I em relaxo, i no patiu que no m’ha caigut cap quescu ,..... em relaxo perquè puc explicar-vos l’excursió del últim cap de setmana d’Octubre.
Al Juny ’07 varem començar a preparar una ruta de cap de setmana amb bicicleta. Primer es va decidir el mes, després la zona i finalment, quan ja s'acostava la tardor, varem concretar els dies, lloc i personal.“In resum” que diria un que conec, l’excursió era 28 i 29 d’Octubre, la ruta, “la dels contrabandistes”, i la gent, permeteu-me us presenti:
En Santi Kameni, l’organitzador del event i un gran paio
En Maju, el “puretilla” segons el dni, però busca’l.
L’Alex, un petit que no calla, la mare que el va parir, no calla!!!
En Pep, el més fort, amb febre i grip inclosa.
La Mireia, veure per creure.
El Titi, sense comentaris.
Sense entrar en si llarg, difícil, desnivell, punxades, cansat, diners,....etc., només us vull explicar la gran sensació que dona està en un lloc on no toca. A l’estació d’esquí de Pal, nevada completament, un dia radiant, amb el silenci d’estar sols en mig de tanta natura i per sort, sense vent, un silenci que diu molt, que et fa rumiar moltes quotidianitats (l’últim cop a la vida que escric quotidianitats), amb l’únic soroll de la bicicleta xafant la neu i els bufecs. Una gran sensació que no sé si repetiré mai més, perquè la sort va estar de cara, no ho neguem.
Us ho recomano!!
14 comentarios:
cony nanu ens avies fet patir tant de temps sense saber res de tu...
Aquets perikus mira que sou rarus...
Doncs res , espero ques estiguis relaxat pero amb ganes de tornar a escriure.
HOsti! Periku? Després d'aquesta estarracada ja tindràs forces per fer anar la navalla el diumenge? Mira que et tinc ganes, eh?
mikel, estava rollo místic, vaja com tu quan hi ha concerts dels pets,..per cert, Puta Bar$a!!. Aprofito, canvio Iniesta per Riera, fa?
Puji, abans de començar, cal ensenyar les butxaques. Que t'hauràs portat bolets secs i després li fots un xurret d'aigu7a i ja tens el cistell plè, que ens coneixem!!
Oriol i Puji,
A Vilassar creixen uns estranys bolets a la vorera de la mar: els boletus cruellus. I que vos esperen com aigua de maig.
Arf. arf, arf... he acabat esgotat només llegint, imagina't si m'hi posés!
No m'estranya el teu silenci; jo només de pensar en un cap de setmana com aquest i se m'oblida tot!
Ben retornat.
Es nota que ets perico. Estàs fet tot un homenot.
Jo i les bicis no sóm gaire amigues, de fet amb l'esport en general no ens avenim!
Joder Oriol, no triguis tant a tornar!
Cal un "dodotis" per les frenades a on està nevat, oi?.
què bonic!
Tiuuuu, que em tenies amoïnada eh!!!!, si no fos per que veia que comentaves a algun altre bloc haguès pensat que t'havies fugat del pais, cony, amb lo be que van els Pericus aquest any :-P
Petonassos!!!!!
Coi! Jo hi havia deixat un comentari....
Et deia que ja sentia les rodes trepitjant la neu i que ...deus estar ben relaxat! No???
Bentornat per aquí!
sí senyor m'han agradat molt aquestes bicicletes sense "sillín" ... són tot un regal de sensualitat ... salut
colta oriol, i de l'esmorzar no expliques res? perquè devíeu recuperar forces, no? i el dormir? dos dies amb la seva nit... una noia entre tant de mascle...
la propera vegada avises, i vindré de cotxe escombra, que jo com la txell, això de l'esport ho trobo molt perillós!
petons i llepades nevades!
Publicar un comentario