jueves, 10 de mayo de 2007

nova companya de viatges

Tant s’hi val si és a Glasgof, Sidney, Madagascar o Pekin (sembla una cançó dels Lax’n Busto), tant s’hi val si menjaràs fred o calent, tant s’hi val si és estiu o hivern, però per viatjar, una condició indispensable, és fer-ho amb una parella ideal, amb una bona companya, que t’aguanti les manies, les tonteries, que et compensi els errors i sempre estigui amb tu.

Quan vaig començar amb l'actual, d’això ja en fa temps, em deien que seria per tota la vida, que no me’n cansaria, “ no t’ha l’acabaràs”., “...aniràs més feliç que un pèsol...”, res més lluny de la realitat.

Hi he rumiat molt, hi he donat moltes voltes, n’he parlat amb ella.
M’ha l’estimo com si fos una part de mi, però s’ha quedat vella, com els hi passa a moltes. Ja no em dona allò que li demano i el temps passa, no en puc perdre més,o ho faig ara o després serà més dolorós

No l’oblidaré, ni ho vull fer, sempre la tindré present. Amb ella em començat junts a rodra per aquest mon. Hem tingut caigudes, entrebancs i ens hem retret algun renec que altre, però ens hem aixecat i hem continuat, però......

.........m'he decidit...........
.......n'estic convençut......
......res ni ningú em farà canviar d'opinió....
....ni una vaga de fam de la Pantoja......
..........i ja he fet el pas.

Aquí teniu la meva nova companya de viatges:





martes, 8 de mayo de 2007

A la taula i al llit, el primer Crit



Com diria el meu iaio, (arriba las manos), sa sap i sa coneix que en infinits serials de televisió ,posa-li Los Serrano, posa-li Ventdelplà, posa-li con ocho basta, els components de la família esmorzen plegats al voltant de la taula abans d’anar a escola o abans d’anar a la feina, diguéssim en un dia laboral normal, no en cap de setmana ni a les vacances d’estiu.
I ahir em va fer que pensar, si pel bon hàbbit dels senglars que pugen caldria fer-ho d’aquesta manera. ….Ok, rectifico….., la costella va pensar si pel bon hàbit dels senglars que pugen caldria fer-ho d’aquesta manera, però, fent un exercici brutal de memòria, no recordo ni conec qui-man ni ningú que ho faci, si més no que tingui present en el meu PC (Personal Cabezon). És realment una escena o/u utopia que ens venen des de la tv i que podríem dir, només té finalitat pedagògica-instructiva-alimentària-psicològica-digestiva-docent? O pel contrari si que hi ha unitats familiars (com a les hipoteques, ara hem de parlar d’unitats familiars) independentment si tenen nens, avis, tiets…que paren la taula per esmorzar?.

Mentre, continuaré anant al bar a fer l’entrepà, avui, tonyina amb formatge.