Els pikarols a casa

Està clar que cada dia més, s’imposa la imatge per davant del coneixement i de la persona, si més no, a primera vista. La primera impressió, és important, dones mostres de quin tipus de persona pots ser, gustos, afinitats, possibilitat econòmica, i trets de personalitat....
A nivell particular, em fixo bastant, tot i que no qualifico ni identifico fins que porto temps tractant amb aquella persona.
Per tant, si entro a una botiga i la noia que m’atén va molt escotada, penso, “és feliç, orgullosa de si, vol agradar,....” si en aquella botiga hi vaig tornat, acabaré fent-me una idea més precisa de com és l’escotada.
Ara bé, que vol dir moro, que passa quan un jefe, que ja li tinc la primera impressió gastada i ja comencem a coneixe'ns per tercera vegada, va sempre amb el pantalons de ¿pana? pujats a “palabra de honor”, la costureta del cul enmig de la natges i amb els picarols carregats a l’esquerra. ¿Com puc aguantar una bronca, una indicació o una felicitació?. Ell dient-me “Oriol, hauriem de tancar el pressupost.......” i jo pensant” caram, ja tenim el repicar dels picarols,...no baixis la vista que se’t notarà.....pensa en futbol, pensa en l’Agudo i la Marta Sànchez però no baixis la vista...sobretot no baixis la vista que hem de menjar cada mes...”. Doncs no es pot treballar així!!.
Si us plau, jefa, digui-li al seu home que es desgraciarà, si fins hi tot li està canviant la veu, té tò de Farinelli, de pujats que els porta, que deixi els picarols per casa i vagi com les persones normals i sino pot ser, digui’m les coses per mail o telèfon, o sinó un dia d’aquest li hauré de dir tal com sona i hauré d’actualitzar el curriculum.

Bon Cap de Setmana a tothom i pels despistats Nàstic-Espanyol.

Jo si sóc Tonto.

- hola, bones, que tal. Treballant una miqueta, eh?, va que passa ràpid.
- Si , molt ràpid. Que vol?
- Doncs mira, que aquí el cagatió, m’ha portat això, amb el precinte del Mediamarket i com que ja ho tinc, deia si podia canviar-ho per una altra cosa.
- Cap problema, el tiquet?
- Exacte, aquí el problema, el noi que m’ho ha regalat no sap on l’ha posat però com el precinte ......
- Sense tiquet no podem canviar.ho, com ho va pagar?
- Efectiu, crec, però el precinte...
- Doncs no podem canviar-ho.
- Home entenc que el tiquet és per accelerar qüestions informàtiques, però està clar que és d’aquí i..
- No, sense tiquet no podem canviar.ho.
- Ja però és que no vull els diners, només vull una altra cosa...
- No pot ser, cal el tiquet.
Aquí em vaig resignar i vaig pensar, “ saps què, aniràs al de Girona que 'els pixapins' tenen mala llet “.. així que:
Dissabte 20 de Gener a les 15:30 al Medimarket de Girona:

- hola, bones, que tal. Treballant una miqueta, eh?, va que passa ràpid.
- Si , molt ràpid. Que vol?
- Doncs mira, que aquí el cagatió, m’ha portat això, amb el precinte del Mediamarket i com que ja ho tinc, deia si podia canviar-ho per una altra cosa.
- Cap problema, el tiquet?
- Exacte, aquí el problema, el noi que m’ho ha regalat no sap on l’ha posat però com el precinte ......
- Sense tiquet no podem canviar.ho, com ho va pagar?
- Efectiu, crec, però el precinte...
- Doncs no podem canviar-ho.
- Home entenc que el tiquet és per accelerar qüestions informàtiques, però està clar que és d’aquí i..
- No, sense tiquet no podem canviar.ho.
- Ja però és que no vull els diners, només vull una altra cosa...
- No pot ser, cal el tiquet.
- Però a veure, això deu valer 20€, vols dir que per 20€ no m’ho pots canviar pel tema del tiquet.
- Clar, per què el precinte només ens diu que és del Mediamarket però no que s’hagi comprat.
- Ah,.....

