Enanus II

Per tothom a qui li agradin els nans de jardí, però sobretot per la Txell que li encanten!!

Aquesta fotografia no és cap fotomontatge, ni està retocat amb el photoshop, ni realment és el senglar disfraçat, va passar a Camprodon davant d'un "avance de caravana" només fa 10 dies, i no em vaig poder estar de fotografiar.lo i deixar.ho al blog.

Vaig a cal Puji a buscar el mall...

nova companya de viatges

Tant s’hi val si és a Glasgof, Sidney, Madagascar o Pekin (sembla una cançó dels Lax’n Busto), tant s’hi val si menjaràs fred o calent, tant s’hi val si és estiu o hivern, però per viatjar, una condició indispensable, és fer-ho amb una parella ideal, amb una bona companya, que t’aguanti les manies, les tonteries, que et compensi els errors i sempre estigui amb tu.

Quan vaig començar amb l'actual, d’això ja en fa temps, em deien que seria per tota la vida, que no me’n cansaria, “ no t’ha l’acabaràs”., “...aniràs més feliç que un pèsol...”, res més lluny de la realitat.

Hi he rumiat molt, hi he donat moltes voltes, n’he parlat amb ella.

M’ha l’estimo com si fos una part de mi, però s’ha quedat vella, com els hi passa a moltes. Ja no em dona allò que li demano i el temps passa, no en puc perdre més,o ho faig ara o després serà més dolorós

No l’oblidaré, ni ho vull fer, sempre la tindré present. Amb ella em començat junts a rodra per aquest mon. Hem tingut caigudes, entrebancs i ens hem retret algun renec que altre, però ens hem aixecat i hem continuat, però......

.........m'he decidit...........

.......n'estic convençut......

......res ni ningú em farà canviar d'opinió....

....ni una vaga de fam de la Pantoja......

..........i ja he fet el pas.

Aquí teniu la meva nova companya de viatges:

Trek Fuel EX7

A la taula i al llit, el primer Crit

Com diria el meu iaio, (arriba las manos), sa sap i sa coneix que en infinits serials de televisió ,posa-li Los Serrano, posa-li Ventdelplà, posa-li con ocho basta, els components de la família esmorzen plegats al voltant de la taula abans d’anar a escola o abans d’anar a la feina, diguéssim en un dia laboral normal, no en cap de setmana ni a les vacances d’estiu.
I ahir em va fer que pensar, si pel bon hàbbit dels senglars que pugen caldria fer-ho d’aquesta manera. ….Ok, rectifico….., la costella va pensar si pel bon hàbit dels senglars que pugen caldria fer-ho d’aquesta manera, però, fent un exercici brutal de memòria, no recordo ni conec qui-man ni ningú que ho faci, si més no que tingui present en el meu PC (Personal Cabezon). És realment una escena o/u utopia que ens venen des de la tv i que podríem dir, només té finalitat pedagògica-instructiva-alimentària-psicològica-digestiva-docent? O pel contrari si que hi ha unitats familiars (com a les hipoteques, ara hem de parlar d’unitats familiars) independentment si tenen nens, avis, tiets…que paren la taula per esmorzar?.

Mentre, continuaré anant al bar a fer l’entrepà, avui, tonyina amb formatge.

¡¡¡ GLASGOW !!!

I qui ho havia de dir?

Un equip de futbol, que de futbol va justet, però sobrat de testosterona, s’ha classificat per la final de la copa de la Uefa. N’hi haurà molts que diran que és un campionat de segona fila, que si papatim que si patatam, però ja voldrien estar-hi ells a una Final Europea.

Diu el presi, que ens estem convertit en un equip mitjà-alt d’Europa, suposo que si fem balanç dels últims vuit anys, doncs potser li hem de donar la raó, dues Copes del Rei i com a mínim una final de la Uefa. I aquestes són dades objectives.

El dia 16 es jugarà la final i a data d’avui només m’hi separen 2000 km. En cotxe impossible, al avió li tinc pànic i amb tren i autocar pot ser agònic, així que encara no sé que faré.

