F5

Necessito un F5.

"ACTUALITZAR", quina enveja, poder apretar tan sols una tecla i "patapam" actualitzat.

La mentalitat, els prejudicis, les primeres impresions, la tolerància, les manies, els costums,... en general sóm animals de costums, uns més que d'altres, això està clar, però per lo normal, no acostumem a canviar gaire sovint fins que................la vida ens ensenya que estem equivocats. Doncs ha arribat un moment d'aquests en el meu dia a dia, necessito un F5.

No és fàcil, et pots creure que ja l'has fet, fins hi tot pots dir i pregonar-ho als quatre vents i per això pensar-te que ets millor, que has vist la llum, que ja hi veus més clar que la resta de la humanitat però seran els nostres actes i les nostres activitats quotidianes les que ens diran si hem apretat la tecla correcta.

Demà, 1 d'Abril, un dels primers dies després del F5. Suposo

Funcionari

"No ho hagués dit mai", però últimament s'han donat moltes situacions al meu voltant que em fan no dir mai més aquesta frase.

La penúltima, perquè la última va ser dissabte gracies a la "Peña" , és acabar sent funcionari de l'administració pública i per tant de tots vosaltres. Concretament a nivell local. Al Abril seré personal funcionari a l'Ajuntament de Palamós i prego que a partir d'ara no hi hagi cap tòpic ni cap costumisme amb els meus futurs companys de penúries. Sóm necessaris!!!

La crisi és pal·lesa, en uns camps més agruejada que en d'altres i les situacions porten a buscar-se la garantia del treball, però trobo superfort que la feina sigui indefinida de per vida, però com en aquest cas el beneficiat sóc jo, doncs mola. O sigui que a partir d'ara Funcionari.

Veurem que passa amb el canvi de la selva privada a la sabana pública, ens acostumarem?

Collserola "en un pañuelo"

Ding dang dong, ding dang dong!!!!, les 12 van tocant i "moi" surt de sopar a casa de mon germà. Aviadet, que el 25 vull sortir amb la bici per Collserola, aprofitant que he baixat a fer les comilones amb la familia.
A les 9 del matí, disfressat de ciclista, marxo cap a Collserola , pim pam, pim pam......quans pisos amb el paperet "SE VENDE ", serà Barcelona finalment una ciutat fantasma?......continuuo , pim pam,....arribo al Velòdrom d'Horta.
Enfilo amunt i ja començo a detectar inifinitats de Kleenex a cada revolt una miqueta obscurs, i penso, ¿quantes festes particulars que es foten els amants no emancipats? però la mesura em desborda en quan a tots i cadascun dels revolts de cada pista que he passat m'hi he trobat més de 20 o 30 Kleenex estarrossats per terra. Això si, de làtex res, clar que tampoc m'he dedicat a desenvolicar cada mocador i no se que s'hi amagava.
Per tant, puc dir que Collserola "és un pañuelo" o la montanya del Amor no emancipat o del Amor infidel!!

Bones festes!!!

Bones Festes

Passeu bones festes i sigueu bons per uns dies, que dolents ja en sóm la resta de l'any.

pd. Ato, et prenc la nadala.

i tu com ho fas?

No us sabria explicar el perquè. Si ho vaig llegir en alguna revista de la pelu o ho vaig escoltar al “tomate”, però sempre em fixo amb el mot que fa servir la gent per despedir-se.
Jo , sempre, sempre, sempre, dic adéu, ni adiós, , ni ciao, ni lueguitos, ni see you later, (see you later, els que em coneixen saben que el meu anglès és de la mateixa escola que la del Ansar) com a molt, si vull donar un toc interessant, dic “fins la propera” però en comptades ocasions i si vull donar imatge de culte.
Adéu trobo que és més català, que és més nostre, fa més Canigó, més carmanyola, a més l’acompanyo d’una pujada de celles i una lleugera elevació de la cara que em sembla creen una unió més propera amb la persona que el rep. En canvi, un “adiós” és més espanyol, castís, més “queso manchego”, és agressiu , amb el risc que té que al pronunciar la s sorda, surti disparat algun capellanet, no, no, “adiós” no m’agrada gens i tampoc m’agrada massa que se’m despedeixin amb aquesta paraula, em dona la sensació que darrera d’ella hi ha una frase oculta dient-me “hable en castellano o no te quiero volver a ver”, sembla més una paraula de adéu, però adéu per sempre, de adiós, fins mai més. O sigui que si mai us dic adiós, és adiós i si us dic adéu és adéu. Està clar,no?

