontrolat és que després de rematar, s'aixeca per celebrar el gol i del mareix que porta torna a caure a terra.
Per tant, un golet amb la espinilla normalet, normalet. Aterreu, torneu tots a lloc, torneu tots a la terra que no n'hi ha per tant. I a més caldria que la meitat dels jugadors del Bar$a s'haguessin abraçat als centrals del Villarreal, però clar, com no és un equip que entengui gaire de bones maneres, no ho van fer. (cal veure el segon gol amb un jugador del Villarreal lesionat, el fora de joc no conta perquè al Bar$a això no li xiulen i per tant no ho contem).
Amb el permís de tothom, vull fer menció especial a la Jbauer que ahir va confessar ser sòcia del Espanyol durant un any, ejejejejej, ja m'estranyava que no acabés de sortir de l'armari, ara només cal reconquistar-la. Aviat tothom ho anirà confessant. (Mikel, clint, heu d'explicar alguna cosa?).
Dos apunts, culés si no mimeu en Deco finalment us el fitxarà el Chelsea i hauríem de canviar la durada dels partits a 100 minuts , no?

lunes, 27 de noviembre de 2006

toy gripao

toy gripao, que a pazao!!

viernes, 24 de noviembre de 2006

El Raluy ja és aquí


El Raluy ja és a Palamós.
Mai he sigut una persona gaire cirquera, no conec els diferents estils de circ, ni els diferents espectacles que s'hi fan, ni la durada, si és amb animals o només amb persones, la qualitat dels pallassos, vaja que conec molt poca cosa del món del circ, però, amb una d'aquestes casualitats de la vida, el meu sogre és un gran aficionat i hi dedica moltes hores de la setmana a estudiar, buscar, escriure, parlar, inclòs se que esta creant un fons de documentació dels circs, i sempre m'està explicant coses del Raluy.
Del Raluy en sé poques coses també, circ català, d'aquells que va amb els carruatges per les diferents poblacions , i que crec que no actua amb animals, la qual cosa el fa més atractiu. Té els carruatges antics i restaurats, com els vagons de tren d'abans.
Per què us explico tot això?, Doncs perquè aprofitant que tinc dos pitufus que hi volen anar, el sogre que hi vol anar, la costella que segurament hi voldrà anar, tornaré al circ després de 25 anys sense anar-hi. No es que no m'agradi però em fot patir molt, una persona penjada d'un fil, un altre saltant d'un barrot a un altre esperant que l'agafin,.. no sé, ja us explicaré. Per cert hi esteu tots convidats pagant cadascú la seva entradeta, eh !!.
Bon Cap de Setmana a tothom.

jueves, 23 de noviembre de 2006

Les tinc jo


Companys, amics, família, guionistes de Ventdelpla, seguidors del Eduard Punset i aficionats al Iker Jimenez, pareu !, no cal que seguiu buscant !!,pareu de patir i relaxeu-vos, estan amb mi, totes a casa meva.
No sé si tinc un femer, en Hitchcock rodant una peli a casa i no m'he enterat o un cementiri de "musca domestica" però en tinc una pila remenant pel menjador, cardant, si, si, cardant per la cuina amb els nens per allí, llegint el blog a la pantalla de l'ordinador, fotent cops de cap contra les finestres, i mirant la tele, m'estant esgotant, són molt pesadetes.
Les espanto, les cacem, els hi tirem matabichus, llimones amb claus, la casa està prou neta però no hi ha manera que marxin.
Algú té algun remei? Ajudeu-me !

miércoles, 22 de noviembre de 2006

Una experiència homosexual.


Dimarts passat, al famós gimnàs de sempre, al capvespre.
Després d’estar amb la Carol, recullo tovallola i enfilo cap al vestuari. El vestuari és rectangular i hi accedeixes per un dels cantons, a l’esquerra tens un tros de banc, al final les dutxes i des de la porta d’accés fins les dutxes està ple de bancs i taquilles. Doncs bé, jo em vaig col·locar només entrar a l’esquerra, de manera que em quedaven les dutxes i tot el llarg de les taquilles a la meva esquena. Evidentment hi havia més gent que no coneixia, els quals anaven comentant diferents temes, futbol, el temps, en fi sense massa importància.
Jo a lo meu, em despullo, deixant la roba dins de la bossa, agafo el sabó i em poso les sabatilles, em giro de cop per enfilar les dutxes i pam....
Collons, que no m’esperava tenir un paio darrera despullat canviant-se tranquil·lament i.....amb la inèrcia que duia impacto contra ell, el sacsejo sense arribar a caure, premsant tot el que seria el meu ninu contra la seva cuixa ... casumlaputa i a més suat, ahrhj,.... Ràpidament em separo, ens mirem, poso aquella cara d’indiferència que sé posar quan estic en fora de joc, com si no hagués passat res, em disculpo al·legant que anava ruminat coses meves i no l’havia sentit arribar i desfilo cap a les dutxes. Sort, que tot va ser en silenci i ningú més va voler escoltar res.
Quan vaig acabar de dutxar-me, ja no hi era, em vaig vestir de cares al vestuari i vaig marxar cap a casa. Aquí, em penso, va acabar la meva experiència homosexual.
Moraleja”: És per això que li diem al culet, el tercer ull?

lunes, 20 de noviembre de 2006

L'estel mixelong !



I que més !! Au, va!! Arzac, Bersategui, Ruscalleda, Subijana, Dacosta, Santamaria i jo? Què passa? Després em diuen que sempre em queixo, que no tinc raó i que sóc un exagerat, ah si, doncs mira,si, si, molt "cuento chino" però els fets parlen per si sols.
S’han d’haver equivocat, no pot ser, amb aquell carinyo que li poso al bullir l’arròs, les moixaines a les botifarres a la brasa, les pessigolles que li faig a les ungles quan tallo el pernil, l’amor que poso al remenar les sopes instantànies, les carícies del tomàquet amb el pa i res!, no ha valgut per res!! Un altre any sense estrella!! .
Sóc un incomprès, no em valoren, on carai han estudiat aquests grans crítics, que m’ho expliquin, vull respostes concretes.....en fi, vaig a fer-me una llauneta d’espàrrecs per sopar, a veure si em calmo !!!.

Com casi sempre


Raül Tamudo, que dir d’ell. Que no ha fet ja. 102 gols en total. Encara hi ha qui no sap qui és, però als qui ens agrada això del futbol el coneixem, i si a més ets perico, els consideres un heroi. Ahir una vegada més, va tornar-hi a ser, amb dos xarxes, com a de ser un davanter centre, insistent, lluitador, i com no, rematador .
Passa del que li diguin, passa de les tonteries, sap el que esperem d’ell, el que té que fer i el que toca, i el diumenge toca corre i com a mínim, brega.
Els companys saben que el troben, a la que es complica una bola, pilotada cap al 23 que alguna cosa en traurà, les defenses l’odien per la seva insistència i l’afició, hi cotem amb els ulls clucs, que per poc que pugui, com casi sempre, la fotrà.
I encara em pregunten que per què sóc perico !.