En Coro li hem de fer una plaça a Banyoles, a Klose soci honorífic del club, anunciar on hem comprat el pernil que li vem regalar a l’àrbitre i sobretot cridar infinitat de vegades que no és una final “Española”.

A Valverde que no ens l’enfoquin gaire per la tv, evidentment per Tv3 no cal patir, però per la resta si, no fos cas que ens el volguessin fitxar aquests merengons que l’any que ve hauran d’ampliar la banqueta amb els seus seient Recaro per poder-hi encabir tots els "místers" que diuen que fitxaran.

Joder, que estem a la final de la Uefa amb un equip de cantera, sense estrelles mediàtiques ni palanganes i que entenen el que és suar una samarreta.

Gorka Iraizoz, Daniel Jarque, Marc Torrejon, David Garcia, Moisés Hurtado, Ferran Coromines, Raúl Tamudo, Angel, Julian...i els que apreten per darrera del filial però evidentment ningun de la categoria del cricric. Millor, així no ens desmantelen l'equipet.

I per acabar, l'Espanyol jugarà la final sense haver perdut ni un partit i tot la competició i amb Pandiani de Pitxitxi. ¿ Tindrà raó el presi?.

Passeu bon cap de setmana.

4

I que voleu que us expliqui de ma filla, que és la més de les més ? doncs no.
Què per mi, és la més de les més? Doncs si.

Va venir amb 2,400 kg., amb 37 setmanes, amb dificultats al part, 30 hores i al final van obrir.
Recordo com si fos ara, que la crisi post-part la vaig agafar jo, pensava que fotia amb una nena recent nascuda a casa, jo!!, i si perdia la feina, i si em fotia malalt, o pitjor, i si es fotia malalta ella, etc.. quin patir, però amb quatre dies, tot arreglat.

Alegria, alegria, !!!! tant és així que després va venir el goril·la.

En fi, ahir, en va fer quatre i ara ja és gran, ”...papa ara ja tinc quatre, ara m’has de posar ganivet...”

Vaig flipar amb la nena.

On caram he deixat el mall

Es que et comences a liar i no pares, i vols complir amb tots, i no pares, i amb això també i no pares i , a prendre pel “buyuyu”.

Recupero el mall, li trec la pols i em poso al dia.

Ahir Sant Jordi, avui “Fidel de Sigmaringa, presbítero y mártir” i dijous espero que sigui Sant Raül i Sant Ivan i que quan “Ivan y vuelvan “ sigui amb l’eliminatòria guanyada i camí de Glasgow. Futbol i futbol, si es que els homes amb la neurona només sabem parlar del mateix i si està al 100% desperta, sinó, ni això, oi veí?

Així que “ lo dit” bon dia de “Fidel de Sigmaringa”

Més Gimnàs

Una altra del gimnàs!!

“fue un maestro”-
“claro, eso no lo puede discutir nadie, fue un maestro”-
“te digo mas, el tío, en parao, asin como yo, saltaba 2,10 mt.”.
“y hacia las flexiones con dos dedos”
“bueno, el jai también las hace”.
“quien”
“el moha”.
“ah, el moro. Además, con el brazo estirado y un recorrido de 4 cm. Te destrozaba de un puñetazo. Fue un maestro y en su época cambio las peliculas esas de chinos que volaban por el aire dando patadas por las suyas.”
“ si pero lo mataron los chinos, como a su hijo”
“no Bruce Lee murió de un derrame cerebral”,
“NO, creo que fue de un tiro, de una bala falsa”
“bueno, sea como sea, des de él , no hay nadie mas que sea tan bueno. Con 24 años era un enclenque i a los 26 ya era un maestro”....


Si ho sentís el bò d’en Jackie Chan, s’emprenyaria.


PD- Tot això era per colar la foto de la meva cresta.

Quin Pet!! pet de pet no de trompa

A can borràs-costella, dijous 29 de Març a les 1:30 aproxl, amb pijama.





