Lliçó Magistral

Aquest post, evidentment, és una opinió totalment personal, i el faig amb la informació que m’ha arribat a través dels mitjans de comunicació que m’envolten, bàsicament TV3, Catalunya Radio, Avui i com no , en Charlie. Amb això, pot ser, que algú conegui algun fet més concret i des d’aquest bloc ens ho volgui fer saber.

Hi ha un noiet català, que es diu Oleguer Presas, en principi un noi del més comú, amb inquietuds, amb les seves manies i els seus costums. Fins aquí res destacable.

Es dedica a jugar a futbol en un equip, diguem-ne important , a cobrar quan li toca i a gastar-s’ho amb el que vol, igual que la resta de la gent. Fins aquí res destacable.

En aquest paràgraf faré suposicions. M’imagino que quan no treballa, deu anar al cinema, deu esmorzar, dinar i sopar, deu dormir, deu anar al lavabo, i algun coet potser fa..... Fins aquí res destacable.

Un dia, fa una valoració personal d’un tema en concret, en un diari setmanal “La directa”, signant-lo i expressant un punt de vista personal. I no entro a valorar el que escriure, ni a favor ni en contra. Fins aquí res destacable.

Arran d’aquestes línies, molta gent li fot la cavalleria per sobre, el seu president li recrimina “l’error”, la marca esportiva que el patrocina li rescindeix el contracte, la premsa més feixista i casposa del estat Espanyol el criminalitza i tot una afició sencera el fot a parir durant un partit de futbol. Fins aquí res destacable.

Reacció d’Oleguer:

1.)-Es calça les botes de la marca que li rescindeix el contracte i comença a treballar pel que el paguen, amb millor o pitjor sort, perquè de jugar a futbol, no en sap gaire, però bé, per això el paguen i per això hi treballa.

2.-)-No fa ni un comentari del que li diuen, ni un gest fora de to, ni una mala declaració, res.

I això si que és destacable.

Ell va fer us de la llibertat d’expressió i a la vegada, entén que els demés també tenen dret a fer-ho i així ho ha respectat, des d’una postura, al meu entendre, intel·ligent, sense entrar al drap, sense males formes, sense calumnies, sense improperis, sinó amb el respecte. Ell creia el que va escriure i així ho va fer, i per tant també entén que els demés ho poden fer sobre la seva persona, això si, dins del marc legal, sinó ja hi ha altres procediments, com els judicials, per posar-hi mesures.

Avui en dia, que sempre ens omplim la boca amb paraules, com respecte, llibertat d’expressió, maduresa democràtica, i després costa ser ferm amb el que creiem, l’Oleguer ha sigut conseqüent.

Gran lliçó magistral O...O...Oleguer!!!!. Ara, una cosa et dic, de jugar a futbol xato, no en tens ni idea.

Cal Sots

Només es tracta d’una ‘allium cepa’, segons la wikipedia, però com tot en aquesta vida, si és cultivada amb el temps adient, cuinada com es mereix i devorada amb la passió que toca, pot ser el millor tast per un diumenge a migdia, envoltat de bons amics, la seva salsa que en gran part és un 70% del secret i un vi arregladet, què més cal? Ah si, ja ho sé, doncs també va ser, 3-1 al Mallorca.

Només caldria que a partir de certa mida, ja les arrenquessin de la terra, perquè si es deixen créixer massa, quan et disposes a pelar-la, agafar segons quines coses de certa mida ja estranya, si a més l’has de sucar i acabar endinsant-t’ho a la boca pot arribar a fer un pèl d’angúnia a més que queden cruus de dins.

La digestió, entre salsa, el calçots, el xai, crema catalana, etc… es pot fer feixuga, però que millor després d’enyinar-t’he una calçotada que fer una hora de caravana a Sta. Margarida i el Monjos per acabar de pair el dinar i el sopar de dissabte, si ens queixem perquè volem. A més, una bona retenció et permet escoltar unes trenta vegades més "ni una sola palabra ni gestos ni miradas.."

Bon diumenge i bona menjada, i a última hora tornant, pluja que prou falta fa, com diria la costella “una mica de chirimiki”. I què passa, què rieu, si ella diu “chirimiki” es diu “chirimiki” i punt.

Les fotografies son gentilesa del Puji i la Di. La classe magistral de pelar el calçot us la regalo, de gratis.

PS: Salut al “niño de los muñones”.

PS2: Sra. Guia, lo del foc fatum de Santes Creus, no m'ho crec, el Puji potser si, però jo no, ni en broma.

Carnaval, carnaval.....

Uns dies un pèl liats, que de tant en tant cal justificar el sou, sinó malament. Recuperem el fil bloguistic.




I com no podia ser d'altra manera, de tard o de primer, Carnestoltes pel Febrer.




Les carrosses estan ultimant els detalls, els equips de música, els sortidors de cervesa, el confetti...

Gent que en la vida ho diries, està disfressada de pollastre ballant pel carrer.
Les sogres petonegen als gendres.

Les escoles fan la seva rua particular.
Els comerciants enfundats en trajus de superman, et venen la cansalada i el peix.
Els avis, s’injecten el sintron i al carrer a passejar amb el bon ambient.

Ala, ala al “cachondeo”.
Ara, si , ja ha començat el 25 Carnaval de Palamós.
Molta festa a tothom i aquí no hi ha Cop de Mall que valgui.

