pago jo

Para, para, para,....no corris tant , vas a apagar un foc ?, sèu, pren el que vulguis, avui em toca a mi.

No,no, que va,només és el Sant però caram, qualsevol excuseta és bona per fer un toc...

agafa, algun pinxo, si home, no et faci cosa, tranquil...i dos també,.. de què el vols, bacalla amb pebrots, salmó amb philadelphia, ibèric amb tomata, tu mateix..

Estarem una estona, si després vols tornar-hi , ja saps on estarem, espero ser colla i sinó pots, cap problema, passa un Bon cap de setmana.

Gràcies, en vida teva!!

Una altra del gimnàs

Com casi cada dimarts, vaig al gimnàs a fer un ratet d'exercici i alguna que altra tombarella...
Abans d’ahir en concret, vaig veure un fet que em va fer pampallugues als ulls. Entenc que el col.lectiu de ‘machotes amb camiseta imperio’ que aixeca una quantitat de pesos descomunal, pugui anar vestit de manera més o menys ridícula per tal que tothom vegi els seus bíceps, tríceps, quàdriceps o quinticeps, ja que per aquest motiu es passen tantes i tantes hores cultivant la massa muscular. Si han d’anar amb xandall del “Ejercito” doncs que hi vagin, que per això lluitem per un mon sostenible i a favor de la reutilització. També entenc que el parlar no sigui el fet diferencial ni el valor afegit que poguin tenir, però d’això ningú hi és exempt.

Però el que algú els hi hauria de dir (algú gran com ells i quan dic “gran” vull dir grans de m3 i no d’edat) és que no cal que es saludin amb tants cops de mans, giravolts de canell per rematar-ho amb un copet entre hombros. No cal que la salutació duri 5 segons, no cal que es cridin un des del vestuari i l’altra des de la màquina dels abductors, que només amb un “bona tarda” i una aixecada de celles ja n’hi ha prou, que els ser discret, moltes vegades és millor.

PD. Pels machotes, “si qué passa ?, només aixeco la barra però porto les ungles dels peus tallades, no com vosaltres...”

Post de dilluns

Iniciem la setmana, mig clapats, amb la butxaca foradada, prometen que el diumenge que ve anirem a dormir més aviat per llevar-nos descansats, amb nous plans pels propers mesos, pensant tots els dies que queden per tornar-nos a enfundar el xandall del Decathlon o segons qui, de la “legión”, cinc dies , però a tots aquests que ens fa una mandra terrible treballar avui, us dic:

M’agrada veure als avis circulant amb bicicleta per la ciutat.
M’agrada veure la generació dels meus pares fent cursets d’ofimàtica.
M’agrada veure la voluntat dels que tot just saben escriure, entrar instàncies als Ajuntaments demanant permisos d’obra.
M’agrada veure les caixeres dels grans supermercats, que tot i tenir un sou escandalós, riuen i s’ha n’enfoten de l’encarregat.
M’agrada veure la gent comprant durant l’estona del dinar, amb l’entrepà a la ma.
M’agrada veure els pescadors engrescats jugant al domino al Bar del Moll tot i no poder sortir a pescar per la pluja.
......

Espero haver-vos animat i sinó, clickeu aquí o aquí. Tinguem bona setmana.

L'arbre i el bosc

Molts cops sentim a dir, "Que l'abre no ens tapi el bosc" i avui m'ha passat una cosa semblant.

La nit ha estat llarga (apunta Charlie), el petit amb mocs no podia dormir i la gran volia venir al nostre llit perquè a sota del seu diu que hi havien cucs.....

De bon matí el mòbil ja cremava, el replanteig del forats....

El pintor necessitava les claus i les claus les tenia el paleta, corre a buscar-les....

Els pericus juguem a les 21:30, que faig? baixo o no baixo?, això vol dir arribar a casa a la 1:30, uf quin dilema...

No tinc post i fa dos dies que no m'hi passejo, i avui , el dia, pinten bastos....

En J. necessita aquest plano que porto a la carpeta i a la mateixa hora he quedat amb en M. per discutir uns nivells....