Quatre apunts:
Saragossa i Sevilla fan la seva lliga.
De Gran Reserva, la baixada de pilota amb el pit de Nené.
Què merengons son al “Rondo” i al Canal +.
Els genolls dels jugadors no responen a la quantitat de partits.?
La setmana passada, no van expulsar al Mota?
PD. Per si de cas falla Tamudo, que també jugui Coromines.

viernes, 17 de noviembre de 2006

El Baix Empordà

Ja és Divendres, de ben segur que ningú s'ha n'ha adonat. Pràcticament iniciem el cap de setmana, un menda el comença a les 14:30.
Avui us vull deixar aquestes imatges per anar fent boca pel finde.


Una vista panoràmica de Palamós, des del Puig d'Arques, centre meteorològic. Per cert, tan integrat en l'entorn com un gra al cul.


Fotografia feta aquest mes de Novembre des del Dolmen del Montagut i encarant Begur, era un punt de control en la marxa dels Traginers. No s'aprecia gaire, pérò és una vista collonuda amb la senyera present.

Com deia l'amic Puji en un dels seus post, "quan tinguem una estoneta viatgem per Catalunya", i aquest cap de setmana, si tot va bé, ho faré.

Bon cap de setmana a tothom.

PD. Valverde, espero acabar el cap de setmana tan bé com el començo.(igual llegeix el blog?).

jueves, 16 de noviembre de 2006

Tinc gana !!

A la taula i al llit el primer crit !!.
El benvolut company farlopa catalana, autèntic a on els hi hagi, m'ha passat aquest meme per fer. Com crec que a la gran majoria ens agrada menjar bé, el trobo molt encertat i espero us agradi algun dels llocs que he triat.
Quin és el restaurant que més has disfrutat vora el mar? El restaurant Can Pujol a Sant Antoni de Portmany a Eivissa. Acostumem a agafar unes petites vacances a finals de Juny i anem uns dies a Eivissa. Estàs sopant arran de mar veient pondres el sol i econòmicament parlant està molt acertat.
Restaurant que t'han pres el pèl i no hi tornaries ? Casualment també es diu Can Puyol. És un xiringuito ubicat a la platja de la fosca a Palamós. Em van fotre una cleca per una amanida,una paella, vi i postres que potser estic parlant de 60 € i a més no tenen el catxarret per pagar amb targeta, uf, com vaig patir. Quan vem sortir li vaig, "miri'm bé perquè no em tornara a veure més".
Restaurant que has gaudit d'una molt bona carn a la brasa? Tants i tants. Si estic a Poblenou, on tinc els origens, recomano "el Racó de la Vila" i el solomillo a la pedra, fantàstic, i de postres tenen la Coca de Llavaneres que a més de pija està bonissima.
Restaurant més romàntic que has estat? Els més romàntics potser va ser de "novietes" amb la costella, però està clar que no anavem a gaires restaurants amb les vitamines que teniem. Ara, recomano un per disfrutar amb la mitja taronja que és el Far de Sant Sebastià a Palafrugell (Llafranc). A dalt de tot del far, ho han rehabilitat i acondicionat tot, està molt i molt bé.
Restaurant que hi aniries cada dia? Mas Ferriol, a Mont-Ras, tenen un menú setmanal que no arriba als 9 € i hi pots trobar grans plats i cuinats amb molt tacte. A més si et sobra una estoneta pots perdre't pels boscos de darrera que hi ha algún pinetell.

Recomana un restaurant romàntic i econòmic. Em permeto la cara de recomanar no un restaurant sinó un poble sencer. Palamós. Concreto, concreto, Hotel Arcs de Monells, però tampoc és molt econòmic, ah no, espera ja ho tinc, El Dorado Mar a Sant Feliu de Guiíxols.

Passo el meme a la companya cosespetites i al Mikel. Segur que ens recomanaran llocs increibles, com tot el que diuen.

miércoles, 15 de noviembre de 2006

Quins ecosistemes

Ahir tornava a ser dimarts, i com a bon dimarts, el titi va al gimnàs. M’esperaven una estoneta d’spinning, quatre màquines i com no, la Carol.
No us vull parlar de les activitats en si, de lo fort que estic, o de les noies de recepció, sinó dels diferents ecosistemes que hi convivim dins d’aquest micromón.
Per un costat hi trobem els espècimens ubicats a les peses. Acostumen a ser tots bastant igualets, xandall del exèrcit “español”, samarreta imperio, les “chollas” model Hristo Stoichkov (ah, quina ràbia), i calçat bamba ajustadeta. Els braços acostumen a ser com les meves cames i veient els kg de ferro que mouen, un servidor sempre estarà d’acord amb tot el que li diguin.
Després hi han els bomboneres. Noies, jovenetes, de bon veure, amb algun que altre moscot com jo per allí pul·lulant, acostumen a ser les que assisteixen a les classes específiques. Normalment no callen, més ben dit, mai callen, poca roba, molt poca roba i tenen una gràcia natural per realitzar els exercicis. Com el grup anterior, acostumen a ser-hi sempre. Una vegada més, un servidor sempre està d’acord amb el que li diguin.
Per un altre costat, els superhomes del spinning, entre ells el titi. El desplaçament des del vestuari fins a la sala acostuma a ser un passi de últim model de maillot del “Decathlon” i del “mira que paquete tio”. Un cop a dins tothom pateix com al que som i en aquest cas, ningú acostuma a parlar, no pots, feina tens a agafar tot l’aire que puguis. Destaco la quantitat de noies que hi ha aquí, noies perquè el sexe ho diu, perquè són maquines de pedalar i de musculatura.
Un altre grup, som els que ens mirem les màquines del exercicis, hi seiem , ajustem la selecció de pes , col·loquem la tovallola, agafem les nanses, ens mirem tota la sala, glopet d’aigua, col·loquem samarreta a lloc, pugem mitjons, i ara si, tensem musculatura, hòsties m’he passat amb el pes, ho deixes i t’aixeques, anem a una altra….i Sant Tornem-hi. Uf que cansat que estic. Per cert, hi ha màquines, que cal un manual d’instruccions específic per saber com t’hi has de posar, voleu dir que cal complicar-se tant la vida per fer exercici.? Un dia hauran d'anar el bombers de desenroscar-ne algun.
Per últim, hi ha la migració que fan les diferents espècies cap a la dutxa. Allà, tothom en pilotes, passi i desfilada de tatuatges, de ninus, de bíceps, de tovalloles, etc.. bé hi ha de tot, és com un gran mercat de Sant Antoni on pot disfrutar de totes les col·leccions que se’t ocurreixin. Per cert, aquí em va passar una cosa que properament us comentaré, com diem a vegades, estic preparant un post. (en bimbes).
És un micromón amb diferents espècies on tots hi convivim sobradament bé i tots hi tenim lloc. Dimarts que ve hi torno.
Bon dia a tots.