TOI

Meme eròtic- Fantasies blogaires II

......finalment, aquelles xancletes de pell, que en altres ocasions ens havia explicat que eren comprades a un hippie-market a Eivissa, la feien moure’s amb una sensualitat que impossible no quedar-se anonadat durant el temps que fes falta, assaborint l’harmonia del conjunt.

Un cop repassats i posats ferms, vem treure els carnets i accedirem al estadi, varem anar a buscar els nostres seients i ens hi acomodarem, fila 27 seients 8,9 i 10, .
No em podia treure del cap la Txell. Sense que ella se’n adonés, m’ha n'anava impregnant , la olor, el somriure, els gest automàtic de la seva ma, col.locant-se el cabell darrera l’orella. L’ascens per les escales de formigó, havien estat un càstig del Senyor, veient-la d’esquena, amb la cintura contornejant de Gol Sud a Gol Nord, i aquell nan amb el saxo semblava que em piqués l’ullet dient-me “mai la tocaràs”.
A cada minut que passava, intentava acostar-me més a ella, estava entre el Puji i jo i necessitava notar-la ,necessitava tocar-la, necessitava tomar-la.. El sol fet d’imaginar-me tal empresa m’eriçava els pèls de tot el cos.
Gooooooooollllllllll!!, Tot d’una, com si fos una explosió, la gent es va aixecar d’un vot, xisclant, saltant uns per sobre d’els altres, cridant improperis indesxifrables, abraçant-se, la multitud estava embogia, en De La Peña havia marcat el 1-0 d’un xut ras des de la frontal, el Puji amb el nyiki a la ma i nuu del torç, s’estava petonejant amb la Sra. Garcilaso, la velleta de 70 anys de Martorell que tota la vida l’he vista al seient nº6 quieteta i ara semblava que havia reviscolat tot d’una.
La Txell i jo ens fem fondre amb una abraçada, en aquell mateix instant, crec que la sang es va quedar tota a uns 90 cm de terra concentrada, una suor freda em va recórrer l’esquena, els ulls se’m van inflar, a l’estómac s’ha m’hi crear una buidor, la gola era rígida com un roc de granet, impossible engolir, i per Déu, aquella sang acumulada a 90cms. m’estaven a punt d’explotar, tenia una erecció descomunal. Estava tan malalt que no volia desfer-me’n d’ella. Ho notaria?. La resposta, immediata.

La Txell em va agafar per les espatlles i se’m separar una mica, el just per poder-me mirar als ulls i dir-me:

Quant marqueu un gol sempre et passa igual?-
quasi sempre, l’emoció m’exalta l’ànim- li vaig respondre amb un somriure picaresc.
Doncs poques vegades et deus posar tonto com ara, no li foteu un gol ni a l’arc iris.
Dona, no massa, és cert.
Vine, acompanyem al lavabo- em diu agafant-me de la ma.
Al lavabo?, ara? Si estem al minut 20, espera a la meitat.
Calla i anem, que el que vull fer no ho puc fer sola. Uri, s’ha t’ha d’explicar tot, com per anar a robar un banc amb tu.
Ah, entenc, però són bastant bruts?
Tranquil, a la gestoria li fem la renta al Dani i tinc accés a la zona Vip.
Puji, anem a buscar uns bocatas, de que el vols?

En Puji ja s’havia separat de la Sra. Garcilaso i s’estava col.locant la samarreta a lloc.

Ara?
Si ara, n’hi ha pocs i a més la Txell vol anar al lavabo.
Doncs de llom amb pètals de rosa.
Tio, t’ha n’enfots de mi o què?
Era broma, de frankfurt.
Ok, de frankfurt. Txell anem?
Mira, en Gerard m’envia un sms. “Stik mb kanu, dn, qdina i edu, no flipeu ncara k dura 90 mts”.
Els culerots ja estan rabiant, jejeje.
Em penso que em pixaré a sobre si triguem més.
Ups, perdó, anem, anem.

El viatge pels passadissos de l’estadi va estar ple d’interrupcions, cada vegada més pujats de to. Al primer ens vem petonejar com si tinguéssim l’experiència que es tenen als quinze anys, en el segon més calmats i més excitats vem recórrer els nostres cossos amb les mans, el en tercer la passió desbocada em va portar a aixecar-li la part posterior de les faldilles fins a poder acariciar-li les natges i ella va començar a descordar-me els botons dels pantalons, al final vem aconseguir creuar la zona restringida i accedir als lavabos, i allà, a dins d’un particular amb tanca.
Teníem la respiració accelerada, les palpitacions disparades i les hormones foten Festa Major. Ara si, ningú ens veuria.
Repetint l’acció anterior, la vaig abraçar i poc a poc vaig deixar caure les mans fins a la cintura, descordant-li la faldilla , la Txell havia fet el mateix amb els meus pantalons que ja queien cames avall. Allà, alliberats de qualsevol complexa, pudor o vergonya, ens fem fondre en una dança de moviments sinuosos, d’olors vitals, de sons rítmics i fluids corporals.

Estavem encegats, res ni ningú ens hagués distret

el temps passava i el gaudiem cada segon.

i continuàrem, continuàrem, ......