I tot d'una alço la vista mentre anava al despatx d'en J. i veig això:

Caram , quin dia, sol, la platja de Sant Antoni, tranquil.la, la mar plana com un mirall, com aquell programa del 33 o com es digui ara el canal, "silenci", sense gent, un plaer, un gust, ...calma Borràs que el món gira igual. Relaxa't i Gaudeix!! I m'he parat en aquest banc durant cinc minuts mentre rumiava el post i assaboria les cosespetites que té la birra, uy, perdó, la vida.

Passeu-ho bé, companys!!!

Apunts de Derbi

Suposo que serà el dia mundial del comentari del Derbi entre “Plan Renove” i “Billet de 3000”.

Us deixo alguns pensament que fluien mentre veia el matx i ‘a posteriori’:

- Els culés necessiten un pla renove i segurament passant per la banqueta.
- Els canvis d’en Ricard no em van agradar gens. Aquell que va fotre el gol a la final de costellada de l’any passat, no entenc com pot jugar a futbol en aquest equip.
- Eto’o , no ho sé.
- Ronaldinho, menys natillas i més futbol.
- Guti, el millor del partit.
- Capello, a treballar a l’obra, si pogués jugar amb dos porters, segur que ho faria.
- L’arbit, encertat, molt encertat.
- Sergio Ramos, li hauria d’haver fotut més fort al tormell del pinhos.
- Messi, continuo pensant que li fotran mal de debò com no deixi anar abans la pilota.
- Els dos centrals del Palamós són millors que tota la defensa del Madriz.
- Mai, el Madriz ho tindrà tan bé per guanyar al patatal.
- Xavi i Iniesta, un sacher de xocolata i a disfrutar.
- Valdés, el millor porter del món, però el cabró és culé i per tant em quedo amb Casillas.
- Afició culé, sou molt rabiosos.
- Ah, i puta TV3...
- La sexta, molt pesadets amb les estadístiques de si “Messi, jugador que mas pedos se tira fuera de casa, solo si come judias”
- Bar$a molt millor equip que el Madriz, almenys cada jugador sap quina cama és l’esquerra i quina la dreta.
- Diarra, “ezo que é”, tot, menys jugador de futbol.
- El Madriz, com equip de futbol, una autèntica farsa.
- Laporta, farcit, necessita dos butaques de tan gros que s’està fotent.
- Oleguer, sense líquid de frens i passat de voltes.
- Deco, amb el ulls tancats i amb xancletes, sempre al camp.

A tothom

Bon cap de setmana

Màgia Odontològica

Resum de la visita del dentista d'ahir:

Truc de màgia

dóna com a resultat:

Dentista= +40 €

Titi = -40 €

i dijous comencem amb la boca, que avui no ha estat res!!

MAMA POR

Us escric aquest post, minuts abans de creuar una porta (alguna més que el dentista no està a l'habitació dels nens, no us penseu), que sens dubte, no en tinc cap ganes, m'hi trobaré olors odioses, un senyor que em riurà abans de fotrem mal dues vegades, una quan estiri i l'altra quan em cobri, i tot amb un somriure em dirà, "..fins la setmana que vé..".

Hem deixarà la boca inflada, dormida, regalimant,babós, com un cargol, sense poder parlar durant molta estona i el que és pitjor, sense poder endrapar ....

Quan sorti, no sé com em trobaré la resta del món, el Montilla potser parlarà castellà finalment i deixarà de falsejar, el Liverpool ja haurà eliminat al Bar$a, no això potser no que més d'una hora no m'hi penso estar (serà el subconcient que em traeix), el Txungais i els Rangers m'hauran avançat a la classificació de la lliga fantàstica, ( 2-3 , gerard, recorda). En aquests moments, si pogués canviar, abans aniria amb avió amb el Clint o a un concert dels Weirdo, (XD) però no puc escollir...

Qué el dentista reparteixi sort!!

Per mi, no cal

00:30 del dimecres 28 de Febrer d’enguany:

Un servidor, arriba a ca seva, després d’una reunió a la guarderia per una qüestió municipal del barri.

Em col.loco les pantunfles, el pijama, i em sec al sofà amb el sopar , per menjar-me’l aprofitant la tranquil·litat del moment, esperant que no es torci en tota la nit, mirant qualsevol història de la televisió.