martes, 14 de noviembre de 2006

GRÀCIES


En aquests temps que corren, que tant falts estem de criteris, de valors, desbordats de tant semenfotisme, del famós ‘si pa mi no é’, del ‘pel que em paguen’, del sabioler de torn i 'del perro es mio señora?' , disfruto quan en un d'aquests moments del dia, el passo amb un apassionat de la seva feina. Una d'aquelles persones que estimen la seva professió, que responen amb somriure a la cara a aquella pregunta tant tonta que els hi faig, que li dediquen el cos i l'ànima en molts casos independentment dels calés que guanyin, aquells que ja es consideren afortunats de poder treballar del que els hi agrada, sigui quin sigui el seu ofici, anònims que mai sabran d'aquestes línies, la Neus professora de ma filla, el Jesús paleta del "remiendu", al Jordi company de feina que tinc davant, al David que em ven les lampades, al Pere l' informàtic que marejo, al David monitor d'spinning i la Carol, molts, bé , molts més tampoc, però a tots aquells que els hi veig l'entusiasme amb el que treballen i em transmeten a que cada dia ho intenti jo amb la meva , vagin en aquestes frases el meu agraïment i reconeixement al seu tarannà.
Gràcies companys i demà espero poder compartir un moment del dia amb vosaltres.

lunes, 13 de noviembre de 2006

La Tinc Espatllada, la TV.


Ja fa temps que em passa, però ahir ho vaig confirmar. La meva tele està espatllada, no se que li passa. Ja fa temps, molt de temps, que no funciona bé. Jo veig imatges d'un partit de futbol i el so és la d'un altre. Curiós però cert. Ahir, sense anar més lluny, veient el Bar$a-Saragossa, a les imatges de la meva tele, es veu un una cleca i posterior recordatori (o sia dos cleques) d'un jugador que es diu Motta a un jugador del Saragossa, i el comentarista diu que no havia vist res, jo que li dic a la costella " ho veus Gemma, no ens va bé la tele", vaig pensar que potser havia estat un fet puntual, però després, a la meva tele, hi ha un robatori de pilota d'un jugador del Saragossa al Saviola, l’àrbitre considera falta i el comentarista també (la jugada acaba amb golàs d'aquell que no recordo el nom) "collons, quina tele més rara que tinc, m'ha passat igual que a la final de güemblei, a la meva tele no era falta". Just fins aquest moment, també va haver.hi un fet a recalcar. Cada vegada que la tocava aquell que porta una cinta de color vermell, aquell que no té gaires dents, sentia com uns xiulets "la gent xiula? no, no, deu ser la meva tele" tot d'una, després que aquest noi fes el gol si que vaig recuperar el so correctament i vaig sentir els aplaudiments i corejar el nom del paio. Aquesta tele està boja.
En fi, estalviarem i n'haurem de comprar una altra.
PD: Al tercer gol,en Saviola, està en fora de joc a totes les teles, oi?

viernes, 10 de noviembre de 2006

Dia de preguntes?


Fa dies que em roda pel cap i avui m'he decidit.


Companys de feina, familiar, amics, enemics, repelents, en fi , la gent de a pie, que són com tu (ai perdó Carod), em pregunten que per què el blog?, que si h estic molta estona? què en trec?, preguntes varies. Però molts cops, acaben la pregunta amb una coletilla que no sé contestar; " el demés també".Evidentment no ho sé, i per això avui xafardejo els vostres hàbits.

1.-esteu molta estona escrivint el blog?

2.- quantes hores passeu al dia blogant por ahí, més o menys?

3.- quantes pagines acostumeu a visitar?

4.-i per què ho feu, que en treieu?

jo per ordre seria, al voltant de 45 minuts ; entre setmana unes dues o tres hores al dia i al finde una com a molt; unes 30 al dia; (molta estona és al currili) conèixer gent i manies d'elles. Molta gent escriu de la muerte, porqué yo lo valgo i sobretot m'ha servit per dues coses, anar recuperant la ortografia i aprendre bastantes coses. A més d'aconseguir arrencar-me el riure en moltes ocasions.

Això seria com una espècie de meme autoproposable, sense forçar, oi?

Bon cap de setmana i Valverde espavila al ganduls. Cuidadin amb al Saragossa.

miércoles, 8 de noviembre de 2006

"30 minutos con Carol"


Sempre he cregut que no feia falta. Que eren tòpics matxistes. Que proporcionalment al temps emprat era molt car, però hi he caigut i dimarts passat va ser el primer cop.

Jo allà, 21:00 hores , amb menys roba de la que voldria, entrant en aquella sala poc il.luminada, miralls per tot arreu, ..i al final de la sala, allà està, la Carol, una joveneta de 25 anys de 1,75 i 65 kg, mesures adients al lloc on està, evidentment amb molt poca roba, em veu, somriu i em fa mirada complice, no ens coneixem, no ens hem vist mai, però ho passarem bé o si més no ho intentarem, no em pregunta el nom.

M'estiro, cap per amunt, al lloc on m'indica, la suor ja em cau esquena avall. Ella diu "empezamos flojito y poco a poco subimos, hay tiempo". Començo fluixet, de seguida vec que patiré, massa que patiré, y ara no puc marxar, ja hi sóc, tu t'hi has posat..., va!, fins on sigui, pit i collons. Callo, em concentro, tanco els ulls, no em vull veure al miralls, que no se'm noti que sóc primerenc. Se'm nota, se'm nota, però la Carol no ho diu, em somriu.....

.....el temps va passant, sempre.....

Ja està, ha passat, ho he fet, he aguantat, malament que he aguantat però fins al final, la Carol em mira i somriu, fem respiracions profundes, ens recuperem, para la música , s'encen més llum i tota la classe aplaudim. 30 minuts d'abdominals al gimnàs són molts, m'ha agradat, tornaré, però ja sabré a on.

Que dur és estar en forma, espero que valgui la pena , espero perdre la figura de "bombona butanu."