Provincians dels pebrots, rurals!, 'niñatu', no et caigui tot el tunning del cotxe....

O sia, 50714, abans de pispar el pulsòmetre del Mediamarkt assegurat que guardes el tiquet en bon lloc.

Ara, una cosa, Sr. Market, i haurà un dia que anirà a Palamós, i es perdrà, i voldrà que li indiqui alguna direcció, prengui cura de portar un bon Juan-Juan, sinó, l’enviaré el més lluny que pugui, vaja, més o menys com estic fent ara.

I miri bé la meva cara en el perfil, perquè mai més em tornarà veure a la seva barraca. Cop de mall.
I per últim, charlie, aprofitant que t’has casat, vols un pulsòmetre “d’A juarrr”?

el tiqui

Ens situem: Diumenge 14 a les 11:00 del matí, a la cua de devolucions del Mediamarkt al Diagonal-Mar.
El divendres abans, havíem anat el Puji, el Motoret, el Roquet, lo 50714 i jo a fer el sopar trimestral ( si costella el passem a trimestral com l’Iva) de Rodrigues al Racó de la Vila a Poble Nou, prèvia copa Konami de Xbox. Evidentment el sopar entre cinc amics, va ser com un sopar entre cinc amics, tranquil, responsable, ordenat, culte i ple de conjuncions polítiques i teories sobre l’evolució del gas Xenon en atmosfera inerta.
A l’endemà dissabte, amb el cap encara emboirat de les teories, varem gaudir d’un arròs a Can Ferry Piccolo a Vallirana. L’amfitrió, potser no va disfrutar gaire perquè, de ben segur, li va portar molta feina , i des d'aquí el nostre sincer agraïment, però el que és jo, m’ho vaig passar ‘de la muerte porque yo lo valgo”. i a més, després a la nit, cirereta. A més d’això, entre tots els que érem, varem celebrar el tió amb nens i grans i gegantons i per casualitats d’aquelles, el tió em va portar un pulsòmetre que ja tenia i el benvolgut tió no sabia on havia posat el tiquet però com el precinte de la caixa posava Mediamarkt en color vermell sobre fons blanc, doncs vaig pensar “blanco y en tetra-brick, leche”, demà aniré a canviar-ho al Diagonal-Mar.

Així que ara, estem com fa una estona, a la primera linia del post.
Diríeu que me’l van canviar? , "Hagan juego señores...."

La resposta properament.

No entenc Res

La mare d'una nena de 12 anys ha denunciat als Mossos d'Esquadra que companys d'institut van agredir la seva filla amb pals i cops de peu el passat 11 de gener a la porta del centre educatiu on estudia a Lleida. La nena va haver de ser atesa a l'hospital Arnau de Vilanova de Lleida. El Departament d'Educació de la Generalitat ha obert una investigació sobre el cas.
Els Mossos d'Esquadra han confirmat que els fets van ocórrer l'11 de gener i que, segons la denúncia presentada, un grup d'entre vuit i deu joves de primer i segon d'ESO de l'institut Màrius Torres de Lleida van esperar la nena a les portes del centre i, després d'insultar-la, la van colpejar amb pals de gimnàstica rítmica i puntades de peu. La nena va haver de ser atesa a l'hospital Arnau de Vilanova de Lleida, on li van diagnosticar policontusions i una contractura cervical.
La direcció de l'institut ha expulsat durant tres dies els presumptes autors de l'agressió, malgrat que l'incident va ocórrer a l'exterior del centre. Tot i això, la nena tem tornar a classe per por de rebre més agressions, i la seva mare assegura que buscarà un altre institut.
Per la seva banda, els Mossos d'Esquadra han informat del fet la fiscalia de menors perquè tots els presumptes implicats tenen menys de 16 anys. Així mateix, el Departament d'Educació a Lleida ha obert una investigació. El conseller, Ernest Maragall, va confirmar ahir que la Generalitat estudia el cas, però va aclarir que «en primera instància no sembla un cas d'agressió escolar, sinó d'una baralla que va tenir lloc fora de les aules». «Ens sembla que en tots aquests casos, sempre que sigui possible, s'han d'esgotar les possibilitats de mediació, de rectificació i, si convé, de sanció, però només com a últim recurs», hi va afegir.
El director dels serveis territorials d'Educació a Lleida, Lorenzo Ramírez, també ha declarat que va ser una baralla, però sense gravetat. I fins i tot ha dit que la denúncia de la mare va ser excessiva, i que en aquests casos és molt més efectiu solucionar el conflicte entre els alumnes mitjançant el diàleg i l'educació. A més, la conselleria d'Educació també ha informat que la mare no havia presentat cap denúncia a la Generalitat.

