Bones Festes

Passeu bones festes i sigueu bons per uns dies, que dolents ja en sóm la resta de l'any.

pd. Ato, et prenc la nadala.

i tu com ho fas?

No us sabria explicar el perquè. Si ho vaig llegir en alguna revista de la pelu o ho vaig escoltar al “tomate”, però sempre em fixo amb el mot que fa servir la gent per despedir-se.
Jo , sempre, sempre, sempre, dic adéu, ni adiós, , ni ciao, ni lueguitos, ni see you later, (see you later, els que em coneixen saben que el meu anglès és de la mateixa escola que la del Ansar) com a molt, si vull donar un toc interessant, dic “fins la propera” però en comptades ocasions i si vull donar imatge de culte.
Adéu trobo que és més català, que és més nostre, fa més Canigó, més carmanyola, a més l’acompanyo d’una pujada de celles i una lleugera elevació de la cara que em sembla creen una unió més propera amb la persona que el rep. En canvi, un “adiós” és més espanyol, castís, més “queso manchego”, és agressiu , amb el risc que té que al pronunciar la s sorda, surti disparat algun capellanet, no, no, “adiós” no m’agrada gens i tampoc m’agrada massa que se’m despedeixin amb aquesta paraula, em dona la sensació que darrera d’ella hi ha una frase oculta dient-me “hable en castellano o no te quiero volver a ver”, sembla més una paraula de adéu, però adéu per sempre, de adiós, fins mai més. O sigui que si mai us dic adiós, és adiós i si us dic adéu és adéu. Està clar,no?

La llibreta de futbol

Dissabte al vespre, com no podia ser d'altra manera, un servidor estava al camp Lluís Companys gaudint d'una nit de futbol.

Vaig veure el partit entre un equip de futbol i un grup anàrquic de jugadors que juguen vestits amb la mateixa samarreta.

El resultat ja el sabem, 1-1, que al Puyol l'haurien d'haver expulsat, que si dos travessers, que si Messi és bonissim (quan no s'amaga a la banda la resta del partit), que si el Rikart és un entrenador pèssim que tots li guanyen la partida, però la "moraletja" amb la que em quedo, és que els pericos tenim un equip de futbol, amb un entrenador excel-lent, i equip tècnic que treballada de debò i un president una mica cagadet, perquè no entenc que foten els Boixos Nois a les grades del camp, a l'únic estadi que els deixen entrar, i que a més aconsegueixen passar bengales i llençar-les a la resta del públic amb total impunitat per part dels cossos de seguretat. Està clar que d'indesitjables n'hi ha a tot arrèu i aquests no representen als culés, d'això n'estic segur, de la mateixa manera que els Brigades no ens representen a nosaltres.

Tornant a la part esportiva, la lliga potser si que l'Atletic de Madriz hi té possibilitats, tantes com el Villarreal, perquè veient el Madrid, els Culerots, Sevilla i València, no sé pas qui s'ha d'emportar el campionat.

I el Ronaldinho, buf, que n'està de passat de forma, es dèu menjar els Big Mc de tres en tres.

Edmilson - T'estimo

I això ho diu un paio que com a molt ha jugat el 30% del temps que porta fitxat.

Per ell, i per les ovelles negres del vestuari.

Problema de Llògica

Al mon hi ha persones. ( en principi).

Les persones ens dividim en homes i dones ( també en principi).

Els homes conduïm i les dones "també".

El primer any de tenir el cotxe el vaig pintar per eliminar els tunnings causats pels pilars del garatge.

Els següents 2 mesos s'han tornat a moure els pilars TRES VEGADES MÉS precipitant.se sobre el cotxe, JUST quan el conduia la meva "costella".

Resposta al problema:

Encara s'emprenya quan no aixeco la puta tapa.

Nota: Les respostes tipus, matxista, sexista, classista, racista, pericu, etc.... DESCOMPTEN 5 PUNTS.

Ho és o no ho és

-Xxxxxiiiuuuuuuuuuu, xiuuuuuuuuuu!!! (en llenguatge boletaire,...... ¿on ets?)

-ffffffffiiiiiiiiiiiiiipppppppp, fiiiiiiiiiiipppppppppp!!! (tb en llenguatge boletaire,...... aquí, i tu?

-aei, (.....aquí ). Mira, (treu pit), que et sembla?

- Mataparents (sense mirar.li la cara), dolent, i molt!!

- Calla boig (encara amb la panxa fora).

- Tu mateix. Talla'l, si es torna de color blau, fora.

- No s'ha tornat de cap color. Un cep , segur!

- Però té esponja a sota, vols dir?

- Si, home, per collons.

- val, val, doncs un cep. Però tan gran, per aquí i que ningú l'hagi collit, és raru!

-va, va, segur que ho és.

.......

.......

.......

-Partim-lo.

-Segur, Jordi, l'has trobat tu (ai, ai, ai).

- No home, però hem anat junts, a meitats i no se'n parli més.......

Potser aquest és l'últim post del blog. Avui soparé el suposat Cep.

Esperem que el Puji sigui bon boletaire.

i em relaxo

I em relaxo, i no patiu que no m’ha caigut cap quescu ,..... em relaxo perquè puc explicar-vos l’excursió del últim cap de setmana d’Octubre.