A veure, la 1, rotllo, la uacheefe, rotllo, a espera que avui fan House,.. acabat, cap problema, la nit al dia...uf la Terribas i el seu per què?, se’m fa pesada, a veure el Telecinco,

Hòsties ¡!! La mare que em va parir, quin collons, ...desgraciats,....”i vean ahora como la chacha se ensaña con el pequeño.....”, la mare que els va parir, ja ho he dit, però que collons estant fotent per la tele ( es veu com una filla de la gran puta, gorda i desgraciada li esta fotent bufes a un nadó perquè no menja)... merda, canvio, però la morbositat m’hi fa tornar dues vegades més, almenys 10 segons cada vegada.

Em donc compte, de l’abducció que m’han provocat les imatges i decideixo tancar la tele i sopar tranquil, m’he fotut nerviós amb el que he vist, tinc mal cos i m’ha entrat molt indignació i mala llet. La Milà donant lliçons del que ha de ser un reportatge monogràfic exemplar, “porqué estas cosas pasan y hay que saberlas” i no parant de passar imatges de cops a nens petits de part dels seus cuidadors i del educadors de les escoles bressol, ludoteques, etc...., doncs no em dona la gana, no crec que sigui necessari mostrar aquesta crueltat, no crec que doni més “veracidad” al reportatge, ni aporti informació adicional que faci més fàcil la comprensió. I a més, crec que és contraproduent pel receptor de la informació.
Per tant, Merche, des d’aquestes ratlles et dedico un enorme COP DE MALL ¡!! I pel que a mi respecte, pot anar-te'n a la merda per sempre més, juntament amb el teu equip de redacció i producció.

Com la Stone.

Qui s’ho proposa ho pot aconseguir – diu la meva iaia.
La fe mou muntanyes – diu el mossèn.
Sense esforç no hi ha triomf – deia el míster.
Perseverança – deia el meu ex-jefe.
“apreta el culo y aprende” – diu el gruista.

Però jo vull fer com la Stone, vull creuar les cames i no en sé.
Practico, m’esforço, persevero, però la realitat és que no les sé creuar, se’m cauen. I si fós un problema picarolístic, benvingut problema, però no és el cas.
El meu genoll esquerra no pot passar per sota del dret, ni el dret és capaç de creuar per sobre de l’esquerra. I per molt que poso al burret “creuar cames com la Stone”, no apareix cap manual de pràctica, per fabricar una bomba si que hi ha informació, però per ensenyar a creuar les cames no.
Sempre he d’estar espaterrat pels llocs, amb el cul més endavant que l’esquena, serà problema de pixar entre parèntesis.? (‘).
I no diguem fer allò que alguns i algunes saben fer, creuar les cames i amb el peu que queda més alt, passar-lo per darrera del peroné per fer un altra rosca. Com una trena. Si algun dia ho aconseguís, l’efecte “palanca” em provocaria sortir disparat cap endavant.

Jo vull creuar les cames com la Stone!!.

Lliçó Magistral

Aquest post, evidentment, és una opinió totalment personal, i el faig amb la informació que m’ha arribat a través dels mitjans de comunicació que m’envolten, bàsicament TV3, Catalunya Radio, Avui i com no , en Charlie. Amb això, pot ser, que algú conegui algun fet més concret i des d’aquest bloc ens ho volgui fer saber.

Hi ha un noiet català, que es diu Oleguer Presas, en principi un noi del més comú, amb inquietuds, amb les seves manies i els seus costums. Fins aquí res destacable.

Es dedica a jugar a futbol en un equip, diguem-ne important , a cobrar quan li toca i a gastar-s’ho amb el que vol, igual que la resta de la gent. Fins aquí res destacable.

En aquest paràgraf faré suposicions. M’imagino que quan no treballa, deu anar al cinema, deu esmorzar, dinar i sopar, deu dormir, deu anar al lavabo, i algun coet potser fa..... Fins aquí res destacable.

Un dia, fa una valoració personal d’un tema en concret, en un diari setmanal “La directa”, signant-lo i expressant un punt de vista personal. I no entro a valorar el que escriure, ni a favor ni en contra. Fins aquí res destacable.

Arran d’aquestes línies, molta gent li fot la cavalleria per sobre, el seu president li recrimina “l’error”, la marca esportiva que el patrocina li rescindeix el contracte, la premsa més feixista i casposa del estat Espanyol el criminalitza i tot una afició sencera el fot a parir durant un partit de futbol. Fins aquí res destacable.