----------------------------

Tiuus, ja era hora, si només queden cinc minuts de partit, que ha passat?
No hi havia paper al lavabo.
I hem anat a buscar-ne.
Haver-m’ho dit, tenia Kleenex.
Ja, però, de pas hem aprofitat per fer un vermut.
Ah,.........clar. Entès. I l’entrepà?

Pi, pi, piiiiiiiiiiiiiiiiiii.....l’Espanyol a la Final.

--------------------------------------------------------------

Molt bon cap de setmana a tothom, en especial a la Txell i a en D, amb la més gran de les simpaties, una abraçada "innocent".

Meme eròtic- Fantasies blogaires

Recordem, que aquest meme ideat per l'Alepsi i la Candela, consisteix a escriure un relat eròtico-fantassiós amb algun blogaire, aquest escollit haurà d'anar seguint el joc i passar-ho a algú altra.

No cal dir, que "qualquier parecido con la realidad és pura cohincidencia" i en el meu cas, m'ha costat moltíssim, no per la persona escollida, que inspira erotisme i despren sensualitat per tot arreu, sinó per la meva limitada intel.ligència eròtica. Abans de tot, agrair a les persones escollides i al seu entorn, la comprensió i bon rotllo, des d'aquí tot el meu respecte.

En fi, callo i us deixo amb el tema en qüestió:

Schuruuuurp, xarrup al cap de la gamba .
-si aquest mati, em diuen que ens fotríem aquest vermut, t’ho ben juro que no m’ho crec.- li comento al Puji, amb un somriure a la cara.
-Ja tio, jo tampoc, a més, quina casualitat trobar-nos-la aquí i reconèixer-la. És una paia ben parida, de molt bon veure, filòloga i amb molt de caràcter. pobre D, no deu anar fi, ni res!.
-Ostres, doncs com anem tots.
-Tet, “vaya paelliqui” que ens estem cascant, es menja bé, aquí.
-Si, ho va recomanar el Mikel, en un post seu.
-Ah, en Mikel, és el putu amo dels Restaurants, ha estat a tot arreu jalant, llàstima que és culé, o almenys, això diu.
-Putu pericu, ja està dit, jo també ho sóc i què?
-Calla home, tu has de sortir de l’armari i ja està, no costa tant, portes un perico dins, només falta que l’alliberis..
-Què cansino que ets amb el tema. Va espavila que ens esperen a Montjüic.
-Ho veus, ho veus. Cambrer, si us plau, ens porta el compte!. Cony, si comença el partit d’aquí a una hora, va anem.

Al cap de 40 minuts a Montjüic...

-Nois, fa estona que us espero, varem quedar a dos quarts i mireu quina hora és.
-Txell, disculpa, uns imprevistos al vermut.
-Quant no és un all és una ceba, els tios sempre sou iguals.
Havíem quedat amb la Txell per anar al futbol a veure les semifinals de la Champions League, partit de tornada contra el Milà, a l’anada havíem empatat a cero i avui podia ser un dia històric.
No sé que va ser, mai l’havia vist d’aquesta manera, però estava especialment radiant, amb el somriure a la cara, cantant-nos les quaranta. El cabell perfectament pentinat li queia sobre les espatlles, amb un top negre fins a mitja panxa que li exaltava els seus ferms pits, deixava entreveure el pírcing del ombligo, al final de l’esquena el tatuatge d’un nan tocant el saxo et distreia la nineta dels ulls durant una bona estona imaginant les millors notes de Rey Scott. La faldilla de tela li arribava fins als turmells d’un color verd pàl·lid estil mig cumbaia, grafiant-se el recorregut de les calcetes sobre el culet tens i ferm. Finalment, aquelles xancletes de pell, que en altres ocasions ens havia explicat que eren comprades a un hippie-market a Eivissa, la feien moure’s amb una sensualitat que impossible no quedar-se anonadat durant el temps que fes falta, assaborint l’harmonia del conjunt.

....continuarà, però el tinc que acabar.....

PS- a les dues preguntes que us esteu fent, són: Si, va pagar el Puji la paella i no, no és fantasia lo de la semifinal, només qüestió de temps.

Català de l'any 2006

Tooongú, tooongú, tongo rut ondú!
Tota la nit va ser una farsa. Com el tòpic de la Coca-cola i la carn, ara ho sabem. A qui li entra al ser-vell que puguin competir pel mateix premi, la Neus Català i el Laporta. És com comparar un pernil de Bellota amb un chopped, evidentment el Laporta és el chopped y el Puyol la mortadel·la.
Home, és que no es presenta candidatura i tothom que vota hi diu la seva.
Doncs per això, jo hi dic la meva.
Oh, i que bons que són el tricicle fent els esquetxos, no fotem guionistes, no entraven ni amb calçador. Realment, al meu gust, va ser un espectacle caspós hollywoodenc del nivell de “Murcia que bella eres”, només faltava al Ramón Garcia. ¿ Què ens està passant?
En canvi, l’esquetx que vaig trobar divertidíssim i que va deure costar que sortís, perquè calia fer-ho en el moment just, va ser quan el Montilla , a petició del Tricicle, els hi fa una foto amb la càmera digital mirant per la “mirilla”. Sensacional.
Perquè, voleu dir que a la Sra. Català, li han de donar aquest premi?, potser es mereix alguna cosa més, no? A més, estarem d’acord que el premi “català de l’any” 2006 hauria d’haver estat per ella, no en tinc cap dubte.
Tooongu, toongu!!!,

¿ FRIKI JO? Tururú!!