La llibreta de futbol

Dissabte al vespre, com no podia ser d'altra manera, un servidor estava al camp Lluís Companys gaudint d'una nit de futbol.

Vaig veure el partit entre un equip de futbol i un grup anàrquic de jugadors que juguen vestits amb la mateixa samarreta.

El resultat ja el sabem, 1-1, que al Puyol l'haurien d'haver expulsat, que si dos travessers, que si Messi és bonissim (quan no s'amaga a la banda la resta del partit), que si el Rikart és un entrenador pèssim que tots li guanyen la partida, però la "moraletja" amb la que em quedo, és que els pericos tenim un equip de futbol, amb un entrenador excel-lent, i equip tècnic que treballada de debò i un president una mica cagadet, perquè no entenc que foten els Boixos Nois a les grades del camp, a l'únic estadi que els deixen entrar, i que a més aconsegueixen passar bengales i llençar-les a la resta del públic amb total impunitat per part dels cossos de seguretat. Està clar que d'indesitjables n'hi ha a tot arrèu i aquests no representen als culés, d'això n'estic segur, de la mateixa manera que els Brigades no ens representen a nosaltres.

Tornant a la part esportiva, la lliga potser si que l'Atletic de Madriz hi té possibilitats, tantes com el Villarreal, perquè veient el Madrid, els Culerots, Sevilla i València, no sé pas qui s'ha d'emportar el campionat.

I el Ronaldinho, buf, que n'està de passat de forma, es dèu menjar els Big Mc de tres en tres.

Edmilson - T'estimo

I això ho diu un paio que com a molt ha jugat el 30% del temps que porta fitxat.

Per ell, i per les ovelles negres del vestuari.

Problema de Llògica

Al mon hi ha persones. ( en principi).

Les persones ens dividim en homes i dones ( també en principi).

Els homes conduïm i les dones "també".

El primer any de tenir el cotxe el vaig pintar per eliminar els tunnings causats pels pilars del garatge.

Els següents 2 mesos s'han tornat a moure els pilars TRES VEGADES MÉS precipitant.se sobre el cotxe, JUST quan el conduia la meva "costella".

Resposta al problema:

Encara s'emprenya quan no aixeco la puta tapa.

Nota: Les respostes tipus, matxista, sexista, classista, racista, pericu, etc.... DESCOMPTEN 5 PUNTS.

Ho és o no ho és

-Xxxxxiiiuuuuuuuuuu, xiuuuuuuuuuu!!! (en llenguatge boletaire,...... ¿on ets?)

-ffffffffiiiiiiiiiiiiiipppppppp, fiiiiiiiiiiipppppppppp!!! (tb en llenguatge boletaire,...... aquí, i tu?

-aei, (.....aquí ). Mira, (treu pit), que et sembla?

- Mataparents (sense mirar.li la cara), dolent, i molt!!

- Calla boig (encara amb la panxa fora).

- Tu mateix. Talla'l, si es torna de color blau, fora.

- No s'ha tornat de cap color. Un cep , segur!

- Però té esponja a sota, vols dir?

- Si, home, per collons.

- val, val, doncs un cep. Però tan gran, per aquí i que ningú l'hagi collit, és raru!

-va, va, segur que ho és.

.......

.......

.......

-Partim-lo.

-Segur, Jordi, l'has trobat tu (ai, ai, ai).

- No home, però hem anat junts, a meitats i no se'n parli més.......

Potser aquest és l'últim post del blog. Avui soparé el suposat Cep.

