viernes, 14 de diciembre de 2007

i tu com ho fas?


No us sabria explicar el perquè. Si ho vaig llegir en alguna revista de la pelu o ho vaig escoltar al “tomate”, però sempre em fixo amb el mot que fa servir la gent per despedir-se.
Jo , sempre, sempre, sempre, dic adéu, ni adiós, , ni ciao, ni lueguitos, ni see you later, (see you later, els que em coneixen saben que el meu anglès és de la mateixa escola que la del Ansar) com a molt, si vull donar un toc interessant, dic “fins la propera” però en comptades ocasions i si vull donar imatge de culte.
Adéu trobo que és més català, que és més nostre, fa més Canigó, més carmanyola, a més l’acompanyo d’una pujada de celles i una lleugera elevació de la cara que em sembla creen una unió més propera amb la persona que el rep. En canvi, un “adiós” és més espanyol, castís, més “queso manchego”, és agressiu , amb el risc que té que al pronunciar la s sorda, surti disparat algun capellanet, no, no, “adiós” no m’agrada gens i tampoc m’agrada massa que se’m despedeixin amb aquesta paraula, em dona la sensació que darrera d’ella hi ha una frase oculta dient-me “hable en castellano o no te quiero volver a ver”, sembla més una paraula de adéu, però adéu per sempre, de adiós, fins mai més. O sigui que si mai us dic adiós, és adiós i si us dic adéu és adéu. Està clar,no?