Reacció d’Oleguer:

1.)-Es calça les botes de la marca que li rescindeix el contracte i comença a treballar pel que el paguen, amb millor o pitjor sort, perquè de jugar a futbol, no en sap gaire, però bé, per això el paguen i per això hi treballa.

2.-)-No fa ni un comentari del que li diuen, ni un gest fora de to, ni una mala declaració, res.

I això si que és destacable.

Ell va fer us de la llibertat d’expressió i a la vegada, entén que els demés també tenen dret a fer-ho i així ho ha respectat, des d’una postura, al meu entendre, intel·ligent, sense entrar al drap, sense males formes, sense calumnies, sense improperis, sinó amb el respecte. Ell creia el que va escriure i així ho va fer, i per tant també entén que els demés ho poden fer sobre la seva persona, això si, dins del marc legal, sinó ja hi ha altres procediments, com els judicials, per posar-hi mesures.

Avui en dia, que sempre ens omplim la boca amb paraules, com respecte, llibertat d’expressió, maduresa democràtica, i després costa ser ferm amb el que creiem, l’Oleguer ha sigut conseqüent.

Gran lliçó magistral O...O...Oleguer!!!!. Ara, una cosa et dic, de jugar a futbol xato, no en tens ni idea.

Cal Sots

Només es tracta d’una ‘allium cepa’, segons la wikipedia, però com tot en aquesta vida, si és cultivada amb el temps adient, cuinada com es mereix i devorada amb la passió que toca, pot ser el millor tast per un diumenge a migdia, envoltat de bons amics, la seva salsa que en gran part és un 70% del secret i un vi arregladet, què més cal? Ah si, ja ho sé, doncs també va ser, 3-1 al Mallorca.

Només caldria que a partir de certa mida, ja les arrenquessin de la terra, perquè si es deixen créixer massa, quan et disposes a pelar-la, agafar segons quines coses de certa mida ja estranya, si a més l’has de sucar i acabar endinsant-t’ho a la boca pot arribar a fer un pèl d’angúnia a més que queden cruus de dins.

La digestió, entre salsa, el calçots, el xai, crema catalana, etc… es pot fer feixuga, però que millor després d’enyinar-t’he una calçotada que fer una hora de caravana a Sta. Margarida i el Monjos per acabar de pair el dinar i el sopar de dissabte, si ens queixem perquè volem. A més, una bona retenció et permet escoltar unes trenta vegades més "ni una sola palabra ni gestos ni miradas.."

Bon diumenge i bona menjada, i a última hora tornant, pluja que prou falta fa, com diria la costella “una mica de chirimiki”. I què passa, què rieu, si ella diu “chirimiki” es diu “chirimiki” i punt.

Les fotografies son gentilesa del Puji i la Di. La classe magistral de pelar el calçot us la regalo, de gratis.

PS: Salut al “niño de los muñones”.

PS2: Sra. Guia, lo del foc fatum de Santes Creus, no m'ho crec, el Puji potser si, però jo no, ni en broma.

Carnaval, carnaval.....

Uns dies un pèl liats, que de tant en tant cal justificar el sou, sinó malament. Recuperem el fil bloguistic.




I com no podia ser d'altra manera, de tard o de primer, Carnestoltes pel Febrer.




Les carrosses estan ultimant els detalls, els equips de música, els sortidors de cervesa, el confetti...

Gent que en la vida ho diries, està disfressada de pollastre ballant pel carrer.
Les sogres petonegen als gendres.

Les escoles fan la seva rua particular.
Els comerciants enfundats en trajus de superman, et venen la cansalada i el peix.
Els avis, s’injecten el sintron i al carrer a passejar amb el bon ambient.

Ala, ala al “cachondeo”.
Ara, si , ja ha començat el 25 Carnaval de Palamós.
Molta festa a tothom i aquí no hi ha Cop de Mall que valgui.

TOI

Meme eròtic- Fantasies blogaires II

......finalment, aquelles xancletes de pell, que en altres ocasions ens havia explicat que eren comprades a un hippie-market a Eivissa, la feien moure’s amb una sensualitat que impossible no quedar-se anonadat durant el temps que fes falta, assaborint l’harmonia del conjunt.