Al Juny ’07 varem començar a preparar una ruta de cap de setmana amb bicicleta. Primer es va decidir el mes, després la zona i finalment, quan ja s'acostava la tardor, varem concretar els dies, lloc i personal.“In resum” que diria un que conec, l’excursió era 28 i 29 d’Octubre, la ruta, “la dels contrabandistes”, i la gent, permeteu-me us presenti:



En Santi Kameni, l’organitzador del event i un gran paio
En Maju, el “puretilla” segons el dni, però busca’l.
L’Alex, un petit que no calla, la mare que el va parir, no calla!!!
En Pep, el més fort, amb febre i grip inclosa.
La Mireia, veure per creure.
El Titi, sense comentaris.



Sense entrar en si llarg, difícil, desnivell, punxades, cansat, diners,....etc., només us vull explicar la gran sensació que dona està en un lloc on no toca. A l’estació d’esquí de Pal, nevada completament, un dia radiant, amb el silenci d’estar sols en mig de tanta natura i per sort, sense vent, un silenci que diu molt, que et fa rumiar moltes quotidianitats (l’últim cop a la vida que escric quotidianitats), amb l’únic soroll de la bicicleta xafant la neu i els bufecs. Una gran sensació que no sé si repetiré mai més, perquè la sort va estar de cara, no ho neguem.



Us ho recomano!!

Escriure Res

Sense res a punt.
Provar d'escriure el "res" que tinc pensat per poder anar afegint paraules i convertir-ho en frases, a poder ser, amb algun sentit, si més no, que semblin que m'il-lumino de tant en tant i simular que tinc pensament coherents i trascendentals .
Si és que l'únic que vull és passar-m'ho bé, passar-m'ho molt bé i cada dia millor. I us asseguro que ho aconsegueixo bastant. Sort? Potser si,.... jo prefereixo pensar que desitjo poques coses.
Ara m'estic posant trascendental, cal parar d'escriure.

I demà ja farà quinze dies de les primeres pluges, a buscar Bolets!!!!

Sr. Roche:

Benvolgut Sr. Roche:

Després d'haver llegit això ,avui, li faig saber que pel proper 14 d'Octubre pot comptar amb nosaltres, l'equip del Cop de Mall.

Ens presentem com equip d'una nació independent de la blocosfera, amb identitat pròpia, amb uns costums, amb una llengua autòctonaa, amb l'himne interpretat per la Núria Feliu, escut i bandera.



Pels patrocinadors no cal patir, ja que el nostre catxet és assequible per la federació, només per 180.000 €, i no cal dir, que l'única autorització que hem de demanar és als/les nostres/as costelles, ja que a la "Real Federació Española de Futbol" li fem el mateix cas que als contertulians de "supervivientes".

Així és que, en cas de no trobar a ningú més, pot comptar amb nosaltres.

L'alineació encara està per perfilar, però crec que podrem comptar amb:

Puji a la porteria - per una qüestió de m3.
Zinc, Txell, Charlie, Gerard, a la defensa, per destralés i per directes, tenen llesques per tots.
a la mitja jugariem amb oscar del 7m76 i en Dani del Espai com a cervells per repartir el joc , i la velocitat de resposta del Clint i el Mikel a les bandes ens aniran molt bé.
A la davantera posariem la finura i l'elegància de la Tarambana i la Joana.

Això, si l'evolució dels lesionats no millora.

Com a president tenim en Chamb ( per la guita ) d'entrenador a l'Avi per la sabiduria i experiència, el vei com a delegat i al farlopa com a metge, (per aquests polvets blancs que curen tan ràpid als lesionats, :-) .

Darrera l'staff , venim tot el que seria l'afició, la millor del món, i aquests si que sóm la millor del món.


Així que sapiga que per falta d'equip no pot quedar el jugar aquest partit el 14 d'Octubre, més facilitats a les instruccions del Ikea.

Sempre meu:

Oriol

Qualsevol motiu pot ser bò.

Tria el teu:

Qué aquest sigui el post 100!!

Qué avui caiguin els 34 !!

Qué el Puji torni de gastar calés a Australia!!

Qué l'Espanyol guanyi el primer partit de lliga!!!

Qué la "Selección" hagi perdut la final, gràcies Russia!!

Qué un dia com avui el 1920 neixés en Montgomery Cliff!!

Qué la Mirella Grisales conquisti a Cristiano Ronaldo "por su culo" !!!

Qué Rebeca "destape" a Amor i deixi Gran Hermano!!!

o Qué Pamela Anderson hagi sigut "pilili" per 180.000 € el coet!!!

Qualsevol d'aquests motiu pot ser bò perquè avui sigui un gran dia, tria el teu,i si no t'hi veus representat, afegeix el teu.

Petons i abraçades. Els petons només per elles!!!

HASTA LA VICTORIA, SIEMPRE

Acostumem a fer-nos ressò de les grans qüestions, de les grans virtuts de la gent, dels grans jugadors d’esport, dels grans invents, i a vegades les coses més petites són les que donen sentit a la nostra existència. Són aquestes petites coses les que ens agraden i ens fan continuar dia a dia a estirar del carro.
Però no patiu, no m’he tornat ni il·lustrat, ni intel·ligent,ni filòsof, ni tampoc reflexiono el que dic. Sé que no he descobert la sopa d’all igual que sé que els arbitres afavoreixen al Bar$a.. Ho sé.!!