-Tens un bloooog?, tio ets un friki!

-Caram noia, doncs si, però per molts motius, no només per tenir un blog. (*)

-i que és això del blog, que fèu?

-doncs mira, parlem de sexe.

-de sexeee?, a si?

-a vegades, bé, moltes vegades.

-aaahh, està güai, i quina direcció tens?

-je, je, Benvinguda Friki!!

Nota aclaratòria, del Puji cap a mi, ¿aquest val com a post meme-marranot?, he dit la paraula sexe i la conversa era amb una noia..s'accepta?

(*) Amb el vostre permís, em vaig un autorregal de "auto-xuleria", mireu, si voleu aquí, qui va quedar el 201 de ..............posem........................................

........................

...........................

almenys n'hi havia......

........................

almenys, almenys...

.....................

.................

molts que corrien!!, m'agrada ser Friki.

¡¡¡ SOM INÚTILS !!!!

Aquest post d'avui, segurament no és la mentalitat amb el que vaig obrir el blog, no acostumo a posar mals rotllos, però aquest s'ho mereix. Ho sento.
----------------------------------------------
Divendres passat, mentres esmorzava, sentia a la televisió que hi havia hagut una explosió de gas en un immoble de Cornellà on, per desgràcia, havia mort una nena de dos anys i mig.
En el meu cervell, quan en els accidents hi ha implicats infants, m’afecten bastant, en el sentit que em deixen mal cos durant molta estona. Automàticament, em vaig començar a fer la meva versió, “ ......un pare maltractador que volia provocar un accident per assustar a la dona ...........”, sobretot, sobretot, volia treure’m del cap, la possibilitat que fos un “accident” amb el gas.
El dissabte, vaig agafar l’Avui i en portada venia l’explosió en qüestió bastant més detallada. Realment semblava que havia estat un accident de gas.

“La deflagració que va acabar amb la vida de la petita Martina es va produir a les 6.36 del matí al pis setè segona d'un immoble de vuit plantes d'alçada. Els Mossos van indicar que en aquest habitatge hi viu un romanès que en llevar-se i encendre el llum hauria provocat l'explosió. L'origen de la tragèdia se situaria a la cambra de comptadors, on presumptament hi havia una fuita de gas. El gas acumulat durant dies es va filtrar al pàrquing i va pujar amunt pel forat de l'ascensor. El gas s'hauria concentrat a la part alta de l'edifici, amb un fatal desenllaç en reprendre's l'activitat. “

Des del moment que vaig llegir la noticia al diari de dissabte, i després d’escoltar.la per radio i televisió, la meva indignació a anat en augment.

Realment ha estat un accident, segons sembla, el gas, a través d’una fuita, s’ha acumulat al fossar d’ascensor i qualsevol petit detonant, com encendre un llum, ha creat la deflagració i la posterior explosió.

Per la feina que faig dia a dia, i fins a on se, els comptadors de gas, han de ser estancs per les cares interiors i les portes és obligat que compleixin una ventilació mínima inferior i superior de manera que qualsevol fuita no es pugui acumular i ràpidament es dissipi cap a l’exterior. Aquest criteri, es segueix a tota la instal.lació de distribució dels muntants i instal.lació interior del habitatge.

Tampoc entenc, perquè s’acumula el gas al fossar del ascensor, quan és obligat que hi hagi un tub de connexió, a modus de xemeneia, que ventili directament al exterior i com a mínim amb un diàmetre de 200, si més no, aquells que intervinc us ho puc certificar. La qual permet que tampoc s’acumuli el gas en aquest espai.

L’edifici en qüestió, només té nou anys, per tant, tota la normativa és bastant actualitzada, i no parlem d’edificis de cinquanta anys d’antiguitat. És obligat que la instal.lació del gas, sigui revisada periòdicament cada quatre anys. Vol dir que la revisió es va fer fa un any i no hi havia cap problema.

Suposo, que al final, les administracions i empreses, ens explicaran el per què s’ha donat aquest accident, per tal que en un futur siguem capaços de poder-los evitar.

Tot i que tinguem collons d’arribar a la lluna (em perdó) ,no tenim nassos de poder detectar una puta fuita d’aquest nivell en un edifici nou. Això si, pugem els preus dels solars tan com vulgueu i demanem 21.000€ al Rubianes per dir “que se metan la unidad de España por el culo”.( era una altra notícia de la portada).

Però jo, com molts altres, tenim nens petits, dormim a les nit i tenim gas a casa, i no accepto que encara hi hagi fuites de gas que provoquin morts. Espero que la Martina sigui la última.

Al cel siguis bonica.