Un cop repassats i posats ferms, vem treure els carnets i accedirem al estadi, varem anar a buscar els nostres seients i ens hi acomodarem, fila 27 seients 8,9 i 10, .
No em podia treure del cap la Txell. Sense que ella se’n adonés, m’ha n'anava impregnant , la olor, el somriure, els gest automàtic de la seva ma, col.locant-se el cabell darrera l’orella. L’ascens per les escales de formigó, havien estat un càstig del Senyor, veient-la d’esquena, amb la cintura contornejant de Gol Sud a Gol Nord, i aquell nan amb el saxo semblava que em piqués l’ullet dient-me “mai la tocaràs”.
A cada minut que passava, intentava acostar-me més a ella, estava entre el Puji i jo i necessitava notar-la ,necessitava tocar-la, necessitava tomar-la.. El sol fet d’imaginar-me tal empresa m’eriçava els pèls de tot el cos.
Gooooooooollllllllll!!, Tot d’una, com si fos una explosió, la gent es va aixecar d’un vot, xisclant, saltant uns per sobre d’els altres, cridant improperis indesxifrables, abraçant-se, la multitud estava embogia, en De La Peña havia marcat el 1-0 d’un xut ras des de la frontal, el Puji amb el nyiki a la ma i nuu del torç, s’estava petonejant amb la Sra. Garcilaso, la velleta de 70 anys de Martorell que tota la vida l’he vista al seient nº6 quieteta i ara semblava que havia reviscolat tot d’una.
La Txell i jo ens fem fondre amb una abraçada, en aquell mateix instant, crec que la sang es va quedar tota a uns 90 cm de terra concentrada, una suor freda em va recórrer l’esquena, els ulls se’m van inflar, a l’estómac s’ha m’hi crear una buidor, la gola era rígida com un roc de granet, impossible engolir, i per Déu, aquella sang acumulada a 90cms. m’estaven a punt d’explotar, tenia una erecció descomunal. Estava tan malalt que no volia desfer-me’n d’ella. Ho notaria?. La resposta, immediata.

La Txell em va agafar per les espatlles i se’m separar una mica, el just per poder-me mirar als ulls i dir-me:

Quant marqueu un gol sempre et passa igual?-
quasi sempre, l’emoció m’exalta l’ànim- li vaig respondre amb un somriure picaresc.
Doncs poques vegades et deus posar tonto com ara, no li foteu un gol ni a l’arc iris.
Dona, no massa, és cert.
Vine, acompanyem al lavabo- em diu agafant-me de la ma.
Al lavabo?, ara? Si estem al minut 20, espera a la meitat.
Calla i anem, que el que vull fer no ho puc fer sola. Uri, s’ha t’ha d’explicar tot, com per anar a robar un banc amb tu.
Ah, entenc, però són bastant bruts?
Tranquil, a la gestoria li fem la renta al Dani i tinc accés a la zona Vip.
Puji, anem a buscar uns bocatas, de que el vols?

En Puji ja s’havia separat de la Sra. Garcilaso i s’estava col.locant la samarreta a lloc.

Ara?
Si ara, n’hi ha pocs i a més la Txell vol anar al lavabo.
Doncs de llom amb pètals de rosa.
Tio, t’ha n’enfots de mi o què?
Era broma, de frankfurt.
Ok, de frankfurt. Txell anem?
Mira, en Gerard m’envia un sms. “Stik mb kanu, dn, qdina i edu, no flipeu ncara k dura 90 mts”.
Els culerots ja estan rabiant, jejeje.
Em penso que em pixaré a sobre si triguem més.
Ups, perdó, anem, anem.