Avui, llegia aquesta noticia a "El Punt", edició Girona, i ja de per si, la noticia em fa posar la pell de gallina, però les declaracions del benvolgut Conseller em fan rumiar si jo sóc directament imbècil , incult o incomprès!.

No sóc capaç de veure la diferència social entre una agressió escolar i una agressió al carrer. I en cas que judicialment ho sigui, entenc que la Conselleria d'Educació es vol treure la responsabiliatat, el qual encara és més greu. O es que la educació i formació dels infants no és cosa de tots?

Si algú m'ho explica ho agrairé perquè us ben juro que les declaracions del Conseller m'han ben excitat.

Sóc Soci

Toy'r'us, tengui. Caprabo, tengui. La Caixa, tengui. Racc, tengui. TMB, tengui. Biblioteca, tengui. Videoclub, tengui. Abacus, tengui. i 300 milions de targetes més....
Au, ja les tinc totes a la cartera, agafo el carretó i ja puc sortir al carrer, em penso que no me'n falta cap, ara si que vaig documentat i targetat.

- Em posa 30 € de diesel, si us plau?
- Hi tant,....¿té la targeta dels punts pels gots de Disney?
.....
....
....

Normalitat Absoluta

Tampoc n’hi ha per tant.
Que onze jugadors de futbol guanyin a uns altres onze, tampoc ho trobo tan estrany.
És un partit més de trenta-vuit que s’han de jugar.
Al cap i a la fi, només són tres punts.
Va guanyar el que jugava a casa.
Normalment, el que treballa més, treu major rendiment.
El Far$a juga molts partits en tot l’any, van cansat.

Ja, i un ou!! I un altre ou !!

Tocava llepar!! Quina setmana més tranquil·la que ens espera.
Això si, a la "vostra", (el link va pels responsables de programació, no pas pels culés, quedi clar),diumenge a la nit, van repetir el partit del Nàstic, no fos cas que algun desafiant, s’ho prengués malament.

Em ve al cap, un dubte del Puji fa uns dies. Pericos campions pot ser un oximoron, però Bar$a manta, no en tinc cap dubte que ho és.

I per acabar, vull aclarir que la fotografia d'avui, no és cap montatge, és treta de periconsonline.com, per si hi havia qualsevol dubte.

Tranquil.la setmana a tothom,.. a tothom!

La cita anual

Per nosaltres, un dels partits de l’any, un d’aquells partits que quan fan el sorteig abans d’iniciar la Lliga, ràpidament preguntes quan et toca.
Sóc de la opinió que quant juguem contra ells, els jugadors se’ns arruguen una mica, pensen que si es perd aquest, “no passa res, és el Far$a”. I un “güevo”, clar que passa!! Hem d’anar a guanyar.
Podem perdre, faltaria més, però hi ha una cosa que mai ha de faltar, és l’orgull i les ganes de voler guanyar, i any rera any ho estan entenent..
Ha de ser un partit on els centrals han de ser contundents que no porcs, la mitja especulativa i la davantera generosa buscant pilotes, i tot l’equip, sobretot contundent, repeteixo contundent, si hem de guanyar per futbol o per rapidesa, malament anirem.
Tenen més calés, més seguidors, més Bruente, més catalans, són més humanitaris, més guapos, tot més,.... però nosaltres tenim una cosa que ells no tenen, l’orgull i el sentiment, i demà a les 22:00 s’ha de notar. El partit acabarà amb el resultat que toqui, però amb la tranquil·litat de saber que ho hem intentat.
Culés, demà toca llepar!!.

meme amb l'advocat present.