El quid del post són aquestes petites coses que igual que ens fan ser feliços, ens poden amargar contínuament. Aquestes petites coses que fins que no les pateixes no saps ben bé que són, que no veus, o bi que no vi. Porto des de fa dues setmanes lluitant contra una plaga que mai hauria dit poguessin ser tan resistent, tan organitzats i amb una vida evolutiva tan implacable.
De moment, jo estic resistint, no sé durant quant de temps, però a la resta de la família els han conquistat, la costella i els dos senglars han caigut.
La confiança en la nostra victòria, ens va fer abaixar la guàrdia, ara fa ja , dues setmanes, i avui ha caigut el primer meló. L'hem hagut de rapar. Si les coses continuen igual la setmana que ve seran els altres dos els que cauran. Ben mirat, pot fins hi tot ser divertit però de moment ja m'he gastat els pempis en "pinta mil pues", tres ampolles de vinagre i dos pots de d' "antipiox" .

Continuarà......

el primer meló ha caigut.

¡Hasta la victoria, siempre!

Welcome to the jungle

Poc a poc anem tornant tots als nostres llocs habituals. Uns amb moltes ganes de ser “el empleado del mes”, altres amb promeses de intentar no ser-ho, amb objectius i projectes, assegurant que finalment farem aquell curset o formació que tenim pendent, o que ens plantarem davant del gerent i li renegociarem les condicions,….o sigui, que res de nou, com sempre.
En aquests dies hem intentat fer de tot, particularment, bricolatge, bici, pesca i m’he tragat totes les temporades de House, no he llegit res de res ni tampoc he cuinat.
Destacar que vaig anar a veure els Tactequeté, gràcies a recomanació del Robertinhos i de la Joana, i sorprèn veure com fan música percussionista i de vent amb tot un “tinglao” d’objectes espectacular, tals com una crossa o un zumbador. L’altre espectacle que he presenciat, seria la pujada que m’ha fet la hipoteca gràcies al meu bon amic Euribor. Aquí vindria el primer Cop de Mall.
Futbolísticament parlant, el Madrid té un molt bon mig del camp, el Bar$a em fa repelús igual que abans i dels pericos que facin els 45 punts aviat.
Espero que tingueu tots una molt bona tornada i “nem per fenya”.

¿Vacances?

Aquells quadres de la tieta que no recordaves que tenies, una lleixa aquí i un suport allà.

El cotxe a canviar l'oli.

Ordenar trastets.

Anar a comprar les cadires que vem quedar fer-ho a les vacances.

Neteges a fons.

La platja, a on ets?

A les Terres de l'Ebre

Dilluns inicio les esperades vacances. Hauria d’estar radiant de felicitat i alegre com unes castanyoles, però enguany es dóna el cas que la costella treballa i per tant, em toca fer de “maruju” i cuidar dels senglars durant aquests dies. Fins a l’últim moment he estat intentant treballar, però l’empresa ens obliga a fer les vacances aquesta primera quinzena d’Agost. Maldita sea mi suerte.

A tot això, aquesta tarda marxem cap a les Terres de l’Ebre a veure una part de la família. Tres cents quilòmetres en plena “operación estampida”, que no en passi res. Anem preparats, amb les bicicletes, les cunes, banyadors, jerseis per si fa fred, impermeable per si plou, sembla que marxem tot el mes, però no, només ho fem tres dies.
Em fa gràcia anar als Ports de Besseit, no hi he anat mai i feia temps que tenia ganes de voltar-hi una mica, probablement farem alguna excursió familiar i si puc, en faré alguna de solitari, intentaré acostar-me al Delta i mandrejar a les hores de ple sol.
Passeu bon Cap de Setmana, i els que inicieu vacances, espero que les hàgiu pogut combinar amb el/la costella.

Un dia perdràs el cap

Quants cops hem sentit la dita "un dia d'aquests perdràs el cap!", tantes que ni me'n recordo, però....i què?

He perdut, claus, llibres al metro, fins i tot una ipaq no sé a on, però quan llegeixo aquestes coses :

> Busquen a Conca un míssil sense càrrega perdut per un F-18.

La Guàrdia Civil i l'exèrcit de l'Aire busquen des de divendres una maqueta d'un míssil sense càrrega que va perdre un F-18 mentre sobrevolava la zona de l'embassament d'Alarcón (Conca), segons van confirmar ahir fonts de l'Institut Armat Espanyol després d'una informació publicada a El diario de Cuenca. El rotatiu informava que el míssil és «inerme» perquè «no té cap explosiu», com correspon al model que s'usa per a exercicis de vol i entrenament.

Notícia publicada a El PUnt, edició Girona.

penso que tampoc estem tan malament, n'hi ha d'altres que estan pitjor.

És d'agraïr que a-nés sense càrrega, perquè no és el mateix que a un "conquero" li caigui un missil al mig del cap carregat d'explosius que inerme ( de menti ) , a on vas a parar!!.

