jueves, 26 de octubre de 2006

Carta a Sra. Gelada:


Sra. Supernanny de TV3 (Jo Frost ):
Ahir el Puji em va obrir la ment amb el seu post i volia aprofitar.ho per dirigir.me a vostè i fer.li saber que:
Vagi per endavant, que no m'agrada la idea del programa ni vostè, això només ho dic organolèpticament, després de veure el programa canvio de parer i decideixo que no m'agrada gens.
De ben segur que ha estat preparada, formada, entrenada, estudiada, alterada i tot el que calgui per educar bestioles d'aquestes que ens ensenya que segur que existeixen, ui si que segur, però cal fer.ho amb aquesta arrogància i saviolerisme que desprèn per cada por de la pell, no podria fer.ho amb més "carinyo", tranquilitat, sobretot quan es dirigeixi als pares d'aquests nens?
Segurament aquest mètode de castigar a la cadira i reflexionar és supercalifragilisticament efectiu i educatiu , però com a pare de dos nens, principalment receptores de bolets d'altres companys, li demanaria si pogués fer algun programa pels pares a on expliqués que quan un nen pega a un altre de més petit varies vegades i si reflexionant molt a la cadira, no n'aprenen, el pare de la criatura agresora, potser li hauria de clavar una cleca terapèutica o dos o tres. Pensi que potser s'hi ha fet un tap en el dipòsit de reflexionar del nen agresor i cal saccexar.lo una miqueta perquè pugui sortir. M'explico?
També m'agradaria fer.li dos precs:
1- Algun dia podriem anar a dinar junts (vostè amb moderació que em sembla que dina i sopa 2 o 3 vegades al dia) per veure com té educat vostè als seus fills, perquè a casa d'altri, jo també faria anar als nens rectes, però quan són els teus segons quins mètodes que ensenya costen moltíssim.
2.- M'agradaria que em fés arrivar , previ pagament del que toqui, aquells programes en els que no ha triunfat i ha sortir cremada, mutilada, calva, reboçada, despullada, mullada, etc.. si, si , aquells en els que els nens han sortit victoriosos, que segurament m'agradaran molt més que no aquests.
Sense cap altre particular em despedeixo de vostè, sempre seu d'Urgell.

Oriol

5 comentarios:

Txell dijo...

No fotis Oriol! Però si la supernanny és el millor programa mai emès per la tele!
Comença el capítol... i surten 2 nens desbocats, esbotzant tot el què troben, insultant i patejant als seus pares, rebotint i escopint el menjar, amb atacs d'histerisme molt habituals incapaços de menjar una verdura (no sigui cas que els hi vingui cagarrines). Supernanny en accióooooooooo.... després de fotre'ls 3 minuts al banquillu el nen és un èsser celestial.
Però d'on ha sortit aquesta dona obesa, tant útil?

Oriol dijo...

No puc, mira que al Benet i Jornet li tinc mania, però en aquesta dona és que m'ataca els nervis. UUUFFFF!!

Núria dijo...

Estic amb la Txell. Potser pq cap de le dues té criatures a casa.
De totes maneres, si jo fos una nena petita, i a casa muns pares apareix una senyora d'aquestes dimensions, t'asseguro que jo tb em portaria bé.
A mi em fot por aquesta dona. Crec que al meu fill només amb l'amenaça de "mira que li dic a la SuperNanny, eh?" ja es portarà bé.
Prefereixo el mètode d'aquesta senyora que no pas el mètode Estivill.

Oscar dijo...

La Supernanny és tant insoportable que segur que és culé.
No em crec res del que fa.

Puji dijo...

Doncs a mi em sembla molt més repelent la de quatro.

Jo vaig veure un capítol a Escòcia quan encara no ho feien aquí i vaig flipar amb els nens. Ara ja em cansa una mica. Però tens raó, hauria d'ensenyar els fracassos.

Signat,

Sr. calamar (en salsa americana(del cortinglés))