L’enginyós Clint, em va fer destinatari d’un meme confessionari a on tinc que explicar cinc coses que no sapigueu de mi.

1.- Haig de dir que no sé que vol dir l’expressió arxiutilitzada “ XD “ , com es posen els “castpost” ni el “RSS”, però com és una obvietat que roda pel món blogaire, vaig decidir no preguntar-ho no fos cas que llavors ja no tinguéssiu cap dubte sobre la meva capacitat cerebral.
2.- De petitó, durant uns quants anys, més o menys fins que vaig saber llegir i pensar per mi mateix, era del Bar$a……cola….no cola, oi? Està bé, no conta, és mentida, no, més que mentida, és impossible. Dissabte a llepar.!! (amb el teu permís, candela).
2.- Mama, saps aquell nan de pedra que tenies a Llavaneres?....si, aquell que tocava el saxo… si, si, aquell…..si aquell que et penses que et va fotre el jardiner de la comunitat…si, el tinc jo. Està mal fet, però de petit era “lazme-reir” i de gran em trobo el mateix aquí!, què havia de fer?.
3.- Suposo que si passen cinc any, prescriu. Per tant, puc explicar que durant l’època d’estudiant universitari em vaig colar al metro durant molt temps, amb una targeta del metro de Bilbao caducada.
4.- Una definitòria que us agradarà, principalment em dedico a parellar, com una espècie de “casamentero” però un pèl diferent. Vaja tonteria….”hasta aquí puedo leer”..
5.- Ja que estem de confessions, aquí us deixo una fotografia penjada amb la meva cara de debò. Sobretot per tu Clint.

Ara toca rifa!. A veure, a veure. No us puc assegurar a on ho he llegit, però deia que la Candela era la autora del meme. Per tant, si és així, li retorno a la nostra benvolguda amiga, perquè ens confessi cinc coses més o aclareixi algunes que va deixar en suspens i sinó en tens ganes, mira, p

enges unes fotos que també ens agraden molt.

PS- Tampoc sé que vol dir "ps" però com ho posa el veí i el tiu té cultura, doncs jo també i borro lo de PD,

Estic dinant

-Costella, el teu "machote" està a casa. Estàs dinant? - mentre deixo la jaqueta.
-Si, "machote", corre que marxo a la feina, seu que jo acabo i almenys estem una estona junts.
- ‘voy paia’, ¿com ha anat?, el sindicat encara dona pel sac?
-Doncs? Són sindicats.- i posa cara de pocs amics.
-Per cert Uri, saps la C? aquella noia que et vaig dir que estava embarassada? Doncs ja no ho està. Ha parit un nen?.
-Caram, no se si felicitar-la o donar-li el pèsam – li responc.
- Ets burro- confirma.
-I com li ha anat, tot bé?-pregunto
-Si, si. Bé, el part més dolorós del món, el més difícil, el més……ja saps com és la C.
-No, no sé com és, però si tu ho dius, així deu ser- contesto, (no vull problemes).
-Li posen Bryan, amb y- em deixa anar de cop.
-Hòsties!! cof!!, coff!!, Bryan?. Costella, coff, coff estic dinant, vols que em mori?. No m’hauries d’haver dit el nom fins que hagués empassat.!!- responc ennuegat!.
-I el pare que diu?
-Ha estat ell, canviat el nom quan l’ha inscrit als papers, mentre ella estava parint?- m’explica.
-I un bè negre, això no pot acabar bé, pobre nen!!-somric amb cara de pena.

La costella s’aixeca, em fa un petó i marxa a treballar.

Jo em quedo, amb la cara tonto, rumiant ,“Bryan, segur que serà un tunning, anirà al gimnàs a fer peses amb el xandal del ‘ejército español’, samarreta imperi i serà soci del Bar$a. No jutgis, no jutgis.”