- Cony costella, t’has passat tres pobles, ni dormint et pots controlar?- li dic.
- Què em dius, a mi?- em contesta
- A més de marranota,ni confesses el pecat.
- Escolta, que et dic que no sé de que em parles.
- Com què ¿de què et parlo?, doncs del pedorro que t’has cascat.
- Calla boig, això tu.
- Tan fina que semblaves. Ara entenc perquè el teu pare estava tan content el dia del casament!!!
- Calla!! I Deixa’m dormir.
- Demà em despertaré sense pestanyes i sense ungles dels “chuscus” que et fots.
- Au nen, vés a que et moqui la iaia.

ejem, ejem,....em sembla que hauré de disculpar-me.

-

pago jo

Para, para, para,....no corris tant , vas a apagar un foc ?, sèu, pren el que vulguis, avui em toca a mi.

No,no, que va,només és el Sant però caram, qualsevol excuseta és bona per fer un toc...

agafa, algun pinxo, si home, no et faci cosa, tranquil...i dos també,.. de què el vols, bacalla amb pebrots, salmó amb philadelphia, ibèric amb tomata, tu mateix..

Estarem una estona, si després vols tornar-hi , ja saps on estarem, espero ser colla i sinó pots, cap problema, passa un Bon cap de setmana.

Gràcies, en vida teva!!

Una altra del gimnàs

Com casi cada dimarts, vaig al gimnàs a fer un ratet d'exercici i alguna que altra tombarella...
Abans d’ahir en concret, vaig veure un fet que em va fer pampallugues als ulls. Entenc que el col.lectiu de ‘machotes amb camiseta imperio’ que aixeca una quantitat de pesos descomunal, pugui anar vestit de manera més o menys ridícula per tal que tothom vegi els seus bíceps, tríceps, quàdriceps o quinticeps, ja que per aquest motiu es passen tantes i tantes hores cultivant la massa muscular. Si han d’anar amb xandall del “Ejercito” doncs que hi vagin, que per això lluitem per un mon sostenible i a favor de la reutilització. També entenc que el parlar no sigui el fet diferencial ni el valor afegit que poguin tenir, però d’això ningú hi és exempt.

Però el que algú els hi hauria de dir (algú gran com ells i quan dic “gran” vull dir grans de m3 i no d’edat) és que no cal que es saludin amb tants cops de mans, giravolts de canell per rematar-ho amb un copet entre hombros. No cal que la salutació duri 5 segons, no cal que es cridin un des del vestuari i l’altra des de la màquina dels abductors, que només amb un “bona tarda” i una aixecada de celles ja n’hi ha prou, que els ser discret, moltes vegades és millor.

PD. Pels machotes, “si qué passa ?, només aixeco la barra però porto les ungles dels peus tallades, no com vosaltres...”

Post de dilluns

Iniciem la setmana, mig clapats, amb la butxaca foradada, prometen que el diumenge que ve anirem a dormir més aviat per llevar-nos descansats, amb nous plans pels propers mesos, pensant tots els dies que queden per tornar-nos a enfundar el xandall del Decathlon o segons qui, de la “legión”, cinc dies , però a tots aquests que ens fa una mandra terrible treballar avui, us dic:

M’agrada veure als avis circulant amb bicicleta per la ciutat.
M’agrada veure la generació dels meus pares fent cursets d’ofimàtica.
M’agrada veure la voluntat dels que tot just saben escriure, entrar instàncies als Ajuntaments demanant permisos d’obra.
M’agrada veure les caixeres dels grans supermercats, que tot i tenir un sou escandalós, riuen i s’ha n’enfoten de l’encarregat.
M’agrada veure la gent comprant durant l’estona del dinar, amb l’entrepà a la ma.
M’agrada veure els pescadors engrescats jugant al domino al Bar del Moll tot i no poder sortir a pescar per la pluja.
......

Espero haver-vos animat i sinó, clickeu aquí o aquí. Tinguem bona setmana.

L'arbre i el bosc

Molts cops sentim a dir, "Que l'abre no ens tapi el bosc" i avui m'ha passat una cosa semblant.

La nit ha estat llarga (apunta Charlie), el petit amb mocs no podia dormir i la gran volia venir al nostre llit perquè a sota del seu diu que hi havien cucs.....