Carol, fins dimarts.

martes, 7 de noviembre de 2006

Meme torracollons

En puji m'ha passat aquest meme i us diré que m'ho he passat bé pensant que puc despertar algun somriure a algú. Si no és el cas, doncs que hi farem. Funciona el copiar y pegar.
01.- Nom/nick: Oriol Borràs/Oriol Borràs.
03.- Data de naixement: 17 de Setembre de 1973
05.- Tatuatges: A la pell cap, a la ment el gol deTamudo a la final de Copa del Rei 2000.
06.- Estàs enamorat, o ho has estat alguna vegada? Si, cada dia.
07.- Has viatjat a un altre país? Molt poc, em fot por volar. França, Italia, Les Españes, Andorra, Austria. Un cop amb el Bacardi vaig fer-ne un de la ostia però no recordo on.
09.- Has patit alguna fractura? Malaje, malaje, Si radi i cubit i "l'empeine" del peu al futbol.
10.- Salsitxes o hamburgueses? Butifarra de perol, no hi ha dubte.
11.- Pepsi o Coca Cola? Coca cola d'ampolla de vidre, fresqueta amb dos gels i llimona.
12.- Cervesa o vi? vi.
13.- El got, meitat ple, o meitat buit? Meitat ple, excepte quan anem de festa, llavors sempre mig buit o buit del tot.
14.- Número de sabates? de peu el 41 de sabates potser en tinc 20.
15.- Número preferit? 7
16.- Supersticions? Si, una, sempre tinc que esmorzar sino m'entre una mala llet que em dura tot el dia.
17.- Estil de música que acostumes a escoltar? Tot
18.- Cançó que escoltes ara (o la darrera que has escoltat)? 8 mile del CD flamenquito del güeno CD-1.
19.- Flor predilecta? bugambilia.
20.- Disney o Warner BROS? disney, el baby einstein és un gran invent. Oscar apuntat-ho.
21.- Restaurant Fast Food preferit? Franckfurt del Cuartel del Bruc o els de la riera de Mataró.
22.- Darrera visita a l’hospital? Al Març crec, per bronquiolitis del pituf. Ah!, i vaig estar apunt al Juny però en Ferran Corominas ho va evitar.
23.- Color preferit? blau i blanc, ;-))
24.- Com et veus d’aquí a deu anys? Molt ric, amb molta potència sexual, tot pagat, sense treballar i amb molta salut. Em preocupa més com em veurà la meva dona a mi.
25.- Qui t´ha passat el meme? Un gran tio, el puji.
26.- Qui, de tots els teus amics viu més lluny? en Josep, la Olga, l'Ada i l'Isaac que viuen a Solsona. I en Mourinho que viu a Chelsea,jajaja.(m'he fet gràcia, que voleu que us digui).
27.- El millor de trobar una il·lusió?Tenir temps per disfrutar.la.
28.- Què canviaríes de la teva vida? Aniria a votar, Carod ves a la merda.
29.- CD preferit? 20 anys de companyia elèctrica Dharma
30.- Millors sentiments? La honestedat i el respecte.
31.- Primer pensament quan et despertes? Seriosament, "els nens", més seriosament "Puta Barça" i encara més seriosament "com m'aixeco jo ara amb el ninu així?".
32.- Les tempestes, t´agraden o t´espanten? Més aviat m'espanten i si darrera de la tempesta hi ha la meva dona més.
33.- Si poguèssis ser una altra persona, qui seríes? claríssimament el maromu de la Charlize Theron.
34.- Una cosa que sempre portes posada? pulseres de pell i a l'esquena la hipoteca.
35.- Que hi ha a les parets de l´habitació on et trobes ara? Estanteries amb molts llibres, puzzle, quadres, mirall, fotos,
36.- Què hi ha sota el teu llit? espero que ningú
37.- Escriu alguna cosa a la persona que t´ha passat el meme: Puji, alguna cosa. M'has iniciat en aquest mon dels blogs i ara no puc deixar.ho. Ajudam. Fa 15 dies vaig omplir el cistell de rovellons, però aquest dissabte res. Quan torni a ploure quedem per anar.hi? La Di bé?
38.- Què és el que mai faries a una persona? Soci del Bar$a.
39.- Esport predilecte? El Futbol.
40.- Tímid, o extrovertit? Tímid.
41.- Què t´agrada que et regalin? Llibres de rutes en BTT i mapes en general. Algun penal.
42.- Què és el que menys t´agrada del teu cos? El cabell, que el tinc , amb perdó, pelo-polla.
43.- T´agrada llegir? Bastant.
44.- Quins idiomes domines? El català i el castellà, potser. Entenc el chapurreao i l'spanglish.
45.- El teu passatemps preferit? tants, la BTT i fotrem amb els culerots.
46.- Platja o muntanya? Piscina? La mar s'hi val? la platja gens, visc a Palamós.
47.- Equip de fútbol? tots els que juguin contra "l'altre equip de la ciutat" i el Palamós (club degà de Catalunya).
48.- A qui assignes aquest meme? Si no l'han fet i no s'emprenyen a la Txell i al Oscar.

"esto a sido todo amigos"...

En veu alta

Aquest dilluns no he volgut escriure sobre el pacte d'entesa 1.0 per tal que totes les idees s'ha m'anessin sedimentant i no treure tota la mala llet que portava ahir, però avui dimarts ja no puc més i us posaré algunes reflexions que em venen al cap, ja no només per tal que les conegueu, sinó també per ordenar-me el cervell.
1.- El meu president, President de la Generalitat de Catalunya, serà un tio que no ha guanyat les eleccions, xarnego, que no sap i dubto que entengui el català, sense estudis ni aptituds. Collons, no tothom pot jugar de davanter centre, molts no serveixen, i és tan o més irresponsable ell de voler-hi jugar sabent que no serveix com l'entrenador de fer-lo jugar allí, així que Carod vés a la merda.
2.- Per què em van vendre la equidistància i la sociovergència si tot estava pactat? Ens han enganyat, tan o més que al "chino cudeiro", per tant com puc tenir confiança amb aquest govern? així que Carod vés a la merda.
3.-Sóc simpatitzant d'ERC i avui m'ha fet vergonya, cosa que sempre m'havia alçat la moral, perico i d'ERC, "con un par". així que Carod vés a la merda.
4.-Fractura social és molt fort, però que la gent està irritablement inestable uns contra els altres és un fet, cosa que amb 33 anys que tinc, no recordo haver-ho vist, així que Carod vés a la merda.
5.-Aquesta legislatura, ERC estarà al govern, però Carod has perdut un 23% dels vots, i amb la jugada d’ara qui collons et votarà a les següents eleccions, així que Carod vés a la merda.
6.-ERC pacta amb PSC i els “chupamelapunta_Els Verds” perquè ells no eren la primera opció de pacte de CIU. Però que collons, tú defensa el país i no les teves rabietes i si prefereixes defendre les teves rabietes, vés a la merda.
7.-Només veig gent votant d’ERC, CIU i no votants, on estan els socialistes? ¿qui ha votat al PSC? ¿On són?¿que no fan blogs, no tenen pc?. Així que Carod vés a la merda.
8.-Espero equivocar-me i menjar-me les paraules que escric però avui per avui estic tristot, destrempat i emprenyat, així que Carod vés a la merda i si us plau, no tornis a fotre la cara de víctima que vas fotre quan et van cardar fora del govern, perquè ja seria el colmo, però com deien avui a Catalunya Radio, el credit d’aquest cop no és ni de 100 dies com vareu tenir al 2003, així que ja cal anar per feina.
Carod vés a la merda, estic emprenyat i estic amb el meu dret d’emprenyar.me. Ostias!!
Me'n vaig a trencar nans a veure si em calmo!!

