Ahir tornava a ser dimarts, i com a bon dimarts, el titi va al gimnàs. M’esperaven una estoneta d’spinning, quatre màquines i com no, la Carol.
No us vull parlar de les activitats en si, de lo fort que estic, o de les noies de recepció, sinó dels diferents ecosistemes que hi convivim dins d’aquest micromón.
Per un costat hi trobem els espècimens ubicats a les peses. Acostumen a ser tots bastant igualets, xandall del exèrcit “español”, samarreta imperio, les “chollas” model Hristo Stoichkov (ah, quina ràbia), i calçat bamba ajustadeta. Els braços acostumen a ser com les meves cames i veient els kg de ferro que mouen, un servidor sempre estarà d’acord amb tot el que li diguin.
Després hi han els bomboneres. Noies, jovenetes, de bon veure, amb algun que altre moscot com jo per allí pul·lulant, acostumen a ser les que assisteixen a les classes específiques. Normalment no callen, més ben dit, mai callen, poca roba, molt poca roba i tenen una gràcia natural per realitzar els exercicis. Com el grup anterior, acostumen a ser-hi sempre. Una vegada més, un servidor sempre està d’acord amb el que li diguin.
Per un altre costat, els superhomes del spinning, entre ells el titi. El desplaçament des del vestuari fins a la sala acostuma a ser un passi de últim model de maillot del “Decathlon” i del “mira que paquete tio”. Un cop a dins tothom pateix com al que som i en aquest cas, ningú acostuma a parlar, no pots, feina tens a agafar tot l’aire que puguis. Destaco la quantitat de noies que hi ha aquí, noies perquè el sexe ho diu, perquè són maquines de pedalar i de musculatura.
Un altre grup, som els que ens mirem les màquines del exercicis, hi seiem , ajustem la selecció de pes , col·loquem la tovallola, agafem les nanses, ens mirem tota la sala, glopet d’aigua, col·loquem samarreta a lloc, pugem mitjons, i ara si, tensem musculatura, hòsties m’he passat amb el pes, ho deixes i t’aixeques, anem a una altra….i Sant Tornem-hi. Uf que cansat que estic. Per cert, hi ha màquines, que cal un manual d’instruccions específic per saber com t’hi has de posar, voleu dir que cal complicar-se tant la vida per fer exercici.? Un dia hauran d'anar el bombers de desenroscar-ne algun.
Per últim, hi ha la migració que fan les diferents espècies cap a la dutxa. Allà, tothom en pilotes, passi i desfilada de tatuatges, de ninus, de bíceps, de tovalloles, etc.. bé hi ha de tot, és com un gran mercat de Sant Antoni on pot disfrutar de totes les col·leccions que se’t ocurreixin. Per cert, aquí em va passar una cosa que properament us comentaré, com diem a vegades, estic preparant un post. (en bimbes).
És un micromón amb diferents espècies on tots hi convivim sobradament bé i tots hi tenim lloc. Dimarts que ve hi torno.
Bon dia a tots.
No us vull parlar de les activitats en si, de lo fort que estic, o de les noies de recepció, sinó dels diferents ecosistemes que hi convivim dins d’aquest micromón.
Per un costat hi trobem els espècimens ubicats a les peses. Acostumen a ser tots bastant igualets, xandall del exèrcit “español”, samarreta imperio, les “chollas” model Hristo Stoichkov (ah, quina ràbia), i calçat bamba ajustadeta. Els braços acostumen a ser com les meves cames i veient els kg de ferro que mouen, un servidor sempre estarà d’acord amb tot el que li diguin.
Després hi han els bomboneres. Noies, jovenetes, de bon veure, amb algun que altre moscot com jo per allí pul·lulant, acostumen a ser les que assisteixen a les classes específiques. Normalment no callen, més ben dit, mai callen, poca roba, molt poca roba i tenen una gràcia natural per realitzar els exercicis. Com el grup anterior, acostumen a ser-hi sempre. Una vegada més, un servidor sempre està d’acord amb el que li diguin.
Per un altre costat, els superhomes del spinning, entre ells el titi. El desplaçament des del vestuari fins a la sala acostuma a ser un passi de últim model de maillot del “Decathlon” i del “mira que paquete tio”. Un cop a dins tothom pateix com al que som i en aquest cas, ningú acostuma a parlar, no pots, feina tens a agafar tot l’aire que puguis. Destaco la quantitat de noies que hi ha aquí, noies perquè el sexe ho diu, perquè són maquines de pedalar i de musculatura.