De bon matí el mòbil ja cremava, el replanteig del forats....

El pintor necessitava les claus i les claus les tenia el paleta, corre a buscar-les....

Els pericus juguem a les 21:30, que faig? baixo o no baixo?, això vol dir arribar a casa a la 1:30, uf quin dilema...

No tinc post i fa dos dies que no m'hi passejo, i avui , el dia, pinten bastos....

En J. necessita aquest plano que porto a la carpeta i a la mateixa hora he quedat amb en M. per discutir uns nivells....

I tot d'una alço la vista mentre anava al despatx d'en J. i veig això:

Caram , quin dia, sol, la platja de Sant Antoni, tranquil.la, la mar plana com un mirall, com aquell programa del 33 o com es digui ara el canal, "silenci", sense gent, un plaer, un gust, ...calma Borràs que el món gira igual. Relaxa't i Gaudeix!! I m'he parat en aquest banc durant cinc minuts mentre rumiava el post i assaboria les cosespetites que té la birra, uy, perdó, la vida.

Passeu-ho bé, companys!!!

Apunts de Derbi

Suposo que serà el dia mundial del comentari del Derbi entre “Plan Renove” i “Billet de 3000”.

Us deixo alguns pensament que fluien mentre veia el matx i ‘a posteriori’:

- Els culés necessiten un pla renove i segurament passant per la banqueta.
- Els canvis d’en Ricard no em van agradar gens. Aquell que va fotre el gol a la final de costellada de l’any passat, no entenc com pot jugar a futbol en aquest equip.
- Eto’o , no ho sé.
- Ronaldinho, menys natillas i més futbol.
- Guti, el millor del partit.
- Capello, a treballar a l’obra, si pogués jugar amb dos porters, segur que ho faria.
- L’arbit, encertat, molt encertat.
- Sergio Ramos, li hauria d’haver fotut més fort al tormell del pinhos.
- Messi, continuo pensant que li fotran mal de debò com no deixi anar abans la pilota.
- Els dos centrals del Palamós són millors que tota la defensa del Madriz.
- Mai, el Madriz ho tindrà tan bé per guanyar al patatal.
- Xavi i Iniesta, un sacher de xocolata i a disfrutar.
- Valdés, el millor porter del món, però el cabró és culé i per tant em quedo amb Casillas.
- Afició culé, sou molt rabiosos.
- Ah, i puta TV3...
- La sexta, molt pesadets amb les estadístiques de si “Messi, jugador que mas pedos se tira fuera de casa, solo si come judias”
- Bar$a molt millor equip que el Madriz, almenys cada jugador sap quina cama és l’esquerra i quina la dreta.
- Diarra, “ezo que é”, tot, menys jugador de futbol.
- El Madriz, com equip de futbol, una autèntica farsa.
- Laporta, farcit, necessita dos butaques de tan gros que s’està fotent.
- Oleguer, sense líquid de frens i passat de voltes.
- Deco, amb el ulls tancats i amb xancletes, sempre al camp.

A tothom

Bon cap de setmana

Màgia Odontològica

Resum de la visita del dentista d'ahir:

Truc de màgia

dóna com a resultat:

Dentista= +40 €

Titi = -40 €

i dijous comencem amb la boca, que avui no ha estat res!!

MAMA POR

Us escric aquest post, minuts abans de creuar una porta (alguna més que el dentista no està a l'habitació dels nens, no us penseu), que sens dubte, no en tinc cap ganes, m'hi trobaré olors odioses, un senyor que em riurà abans de fotrem mal dues vegades, una quan estiri i l'altra quan em cobri, i tot amb un somriure em dirà, "..fins la setmana que vé..".

Hem deixarà la boca inflada, dormida, regalimant,babós, com un cargol, sense poder parlar durant molta estona i el que és pitjor, sense poder endrapar ....

Quan sorti, no sé com em trobaré la resta del món, el Montilla potser parlarà castellà finalment i deixarà de falsejar, el Liverpool ja haurà eliminat al Bar$a, no això potser no que més d'una hora no m'hi penso estar (serà el subconcient que em traeix), el Txungais i els Rangers m'hauran avançat a la classificació de la lliga fantàstica, ( 2-3 , gerard, recorda). En aquests moments, si pogués canviar, abans aniria amb avió amb el Clint o a un concert dels Weirdo, (XD) però no puc escollir...