Esperem que el Puji sigui bon boletaire.

i em relaxo

I em relaxo, i no patiu que no m’ha caigut cap quescu ,..... em relaxo perquè puc explicar-vos l’excursió del últim cap de setmana d’Octubre.


Al Juny ’07 varem començar a preparar una ruta de cap de setmana amb bicicleta. Primer es va decidir el mes, després la zona i finalment, quan ja s'acostava la tardor, varem concretar els dies, lloc i personal.“In resum” que diria un que conec, l’excursió era 28 i 29 d’Octubre, la ruta, “la dels contrabandistes”, i la gent, permeteu-me us presenti:



En Santi Kameni, l’organitzador del event i un gran paio
En Maju, el “puretilla” segons el dni, però busca’l.
L’Alex, un petit que no calla, la mare que el va parir, no calla!!!
En Pep, el més fort, amb febre i grip inclosa.
La Mireia, veure per creure.
El Titi, sense comentaris.



Sense entrar en si llarg, difícil, desnivell, punxades, cansat, diners,....etc., només us vull explicar la gran sensació que dona està en un lloc on no toca. A l’estació d’esquí de Pal, nevada completament, un dia radiant, amb el silenci d’estar sols en mig de tanta natura i per sort, sense vent, un silenci que diu molt, que et fa rumiar moltes quotidianitats (l’últim cop a la vida que escric quotidianitats), amb l’únic soroll de la bicicleta xafant la neu i els bufecs. Una gran sensació que no sé si repetiré mai més, perquè la sort va estar de cara, no ho neguem.



Us ho recomano!!

Escriure Res

Sense res a punt.
Provar d'escriure el "res" que tinc pensat per poder anar afegint paraules i convertir-ho en frases, a poder ser, amb algun sentit, si més no, que semblin que m'il-lumino de tant en tant i simular que tinc pensament coherents i trascendentals .
Si és que l'únic que vull és passar-m'ho bé, passar-m'ho molt bé i cada dia millor. I us asseguro que ho aconsegueixo bastant. Sort? Potser si,.... jo prefereixo pensar que desitjo poques coses.
Ara m'estic posant trascendental, cal parar d'escriure.

I demà ja farà quinze dies de les primeres pluges, a buscar Bolets!!!!

Sr. Roche:

Benvolgut Sr. Roche:

Després d'haver llegit això ,avui, li faig saber que pel proper 14 d'Octubre pot comptar amb nosaltres, l'equip del Cop de Mall.

Ens presentem com equip d'una nació independent de la blocosfera, amb identitat pròpia, amb uns costums, amb una llengua autòctonaa, amb l'himne interpretat per la Núria Feliu, escut i bandera.



Pels patrocinadors no cal patir, ja que el nostre catxet és assequible per la federació, només per 180.000 €, i no cal dir, que l'única autorització que hem de demanar és als/les nostres/as costelles, ja que a la "Real Federació Española de Futbol" li fem el mateix cas que als contertulians de "supervivientes".

Així és que, en cas de no trobar a ningú més, pot comptar amb nosaltres.

L'alineació encara està per perfilar, però crec que podrem comptar amb:

Puji a la porteria - per una qüestió de m3.
Zinc, Txell, Charlie, Gerard, a la defensa, per destralés i per directes, tenen llesques per tots.
a la mitja jugariem amb oscar del 7m76 i en Dani del Espai com a cervells per repartir el joc , i la velocitat de resposta del Clint i el Mikel a les bandes ens aniran molt bé.
A la davantera posariem la finura i l'elegància de la Tarambana i la Joana.

Això, si l'evolució dels lesionats no millora.

Com a president tenim en Chamb ( per la guita ) d'entrenador a l'Avi per la sabiduria i experiència, el vei com a delegat i al farlopa com a metge, (per aquests polvets blancs que curen tan ràpid als lesionats, :-) .

Darrera l'staff , venim tot el que seria l'afició, la millor del món, i aquests si que sóm la millor del món.