Així que, "ejersito del aire" gràcies per fer les proves militars amb el missils descarregats, llàstima que el aguanteu amb Celo o bluetac. Spain is diferent........però que "a lot of diferent, a lot of....".

iiii quiiinzeeeee !!!!!

un - festassa tremenda, aquests capgrossos estan pïllats.
dos - el frankfurt es va quedar petit.
tres - Dani, Dani, Oscar, David, Puji, Txell, Doomaster, kanu, Edu, Gerard, amics i costelles, el titi i potser la Rituslee. I 10.000 persones més.
quatre - Gegants, vi, pastetes, esquenes suades i Calimotxo, ah.. i en Jordi Bosch.
cinc - Carretilles, cremades, fum-foc , Diables/as i algun que les hi fot ma.
sis - Perdut, sol i abandonat!!! més frankfurt i cervesa.
set - Traca final de correfoc, que no de festa.
vuit - Retrobament. Percusió i pujada cap al Parc.
nou - Desfase. Biquinis, banyadors, sense roba, ballant mullats.
deu - Dues hores d'aigua i encara no ha sonat ni Marta Sanchez ni Paulina Rubio.
onze -Muncipi sostenible. Aigües freàtiques per remullar i gots de plastic amb envàs retornable i abonable.
dotze - Xops, en assequem i ens canviem al mig del carrer. Li he vist el cul al Puji, ja no puc dormir, insomni.
tretze - les sis, hora de tancar la paradeta. Als cotxes i cap a casa a dormir.
catorze - Ha sigut collonut, cal repetir. La gent i les Santes.
i quinzeeeeeeee- el dia després, llaaaarggg.

Bon finde!!!

PD - minut 90, de rebot en un penal que no era. ....Ui, siiiii, quin equiparru que teniu.

NEFLMPLBDP

No està feta la mel per la boca del porc .
Finalment, entre tanta foscor, hi ha escletxes de llum que ens guien pel camí. “dejemonos de metáforas” com diria en House.
L’Edu i en Pd40, toma ya, dos, un y dos!!, DOS, DOS AMICS, amb molt de talent, gust, sensibilitat, harmonia, saber fer, intel·ligents, honestos, elegants, i gairebé ja pericos, han decidit atorgar-me el “Thinking Blogger Award”, i això no és tot.
La entranyable, espectacular, mmm...espera...., amb ella tinc que fer servir un vocabulari més ric,.. distingida, intel·lecte, discernida, facultada i plaïble Cruella, m’ha fet guanyador del “Cruello Blogger Award”, i això no és tot.
El més marranot, gamberro, lògic, perspicaç, eixerit, astut i observador i perquè no, bon cuiner de garrins, del Clint, gairebé em nomina llavors mateix, títol del post de la setmana. Ara si que ja és tot, que no és poc.

No cal dir, que tot això fa que se’m pugin els fums al cap i si abans hi veia poc, ara ja sigui miop “ahumat” i d’aquí que hagi de publicar de tant en tant i menys seguit, ara tinc un prestigi, i els escrits que faig els haig de racionar, oi?......., doncs no, no senyor, la tardança d’aquest post és perquè ara he de col.locar la icona aquesta a dins del blog i no me’n recordo com coi faig fer-ho amb el del mall i així estem, discutint amb l’ordinador.
Em penso que aprofitant que entro a les entranyes del blog, actualitzaré la llista d’enllaços, em sabrà greu treure gent que m’ha acompanyat des del primer dia, però cal deixar lloc a altres tal.lents. (si sapigués francès escriuria “seslavi”).

Anem per fenya, ...ui...., fixa’t sense voler ja he nominat al primer dels que per mi són blogs destacables, en Zinc de Cal Piritione, el vaig conèixer gràcies al Cullerot, ...uix,...ja tinc el segon també, el Puji, el que em va iniciar en el tema, el responsable, culpable, quiti, ....uixx......, la tercera, “Hello Kitty y que nadie nos lo Kitty, fantàstica Anna Tarambana, una gran persona sens dubte, formadora d’infants, quina classe, clint tal.lent,...uix...un altre, en Clint que governa a Tot Bloc, dinàmic ...però.... ja l’havia mencionat abans, ..doncs res..., l’elimino dels premis, Clint , però continua sent un tio llest, com dirien els castellans “Agudo”...uix...ja tenim el quart, en Gerard Agudo que capitaneja les Newstícies i que fins fa poc teníem coses en comú, la cresti,...un paio divertidíssim i amb un humor picaresc, un humor fi.
I per últim, com no tinc família , ni amics (no cullerot, no t’ho perdono, ni amics) ni veïns que tinguin blogs....uix,...calla... si que tinc un veí que té blog , el veí d’adalt i el seu malerudeveure’t, el tio té cultura “pa’ratu” i a més unes veïnes que molts ja voldríem. Et fa uns posts, que després de llegir-los, penso, que cony fotia jo mentre la gent aprenia tot això, si que he malgastat el temps.

Anem tancant el post.

Aquests son els que he decidit "awardar", que no vol dir millors que la resta, sinó solsament que m'han enviat un pernilot a casa, excepte el Puji que espero rascar-li un "cubatilla" a les Santes de Mataró.

