domingo, 15 de octubre de 2006

Perdó, tenia el cap a la feina!!!


Divendres, 13 d'Octubre:
Després d'una llarga jornada matinera hem anat a dinar a un restauranet menúnero.
Com a bon "maruju" encara no havia posat el cul a la cadira ja m'he repassat a tot el menjador a veure que hi havia al mercat. Dos iaios tot 'pitos' amb la seva verdura, els 'paletillas' amb el cafè, els turistes que fotien pont amb els cotxets matrix i les seves amanides,... i una parella amb els dos nens; ella 35 anys molt ben posats, ell 35 també, amb una cara que em recorda a algú familiar i amb pinta tirat però la realitat era una altra ñiki "boss", pantalons "dkny", bambes "huckelberrifin" (no es ben bé aixi però s'hi assembla) i els dos nens els pobres els portaven vestits igualets de 4 i 2 anys, utumaticament he pensat que donarien joc i ja he anat escrivint el blog mentalment.
El tio ha començat amb una mitjana mentre demanava el dinar, en quant li han portat el primer plat, que m'ha semblat era carpaccio de peus de porc ,s'ha tirat el pebre i el típic graciós de torn li havia destapat el tap i no cal dir més .... El cambrer li ha canviat sense més importància, però el graciós és que quan li han tornat a portar , el tio ja s'havia cascat mitja ampolla de vi per fer baixar la cervesa del "volen prendre alguna cosa mentre escullen?.
De tant en tant anava parant atenció als meus companys de taula perquè no s'ofenguessin i hagués de tornar a dinar sol els propers mesos.
Quan he tornat a la taula important, el benvolgut comensal s'estava acabant l'entrecot però ja no quedava vi a l'ampolla, i cada vegada el tò de veu anava sent més alt.
Amb els postres ha demanat cafè irlandès i, a partir de llavors, ha sigut el més divertit. Perquè a la vegada la seva dona ha vist tot el que havia begut l'home i li ha començat a cardar una "bulla" i el tio dient-li "carinyo que no, que no és tant, que he dinat molt..." però a la vegada que replicava a la seva dona també li estava donant el iogurt al nen petit i pam, li fot el iogurt per sobre. Doncs la noia com la mare de la Laura E. perquè havia embrutat al pitufu. La mare ha anat amb el nen al lavabo a rentar-li el jersei i el tio ha pagat, sense més comentaris si no fós perquè ha pagat amb targeta i ha firmat al mantel (no això no).
La familia explorada ha marxat i jo m'he quedat l'últim afluixant els taps del pebre (no, això tampoc), ens hem quedat tots els de la taula acabant de dinar i els més divertit ha sigut que quan he comentat amb els companys els fets de la taula veïna tots havien estat més atents que jo, sabien fins i tot el nom dels nen.
¿Serà que tots portem una "chafardera" dins?

4 comentarios:

Txell dijo...

Ai Oriol! que ens entendriem tu i jo...! jajajajajaja

Puji dijo...

Per al bon observador cada dia es pot convertir en una "sitcom", i és que el món és ple de frikis, jo el primer...

Mikel dijo...

Tot depen de l´interes que tinguis en la teva propia taula , si tens una persona a la teva taula que t´interesa molt ja sigui un client , un amic o un amor t´ailles completament de la resta del mon.

Anónimo dijo...

O és que ho dubtes? Si tots som iguals, només que alguns ens ho callam.