El viatge pels passadissos de l’estadi va estar ple d’interrupcions, cada vegada més pujats de to. Al primer ens vem petonejar com si tinguéssim l’experiència que es tenen als quinze anys, en el segon més calmats i més excitats vem recórrer els nostres cossos amb les mans, el en tercer la passió desbocada em va portar a aixecar-li la part posterior de les faldilles fins a poder acariciar-li les natges i ella va començar a descordar-me els botons dels pantalons, al final vem aconseguir creuar la zona restringida i accedir als lavabos, i allà, a dins d’un particular amb tanca.
Teníem la respiració accelerada, les palpitacions disparades i les hormones foten Festa Major. Ara si, ningú ens veuria.
Repetint l’acció anterior, la vaig abraçar i poc a poc vaig deixar caure les mans fins a la cintura, descordant-li la faldilla , la Txell havia fet el mateix amb els meus pantalons que ja queien cames avall. Allà, alliberats de qualsevol complexa, pudor o vergonya, ens fem fondre en una dança de moviments sinuosos, d’olors vitals, de sons rítmics i fluids corporals.

Estavem encegats, res ni ningú ens hagués distret

el temps passava i el gaudiem cada segon.

i continuàrem, continuàrem, ......

----------------------------

Tiuus, ja era hora, si només queden cinc minuts de partit, que ha passat?
No hi havia paper al lavabo.
I hem anat a buscar-ne.
Haver-m’ho dit, tenia Kleenex.
Ja, però, de pas hem aprofitat per fer un vermut.
Ah,.........clar. Entès. I l’entrepà?

Pi, pi, piiiiiiiiiiiiiiiiiii.....l’Espanyol a la Final.

--------------------------------------------------------------

Molt bon cap de setmana a tothom, en especial a la Txell i a en D, amb la més gran de les simpaties, una abraçada "innocent".

Meme eròtic- Fantasies blogaires

Recordem, que aquest meme ideat per l'Alepsi i la Candela, consisteix a escriure un relat eròtico-fantassiós amb algun blogaire, aquest escollit haurà d'anar seguint el joc i passar-ho a algú altra.

No cal dir, que "qualquier parecido con la realidad és pura cohincidencia" i en el meu cas, m'ha costat moltíssim, no per la persona escollida, que inspira erotisme i despren sensualitat per tot arreu, sinó per la meva limitada intel.ligència eròtica. Abans de tot, agrair a les persones escollides i al seu entorn, la comprensió i bon rotllo, des d'aquí tot el meu respecte.

En fi, callo i us deixo amb el tema en qüestió:

Schuruuuurp, xarrup al cap de la gamba .
-si aquest mati, em diuen que ens fotríem aquest vermut, t’ho ben juro que no m’ho crec.- li comento al Puji, amb un somriure a la cara.
-Ja tio, jo tampoc, a més, quina casualitat trobar-nos-la aquí i reconèixer-la. És una paia ben parida, de molt bon veure, filòloga i amb molt de caràcter. pobre D, no deu anar fi, ni res!.
-Ostres, doncs com anem tots.
-Tet, “vaya paelliqui” que ens estem cascant, es menja bé, aquí.
-Si, ho va recomanar el Mikel, en un post seu.
-Ah, en Mikel, és el putu amo dels Restaurants, ha estat a tot arreu jalant, llàstima que és culé, o almenys, això diu.
-Putu pericu, ja està dit, jo també ho sóc i què?
-Calla home, tu has de sortir de l’armari i ja està, no costa tant, portes un perico dins, només falta que l’alliberis..
-Què cansino que ets amb el tema. Va espavila que ens esperen a Montjüic.
-Ho veus, ho veus. Cambrer, si us plau, ens porta el compte!. Cony, si comença el partit d’aquí a una hora, va anem.

Al cap de 40 minuts a Montjüic...

-Nois, fa estona que us espero, varem quedar a dos quarts i mireu quina hora és.
-Txell, disculpa, uns imprevistos al vermut.
-Quant no és un all és una ceba, els tios sempre sou iguals.
Havíem quedat amb la Txell per anar al futbol a veure les semifinals de la Champions League, partit de tornada contra el Milà, a l’anada havíem empatat a cero i avui podia ser un dia històric.
No sé que va ser, mai l’havia vist d’aquesta manera, però estava especialment radiant, amb el somriure a la cara, cantant-nos les quaranta. El cabell perfectament pentinat li queia sobre les espatlles, amb un top negre fins a mitja panxa que li exaltava els seus ferms pits, deixava entreveure el pírcing del ombligo, al final de l’esquena el tatuatge d’un nan tocant el saxo et distreia la nineta dels ulls durant una bona estona imaginant les millors notes de Rey Scott. La faldilla de tela li arribava fins als turmells d’un color verd pàl·lid estil mig cumbaia, grafiant-se el recorregut de les calcetes sobre el culet tens i ferm. Finalment, aquelles xancletes de pell, que en altres ocasions ens havia explicat que eren comprades a un hippie-market a Eivissa, la feien moure’s amb una sensualitat que impossible no quedar-se anonadat durant el temps que fes falta, assaborint l’harmonia del conjunt.