lunes, 6 de noviembre de 2006

La vessant positiva

Companys, en aquests moments de negociacions polítiques i tal com estant encaminades les converses per formar govern, em venen moltes coses lletges al cap, però com segurament en parlarem molt durant tota la setmana i només estem a dilluns, no us vull fer entrar la mala llet de primeres i us animo a veure el costat positiu de les coses.
No tot, durant aquests tres anys de Tripartit 1.0 (ara si que casi segur que podem dir que era el primer de varis) s'han fet les coses malament, hi ha alguna cosa bona i aquí us deixo una mostra. (amor de padre)

jueves, 2 de noviembre de 2006

Pon un Kamasutra en tu vida

¡¡Sogru!!, vostè hauria de deixar ,en aquest precís moment, de llegir el post..........Gràcies.
Fa pocs dies, en una altra mostra d'estima cap a la meva costella, vaig decidir fer.li un regalet que ja feia temps tenia pensat. Així que vaig anar a una llibreria de Platja d'Aro, em vaig plantificar davant de l'estanteria de "ciència ficció" i em vaig fullejar (amb u) tots els Kamasutras que hi havia apilats sense que se'm notés a la cara tot el que estava descobrint. Finalment i després de molt fullejar vaig decidir comprar-li el " Kamasutra para mujeres", per tal que no poguin dir que em feia un autoregal.
L'agafo i el porto cap al mostrador, on estaven les dependentes embolicant uns tigres i uns camions safaris per uns nebots d'unes senyores que hi havia pagant. Jo amb el posat més seriós que vaig ser capaç li dic "també me'l embolica per regal, si us plau, que el meu pare en fa 65 i li faré una broma", just com quan tenim 14 anys i compravem aquelles revistes marranotes. No volgueu veure les cares d'aquelles cacatues, del llibre a mi i de mi al llibre, unes 5 vegades. Una de tant oberts que tenia els ulls s'ha li van caure a terra i els hi vaig haver de collir.
Jo impassible, com l'americà, pago, agafo el cotxe, arrivo a casa. La costella esperant-me per sopar i ...li donc la sorpresa. Amb tota la il.lusió del món, agafa el llibre, el desembolica i al veure que era, es comença a riure, i vinga riure, bé com a mínim li ha fet gràcia. Veurem com acaba la nit, jejeje..(si, si del forjado)
La nit, va acabar com moltes altres, es va dormir al sofà després de sopar. Però amb el llibre per allí sobre. Així que el vaig agafar i me'l poso a "memoritzar". Aquí vé el problema, quan començo a llegir i a veure les fotografies amb atenció, vaig deduir ràpidament que hi havia alguna posició que fent molts estirament, i perdent una vintena de kilos, podria arrivar a aconseguir.ho, però n'hi ha moltes més que tinc moltes opcions de que se'm trenqui el ninu a més d'haver de tenir-lo tamany Nacho Vidal, com servidor no és el cas, sobren el 60% dels fulls.
Total que m'he acollonit i aprofitant que dormia li vaig amagar el llibre, i ara no se que fer. ¿Li torno? ¿si li torno corro el risc de prendre mal?. De moment el continuo amagant. Carai amb el Sr. Cama i la Sra. Sutra!
Bon cap de setmana a tothom.
PD- El proper cop penso que li regalaré la cuina dels bolets.

Comença la cursa


Bon dia de post-elecció a tothom. Benvinguts a la nova etapa de maquinacions, cabòries, etapes del "..i si...", "el millor que pot passar", "..jo crec.."
Deixem una etapa de promeses per encetar.ne una d'alcaracions, per "dónde dije digo, digo, diego", de disculpes de CIU cap a ERC, de ERC cap al PSC, uff, quantes disculpes i mal entesos caldrà matitzar.
En tot això, estarem nosaltres amb el teclat a punt per anar blogcant el que creiem que hagim de blocar, rius de lletres per fer-nos a tots més madurs políticament parlant.
Parlarem de possibles pactes, de l'abstenció, dels Ciutadans nous que han sorgit, i de moltes coses més. Perfecte, m'encanta, ja tinc ganes que els nostres polítics es mullin i vagin explicant quines intencions de pactes porten, i aquí, nosaltres, expectants, darrera del nostre monitor i amb els dits escalfats amb Reflex,no fós el cas que en agafés una rampa als metacarpis.
És per tot això que, tot i no votar, cada vegada m'encanta més la política i els blogs. Ahir fins i tot estava nerviós per veure els primers sondejos.( de gran vull treballar fent sondejos polítics, no valen per res).
Ja tenim les cartes repartides, ¡¡¡ a jugar!!!

martes, 31 de octubre de 2006

Reflexió

Com aquell que no vol la cosa, la campanya electoral ha arribat a la seva fi i ara toca fer reflexió del que han estat aquests anys de govern tripartit abans de cedir el nostre vot a algun representat polític. Aquesta reflexió la faré en veu alta, per si algú hi vol dir la seva i m'ajuda a canviar la decisió.
Les eleccions passades, la força política que va treure més escons i que per tant tenia major representació parlamentaria, contra tot pronòstic, es queda sense governar ja que les altres forces coal.licionen formant el tripartit. (1.-El grup amb més escons no governa)
Aquest tripartit signa el pacte del tinell i decideixen emprendre uns grups de treball per elaborar varies propostes de programa, entre elles el pesat "estatut".
Aquest estatut es pacta a Catalunya (i s'aprova per la majoria de partits excepte per un) i es presenta a Madrid a on no s'accepta ( tot i que es va dir que si que es faria) tal com està redactat i es decideix modificar. Aquesta modificació la tanca el partit que precisament no està al govern i a més en un semi-secret que ni el seu company de formació política ho sap. (ridícul espantós cara les altres comunitats autònomes, "Estos catalufos no se entienden ni entre ellos")
Aquesta modificació d'Estatut no l'accepta una de les forces del tripartit que, a més, en el referèndum demanarà el NO.(un altre ridícul espantós vers la galeria de fatxes).
El President de la Generalitat, davant de la negació d'aquest grup a aprovar l'estatut modificat, els carda fora del tripartit i convoca eleccions. (enèsim ridícul espantós).
Després bé la campanya, a on tothom va de rebaixes i si tots poguessin ser Presidents de la Generalitat no pagaríem ni un duro de res i en cobraríem una passada per prestacions socials, tindríem carreteres per un tub, aeroports fins i tot a les Medes i ports a la Fageda d'en Jordà. (pobre del catalanet que treballi perquè aquest haurà de pagar per tots).
I ara toca decidir el vot:
Jo no em sento representat per aquesta gent, a on l'únic missatge real és "..aprofitat del que puguis per treure un benefici propi..". Potser em sento més identificat amb ERC però el seu cap de files no m'agrada i està clar que no pot ser President perquè no sap estar als llocs, és per això que faré l'irresponsable i no votaré com a mostra de la meva disconformitat. (a més d'haver de fer 240 Km per votar per no haver.ho fet per correu).
Com li deia ahir (tard, molt tard) al post de la Txell, si no voto, després em puc queixar?
Bon dia de reflexió a tothom i bona votada.