Els pikarols a casa

Està clar que cada dia més, s’imposa la imatge per davant del coneixement i de la persona, si més no, a primera vista. La primera impressió, és important, dones mostres de quin tipus de persona pots ser, gustos, afinitats, possibilitat econòmica, i trets de personalitat....
A nivell particular, em fixo bastant, tot i que no qualifico ni identifico fins que porto temps tractant amb aquella persona.
Per tant, si entro a una botiga i la noia que m’atén va molt escotada, penso, “és feliç, orgullosa de si, vol agradar,....” si en aquella botiga hi vaig tornat, acabaré fent-me una idea més precisa de com és l’escotada.
Ara bé, que vol dir moro, que passa quan un jefe, que ja li tinc la primera impressió gastada i ja comencem a coneixe'ns per tercera vegada, va sempre amb el pantalons de ¿pana? pujats a “palabra de honor”, la costureta del cul enmig de la natges i amb els picarols carregats a l’esquerra. ¿Com puc aguantar una bronca, una indicació o una felicitació?. Ell dient-me “Oriol, hauriem de tancar el pressupost.......” i jo pensant” caram, ja tenim el repicar dels picarols,...no baixis la vista que se’t notarà.....pensa en futbol, pensa en l’Agudo i la Marta Sànchez però no baixis la vista...sobretot no baixis la vista que hem de menjar cada mes...”. Doncs no es pot treballar així!!.
Si us plau, jefa, digui-li al seu home que es desgraciarà, si fins hi tot li està canviant la veu, té tò de Farinelli, de pujats que els porta, que deixi els picarols per casa i vagi com les persones normals i sino pot ser, digui’m les coses per mail o telèfon, o sinó un dia d’aquest li hauré de dir tal com sona i hauré d’actualitzar el curriculum.

Bon Cap de Setmana a tothom i pels despistats Nàstic-Espanyol.

Jo si sóc Tonto.

- hola, bones, que tal. Treballant una miqueta, eh?, va que passa ràpid.
- Si , molt ràpid. Que vol?
- Doncs mira, que aquí el cagatió, m’ha portat això, amb el precinte del Mediamarket i com que ja ho tinc, deia si podia canviar-ho per una altra cosa.
- Cap problema, el tiquet?
- Exacte, aquí el problema, el noi que m’ho ha regalat no sap on l’ha posat però com el precinte ......
- Sense tiquet no podem canviar.ho, com ho va pagar?
- Efectiu, crec, però el precinte...
- Doncs no podem canviar-ho.
- Home entenc que el tiquet és per accelerar qüestions informàtiques, però està clar que és d’aquí i..
- No, sense tiquet no podem canviar.ho.
- Ja però és que no vull els diners, només vull una altra cosa...
- No pot ser, cal el tiquet.
Aquí em vaig resignar i vaig pensar, “ saps què, aniràs al de Girona que 'els pixapins' tenen mala llet “.. així que:
Dissabte 20 de Gener a les 15:30 al Medimarket de Girona:

- hola, bones, que tal. Treballant una miqueta, eh?, va que passa ràpid.
- Si , molt ràpid. Que vol?
- Doncs mira, que aquí el cagatió, m’ha portat això, amb el precinte del Mediamarket i com que ja ho tinc, deia si podia canviar-ho per una altra cosa.
- Cap problema, el tiquet?
- Exacte, aquí el problema, el noi que m’ho ha regalat no sap on l’ha posat però com el precinte ......
- Sense tiquet no podem canviar.ho, com ho va pagar?
- Efectiu, crec, però el precinte...
- Doncs no podem canviar-ho.
- Home entenc que el tiquet és per accelerar qüestions informàtiques, però està clar que és d’aquí i..
- No, sense tiquet no podem canviar.ho.
- Ja però és que no vull els diners, només vull una altra cosa...
- No pot ser, cal el tiquet.
- Però a veure, això deu valer 20€, vols dir que per 20€ no m’ho pots canviar pel tema del tiquet.
- Clar, per què el precinte només ens diu que és del Mediamarket però no que s’hagi comprat.
- Ah,.....

Provincians dels pebrots, rurals!, 'niñatu', no et caigui tot el tunning del cotxe....

O sia, 50714, abans de pispar el pulsòmetre del Mediamarkt assegurat que guardes el tiquet en bon lloc.

Ara, una cosa, Sr. Market, i haurà un dia que anirà a Palamós, i es perdrà, i voldrà que li indiqui alguna direcció, prengui cura de portar un bon Juan-Juan, sinó, l’enviaré el més lluny que pugui, vaja, més o menys com estic fent ara.

I miri bé la meva cara en el perfil, perquè mai més em tornarà veure a la seva barraca. Cop de mall.
I per últim, charlie, aprofitant que t’has casat, vols un pulsòmetre “d’A juarrr”?

el tiqui

Ens situem: Diumenge 14 a les 11:00 del matí, a la cua de devolucions del Mediamarkt al Diagonal-Mar.
El divendres abans, havíem anat el Puji, el Motoret, el Roquet, lo 50714 i jo a fer el sopar trimestral ( si costella el passem a trimestral com l’Iva) de Rodrigues al Racó de la Vila a Poble Nou, prèvia copa Konami de Xbox. Evidentment el sopar entre cinc amics, va ser com un sopar entre cinc amics, tranquil, responsable, ordenat, culte i ple de conjuncions polítiques i teories sobre l’evolució del gas Xenon en atmosfera inerta.
A l’endemà dissabte, amb el cap encara emboirat de les teories, varem gaudir d’un arròs a Can Ferry Piccolo a Vallirana. L’amfitrió, potser no va disfrutar gaire perquè, de ben segur, li va portar molta feina , i des d'aquí el nostre sincer agraïment, però el que és jo, m’ho vaig passar ‘de la muerte porque yo lo valgo”. i a més, després a la nit, cirereta. A més d’això, entre tots els que érem, varem celebrar el tió amb nens i grans i gegantons i per casualitats d’aquelles, el tió em va portar un pulsòmetre que ja tenia i el benvolgut tió no sabia on havia posat el tiquet però com el precinte de la caixa posava Mediamarkt en color vermell sobre fons blanc, doncs vaig pensar “blanco y en tetra-brick, leche”, demà aniré a canviar-ho al Diagonal-Mar.