Així que sapiga que per falta d'equip no pot quedar el jugar aquest partit el 14 d'Octubre, més facilitats a les instruccions del Ikea.

Sempre meu:

Oriol

Qualsevol motiu pot ser bò.

Tria el teu:

Qué aquest sigui el post 100!!

Qué avui caiguin els 34 !!

Qué el Puji torni de gastar calés a Australia!!

Qué l'Espanyol guanyi el primer partit de lliga!!!

Qué la "Selección" hagi perdut la final, gràcies Russia!!

Qué un dia com avui el 1920 neixés en Montgomery Cliff!!

Qué la Mirella Grisales conquisti a Cristiano Ronaldo "por su culo" !!!

Qué Rebeca "destape" a Amor i deixi Gran Hermano!!!

o Qué Pamela Anderson hagi sigut "pilili" per 180.000 € el coet!!!

Qualsevol d'aquests motiu pot ser bò perquè avui sigui un gran dia, tria el teu,i si no t'hi veus representat, afegeix el teu.

Petons i abraçades. Els petons només per elles!!!

HASTA LA VICTORIA, SIEMPRE

Acostumem a fer-nos ressò de les grans qüestions, de les grans virtuts de la gent, dels grans jugadors d’esport, dels grans invents, i a vegades les coses més petites són les que donen sentit a la nostra existència. Són aquestes petites coses les que ens agraden i ens fan continuar dia a dia a estirar del carro.
Però no patiu, no m’he tornat ni il·lustrat, ni intel·ligent,ni filòsof, ni tampoc reflexiono el que dic. Sé que no he descobert la sopa d’all igual que sé que els arbitres afavoreixen al Bar$a.. Ho sé.!!

El quid del post són aquestes petites coses que igual que ens fan ser feliços, ens poden amargar contínuament. Aquestes petites coses que fins que no les pateixes no saps ben bé que són, que no veus, o bi que no vi. Porto des de fa dues setmanes lluitant contra una plaga que mai hauria dit poguessin ser tan resistent, tan organitzats i amb una vida evolutiva tan implacable.
De moment, jo estic resistint, no sé durant quant de temps, però a la resta de la família els han conquistat, la costella i els dos senglars han caigut.
La confiança en la nostra victòria, ens va fer abaixar la guàrdia, ara fa ja , dues setmanes, i avui ha caigut el primer meló. L'hem hagut de rapar. Si les coses continuen igual la setmana que ve seran els altres dos els que cauran. Ben mirat, pot fins hi tot ser divertit però de moment ja m'he gastat els pempis en "pinta mil pues", tres ampolles de vinagre i dos pots de d' "antipiox" .

Continuarà......

el primer meló ha caigut.

¡Hasta la victoria, siempre!

Welcome to the jungle

Poc a poc anem tornant tots als nostres llocs habituals. Uns amb moltes ganes de ser “el empleado del mes”, altres amb promeses de intentar no ser-ho, amb objectius i projectes, assegurant que finalment farem aquell curset o formació que tenim pendent, o que ens plantarem davant del gerent i li renegociarem les condicions,….o sigui, que res de nou, com sempre.
En aquests dies hem intentat fer de tot, particularment, bricolatge, bici, pesca i m’he tragat totes les temporades de House, no he llegit res de res ni tampoc he cuinat.
Destacar que vaig anar a veure els Tactequeté, gràcies a recomanació del Robertinhos i de la Joana, i sorprèn veure com fan música percussionista i de vent amb tot un “tinglao” d’objectes espectacular, tals com una crossa o un zumbador. L’altre espectacle que he presenciat, seria la pujada que m’ha fet la hipoteca gràcies al meu bon amic Euribor. Aquí vindria el primer Cop de Mall.
Futbolísticament parlant, el Madrid té un molt bon mig del camp, el Bar$a em fa repelús igual que abans i dels pericos que facin els 45 punts aviat.
Espero que tingueu tots una molt bona tornada i “nem per fenya”.

¿Vacances?