PS- el poema anterior, era d'en ...........................Enrique Iglesias..........., brutal,

PS1- continuaré a veure si puc posar-me la icona.

Es Pari Ment

Estic dolgut, molt dolgut, dolgudíssim. L'única possibilitat o "nogensmenys" una de les poques que tenia de ser nominat als premis "thinking blogger award" era que el Puji, (no us salteu l'enllaç...clickeu), per compromís obligat, em mencio-nés, però no ho ha fet. Ok, així que ells (us he dit que no us salteu l'enllaç) , et fan pensar més, ..oi?, ok, ok, accepto les derrotes amb resignació i als penals,

Doncs ara a pensar:

Dímelo, por que estas fuera de mi
y al mismo tiempo estas muy dentro
dímelo sin hablar y hazme sentir
todo lo que yo no siento
Después yo te veo y tu me miras
vamos a comernos nuestra vida
yo no voy a conformarme inventándote
siempre ha sido así
Porque ya no puedo despegarme de ti
cuanto mas quiero escaparme mas me quedo
mirándote a los ojos sin respirar
y esperando solo un gesto para empezar
Dímelo, por que estas fuera de mi
y al mismo tiempo estas muy dentro
dímelo sin hablar y hazme sentir
todo lo que yo no siento
Dimelo suave, dimelo fuerte,
dimelo suave, dímelo por fin de una vez
Me gusta de ti, lo mucho que me gustas
y que poco me perdono yo de mi,
no tenemos nada que perder
y tenemos demasiado que vivir
Dímelo, si o no quiero o no quiero
dímelo y después olvídate de todo
dimelo,las cosas buenas siempre son asi,
y las malas que se alejen ya de mí.
Dímelo, por que estas fuera de mi
y al mismo tiempo estas muy dentro
dímelo sin hablar y hazme sentir todo
lo que yo no siento
Dímelo, dímelo, dímelo.

Ara si ?, ara rectificaries segur!!

Quevedo, el vei , Borràs, Anita Obregón......

Bon Cap de Setmana a tothom, i al Puji!!

¡ Welcome Home !

El retorn de les vacances és dur.
Les mini-vacances a Menorca, han estat un plaer, cares i curtes, però un plaer. Caletes, menjarets, gelats de xocolata, cap caldereta, crema solar, xancletes amb mitjons blancs, ronyoneres de pell, i cavalls a Ciutadella. Per cert, us recomano anar a Ciutadella per Sant Joan, tot i que ho us ho hagin explicat, si no ho veus no t’ho creus. No m’ho esperava però ha estat una de les sorpreses més grans del viatge, història, tradició, pomada, gent per un “tubu”, cavalls, molts cavalls, una festassa enorme però com una MacroPatum, amb permís dels bergatans (o bergalins o bergalesos o com es digui, els de Berga) i en 48 hores, la pau absoluta....impressionant.



Un cop tornat, feina pendent, tres memes, rellegir posts vostres i sobretot no intentar perdre el “murenu balear” que sempre mola dir que el teu bronzo és de Menorca, sort que els jefes són comprensius i fem de 8 a 15 fins al Setembre.

Salvatge, somiadora, segurament també, però tot i que el que us escriuré ara em suposi alguna cleca per part d’algú, trobo que és una illa una mica abandonada, obsoleta, falta de serveis i poc invertida en quant a senyalització viària, em tornava boig per aconseguir trobar les cales, els punts d’interès, els restaurants, en aquest sentit, prefereixo Eivissa. Au, ja està dit.




Maletes desfetes, roba neta i planxada, així que a continuar que no ha estat res... ah...i a casa, tot tranquil.

Siau.

¿Enveja?

24,25 i 26 de Juny, és Festa Major al poblet de la Costa Brava on treballo i resideixo, i des de fa uns anys que aprofitem aquestes dates per marxar de vacances amb la família cap a les Balears.
Els últims tres anys, hem estat a Eivissa, que la resumiríem amb la paraula “collonuda” i enguany, hem decidit canviar i anar a Menorca. Fa 14 (agafa un cagarro i esmorza) anys que vaig anar-hi, just quan començava a festejar ( quina paraula més carca) amb la costella i aquest any hi tornem, kamaku.
Així és que demà a les 19:00 al Port de Barcelona embarquem amb el cotxe, els senglars,les culchunetas, els Isdin 5000, la roba de guiri (ver afoto), ...fantàstic, ens col.loquem al camarot, sopar-dormir i cap a les 6:00 a Maó i au,.....a gastar.

Una imatge val més que mil paraules.

Comprarem abarques per fer el meme, alguna samarreta, pulseretes de pell, mocador pel cap, Gin Xuriguer, en fi, el que fem cada any, ens engreixarem tres o quatre quilets al buffet lliure del hotel....

O sia, que passeu tan bona setmana com jo intentaré passar-la.

PD- Manguis i lladres, abstenir-se d'anar a casa que tinc un Pit-Bull mort de fam, les finestres electrificades i l'aire contaminat amb Antrax, tot i així, si hi aneu, netegeu-vos les sabates a l'alfombreta i aixequeu la tapa si heu de fer pipi, sinó us caura la fúria de la costella a sobre dels vostres caps. Avisats esteu!