lunes, 30 de octubre de 2006

Doncs ara no signo !!!

fSa sap i sa coneix, que la junta electoral i els consells d'administració dels mitjans de comunicació pacten aspectes de la informació de la campanya electoral, en quant a l'ordre d'aparició i en el temps que dedicaran a cada força política en funció a la representativitat que tenen.
Per la seva part, els periodistes no hi estan d'acord al.legant que va en contra de les pràctiques professionals, condicionen la informació a transmetre, etc... i d'aquí la famosa frase tan sentida aquests dies de " ...els periodistes d'aquesta casa no signen les notícies com a mostra de disconformitat i protesta....".
No entraré a valorar si la formula que es segueix és correcte, la més correcta, la menys, en fí, és la que hi ha.
Aquesta delicadesa en la professió periodística, per què només la tenen en el cas de la campanya electoral ?, quants cops hem vist imatges al TN , on la notícia és que la mare de Ronaldinho perquè estava a les grades del camp? Això és notícia? On estan llavors tots els moralistes?.
A mi, particularment, com si no tornen a signar mai més en la vida. Crec que la signatura d'una notícia interessa més al periodista que no pas al receptor. Trobo que és una manera molt absurda de fer una protesta i prova d'això és que el sistema no ha canviat del referendum del estatut a ara. Cony!, voleu fer protesta, voleu alçar la veu , doncs no dongueu ni un minut de la campanya electoral. No fotran al carrer a tots els periodistes, no?.
Per tant, o doneu les notícies i la informació tal com es fa qualsevol altre dia de l'any o realment foteu un merder, però aquesta tonteria que us ha entrat ara de sensibilitat i moralitat extra guardeu.la pel dia 17 de Desembre a La Marató.
P.D. Aquest article no el signo per protestar contra la protesta dels periodistes de TV3 de protestar per la manera en que han de donar les notícies.

viernes, 27 de octubre de 2006

EPUMSN (1ª part)


Escamot per un món sense nans !!! Finalment, ho hem aconseguit, hem reclutat el grup paramilitar tan esperat. Ha estat difícil, ha estat complicat, hores i hores de connexió al infojobs, al infofeina i a organigrama, buscant personal preparat, si, molt llicenciat i molt administratiu, però un especialista en robatori de nans, ¡¡ningú!!. Però hem perseverat, hem tingut fè , aquesta que mou muntanyes i finalment ho hem aconseguit.
L'escamot està compost de quatre membres:
Pep Simax: Jefe-líder, responsable de telecomunicacions, estratègies i guerrer de l'espai.
Toni Casueps: És la força del equip, necessària per carregar els nans en cas de rapte o d'estampar el mall al cap del nan en cas d'aplicar la via ràpida.
Mònica Garro: Operativa de material, l'encarregada de portar el sac per la captura.
Ester Colero: Sex-symbol de l'escamot, element dissuassori en cas de perill.
Actualment estem en fase de preparació i entrenament.
Objectiu: Segrest dels nans
Localització: Sant Andreu de Llavaneres.
En breu iniciarem la missió de captura d'aquests nans. Sé que molts teniu ganes de formar part d'aquesta operativa, però no ha pogut ser. Seguirem informant.

jueves, 26 de octubre de 2006

Carta a Sra. Gelada:


Sra. Supernanny de TV3 (Jo Frost ):
Ahir el Puji em va obrir la ment amb el seu post i volia aprofitar.ho per dirigir.me a vostè i fer.li saber que:
Vagi per endavant, que no m'agrada la idea del programa ni vostè, això només ho dic organolèpticament, després de veure el programa canvio de parer i decideixo que no m'agrada gens.
De ben segur que ha estat preparada, formada, entrenada, estudiada, alterada i tot el que calgui per educar bestioles d'aquestes que ens ensenya que segur que existeixen, ui si que segur, però cal fer.ho amb aquesta arrogància i saviolerisme que desprèn per cada por de la pell, no podria fer.ho amb més "carinyo", tranquilitat, sobretot quan es dirigeixi als pares d'aquests nens?
Segurament aquest mètode de castigar a la cadira i reflexionar és supercalifragilisticament efectiu i educatiu , però com a pare de dos nens, principalment receptores de bolets d'altres companys, li demanaria si pogués fer algun programa pels pares a on expliqués que quan un nen pega a un altre de més petit varies vegades i si reflexionant molt a la cadira, no n'aprenen, el pare de la criatura agresora, potser li hauria de clavar una cleca terapèutica o dos o tres. Pensi que potser s'hi ha fet un tap en el dipòsit de reflexionar del nen agresor i cal saccexar.lo una miqueta perquè pugui sortir. M'explico?
També m'agradaria fer.li dos precs:
1- Algun dia podriem anar a dinar junts (vostè amb moderació que em sembla que dina i sopa 2 o 3 vegades al dia) per veure com té educat vostè als seus fills, perquè a casa d'altri, jo també faria anar als nens rectes, però quan són els teus segons quins mètodes que ensenya costen moltíssim.
2.- M'agradaria que em fés arrivar , previ pagament del que toqui, aquells programes en els que no ha triunfat i ha sortir cremada, mutilada, calva, reboçada, despullada, mullada, etc.. si, si , aquells en els que els nens han sortit victoriosos, que segurament m'agradaran molt més que no aquests.
Sense cap altre particular em despedeixo de vostè, sempre seu d'Urgell.

Oriol

miércoles, 25 de octubre de 2006

Em vaig fent vell, o que?