Així que ara, estem com fa una estona, a la primera linia del post.
Diríeu que me’l van canviar? , "Hagan juego señores...."

La resposta properament.

No entenc Res

La mare d'una nena de 12 anys ha denunciat als Mossos d'Esquadra que companys d'institut van agredir la seva filla amb pals i cops de peu el passat 11 de gener a la porta del centre educatiu on estudia a Lleida. La nena va haver de ser atesa a l'hospital Arnau de Vilanova de Lleida. El Departament d'Educació de la Generalitat ha obert una investigació sobre el cas.
Els Mossos d'Esquadra han confirmat que els fets van ocórrer l'11 de gener i que, segons la denúncia presentada, un grup d'entre vuit i deu joves de primer i segon d'ESO de l'institut Màrius Torres de Lleida van esperar la nena a les portes del centre i, després d'insultar-la, la van colpejar amb pals de gimnàstica rítmica i puntades de peu. La nena va haver de ser atesa a l'hospital Arnau de Vilanova de Lleida, on li van diagnosticar policontusions i una contractura cervical.
La direcció de l'institut ha expulsat durant tres dies els presumptes autors de l'agressió, malgrat que l'incident va ocórrer a l'exterior del centre. Tot i això, la nena tem tornar a classe per por de rebre més agressions, i la seva mare assegura que buscarà un altre institut.
Per la seva banda, els Mossos d'Esquadra han informat del fet la fiscalia de menors perquè tots els presumptes implicats tenen menys de 16 anys. Així mateix, el Departament d'Educació a Lleida ha obert una investigació. El conseller, Ernest Maragall, va confirmar ahir que la Generalitat estudia el cas, però va aclarir que «en primera instància no sembla un cas d'agressió escolar, sinó d'una baralla que va tenir lloc fora de les aules». «Ens sembla que en tots aquests casos, sempre que sigui possible, s'han d'esgotar les possibilitats de mediació, de rectificació i, si convé, de sanció, però només com a últim recurs», hi va afegir.
El director dels serveis territorials d'Educació a Lleida, Lorenzo Ramírez, també ha declarat que va ser una baralla, però sense gravetat. I fins i tot ha dit que la denúncia de la mare va ser excessiva, i que en aquests casos és molt més efectiu solucionar el conflicte entre els alumnes mitjançant el diàleg i l'educació. A més, la conselleria d'Educació també ha informat que la mare no havia presentat cap denúncia a la Generalitat.

Avui, llegia aquesta noticia a "El Punt", edició Girona, i ja de per si, la noticia em fa posar la pell de gallina, però les declaracions del benvolgut Conseller em fan rumiar si jo sóc directament imbècil , incult o incomprès!.

No sóc capaç de veure la diferència social entre una agressió escolar i una agressió al carrer. I en cas que judicialment ho sigui, entenc que la Conselleria d'Educació es vol treure la responsabiliatat, el qual encara és més greu. O es que la educació i formació dels infants no és cosa de tots?

Si algú m'ho explica ho agrairé perquè us ben juro que les declaracions del Conseller m'han ben excitat.

Sóc Soci

Toy'r'us, tengui. Caprabo, tengui. La Caixa, tengui. Racc, tengui. TMB, tengui. Biblioteca, tengui. Videoclub, tengui. Abacus, tengui. i 300 milions de targetes més....
Au, ja les tinc totes a la cartera, agafo el carretó i ja puc sortir al carrer, em penso que no me'n falta cap, ara si que vaig documentat i targetat.

- Em posa 30 € de diesel, si us plau?
- Hi tant,....¿té la targeta dels punts pels gots de Disney?
.....
....
....

Normalitat Absoluta

Tampoc n’hi ha per tant.
Que onze jugadors de futbol guanyin a uns altres onze, tampoc ho trobo tan estrany.
És un partit més de trenta-vuit que s’han de jugar.
Al cap i a la fi, només són tres punts.
Va guanyar el que jugava a casa.
Normalment, el que treballa més, treu major rendiment.
El Far$a juga molts partits en tot l’any, van cansat.

Ja, i un ou!! I un altre ou !!

Tocava llepar!! Quina setmana més tranquil·la que ens espera.
Això si, a la "vostra", (el link va pels responsables de programació, no pas pels culés, quedi clar),diumenge a la nit, van repetir el partit del Nàstic, no fos cas que algun desafiant, s’ho prengués malament.

Em ve al cap, un dubte del Puji fa uns dies. Pericos campions pot ser un oximoron, però Bar$a manta, no en tinc cap dubte que ho és.

I per acabar, vull aclarir que la fotografia d'avui, no és cap montatge, és treta de periconsonline.com, per si hi havia qualsevol dubte.

Tranquil.la setmana a tothom,.. a tothom!