Mira que t'ha deixat

Dèiem ahir, que alguns ens agraden les festes nadalenques i a d’altres no massa, però que un dinar amb la família o amics sempre és ben rebut.
El que no hi ha cap bri de dubte és que SI ens agraden les vacances de Nadal i sobretot la festivitat de reis, i el perquè és de sentit comú, rebre regals és fascinant potser tan ,com fer-los. Però el que no està dins de la racionalitat és la quantitat amb la que es fa. Ho intentaré explicar.
Sóc consumista de mena i a més, hi crec, és necessari pel funcionament de la oferta-demanda, del llocs de treball, immigració, estabilitat laboral, etc. però sempre dins d’uns límits i uns criteris no només legals sinó ètics i morals que ens marquem com a persones. I aquí és on vull arribar.
Causa: S’acosta el dia de reis, no he tingut temps, marge econòmic, alguna cosa han de tenir, no ho he comentat, la voluntat hi és, publicitat, ‘mira que mono’, la intenció també, .. i això li agradarà....
Conseqüència: Els meus dos fills reben, dues motos iguals per pujar.hi a sobre, tres camions enormes per jugar, dos cotxes per empènyer, Mr. Potato, martingales per pintar els llavis i les ungles, dvd de dibuixos, roba, patins de rodes, tragabolas, la granja i el tractor del ‘Little People’, maletí de metge, i tres bosses de plàstic més.

Quedi clar que agraïm als reis, tot els presents que ens han fet arribar pels nens. I sobretot que aquest punt el tornin a llegir dues o tres vegades però els pares de les criatures ens fem dues preguntes:

a) El patge que ens havia de regalar el traster, per guardar tot això, es deu haver parat a fer una canyeta a la Jonquera i encara no ha arribat, teniu el nº de mòbil?

b) El 2008 i 2009 no té 6 de Gener i tot ha vingut aquest 2007?. o potser és que ens hem tornat una miqueta bojos?

Amb tot això, ahir 7 de Gener no havien començat les rebaixes ni a la Roca ni al Mataró Park, a què esperen? Al 8 a que no hi pugui anar el primer?.

PD- La foto és dels 'Pare Noels' de Estella-Lizarra a Navarra.

Pinzellades II

Ho varem aconseguir, oblidar a quin dia estàvem. Entre nosaltres ens preguntàvem si estàvem a dimarts, si era 27 o 28, si era demà o passat demà quan havíem de tornar cap a casa, igual que quan disfrutàvem, de menuts, d’aquells tres mesos de vacances que ens permetia el sistema educatiu.
Però com tot lo bo s’acaba i disfrutar de vacances és “lo bo”, el dissabte 30 tornàvem de travessia per l’autopista fins a Palamós, i poc a poc varem anar tornant al nostre passat, que no és tal passat sinó present, però que com estàvem fora de la rutina i la ..….bé, m’heu entès segur.
En fi, que des de que he retornat a la meva “vidorra” he rebut varies sorpreses que us volia comentar, unes de molt tristes i d’altres tristíssimes, les tristes les comentaré poc perquè no cal anar més enllà i tampoc vull amargar a ningú, i les tristíssimes, doncs les comentaré una mica més. L’ordre l’he reflexionat de tristes a tristíssimes.