Aquells quadres de la tieta que no recordaves que tenies, una lleixa aquí i un suport allà.

El cotxe a canviar l'oli.

Ordenar trastets.

Anar a comprar les cadires que vem quedar fer-ho a les vacances.

Neteges a fons.

La platja, a on ets?

A les Terres de l'Ebre

Dilluns inicio les esperades vacances. Hauria d’estar radiant de felicitat i alegre com unes castanyoles, però enguany es dóna el cas que la costella treballa i per tant, em toca fer de “maruju” i cuidar dels senglars durant aquests dies. Fins a l’últim moment he estat intentant treballar, però l’empresa ens obliga a fer les vacances aquesta primera quinzena d’Agost. Maldita sea mi suerte.

A tot això, aquesta tarda marxem cap a les Terres de l’Ebre a veure una part de la família. Tres cents quilòmetres en plena “operación estampida”, que no en passi res. Anem preparats, amb les bicicletes, les cunes, banyadors, jerseis per si fa fred, impermeable per si plou, sembla que marxem tot el mes, però no, només ho fem tres dies.
Em fa gràcia anar als Ports de Besseit, no hi he anat mai i feia temps que tenia ganes de voltar-hi una mica, probablement farem alguna excursió familiar i si puc, en faré alguna de solitari, intentaré acostar-me al Delta i mandrejar a les hores de ple sol.
Passeu bon Cap de Setmana, i els que inicieu vacances, espero que les hàgiu pogut combinar amb el/la costella.

Un dia perdràs el cap

Quants cops hem sentit la dita "un dia d'aquests perdràs el cap!", tantes que ni me'n recordo, però....i què?

He perdut, claus, llibres al metro, fins i tot una ipaq no sé a on, però quan llegeixo aquestes coses :

> Busquen a Conca un míssil sense càrrega perdut per un F-18.

La Guàrdia Civil i l'exèrcit de l'Aire busquen des de divendres una maqueta d'un míssil sense càrrega que va perdre un F-18 mentre sobrevolava la zona de l'embassament d'Alarcón (Conca), segons van confirmar ahir fonts de l'Institut Armat Espanyol després d'una informació publicada a El diario de Cuenca. El rotatiu informava que el míssil és «inerme» perquè «no té cap explosiu», com correspon al model que s'usa per a exercicis de vol i entrenament.

Notícia publicada a El PUnt, edició Girona.

penso que tampoc estem tan malament, n'hi ha d'altres que estan pitjor.

És d'agraïr que a-nés sense càrrega, perquè no és el mateix que a un "conquero" li caigui un missil al mig del cap carregat d'explosius que inerme ( de menti ) , a on vas a parar!!.

Així que, "ejersito del aire" gràcies per fer les proves militars amb el missils descarregats, llàstima que el aguanteu amb Celo o bluetac. Spain is diferent........però que "a lot of diferent, a lot of....".

iiii quiiinzeeeee !!!!!

un - festassa tremenda, aquests capgrossos estan pïllats.
dos - el frankfurt es va quedar petit.
tres - Dani, Dani, Oscar, David, Puji, Txell, Doomaster, kanu, Edu, Gerard, amics i costelles, el titi i potser la Rituslee. I 10.000 persones més.
quatre - Gegants, vi, pastetes, esquenes suades i Calimotxo, ah.. i en Jordi Bosch.
cinc - Carretilles, cremades, fum-foc , Diables/as i algun que les hi fot ma.
sis - Perdut, sol i abandonat!!! més frankfurt i cervesa.
set - Traca final de correfoc, que no de festa.
vuit - Retrobament. Percusió i pujada cap al Parc.
nou - Desfase. Biquinis, banyadors, sense roba, ballant mullats.
deu - Dues hores d'aigua i encara no ha sonat ni Marta Sanchez ni Paulina Rubio.
onze -Muncipi sostenible. Aigües freàtiques per remullar i gots de plastic amb envàs retornable i abonable.
dotze - Xops, en assequem i ens canviem al mig del carrer. Li he vist el cul al Puji, ja no puc dormir, insomni.
tretze - les sis, hora de tancar la paradeta. Als cotxes i cap a casa a dormir.
catorze - Ha sigut collonut, cal repetir. La gent i les Santes.
i quinzeeeeeeee- el dia després, llaaaarggg.

