viernes, 13 de julio de 2007

Es Pari Ment

Estic dolgut, molt dolgut, dolgudíssim. L'única possibilitat o "nogensmenys" una de les poques que tenia de ser nominat als premis "thinking blogger award" era que el Puji, (no us salteu l'enllaç...clickeu), per compromís obligat, em mencio-nés, però no ho ha fet. Ok, així que ells (us he dit que no us salteu l'enllaç) , et fan pensar més, ..oi?, ok, ok, accepto les derrotes amb resignació i als penals,

Doncs ara a pensar:



Dímelo, por que estas fuera de mi
y al mismo tiempo estas muy dentro
dímelo sin hablar y hazme sentir
todo lo que yo no siento
Después yo te veo y tu me miras
vamos a comernos nuestra vida
yo no voy a conformarme inventándote
siempre ha sido así
Porque ya no puedo despegarme de ti
cuanto mas quiero escaparme mas me quedo
mirándote a los ojos sin respirar
y esperando solo un gesto para empezar
Dímelo, por que estas fuera de mi
y al mismo tiempo estas muy dentro
dímelo sin hablar y hazme sentir
todo lo que yo no siento
Dimelo suave, dimelo fuerte,
dimelo suave, dímelo por fin de una vez
Me gusta de ti, lo mucho que me gustas
y que poco me perdono yo de mi,
no tenemos nada que perder
y tenemos demasiado que vivir
Dímelo, si o no quiero o no quiero
dímelo y después olvídate de todo
dimelo,las cosas buenas siempre son asi,
y las malas que se alejen ya de mí.
Dímelo, por que estas fuera de mi
y al mismo tiempo estas muy dentro
dímelo sin hablar y hazme sentir todo
lo que yo no siento
Dímelo, dímelo, dímelo.


Ara si ?, ara rectificaries segur!!

Quevedo, el vei , Borràs, Anita Obregón......

Bon Cap de Setmana a tothom, i al Puji!!

lunes, 9 de julio de 2007

¡ Welcome Home !


El retorn de les vacances és dur.
Les mini-vacances a Menorca, han estat un plaer, cares i curtes, però un plaer. Caletes, menjarets, gelats de xocolata, cap caldereta, crema solar, xancletes amb mitjons blancs, ronyoneres de pell, i cavalls a Ciutadella. Per cert, us recomano anar a Ciutadella per Sant Joan, tot i que ho us ho hagin explicat, si no ho veus no t’ho creus. No m’ho esperava però ha estat una de les sorpreses més grans del viatge, història, tradició, pomada, gent per un “tubu”, cavalls, molts cavalls, una festassa enorme però com una MacroPatum, amb permís dels bergatans (o bergalins o bergalesos o com es digui, els de Berga) i en 48 hores, la pau absoluta....impressionant.



Un cop tornat, feina pendent, tres memes, rellegir posts vostres i sobretot no intentar perdre el “murenu balear” que sempre mola dir que el teu bronzo és de Menorca, sort que els jefes són comprensius i fem de 8 a 15 fins al Setembre.

Salvatge, somiadora, segurament també, però tot i que el que us escriuré ara em suposi alguna cleca per part d’algú, trobo que és una illa una mica abandonada, obsoleta, falta de serveis i poc invertida en quant a senyalització viària, em tornava boig per aconseguir trobar les cales, els punts d’interès, els restaurants, en aquest sentit, prefereixo Eivissa. Au, ja està dit.




Maletes desfetes, roba neta i planxada, així que a continuar que no ha estat res... ah...i a casa, tot tranquil.

Siau.