Excursió al massís del Canigó

El diumenge, amb una colla de St. Feliu, vem anar d'excursió al massís del Canigó. Era una excursió que feia temps estavem planificant.

7:00, a St Feliu de Guíxols, amb molt bon humor, com sinó es pot aguantar aquestes matinades, carregavem les bicicletes a les furgones i ens encaviem als cotxes per dirigir-nos cap a Sahorre (France), 184 Km, dues hores llargues de carretera, una aduana, mooolts peatges...

9:45, disfressats, supermineralitzats-hidratats-carbonatats-adulterats comencem a pedalar, queden 52 km i 1900 mts. de pujada acomulada fins al peu del Canigó.

La ruta és un volta pel massís del Canigó, veient un gran paratge del Pirineus, però no arribarem adalt de tot, ens quedarem a cota 2300, just davant del pic dels Set Homes ( o això em diuen, per mi, una muntanya més a on no hi ha pinatells).

L'excursió és entranyable, uns que poden més, altres que menys, tots ens esperem, riure, broma, patir, suor...en fi, com qualsevol altre esforç en grup, ara la petes amb un, ara amb un altre, compartim menjar, experiències,...son moltes hores de pedaleig que donen per a molt.

I finalment, el que sempre es busca en aquestes experiències, la gratificació personal, les vistes, les postals panoràmiquen en viu. El meu cap, quan li arriba la sang, va traçant la crònica pel blog,

intentant plasmar amb imatges les sensacions.

Després de fer el cim, la baixada, molt respecte, molt més difícil que l'ascenció, al cap i a la fi, pujar és sinònim d'apretar el cul i pedalar, però la baixada és diferent, els braços s'agarroten, els ulls ploren, les cames a punt de patir rampes, els frens no responen igual, el paviment, les curves tancades, etc.., però arribem tots perfectament als cotxe, amb cap caiguda ni cap aturada per pana. Són les 18:00 i tornem...

21:00 descarrego la bicicleta a Palamós, dutxa i sopar, les 21:30, collons!!! el Bar$a guanya i el Madriz perd,..la que m'espera......

Després, la calma, a dormir.....

Decidim La Lliga

Molt interessant, la intentona que està fent la premsa del règim d’excitar al jugadors del Mallorca per tal que guanyin el partit contra el Madriz i així donar la Lliga al Bar$a, però com diu l’Avi al Punt, que el Nàstic (entrenador anticulé?)no juga?
I el Sevilla?
Marxaré el cap de setmana amb un desig molt gran. Que el Bar$a no s’endugui aquesta Lliga, si us plau, que no la guanyin, perquè mira, si l'aconsegueixen a tres jornades del final, són tan així aquests culés, que estarien queixant-se per no haver aconseguit la Champions, però ai, si l’aconsegueixen a l’últim partit, de forma miraculosa, ara la que se'ns espera, el vídeo, la tovallola, el DVD, el mòbil del miracle, el menú dels jugadors, els preservatius amb la cara del Eto'o, els la gomina del Valdés,...no vull ni pensar-ho, n’hi haurà uns quants que haurem d’avançar les vacances...
Així que aquest pot ser el meu últim post fins que comenci la Lliga 07/08, Villar dirà?
I un apunt, Messi és un TRAMPÓS, no un pillu, no confonguem!!

Bon Cap de Setmana

Tòpics

Uaaaaaaauuuuuu!!

1er Tòpic .- El temps passa volant!!!

Disculpes varies pel meu letarg, podria dir-ne vàries per explicar la meva desconnexió, però totes sonarien a tòpic, per tant diré realment el que he estat fent.

Ni he encarregat el tercer senglar,

Ni he estat cagant-me en la mare que va parir al que diu que els penaltis són una loteria (2º topic),

Ni buscant paral.lelismes entre en Messi i en Maradona (3º tòpic),

Ni buscant paral.lelismes entre en Rafa Nadal i en Puji jugant a pales a la platja.. :-))

Ni fotent-li petons a la foto que tinc del infravalorat tamudo (4º tòpic),.

no, no....

res més lluny d'això...

He estat intentant entendre que com pot ser que a pocs mesos de la data prevista perquè el TGV arribi a BCN, encara estiguem discutin, ARA, el seu traçat, si al Sagrada Família caurà o no caurà, si el terreny es pot perforar o no,....A veure, o acabem la Sagrada Família d'un coi de vegada o no l'acabem i per tant que passi el TGV i si cau,..doncs au, un edifici de 40 plantes amb pisos de 50 m2 cadascun a 6.000€/m2 i màquina.

Polítics, empresaris, enginyers, assossiacions de veins, economistes, ideòlegs, inversors, especuladors, periodistes, us podeu posar tots juntets aquí..., si aquí, aquí....

Ràpid.., ....ràpid...,.... qui té el mall?

Tot i haver estat sense actualitzar-me, us he seguit en més o menys mesura. Tinc molts post pendents de llegir.

Una abraçada a tothom!! per elles moooolts petons!!!

Enanus II

Per tothom a qui li agradin els nans de jardí, però sobretot per la Txell que li encanten!!

Aquesta fotografia no és cap fotomontatge, ni està retocat amb el photoshop, ni realment és el senglar disfraçat, va passar a Camprodon davant d'un "avance de caravana" només fa 10 dies, i no em vaig poder estar de fotografiar.lo i deixar.ho al blog.