Qué el dentista reparteixi sort!!

Per mi, no cal

00:30 del dimecres 28 de Febrer d’enguany:

Un servidor, arriba a ca seva, després d’una reunió a la guarderia per una qüestió municipal del barri.

Em col.loco les pantunfles, el pijama, i em sec al sofà amb el sopar , per menjar-me’l aprofitant la tranquil·litat del moment, esperant que no es torci en tota la nit, mirant qualsevol història de la televisió.

A veure, la 1, rotllo, la uacheefe, rotllo, a espera que avui fan House,.. acabat, cap problema, la nit al dia...uf la Terribas i el seu per què?, se’m fa pesada, a veure el Telecinco,

Hòsties ¡!! La mare que em va parir, quin collons, ...desgraciats,....”i vean ahora como la chacha se ensaña con el pequeño.....”, la mare que els va parir, ja ho he dit, però que collons estant fotent per la tele ( es veu com una filla de la gran puta, gorda i desgraciada li esta fotent bufes a un nadó perquè no menja)... merda, canvio, però la morbositat m’hi fa tornar dues vegades més, almenys 10 segons cada vegada.

Em donc compte, de l’abducció que m’han provocat les imatges i decideixo tancar la tele i sopar tranquil, m’he fotut nerviós amb el que he vist, tinc mal cos i m’ha entrat molt indignació i mala llet. La Milà donant lliçons del que ha de ser un reportatge monogràfic exemplar, “porqué estas cosas pasan y hay que saberlas” i no parant de passar imatges de cops a nens petits de part dels seus cuidadors i del educadors de les escoles bressol, ludoteques, etc...., doncs no em dona la gana, no crec que sigui necessari mostrar aquesta crueltat, no crec que doni més “veracidad” al reportatge, ni aporti informació adicional que faci més fàcil la comprensió. I a més, crec que és contraproduent pel receptor de la informació.
Per tant, Merche, des d’aquestes ratlles et dedico un enorme COP DE MALL ¡!! I pel que a mi respecte, pot anar-te'n a la merda per sempre més, juntament amb el teu equip de redacció i producció.

Com la Stone.

Qui s’ho proposa ho pot aconseguir – diu la meva iaia.
La fe mou muntanyes – diu el mossèn.
Sense esforç no hi ha triomf – deia el míster.
Perseverança – deia el meu ex-jefe.
“apreta el culo y aprende” – diu el gruista.

Però jo vull fer com la Stone, vull creuar les cames i no en sé.
Practico, m’esforço, persevero, però la realitat és que no les sé creuar, se’m cauen. I si fós un problema picarolístic, benvingut problema, però no és el cas.
El meu genoll esquerra no pot passar per sota del dret, ni el dret és capaç de creuar per sobre de l’esquerra. I per molt que poso al burret “creuar cames com la Stone”, no apareix cap manual de pràctica, per fabricar una bomba si que hi ha informació, però per ensenyar a creuar les cames no.
Sempre he d’estar espaterrat pels llocs, amb el cul més endavant que l’esquena, serà problema de pixar entre parèntesis.? (‘).
I no diguem fer allò que alguns i algunes saben fer, creuar les cames i amb el peu que queda més alt, passar-lo per darrera del peroné per fer un altra rosca. Com una trena. Si algun dia ho aconseguís, l’efecte “palanca” em provocaria sortir disparat cap endavant.

Jo vull creuar les cames com la Stone!!.

Lliçó Magistral

Aquest post, evidentment, és una opinió totalment personal, i el faig amb la informació que m’ha arribat a través dels mitjans de comunicació que m’envolten, bàsicament TV3, Catalunya Radio, Avui i com no , en Charlie. Amb això, pot ser, que algú conegui algun fet més concret i des d’aquest bloc ens ho volgui fer saber.