Bon finde!!!

PD - minut 90, de rebot en un penal que no era. ....Ui, siiiii, quin equiparru que teniu.

NEFLMPLBDP

No està feta la mel per la boca del porc .
Finalment, entre tanta foscor, hi ha escletxes de llum que ens guien pel camí. “dejemonos de metáforas” com diria en House.
L’Edu i en Pd40, toma ya, dos, un y dos!!, DOS, DOS AMICS, amb molt de talent, gust, sensibilitat, harmonia, saber fer, intel·ligents, honestos, elegants, i gairebé ja pericos, han decidit atorgar-me el “Thinking Blogger Award”, i això no és tot.
La entranyable, espectacular, mmm...espera...., amb ella tinc que fer servir un vocabulari més ric,.. distingida, intel·lecte, discernida, facultada i plaïble Cruella, m’ha fet guanyador del “Cruello Blogger Award”, i això no és tot.
El més marranot, gamberro, lògic, perspicaç, eixerit, astut i observador i perquè no, bon cuiner de garrins, del Clint, gairebé em nomina llavors mateix, títol del post de la setmana. Ara si que ja és tot, que no és poc.

No cal dir, que tot això fa que se’m pugin els fums al cap i si abans hi veia poc, ara ja sigui miop “ahumat” i d’aquí que hagi de publicar de tant en tant i menys seguit, ara tinc un prestigi, i els escrits que faig els haig de racionar, oi?......., doncs no, no senyor, la tardança d’aquest post és perquè ara he de col.locar la icona aquesta a dins del blog i no me’n recordo com coi faig fer-ho amb el del mall i així estem, discutint amb l’ordinador.
Em penso que aprofitant que entro a les entranyes del blog, actualitzaré la llista d’enllaços, em sabrà greu treure gent que m’ha acompanyat des del primer dia, però cal deixar lloc a altres tal.lents. (si sapigués francès escriuria “seslavi”).

Anem per fenya, ...ui...., fixa’t sense voler ja he nominat al primer dels que per mi són blogs destacables, en Zinc de Cal Piritione, el vaig conèixer gràcies al Cullerot, ...uix,...ja tinc el segon també, el Puji, el que em va iniciar en el tema, el responsable, culpable, quiti, ....uixx......, la tercera, “Hello Kitty y que nadie nos lo Kitty, fantàstica Anna Tarambana, una gran persona sens dubte, formadora d’infants, quina classe, clint tal.lent,...uix...un altre, en Clint que governa a Tot Bloc, dinàmic ...però.... ja l’havia mencionat abans, ..doncs res..., l’elimino dels premis, Clint , però continua sent un tio llest, com dirien els castellans “Agudo”...uix...ja tenim el quart, en Gerard Agudo que capitaneja les Newstícies i que fins fa poc teníem coses en comú, la cresti,...un paio divertidíssim i amb un humor picaresc, un humor fi.
I per últim, com no tinc família , ni amics (no cullerot, no t’ho perdono, ni amics) ni veïns que tinguin blogs....uix,...calla... si que tinc un veí que té blog , el veí d’adalt i el seu malerudeveure’t, el tio té cultura “pa’ratu” i a més unes veïnes que molts ja voldríem. Et fa uns posts, que després de llegir-los, penso, que cony fotia jo mentre la gent aprenia tot això, si que he malgastat el temps.

Anem tancant el post.

Aquests son els que he decidit "awardar", que no vol dir millors que la resta, sinó solsament que m'han enviat un pernilot a casa, excepte el Puji que espero rascar-li un "cubatilla" a les Santes de Mataró.

PS- el poema anterior, era d'en ...........................Enrique Iglesias..........., brutal,

PS1- continuaré a veure si puc posar-me la icona.