Vaig a cal Puji a buscar el mall...

nova companya de viatges

Tant s’hi val si és a Glasgof, Sidney, Madagascar o Pekin (sembla una cançó dels Lax’n Busto), tant s’hi val si menjaràs fred o calent, tant s’hi val si és estiu o hivern, però per viatjar, una condició indispensable, és fer-ho amb una parella ideal, amb una bona companya, que t’aguanti les manies, les tonteries, que et compensi els errors i sempre estigui amb tu.

Quan vaig començar amb l'actual, d’això ja en fa temps, em deien que seria per tota la vida, que no me’n cansaria, “ no t’ha l’acabaràs”., “...aniràs més feliç que un pèsol...”, res més lluny de la realitat.

Hi he rumiat molt, hi he donat moltes voltes, n’he parlat amb ella.

M’ha l’estimo com si fos una part de mi, però s’ha quedat vella, com els hi passa a moltes. Ja no em dona allò que li demano i el temps passa, no en puc perdre més,o ho faig ara o després serà més dolorós

No l’oblidaré, ni ho vull fer, sempre la tindré present. Amb ella em començat junts a rodra per aquest mon. Hem tingut caigudes, entrebancs i ens hem retret algun renec que altre, però ens hem aixecat i hem continuat, però......

.........m'he decidit...........

.......n'estic convençut......

......res ni ningú em farà canviar d'opinió....

....ni una vaga de fam de la Pantoja......

..........i ja he fet el pas.

Aquí teniu la meva nova companya de viatges:

Trek Fuel EX7

A la taula i al llit, el primer Crit

Com diria el meu iaio, (arriba las manos), sa sap i sa coneix que en infinits serials de televisió ,posa-li Los Serrano, posa-li Ventdelplà, posa-li con ocho basta, els components de la família esmorzen plegats al voltant de la taula abans d’anar a escola o abans d’anar a la feina, diguéssim en un dia laboral normal, no en cap de setmana ni a les vacances d’estiu.
I ahir em va fer que pensar, si pel bon hàbbit dels senglars que pugen caldria fer-ho d’aquesta manera. ….Ok, rectifico….., la costella va pensar si pel bon hàbit dels senglars que pugen caldria fer-ho d’aquesta manera, però, fent un exercici brutal de memòria, no recordo ni conec qui-man ni ningú que ho faci, si més no que tingui present en el meu PC (Personal Cabezon). És realment una escena o/u utopia que ens venen des de la tv i que podríem dir, només té finalitat pedagògica-instructiva-alimentària-psicològica-digestiva-docent? O pel contrari si que hi ha unitats familiars (com a les hipoteques, ara hem de parlar d’unitats familiars) independentment si tenen nens, avis, tiets…que paren la taula per esmorzar?.

Mentre, continuaré anant al bar a fer l’entrepà, avui, tonyina amb formatge.

¡¡¡ GLASGOW !!!

I qui ho havia de dir?

Un equip de futbol, que de futbol va justet, però sobrat de testosterona, s’ha classificat per la final de la copa de la Uefa. N’hi haurà molts que diran que és un campionat de segona fila, que si papatim que si patatam, però ja voldrien estar-hi ells a una Final Europea.

Diu el presi, que ens estem convertit en un equip mitjà-alt d’Europa, suposo que si fem balanç dels últims vuit anys, doncs potser li hem de donar la raó, dues Copes del Rei i com a mínim una final de la Uefa. I aquestes són dades objectives.

El dia 16 es jugarà la final i a data d’avui només m’hi separen 2000 km. En cotxe impossible, al avió li tinc pànic i amb tren i autocar pot ser agònic, així que encara no sé que faré.

En Coro li hem de fer una plaça a Banyoles, a Klose soci honorífic del club, anunciar on hem comprat el pernil que li vem regalar a l’àrbitre i sobretot cridar infinitat de vegades que no és una final “Española”.

A Valverde que no ens l’enfoquin gaire per la tv, evidentment per Tv3 no cal patir, però per la resta si, no fos cas que ens el volguessin fitxar aquests merengons que l’any que ve hauran d’ampliar la banqueta amb els seus seient Recaro per poder-hi encabir tots els "místers" que diuen que fitxaran.

Joder, que estem a la final de la Uefa amb un equip de cantera, sense estrelles mediàtiques ni palanganes i que entenen el que és suar una samarreta.

Gorka Iraizoz, Daniel Jarque, Marc Torrejon, David Garcia, Moisés Hurtado, Ferran Coromines, Raúl Tamudo, Angel, Julian...i els que apreten per darrera del filial però evidentment ningun de la categoria del cricric. Millor, així no ens desmantelen l'equipet.

I per acabar, l'Espanyol jugarà la final sense haver perdut ni un partit i tot la competició i amb Pandiani de Pitxitxi. ¿ Tindrà raó el presi?.

Passeu bon cap de setmana.

4

I que voleu que us expliqui de ma filla, que és la més de les més ? doncs no.
Què per mi, és la més de les més? Doncs si.