Ahir a les 22:00 vaig patir una reacció extranya que em va fer plantejar.me moltes coses. Us ho explico si voleu? vale, explico.
Vaig veure l'entrevista a TV3 que li feien a en Josep Piqué i ràpidament ja el vaig catalogar com fa la gran majoria de gent. "Ja està el fachilla a veure que diu."
Osti, poc a poc van anar parlant de tots els temes del programa electoral. Evidentment hi ha coses que no estic d'acord però curiosament hi ha moltes que si. Vol dir que m'estic tornat un tio de dretes-dretes?. He d'anar pentinant.me enrere i deixar.me bigoti.
Em va agradar la honradesa amb la que deia que "....calia tornar , la noblesa a la política...", "...l'abstenció serà alta i ens ha de preocupar.." que "..últimament no, però si que he fet reunions secretes amb les diferents forces polítiques i crec que és bó....".
L'argumentació amb la quàl va desmembrar la gestió del tripartit, destrossant els tres pilars fonamentals sobre el quàl s'havia de consolidar l'anterior govern. Estatut, Reforma electoral i ordenació del territori. Situa les coses a lloc dient, "l'Estatut el tanquen ZP i Mas, ningú del tripartit, ordenació del territori no ho han fet i la reforma electoral tampoc," i remata dient que són coses que no interessen gaire a la població, coi i en part té molt raó. Ningú en parla que la gran majoria de la Indústria marxa, la construcció frena i el turisme cada vegada és més de sangria i botellon.
Després van tocar infraestructures , defensant un cinquè cinturó, ferrocarril, ampliació d'autopistes i carreteres, evidentment van parlar d'immigració i Martorell.
Amb el Piqué em passa com el Xavi del Bar$a, són bons professional i saben a qué juguen i contra qui, però estan en equips equivocats.

martes, 24 de octubre de 2006

Supèrbia culé


Gràcies als esdeveniments de la setmana passada , on el Bar$a es va enfrontar al Chelsea i al Madriz i en tots dos partits va perdre, s’ha aprofitat des de tots els àmbits periodístics i un gran nombre de particulars per retraure infinitat de queixes i problemes als jugadors.
Particularment no creia que perdessin contra el Madriz però després de 90’ Així va ser, i en honor a la veritat, si no hagués estat pel Silas “link boníssim del Puji” segur que el partit no hagués acabat igual. Deixem estar l’expulsió del Emerson o del suposat penal, estem d’acord?
Les coses pel seu nom, collons!! ha perdut contra el Chelsea a Stamford Bridge per 1-0 i amb el Madriz al Santiago Bernabeu per 2-0, que passa? Són onze tios de la millor plantilla del món contra onze tios de la segona millor plantilla del món. Sempre han de guanyar? No els pot ni guanyar el Chelsea i Madriz a camp propi, amb la seva afició, el seu ambient, la seva ciutat i sobretot emprenyats de perdre l’últim any?
Sr. Blaugranes, cal ser més humils i entendre que a vegades, en el cas culé i per desgràcia, poques vegades, toca perdre. En qualsevol joc algun dia es perd, i és un dels principis fonamentals de qualsevol esport juntament amb la humilitat (això va pels taconets del Líder de l’Exèrcit de la cinta vermella, ramones del Deco, etc..) i el respecte pel contrari, valors dels quals alguns clubs en careixen.
Au!! a entrenar !!

lunes, 23 de octubre de 2006

La jugada del partit.


La millor jugada, no ha estat la carrera de Brasil, on Alonso va reeditar el títol de campió del món i a on Schumi es despedeix de la F1 amb una exhibició.
Ni el debat del divendres protagonitzat pels “nostres” representants polítics.
NI el Barça i el Madrid, ja en treurem conclusions durant tota la setmana.
Tamudo, que direm de Tamudo.
Ni haver ensenyat la meva cara i la dels nostres amics al rinoceront del zoo.
Al grà, la millor jugada del cap de setmana és haver-me aixecat el diumenge ben aviat, haver-me fotut un mini de fuet amb la seva Coca-Light, el talladet i cap a les Gavarres amb el cistell....amagar el cotxe per la muntanya i pam... allà estaven, ja han arribat, ja han florit, per fi, ja no seré el “hazme” dels blogaires. Puji, Codina, Núria, Oscar i tots els blog-boletaires, “ a las prueba me remito”.

jueves, 19 de octubre de 2006

I el mandu? (guilla)


I el mandu? -Quantes vegades hem fet aquesta pregunta? Tantes o més com la que , "el Montilla sap llegir?" o "com pot ser que el Checa tingui moto oficial?" o "fa la pua el puji anant el dimecres a buscar bolets?".
Avuí ha arribat el dia aquell, en el qual recordo, que el "cacharru" negre que sembla una perllongació de les ungles de la meva mà, no funciona per inspiració divina. I ostias si m'arrivo a emprenyar amb mi mateix, vaja com quan marxa el llum i no sé on tinc les es-pelmes.
És obsessiu perquè sembla que per més fort que premo el botó hagi de funcionar, el saccejo i fins i tot el miro com si hagués d'explicar-me ell que li passa. De ben segur que si el Déu dels "mandus" li hagués donat veu em diria " i doncs tio, que et penses que això és gratis de per vida?, cada vegada et passa igual".
El deixo al sofà (quina altra gran perllongació), em vaig a preparar un sopar exquisit (posem pa i chopped), el pipi a dins de rigor, torno a agafar.lo i premo,...evidentment no va, però reitero en l'intent i finalment desisteixo. Per acabar-ho de fotre avui Sparta Praga - RCD. Espanyol al 33( avui el crack fa 29 anys, des d'aquí el meu homenatge. ) i a TV3 Polonia, cullons i jo sense mandu i el sofà a 2,00 mt. de la tele.
Big problem Big soluxion - Tauleta camping model anys 80 del Paco Martinez Soria (a.c.s), la cadira de pescar, pijama verd i a sopar al costat de la tele.
Ara cal que demà me'n recordi de comprar piles, sino hauré de fer el mateix amb "dónde estàs corazon" y "caiga quien caiga".

PD- Sparta 0 - RCD.Espanyol 2

miércoles, 18 de octubre de 2006

El Poll Teniquímic


Poll Teniquímic.- ( Del llatí.,Carmetus Borràs) Femení, de la família dels Borràs, Espècie d'ésser criat en captivitat cap a la zona del Poblenou.
Les primeres notícies que es tenen són del 18 d'Octubre del 1980 i des del primer moment s'ha mantingut actiu, però molt i molt actiu, ocupant les zones més pròximes als seus habitacles. Cal assenyalar que no només la seva picada sinó que la seva visió ,solsament, pot ocasionar efectes com l'alteració nerviosa i/o desesperació.
Les seves principals particularitats són:
1.- .........
Les secundàries:
1.- .........
Les últimes:
1.- Gorroneo extrem dels calés deixats pels seus ostes homòlegs per sobre el bufet.
2.- Expansió mitocondria-ocupacional 24 hores després de detectar habitacions abandonades.
3.-Trasllat gratuit de Torroella a BCN.
4.-Incompatibilitat amb la pesca.
5.-Sapròfit vitamínic (chupasangres) dels seus congeneres més pròxims.
Últimament s'està investigant la seva emigració cap a altres zones però es veu improbable que abandoni el seu habitat.
La seva eliminació és inviable perquè el sistema imunològic de defensa el fa inflar i babejar fins a autoprotegir.se en una bombolla.