La cita anual

Per nosaltres, un dels partits de l’any, un d’aquells partits que quan fan el sorteig abans d’iniciar la Lliga, ràpidament preguntes quan et toca.
Sóc de la opinió que quant juguem contra ells, els jugadors se’ns arruguen una mica, pensen que si es perd aquest, “no passa res, és el Far$a”. I un “güevo”, clar que passa!! Hem d’anar a guanyar.
Podem perdre, faltaria més, però hi ha una cosa que mai ha de faltar, és l’orgull i les ganes de voler guanyar, i any rera any ho estan entenent..
Ha de ser un partit on els centrals han de ser contundents que no porcs, la mitja especulativa i la davantera generosa buscant pilotes, i tot l’equip, sobretot contundent, repeteixo contundent, si hem de guanyar per futbol o per rapidesa, malament anirem.
Tenen més calés, més seguidors, més Bruente, més catalans, són més humanitaris, més guapos, tot més,.... però nosaltres tenim una cosa que ells no tenen, l’orgull i el sentiment, i demà a les 22:00 s’ha de notar. El partit acabarà amb el resultat que toqui, però amb la tranquil·litat de saber que ho hem intentat.
Culés, demà toca llepar!!.

meme amb l'advocat present.

L’enginyós Clint, em va fer destinatari d’un meme confessionari a on tinc que explicar cinc coses que no sapigueu de mi.

1.- Haig de dir que no sé que vol dir l’expressió arxiutilitzada “ XD “ , com es posen els “castpost” ni el “RSS”, però com és una obvietat que roda pel món blogaire, vaig decidir no preguntar-ho no fos cas que llavors ja no tinguéssiu cap dubte sobre la meva capacitat cerebral.
2.- De petitó, durant uns quants anys, més o menys fins que vaig saber llegir i pensar per mi mateix, era del Bar$a……cola….no cola, oi? Està bé, no conta, és mentida, no, més que mentida, és impossible. Dissabte a llepar.!! (amb el teu permís, candela).
2.- Mama, saps aquell nan de pedra que tenies a Llavaneres?....si, aquell que tocava el saxo… si, si, aquell…..si aquell que et penses que et va fotre el jardiner de la comunitat…si, el tinc jo. Està mal fet, però de petit era “lazme-reir” i de gran em trobo el mateix aquí!, què havia de fer?.
3.- Suposo que si passen cinc any, prescriu. Per tant, puc explicar que durant l’època d’estudiant universitari em vaig colar al metro durant molt temps, amb una targeta del metro de Bilbao caducada.
4.- Una definitòria que us agradarà, principalment em dedico a parellar, com una espècie de “casamentero” però un pèl diferent. Vaja tonteria….”hasta aquí puedo leer”..
5.- Ja que estem de confessions, aquí us deixo una fotografia penjada amb la meva cara de debò. Sobretot per tu Clint.

Ara toca rifa!. A veure, a veure. No us puc assegurar a on ho he llegit, però deia que la Candela era la autora del meme. Per tant, si és així, li retorno a la nostra benvolguda amiga, perquè ens confessi cinc coses més o aclareixi algunes que va deixar en suspens i sinó en tens ganes, mira, p

enges unes fotos que també ens agraden molt.

PS- Tampoc sé que vol dir "ps" però com ho posa el veí i el tiu té cultura, doncs jo també i borro lo de PD,

Estic dinant

-Costella, el teu "machote" està a casa. Estàs dinant? - mentre deixo la jaqueta.
-Si, "machote", corre que marxo a la feina, seu que jo acabo i almenys estem una estona junts.
- ‘voy paia’, ¿com ha anat?, el sindicat encara dona pel sac?
-Doncs? Són sindicats.- i posa cara de pocs amics.
-Per cert Uri, saps la C? aquella noia que et vaig dir que estava embarassada? Doncs ja no ho està. Ha parit un nen?.
-Caram, no se si felicitar-la o donar-li el pèsam – li responc.
- Ets burro- confirma.
-I com li ha anat, tot bé?-pregunto
-Si, si. Bé, el part més dolorós del món, el més difícil, el més……ja saps com és la C.
-No, no sé com és, però si tu ho dius, així deu ser- contesto, (no vull problemes).
-Li posen Bryan, amb y- em deixa anar de cop.
-Hòsties!! cof!!, coff!!, Bryan?. Costella, coff, coff estic dinant, vols que em mori?. No m’hauries d’haver dit el nom fins que hagués empassat.!!- responc ennuegat!.
-I el pare que diu?
-Ha estat ell, canviat el nom quan l’ha inscrit als papers, mentre ella estava parint?- m’explica.
-I un bè negre, això no pot acabar bé, pobre nen!!-somric amb cara de pena.

La costella s’aixeca, em fa un petó i marxa a treballar.

Jo em quedo, amb la cara tonto, rumiant ,“Bryan, segur que serà un tunning, anirà al gimnàs a fer peses amb el xandal del ‘ejército español’, samarreta imperi i serà soci del Bar$a. No jutgis, no jutgis.”