Un altre grup, som els que ens mirem les màquines del exercicis, hi seiem , ajustem la selecció de pes , col·loquem la tovallola, agafem les nanses, ens mirem tota la sala, glopet d’aigua, col·loquem samarreta a lloc, pugem mitjons, i ara si, tensem musculatura, hòsties m’he passat amb el pes, ho deixes i t’aixeques, anem a una altra….i Sant Tornem-hi. Uf que cansat que estic. Per cert, hi ha màquines, que cal un manual d’instruccions específic per saber com t’hi has de posar, voleu dir que cal complicar-se tant la vida per fer exercici.? Un dia hauran d'anar el bombers de desenroscar-ne algun.
Per últim, hi ha la migració que fan les diferents espècies cap a la dutxa. Allà, tothom en pilotes, passi i desfilada de tatuatges, de ninus, de bíceps, de tovalloles, etc.. bé hi ha de tot, és com un gran mercat de Sant Antoni on pot disfrutar de totes les col·leccions que se’t ocurreixin. Per cert, aquí em va passar una cosa que properament us comentaré, com diem a vegades, estic preparant un post. (en bimbes).
És un micromón amb diferents espècies on tots hi convivim sobradament bé i tots hi tenim lloc. Dimarts que ve hi torno.
Bon dia a tots.
12 comentarios:
S'ens dubte, em situaria en el mateix grup que tu. Amb la diferència que jo hi aniria un dia i no tornaria mai més. Pq qllons m'he de cansar, podent estar ajeguda mirant la tele?
Per cert... el últim link és terrible, tanto tio pa tan poca tita! Quin ascu!
no em barrufa el gimnas....
Joder com t'envenjo amb tanta fauna urbana no sé com sobrevius, jo vaig estar temptat d'apuntar-me a un gimnas però quant em van ensenyar les instal·lacions i vaig veure tota la fauna vaig deixar-ho corre, a mi m'agradaria i diguem pijo anar a un gimnas més elitiste jejejejeje però lo meu es la sauneta i la piscina !!!!
No he anat mai a un gimnàs com el que expliques, però m'ho estic plantejant, no per agafar forma física, sinó perquè sembla una font inesgotable de posts.
Vols dir que no seria millor anar a còrrer una mica per la patja i prou, com a mínim t'estalvies la quota! (a no ser que les noies aquestes de la poca roba sigui també un al.licient!)
Jo estic apuntat al gimnàs aquí a prop de la feina però només utilitzo tres màquines (cinta,rem i una per l'espatlla), però el què m'agrada més és la piscina,sauna i jacuzzi. A part com que hi ha molts avis em sento de puta mare je je je
Puji: Un dia vaig anar al gimnàs amb l'Eva i entre sessió i sessió d'abdominals jo intentava comentar alguna cosa però ella no anava a pinyon...em va dir mariquita i que allò ho feia per descansar pq no aguantava el seu ritme però jo li deia que tenia el costum de l'entreno de comentar coses ...sóc un incomprès!
Jo també soc més de les de córrer per el carrer i fer quatre estiraments i ja està. Sempre que m'he apuntat a un gimnàs als tres dies ja no he tornat més però he pagat la quota durant mesos i mesos i mesos...
Txell, també hi ha tios guapetones. El link del tio´amb la tita curta és per si entra la meva dona, la tinc enganyada des de fa 10 anys, li dic que això és lo normal.
Mikel, cal fer alguna cosa, activitat.
Farlopa, abans anava al municipal de Palafrugell i he canviat precisament per la fauna.
Puji, t'ho ben asseguro, a més és obsesiu, veig un tio que cau, penso, al post vas. Una tia molt lletja, penso li faig una foto i al blog vas, etc..
Clint, el fet principal és per l'Spinning, ara a l'hivern es fa de nit molt aviat.
Gerard, abans anava a la sauna, però em dona mal rotllo, tios en boles, dels quals no tots amb tovallola, amb el picaporte per allí suelto i suant, no em va.
eps candela - tu series un gran post, ompliria moltes ratlles amb algú com tu. Ja ho estic veient "...una mossa amb molt poca roba,.. mig gimnàs observant..el profe caient de la bici...,..les pesses rodant pel terra...un enganjat a la màquina de rems...."
Animat
Cal fer exercici?? potser si , de fet jo en faig , pero no vaig a cap gimnas.
Això del gimnassos és una cosa ben curiosa: o t'enganxa de tal manera que hi has d'anar minim 4 o 5 dies a la setmana o hi vas de tant en quant durant 1 o 2 mesos i llavors t'esborres (bonica expressió aquesta d'esborrar-se). Jo he de confessar que soc de les primeres; alguna substància deuen posar a les bicis i als steps que fan que hi sigui adicta. I per molts anys!
mikel - activitat diurna , eh.
cosespetites - jo he passat èpoques de les dues (sense arribar a esborar-me). Ara estic en l'època que només hi vaig el dimarts a la tarda.
Publicar un comentario