"Per molts anys Carmeta".

PD. Algú sap com ha quedat el Barça?.







martes, 17 de octubre de 2006

Article 47 de la Seva Constitució

Aquells que no hagiu marxat al veure la foto, gràcies.
Arran de varies notícies que he anat seguint aquest dies, m'han entrat ganes d' enterar.me que diu la Benvolguda Constitució sobre l'habitatge.
"Todos los españoles tienen derecho a disfrutar de una vivienda digna y adecuada. Los poderes públicos promoverán las condiciones necesarias y establecerán las normas pertinentes para hacer efectivo este derecho, regulando la utilización del suelo de acuerdo con el interés general para impedir la especulación.
La comunidad participará en las plusvalías que genere la acción urbanística de los entes públicos
. "
Després de llegir-lo varies vegades i de no donar-li menys voltes, arribo a les següents conclusions:
"Vivienda digna y adequada" deuen ser els decrets d'habitabilitat, certificats de 1ªocupació i normatives que s'encarreguen de definir-ho; "promoverán las condiciones necessarias" entenc que deuen ser les lleis, "utilización del suelo" imagino que és l'ús de cada solar establert pel planejament urbanístic però "interés general para impedir la especulación". Aquí us ben juro que no sé quina ha estat la manera per impedir-ho, i ho dic sense ironía, i és més curiós quan la wikipedia defineix "en economía, la especulación es la compra y venta de bienes de cualquier tipo con el único propósito de beneficiarse de las variaciones en su precio de mercado, aún cuando en determinadas condiciones la apreciación del producto está garantizada y no es, por lo tanto, especulativa en el primer sentido;" i per tant limita únicament a la persona que compra i ven un mateix bé.
-Algú sap explicar quin és el mitja amb el que la Constitució ho intenta evitar?
-Per impedir-ho, seria tan fàcil com limitar el temps entre la compra i la venta del habitatges?


PD. Lo pitjor és que he imprimit tota la Consti i em penso que la llegiré a veure si aprenc alguna cosa.

lunes, 16 de octubre de 2006

La lliga agafa forma

Ja s'ha disputat la Jornada 6 i poc a poc els equips van prenent posicions.

El Bar$a tot i que em pessi tornarà a guanyar la lliga, és l'equip més sòlid i que marca distàncies molt aviat. Pot perdre partits esporàdicament però és molt fort en totes les línies, i el més important és que tots els jugadors són substituibles.
Valencia i Madriz tornaran a fer el mateix paper de l'any passat, perden punts absurds en camps no massa complicats i no poden pressionar al culés.
L'equip que crec que aquest any estarà a la Champions serà el Saragossa, és un equip molt bò tècnicament i es pot concentrar només en lliga i copa. ( No se gràcies a qui ;.PPPP) En sis partits ja porten 14 gols a favor i el problema en defensa que en porten 9, però crec que és més fàcil ordenar una defensa que ensenyar un tio a rematar a porta.
Per la zona baixa, evidentment els meus junt amb el nàstic, i crec que acabaran lluitan el Racing, Mallorca i la Real que tindrà tanta feina o més que nosaltres.
Especial atenció als arbitres que no tenen ni puta idea i a més veuen penalts allà on no n'hi ha, però són les regles del joc i es poden equivocar. Al final la lliga crec que és justa.
Cal que el comité o la lliga o la federació castigui severament accions com la del "kun Agüero"d'ofici. D'acord que sempre simules una falta o un penalti o en el basquet expressiones molt més una personal però d'aqui a fotre el gol amb la mà quan la pilota està a 50 cm, són accions que cadavegada més infecten el futbol i fan que deixi de ser un esport "honest", no sé com explicar.ho, és fer massa trampa. Que lluny queda aquesta acció de la carrera i les llàgrimes d'en Toni Elias al acabar la cursa de MotoGP.

domingo, 15 de octubre de 2006

Perdó, tenia el cap a la feina!!!


Divendres, 13 d'Octubre:
Després d'una llarga jornada matinera hem anat a dinar a un restauranet menúnero.
Com a bon "maruju" encara no havia posat el cul a la cadira ja m'he repassat a tot el menjador a veure que hi havia al mercat. Dos iaios tot 'pitos' amb la seva verdura, els 'paletillas' amb el cafè, els turistes que fotien pont amb els cotxets matrix i les seves amanides,... i una parella amb els dos nens; ella 35 anys molt ben posats, ell 35 també, amb una cara que em recorda a algú familiar i amb pinta tirat però la realitat era una altra ñiki "boss", pantalons "dkny", bambes "huckelberrifin" (no es ben bé aixi però s'hi assembla) i els dos nens els pobres els portaven vestits igualets de 4 i 2 anys, utumaticament he pensat que donarien joc i ja he anat escrivint el blog mentalment.
El tio ha començat amb una mitjana mentre demanava el dinar, en quant li han portat el primer plat, que m'ha semblat era carpaccio de peus de porc ,s'ha tirat el pebre i el típic graciós de torn li havia destapat el tap i no cal dir més .... El cambrer li ha canviat sense més importància, però el graciós és que quan li han tornat a portar , el tio ja s'havia cascat mitja ampolla de vi per fer baixar la cervesa del "volen prendre alguna cosa mentre escullen?.
De tant en tant anava parant atenció als meus companys de taula perquè no s'ofenguessin i hagués de tornar a dinar sol els propers mesos.
Quan he tornat a la taula important, el benvolgut comensal s'estava acabant l'entrecot però ja no quedava vi a l'ampolla, i cada vegada el tò de veu anava sent més alt.
Amb els postres ha demanat cafè irlandès i, a partir de llavors, ha sigut el més divertit. Perquè a la vegada la seva dona ha vist tot el que havia begut l'home i li ha començat a cardar una "bulla" i el tio dient-li "carinyo que no, que no és tant, que he dinat molt..." però a la vegada que replicava a la seva dona també li estava donant el iogurt al nen petit i pam, li fot el iogurt per sobre. Doncs la noia com la mare de la Laura E. perquè havia embrutat al pitufu. La mare ha anat amb el nen al lavabo a rentar-li el jersei i el tio ha pagat, sense més comentaris si no fós perquè ha pagat amb targeta i ha firmat al mantel (no això no).
La familia explorada ha marxat i jo m'he quedat l'últim afluixant els taps del pebre (no, això tampoc), ens hem quedat tots els de la taula acabant de dinar i els més divertit ha sigut que quan he comentat amb els companys els fets de la taula veïna tots havien estat més atents que jo, sabien fins i tot el nom dels nen.
¿Serà que tots portem una "chafardera" dins?