HASTA LA VICTORIA, SIEMPRE

Acostumem a fer-nos ressò de les grans qüestions, de les grans virtuts de la gent, dels grans jugadors d’esport, dels grans invents, i a vegades les coses més petites són les que donen sentit a la nostra existència. Són aquestes petites coses les que ens agraden i ens fan continuar dia a dia a estirar del carro.
Però no patiu, no m’he tornat ni il·lustrat, ni intel·ligent,ni filòsof, ni tampoc reflexiono el que dic. Sé que no he descobert la sopa d’all igual que sé que els arbitres afavoreixen al Bar$a.. Ho sé.!!

El quid del post són aquestes petites coses que igual que ens fan ser feliços, ens poden amargar contínuament. Aquestes petites coses que fins que no les pateixes no saps ben bé que són, que no veus, o bi que no vi. Porto des de fa dues setmanes lluitant contra una plaga que mai hauria dit poguessin ser tan resistent, tan organitzats i amb una vida evolutiva tan implacable.
De moment, jo estic resistint, no sé durant quant de temps, però a la resta de la família els han conquistat, la costella i els dos senglars han caigut.
La confiança en la nostra victòria, ens va fer abaixar la guàrdia, ara fa ja , dues setmanes, i avui ha caigut el primer meló. L'hem hagut de rapar. Si les coses continuen igual la setmana que ve seran els altres dos els que cauran. Ben mirat, pot fins hi tot ser divertit però de moment ja m'he gastat els pempis en "pinta mil pues", tres ampolles de vinagre i dos pots de d' "antipiox" .

Continuarà......

el primer meló ha caigut.

¡Hasta la victoria, siempre!