Va venir amb 2,400 kg., amb 37 setmanes, amb dificultats al part, 30 hores i al final van obrir.
Recordo com si fos ara, que la crisi post-part la vaig agafar jo, pensava que fotia amb una nena recent nascuda a casa, jo!!, i si perdia la feina, i si em fotia malalt, o pitjor, i si es fotia malalta ella, etc.. quin patir, però amb quatre dies, tot arreglat.

Alegria, alegria, !!!! tant és així que després va venir el goril·la.

En fi, ahir, en va fer quatre i ara ja és gran, ”...papa ara ja tinc quatre, ara m’has de posar ganivet...”

Vaig flipar amb la nena.

On caram he deixat el mall

Es que et comences a liar i no pares, i vols complir amb tots, i no pares, i amb això també i no pares i , a prendre pel “buyuyu”.

Recupero el mall, li trec la pols i em poso al dia.

Ahir Sant Jordi, avui “Fidel de Sigmaringa, presbítero y mártir” i dijous espero que sigui Sant Raül i Sant Ivan i que quan “Ivan y vuelvan “ sigui amb l’eliminatòria guanyada i camí de Glasgow. Futbol i futbol, si es que els homes amb la neurona només sabem parlar del mateix i si està al 100% desperta, sinó, ni això, oi veí?

Així que “ lo dit” bon dia de “Fidel de Sigmaringa”

Més Gimnàs

Una altra del gimnàs!!

“fue un maestro”-
“claro, eso no lo puede discutir nadie, fue un maestro”-
“te digo mas, el tío, en parao, asin como yo, saltaba 2,10 mt.”.
“y hacia las flexiones con dos dedos”
“bueno, el jai también las hace”.
“quien”
“el moha”.
“ah, el moro. Además, con el brazo estirado y un recorrido de 4 cm. Te destrozaba de un puñetazo. Fue un maestro y en su época cambio las peliculas esas de chinos que volaban por el aire dando patadas por las suyas.”
“ si pero lo mataron los chinos, como a su hijo”
“no Bruce Lee murió de un derrame cerebral”,
“NO, creo que fue de un tiro, de una bala falsa”
“bueno, sea como sea, des de él , no hay nadie mas que sea tan bueno. Con 24 años era un enclenque i a los 26 ya era un maestro”....


Si ho sentís el bò d’en Jackie Chan, s’emprenyaria.


PD- Tot això era per colar la foto de la meva cresta.

Quin Pet!! pet de pet no de trompa

A can borràs-costella, dijous 29 de Març a les 1:30 aproxl, amb pijama.





- Cony costella, t’has passat tres pobles, ni dormint et pots controlar?- li dic.
- Què em dius, a mi?- em contesta
- A més de marranota,ni confesses el pecat.
- Escolta, que et dic que no sé de que em parles.
- Com què ¿de què et parlo?, doncs del pedorro que t’has cascat.
- Calla boig, això tu.
- Tan fina que semblaves. Ara entenc perquè el teu pare estava tan content el dia del casament!!!
- Calla!! I Deixa’m dormir.
- Demà em despertaré sense pestanyes i sense ungles dels “chuscus” que et fots.
- Au nen, vés a que et moqui la iaia.

ejem, ejem,....em sembla que hauré de disculpar-me.

-

pago jo

Para, para, para,....no corris tant , vas a apagar un foc ?, sèu, pren el que vulguis, avui em toca a mi.

No,no, que va,només és el Sant però caram, qualsevol excuseta és bona per fer un toc...

agafa, algun pinxo, si home, no et faci cosa, tranquil...i dos també,.. de què el vols, bacalla amb pebrots, salmó amb philadelphia, ibèric amb tomata, tu mateix..

Estarem una estona, si després vols tornar-hi , ja saps on estarem, espero ser colla i sinó pots, cap problema, passa un Bon cap de setmana.

Gràcies, en vida teva!!

Una altra del gimnàs

Com casi cada dimarts, vaig al gimnàs a fer un ratet d'exercici i alguna que altra tombarella...
Abans d’ahir en concret, vaig veure un fet que em va fer pampallugues als ulls. Entenc que el col.lectiu de ‘machotes amb camiseta imperio’ que aixeca una quantitat de pesos descomunal, pugui anar vestit de manera més o menys ridícula per tal que tothom vegi els seus bíceps, tríceps, quàdriceps o quinticeps, ja que per aquest motiu es passen tantes i tantes hores cultivant la massa muscular. Si han d’anar amb xandall del “Ejercito” doncs que hi vagin, que per això lluitem per un mon sostenible i a favor de la reutilització. També entenc que el parlar no sigui el fet diferencial ni el valor afegit que poguin tenir, però d’això ningú hi és exempt.

Però el que algú els hi hauria de dir (algú gran com ells i quan dic “gran” vull dir grans de m3 i no d’edat) és que no cal que es saludin amb tants cops de mans, giravolts de canell per rematar-ho amb un copet entre hombros. No cal que la salutació duri 5 segons, no cal que es cridin un des del vestuari i l’altra des de la màquina dels abductors, que només amb un “bona tarda” i una aixecada de celles ja n’hi ha prou, que els ser discret, moltes vegades és millor.

PD. Pels machotes, “si qué passa ?, només aixeco la barra però porto les ungles dels peus tallades, no com vosaltres...”