....continuarà, però el tinc que acabar.....

PS- a les dues preguntes que us esteu fent, són: Si, va pagar el Puji la paella i no, no és fantasia lo de la semifinal, només qüestió de temps.

Català de l'any 2006

Tooongú, tooongú, tongo rut ondú!
Tota la nit va ser una farsa. Com el tòpic de la Coca-cola i la carn, ara ho sabem. A qui li entra al ser-vell que puguin competir pel mateix premi, la Neus Català i el Laporta. És com comparar un pernil de Bellota amb un chopped, evidentment el Laporta és el chopped y el Puyol la mortadel·la.
Home, és que no es presenta candidatura i tothom que vota hi diu la seva.
Doncs per això, jo hi dic la meva.
Oh, i que bons que són el tricicle fent els esquetxos, no fotem guionistes, no entraven ni amb calçador. Realment, al meu gust, va ser un espectacle caspós hollywoodenc del nivell de “Murcia que bella eres”, només faltava al Ramón Garcia. ¿ Què ens està passant?
En canvi, l’esquetx que vaig trobar divertidíssim i que va deure costar que sortís, perquè calia fer-ho en el moment just, va ser quan el Montilla , a petició del Tricicle, els hi fa una foto amb la càmera digital mirant per la “mirilla”. Sensacional.
Perquè, voleu dir que a la Sra. Català, li han de donar aquest premi?, potser es mereix alguna cosa més, no? A més, estarem d’acord que el premi “català de l’any” 2006 hauria d’haver estat per ella, no en tinc cap dubte.
Tooongu, toongu!!!,

¿ FRIKI JO? Tururú!!

-Tens un bloooog?, tio ets un friki!

-Caram noia, doncs si, però per molts motius, no només per tenir un blog. (*)

-i que és això del blog, que fèu?

-doncs mira, parlem de sexe.

-de sexeee?, a si?

-a vegades, bé, moltes vegades.

-aaahh, està güai, i quina direcció tens?

-je, je, Benvinguda Friki!!

Nota aclaratòria, del Puji cap a mi, ¿aquest val com a post meme-marranot?, he dit la paraula sexe i la conversa era amb una noia..s'accepta?

(*) Amb el vostre permís, em vaig un autorregal de "auto-xuleria", mireu, si voleu aquí, qui va quedar el 201 de ..............posem........................................

........................

...........................

almenys n'hi havia......

........................

almenys, almenys...

.....................

.................

molts que corrien!!, m'agrada ser Friki.

¡¡¡ SOM INÚTILS !!!!

Aquest post d'avui, segurament no és la mentalitat amb el que vaig obrir el blog, no acostumo a posar mals rotllos, però aquest s'ho mereix. Ho sento.
----------------------------------------------
Divendres passat, mentres esmorzava, sentia a la televisió que hi havia hagut una explosió de gas en un immoble de Cornellà on, per desgràcia, havia mort una nena de dos anys i mig.
En el meu cervell, quan en els accidents hi ha implicats infants, m’afecten bastant, en el sentit que em deixen mal cos durant molta estona. Automàticament, em vaig començar a fer la meva versió, “ ......un pare maltractador que volia provocar un accident per assustar a la dona ...........”, sobretot, sobretot, volia treure’m del cap, la possibilitat que fos un “accident” amb el gas.
El dissabte, vaig agafar l’Avui i en portada venia l’explosió en qüestió bastant més detallada. Realment semblava que havia estat un accident de gas.

“La deflagració que va acabar amb la vida de la petita Martina es va produir a les 6.36 del matí al pis setè segona d'un immoble de vuit plantes d'alçada. Els Mossos van indicar que en aquest habitatge hi viu un romanès que en llevar-se i encendre el llum hauria provocat l'explosió. L'origen de la tragèdia se situaria a la cambra de comptadors, on presumptament hi havia una fuita de gas. El gas acumulat durant dies es va filtrar al pàrquing i va pujar amunt pel forat de l'ascensor. El gas s'hauria concentrat a la part alta de l'edifici, amb un fatal desenllaç en reprendre's l'activitat. “

Des del moment que vaig llegir la noticia al diari de dissabte, i després d’escoltar.la per radio i televisió, la meva indignació a anat en augment.