Hi ha un noiet català, que es diu Oleguer Presas, en principi un noi del més comú, amb inquietuds, amb les seves manies i els seus costums. Fins aquí res destacable.

Es dedica a jugar a futbol en un equip, diguem-ne important , a cobrar quan li toca i a gastar-s’ho amb el que vol, igual que la resta de la gent. Fins aquí res destacable.

En aquest paràgraf faré suposicions. M’imagino que quan no treballa, deu anar al cinema, deu esmorzar, dinar i sopar, deu dormir, deu anar al lavabo, i algun coet potser fa..... Fins aquí res destacable.

Un dia, fa una valoració personal d’un tema en concret, en un diari setmanal “La directa”, signant-lo i expressant un punt de vista personal. I no entro a valorar el que escriure, ni a favor ni en contra. Fins aquí res destacable.

Arran d’aquestes línies, molta gent li fot la cavalleria per sobre, el seu president li recrimina “l’error”, la marca esportiva que el patrocina li rescindeix el contracte, la premsa més feixista i casposa del estat Espanyol el criminalitza i tot una afició sencera el fot a parir durant un partit de futbol. Fins aquí res destacable.

Reacció d’Oleguer:

1.)-Es calça les botes de la marca que li rescindeix el contracte i comença a treballar pel que el paguen, amb millor o pitjor sort, perquè de jugar a futbol, no en sap gaire, però bé, per això el paguen i per això hi treballa.

2.-)-No fa ni un comentari del que li diuen, ni un gest fora de to, ni una mala declaració, res.

I això si que és destacable.

Ell va fer us de la llibertat d’expressió i a la vegada, entén que els demés també tenen dret a fer-ho i així ho ha respectat, des d’una postura, al meu entendre, intel·ligent, sense entrar al drap, sense males formes, sense calumnies, sense improperis, sinó amb el respecte. Ell creia el que va escriure i així ho va fer, i per tant també entén que els demés ho poden fer sobre la seva persona, això si, dins del marc legal, sinó ja hi ha altres procediments, com els judicials, per posar-hi mesures.

Avui en dia, que sempre ens omplim la boca amb paraules, com respecte, llibertat d’expressió, maduresa democràtica, i després costa ser ferm amb el que creiem, l’Oleguer ha sigut conseqüent.

Gran lliçó magistral O...O...Oleguer!!!!. Ara, una cosa et dic, de jugar a futbol xato, no en tens ni idea.

Cal Sots

Només es tracta d’una ‘allium cepa’, segons la wikipedia, però com tot en aquesta vida, si és cultivada amb el temps adient, cuinada com es mereix i devorada amb la passió que toca, pot ser el millor tast per un diumenge a migdia, envoltat de bons amics, la seva salsa que en gran part és un 70% del secret i un vi arregladet, què més cal? Ah si, ja ho sé, doncs també va ser, 3-1 al Mallorca.

Només caldria que a partir de certa mida, ja les arrenquessin de la terra, perquè si es deixen créixer massa, quan et disposes a pelar-la, agafar segons quines coses de certa mida ja estranya, si a més l’has de sucar i acabar endinsant-t’ho a la boca pot arribar a fer un pèl d’angúnia a més que queden cruus de dins.

La digestió, entre salsa, el calçots, el xai, crema catalana, etc… es pot fer feixuga, però que millor després d’enyinar-t’he una calçotada que fer una hora de caravana a Sta. Margarida i el Monjos per acabar de pair el dinar i el sopar de dissabte, si ens queixem perquè volem. A més, una bona retenció et permet escoltar unes trenta vegades més "ni una sola palabra ni gestos ni miradas.."

Bon diumenge i bona menjada, i a última hora tornant, pluja que prou falta fa, com diria la costella “una mica de chirimiki”. I què passa, què rieu, si ella diu “chirimiki” es diu “chirimiki” i punt.

Les fotografies son gentilesa del Puji i la Di. La classe magistral de pelar el calçot us la regalo, de gratis.

PS: Salut al “niño de los muñones”.

PS2: Sra. Guia, lo del foc fatum de Santes Creus, no m'ho crec, el Puji potser si, però jo no, ni en broma.