martes, 19 de diciembre de 2006

Tela de diumenge




Ahir, llegint el blog del Istvud, vaig pensar que també havia tingut un diumenge curiós com per explicar-vos El Fet.
Des de fa un parell d'anys, he agafat certa afició a la BTT, com molta altra gent, i mira, pedalant, pedalant, anar coneixent territori.
Aquest diumenge passat, hi havia una cursa popular a Sant Feliu de Pallerols, la última de l'any, i amb en Serri, haviem parlat d'anar-hi. Era qüestió de passar un bon matí i d'intentar millorar els dos únics resultats que tenia: últim a la cursa del Daró a la Bisbal i penúltim a la Tramunbike d' Olot. D'acord, molt difícil no és.
Haviem quedat a les 7:00 a baix al carrer per arribar a les 8:00, fer les inscripcions i sortida a les 9:00. Perfecte, tot organitzat. Dissabte nit, les dues bicis, totes netes, engrassades, polides, ajustades,ja dormen dins del cotxe, només cal aixecar-se, esmorzar i màquina.
Deixant de banda, que ens vem perdre i que S.F de P. està més lluny que no em pensava, vem arribar a 2o' d'iniciar la cursa. Cap problema, temps suficient. Col.loquem la roda a lloc, repassem els frens, les fixacions, ens vestim abrigadets per primera hora i lleugers pel final, bidó d'aigua, barretes, estirament, ulleres, casc a lloc i correctament ajustat, última engrassada, escalfem una miqueta i ens acostem al punt de sortida. El meu caparró va recordant el perfil, ....km 3 primera pujada de 200 mt., baixem fins al 8 que tornem a pujar, avituallament, al km 15 el nostre Tourmalet que acaba el 21 i baixada fins al final......, s'acosta el moment, ens anem col.locant cap a davant, una petita empenta per aquí, el noi de la organització es col.loca per donar la sortida....fixem el pedal de la dreta per sortir a foc...un traguet d'aigua que empassaré sorra...repasso el plat i el pinyo....l'Organitzador que alça el braç ...i ...PAM....

Apreto el cul, fermo el manillar, tota la força a la cama dreta, sortim cremats. Ràpidament m'adono que el contaquilòmetres no funciona, merda!, segurament al treure i posar la roda he mogut el catxarret, seguim cremats. Ens anem situant, tothom intenta anar endavant per agafar lloc en els passos difícils i no perdre ritme,..
-Serri a l'esquerra i passem pel bassal.
Tot d'una a 300 mt. de la sortida, Crash..., penso: he tocat una pedra?, he perdut la manxa o el bidó?, he estripat els pantalons?, s'ha li ha caigut un pet al Serri?.....ostres, els pedals no van, s'han clavat, no es mouen, que passa?!!.... i allà estava, com una serp a terra, la cadena partida.
La cadena partida al terra, ¿que cony fot la cadena partida al terra?, ¿però es pot partir la cadena?, no m'ho vull creure. Doncs si, a vegades passen aquestes coses.
El Serri que és manetes, treu un aparell que m'arrenca dos "eslavons" i m'ha la torna a empalmar (la cadena) però entre fet i fet em perdut 20 minuts,...llàstima, avui que guanyavem. La organització (un paio amb una moto de cross) ens va desqualificar perquè haguessim trigat massa i ens va obligar a reenganxar-nos a la cursa més endavant.

Què us sembla? Últim al daró, penúltim a la Tramunbike i desqualificat a SF de P.
Moraletja : "no diguis blat fins que la tinguis a l'avió, tornant del Japó".

10 comentarios:

Mikel dijo...

Com es nota que ets perico juasasjuasjsau , com a minim ja estas acostumat a les desgracies jejeje

Anónimo dijo...

I per arrodonir el dia, perdeu contra els merengones, quin diumenge, nano!

Anónimo dijo...

Els pericus sempre teniu excuses per tot! jejejeje com a mínim els del Barça es vant tocar els collons davant el món sencer! Indurain!

Anónimo dijo...

Ufff quin cansament això de la bici. Jo pujo el Passeig de Sant Joan i ja estic morta!

Anónimo dijo...

Doncs ja ho saps l'any que be millor l'eternal running que no hi vaig anar perque em van dir que tenies que estar una mica preperat fisicament per tant company l'any que be els dos al eternal running que allà no es trenquen cadenes jejejee

Anónimo dijo...

Uri,
digues que sí! A la propera, per acabar el cicle et llevaràs tard i arriabràs quan tothom hagi sortit. Almenys hi poses ganes; no com aquests carallots del RijKaard

Anónimo dijo...

Llàstima, llàstima...
Una mica mes i...a la UEFA?
Per ser el primer comentari que deixo potser hauria d'haver sigut més discret però és que ho poses molt fàcil.

Joana dijo...

Ori,
Et passeges per paratges de la meva estimada garrotxa. Jo els diumenges hi pujo a fer senderisme...si veig algú a la vorera amb la cadena trencada , ja sabré qui és.
jbauer,
BTT = bicicleta tot terrent? No ho sé del cert, uixx aquestes de ciutat!
Ja em corregirà l'Ori.

Anónimo dijo...

Osti un parent. Tu periquito i jo Pardalet.

Oriol dijo...

mikel, com bé dius, acostumats a desgràcies però ho juguem tot, no com d'altres que no juguen les semifinals de la copa del Rei.
Puji,- no es pot tenir tot, els pericos vem fer el nostre partit però no va poder ser.
clint - El Bar$a no només es va tocar els collons sinó que me'ls toca a mi també.
jbauer - l'any que ve, ja només queden 13 dies. BTT vol dir Borras Tio Tremendo, noooooooooo, tens raó tu.
candela - si jo tingués l'activitat que tens tu, també estaria mort.
farlopa - t'agafo la paraula, però potser no és a Igualada, em sembla que canvia de lloc anualment.
Vei - jajaja. Si arribo a anar sol, no hagués continuat, hauria fotut un esmorçar de cal ample. Exacte, carallots i mamons, em van arreglar el diumenge.
Vilapou - Benvingut mestre, la de vegades que he estat temptat d'enviar-li una escala compensada de formigó xula, xula, que vem fer a Calonge.
jbauer de nou -. s'ha m'ha mort el pajaritu? no fotis, si encara havia de cantar moltíssim. Si, Bicicleta Tot Terreny.
Joana - Ara, aquesta època, té uns tons ocres, maquíssims. Si tens ganes, entra a la web de la editorial Desnivel, acabo de comprar dos llibres de senderisme, hi ha infinitat de coses.
pardalet - Benvingut a "em vinc a referir". Si en certa manera parents.