Mira que t'ha deixat

Dèiem ahir, que alguns ens agraden les festes nadalenques i a d’altres no massa, però que un dinar amb la família o amics sempre és ben rebut.
El que no hi ha cap bri de dubte és que SI ens agraden les vacances de Nadal i sobretot la festivitat de reis, i el perquè és de sentit comú, rebre regals és fascinant potser tan ,com fer-los. Però el que no està dins de la racionalitat és la quantitat amb la que es fa. Ho intentaré explicar.
Sóc consumista de mena i a més, hi crec, és necessari pel funcionament de la oferta-demanda, del llocs de treball, immigració, estabilitat laboral, etc. però sempre dins d’uns límits i uns criteris no només legals sinó ètics i morals que ens marquem com a persones. I aquí és on vull arribar.
Causa: S’acosta el dia de reis, no he tingut temps, marge econòmic, alguna cosa han de tenir, no ho he comentat, la voluntat hi és, publicitat, ‘mira que mono’, la intenció també, .. i això li agradarà....
Conseqüència: Els meus dos fills reben, dues motos iguals per pujar.hi a sobre, tres camions enormes per jugar, dos cotxes per empènyer, Mr. Potato, martingales per pintar els llavis i les ungles, dvd de dibuixos, roba, patins de rodes, tragabolas, la granja i el tractor del ‘Little People’, maletí de metge, i tres bosses de plàstic més.

Quedi clar que agraïm als reis, tot els presents que ens han fet arribar pels nens. I sobretot que aquest punt el tornin a llegir dues o tres vegades però els pares de les criatures ens fem dues preguntes:

a) El patge que ens havia de regalar el traster, per guardar tot això, es deu haver parat a fer una canyeta a la Jonquera i encara no ha arribat, teniu el nº de mòbil?

b) El 2008 i 2009 no té 6 de Gener i tot ha vingut aquest 2007?. o potser és que ens hem tornat una miqueta bojos?

Amb tot això, ahir 7 de Gener no havien començat les rebaixes ni a la Roca ni al Mataró Park, a què esperen? Al 8 a que no hi pugui anar el primer?.

PD- La foto és dels 'Pare Noels' de Estella-Lizarra a Navarra.

Pinzellades II

Ho varem aconseguir, oblidar a quin dia estàvem. Entre nosaltres ens preguntàvem si estàvem a dimarts, si era 27 o 28, si era demà o passat demà quan havíem de tornar cap a casa, igual que quan disfrutàvem, de menuts, d’aquells tres mesos de vacances que ens permetia el sistema educatiu.
Però com tot lo bo s’acaba i disfrutar de vacances és “lo bo”, el dissabte 30 tornàvem de travessia per l’autopista fins a Palamós, i poc a poc varem anar tornant al nostre passat, que no és tal passat sinó present, però que com estàvem fora de la rutina i la ..….bé, m’heu entès segur.
En fi, que des de que he retornat a la meva “vidorra” he rebut varies sorpreses que us volia comentar, unes de molt tristes i d’altres tristíssimes, les tristes les comentaré poc perquè no cal anar més enllà i tampoc vull amargar a ningú, i les tristíssimes, doncs les comentaré una mica més. L’ordre l’he reflexionat de tristes a tristíssimes.

a) L’atemptat etarra i per descomptat tota la reacció del govern.(sense comentaris):
b) Executar al Hussein i ensenyar-ho per TV. (sense comentaris):
c) El tancament provisional de dos companyes: Jbauer i Gemminola, molta sort per elles.
d) La famosa nit del sms. Us transcric dos que vaig rebre i no els he vist aquí ni aquí : “tu que entiendes de vinos, cual es la diferencia entre un rioja y un penedés? Que cuanto mas al pene des, mas Rioja se te pone ¡ Bon Any Nou!.” I també aquest “ que tu vida en el 2007 sea como la de un cepillo de dientes: que tengas mucha “pasta”, que tengas un buen “mango” y que se te cepìllen tres veces al dia.”.
e) La carta als reis dels meus senglars. Infinita. Després de gastar dos bics i 500 fulls Gvarro, la gran va decidir agafar totes les revistes de joguets i grapar-les juntes, enganxar tres cares dels reis i donar-m’ho. “té papa, oi que si?”, des d’aquí aprofito “-mama, papa i germans, iaios i tietes, cosines i nebodes, les vostres opcions a que us deixin alguna cosa a casa, han caigut en picat, els nens són els nens. Això no vol dir, que aquesta mentalitat s’hagi d’aplicar a les vostres llars i la tele de plasma arribi a casa d’algun, eh, organitzeu-vos però de mitjons i calçotets ja en tinc prous”.
I per últim, el que més m’ha sorprès ha estat:
f) Que aquest paio, tingui paper a “mar de fons”. Aquí si que molts comentaris i cap de bo. De per si, el Benet i Jornet i aquestes series m’irriten, per mi “cop de mall”, però si agraden, doncs endavant. Al Àlex Casademunt també “cop de mall” però mira, el noi és com és i no hi pots fer res però dono gràcies que no tinc cap dot interpretativa i em guanyo la vida d’una altra manera, perquè si hagués de confiar que aquestes productores donguessin oportunitats als actors desconeguts i novells a les series que es fan per aquí, em moriria de gana, però de molta gana que em moriria.

Em vinc a referir, que tornem a ser-hi per aquí i espero que disfrutem.

PD- el mot “disfrutar” està mal dit en català, no existeix. Hauriem d’afegir-la, no? , a gaudir!.