Realment ha estat un accident, segons sembla, el gas, a través d’una fuita, s’ha acumulat al fossar d’ascensor i qualsevol petit detonant, com encendre un llum, ha creat la deflagració i la posterior explosió.

Per la feina que faig dia a dia, i fins a on se, els comptadors de gas, han de ser estancs per les cares interiors i les portes és obligat que compleixin una ventilació mínima inferior i superior de manera que qualsevol fuita no es pugui acumular i ràpidament es dissipi cap a l’exterior. Aquest criteri, es segueix a tota la instal.lació de distribució dels muntants i instal.lació interior del habitatge.

Tampoc entenc, perquè s’acumula el gas al fossar del ascensor, quan és obligat que hi hagi un tub de connexió, a modus de xemeneia, que ventili directament al exterior i com a mínim amb un diàmetre de 200, si més no, aquells que intervinc us ho puc certificar. La qual permet que tampoc s’acumuli el gas en aquest espai.

L’edifici en qüestió, només té nou anys, per tant, tota la normativa és bastant actualitzada, i no parlem d’edificis de cinquanta anys d’antiguitat. És obligat que la instal.lació del gas, sigui revisada periòdicament cada quatre anys. Vol dir que la revisió es va fer fa un any i no hi havia cap problema.

Suposo, que al final, les administracions i empreses, ens explicaran el per què s’ha donat aquest accident, per tal que en un futur siguem capaços de poder-los evitar.

Tot i que tinguem collons d’arribar a la lluna (em perdó) ,no tenim nassos de poder detectar una puta fuita d’aquest nivell en un edifici nou. Això si, pugem els preus dels solars tan com vulgueu i demanem 21.000€ al Rubianes per dir “que se metan la unidad de España por el culo”.( era una altra notícia de la portada).

Però jo, com molts altres, tenim nens petits, dormim a les nit i tenim gas a casa, i no accepto que encara hi hagi fuites de gas que provoquin morts. Espero que la Martina sigui la última.

Al cel siguis bonica.

Els pikarols a casa

Està clar que cada dia més, s’imposa la imatge per davant del coneixement i de la persona, si més no, a primera vista. La primera impressió, és important, dones mostres de quin tipus de persona pots ser, gustos, afinitats, possibilitat econòmica, i trets de personalitat....
A nivell particular, em fixo bastant, tot i que no qualifico ni identifico fins que porto temps tractant amb aquella persona.
Per tant, si entro a una botiga i la noia que m’atén va molt escotada, penso, “és feliç, orgullosa de si, vol agradar,....” si en aquella botiga hi vaig tornat, acabaré fent-me una idea més precisa de com és l’escotada.
Ara bé, que vol dir moro, que passa quan un jefe, que ja li tinc la primera impressió gastada i ja comencem a coneixe'ns per tercera vegada, va sempre amb el pantalons de ¿pana? pujats a “palabra de honor”, la costureta del cul enmig de la natges i amb els picarols carregats a l’esquerra. ¿Com puc aguantar una bronca, una indicació o una felicitació?. Ell dient-me “Oriol, hauriem de tancar el pressupost.......” i jo pensant” caram, ja tenim el repicar dels picarols,...no baixis la vista que se’t notarà.....pensa en futbol, pensa en l’Agudo i la Marta Sànchez però no baixis la vista...sobretot no baixis la vista que hem de menjar cada mes...”. Doncs no es pot treballar així!!.
Si us plau, jefa, digui-li al seu home que es desgraciarà, si fins hi tot li està canviant la veu, té tò de Farinelli, de pujats que els porta, que deixi els picarols per casa i vagi com les persones normals i sino pot ser, digui’m les coses per mail o telèfon, o sinó un dia d’aquest li hauré de dir tal com sona i hauré d’actualitzar el curriculum.

Bon Cap de Setmana a tothom i pels despistats Nàstic-Espanyol.