a) L’atemptat etarra i per descomptat tota la reacció del govern.(sense comentaris):
b) Executar al Hussein i ensenyar-ho per TV. (sense comentaris):
c) El tancament provisional de dos companyes: Jbauer i Gemminola, molta sort per elles.
d) La famosa nit del sms. Us transcric dos que vaig rebre i no els he vist aquí ni aquí : “tu que entiendes de vinos, cual es la diferencia entre un rioja y un penedés? Que cuanto mas al pene des, mas Rioja se te pone ¡ Bon Any Nou!.” I també aquest “ que tu vida en el 2007 sea como la de un cepillo de dientes: que tengas mucha “pasta”, que tengas un buen “mango” y que se te cepìllen tres veces al dia.”.
e) La carta als reis dels meus senglars. Infinita. Després de gastar dos bics i 500 fulls Gvarro, la gran va decidir agafar totes les revistes de joguets i grapar-les juntes, enganxar tres cares dels reis i donar-m’ho. “té papa, oi que si?”, des d’aquí aprofito “-mama, papa i germans, iaios i tietes, cosines i nebodes, les vostres opcions a que us deixin alguna cosa a casa, han caigut en picat, els nens són els nens. Això no vol dir, que aquesta mentalitat s’hagi d’aplicar a les vostres llars i la tele de plasma arribi a casa d’algun, eh, organitzeu-vos però de mitjons i calçotets ja en tinc prous”.
I per últim, el que més m’ha sorprès ha estat:
f) Que aquest paio, tingui paper a “mar de fons”. Aquí si que molts comentaris i cap de bo. De per si, el Benet i Jornet i aquestes series m’irriten, per mi “cop de mall”, però si agraden, doncs endavant. Al Àlex Casademunt també “cop de mall” però mira, el noi és com és i no hi pots fer res però dono gràcies que no tinc cap dot interpretativa i em guanyo la vida d’una altra manera, perquè si hagués de confiar que aquestes productores donguessin oportunitats als actors desconeguts i novells a les series que es fan per aquí, em moriria de gana, però de molta gana que em moriria.

Em vinc a referir, que tornem a ser-hi per aquí i espero que disfrutem.

PD- el mot “disfrutar” està mal dit en català, no existeix. Hauriem d’afegir-la, no? , a gaudir!.

2007

El primer post de l’any, serem originals.
Que hi poso?, el que he fet a les vacances,? el que m’ha sorprès retornat de les vacances?, els propòsits que em fixo per l’any nou?, fotografies curioses que he fet?, publico la carta dels reis?, explicar anècdotes dels dinars-sopars familiars?, fer rabiar perquè em queda un dia més de vacances?, no ho sé, rumiaré que faig.

En tot cas, mentre decideixo i ordeno, espero i desitjo que passeu.

¡¡¡BON ANY NOU!!!

¡¡¡¡BONES FESTES!!!!

Bé, família, amics i companys, per fi, la data i hora assenyalada i sobretot molt esperada.
COMENCEM VACANCES i tenim molta a feina a fer amb el mall.
Recordeu que ens tornem a emplaçar a principis d'any i espero que a ningú li hagi tocat la loteria, així, segur que tots en retrobarem properament.
Tot i no participar-hi, us he de dir, que he disfrutat molt amb el blogaire invisible, els regals, les pistes, els despistats, els encuriosits, els tramposos, i els que no amagaven el seu anonimat deixant les pistes.


Amb tot això, jo i el meu amic us volem desitjar ( rollo anunci Freixenet) :

BONES FESTES A TOTHOM i als culés també.

¡¡¡Fins aviat!!!

50714

Ja deu fer tres o quatre setmanes, fent un vermutet a Poblenou, el meu amic 50714, ens va proposar acompanyar-lo, durant les vacances de Nadal, a veure la seva amiga Mari Cruz de Navarra.
- tio que nosaltres anem amb dos nens i us agoviareu.
- Que no Uri, tranquil, si us ho proposem és perquè ho em parlat amb la 50714.
- Ok, per nosaltres collonut, però amb el compromís que si us agafen ganes d’anar a fotre mal porai i nosaltres estem liats amb els nens, agafeu i marxeu tranquilament i ja ens trobarem més tard, per dinar o sopar.
- D’acord, Uri, ho fem així. Com ja hem reservat per nosaltres i ens conèixen, truco jo i que ens guardin lloc per dos adults, una petita i un d’un any.
- Si, sobretot una “cuna de viatge” així no la carreguem.
- T’enviaré la web i mira que et sembla, segurament estarà nevat, agafa cadenes. (cadenes, cadenes, quina gràcia la cadena, poc em pensava que malairia tres o quatre diumenges més tard una cadena). Està al final d’un carretereta, no hi passa cap ànima, s’està de cine i no cal fer res perquè ens fan el menjar.
- Mira, costella, no hauràs de fer el menjar, tu també tindràs vacances..(aquí va caure una cleca recordatori de qui mana a casa).
- Doncs vinga, quedem així.
- Val.

Perfecte, el tema pinta, tranquil.litat, ben menjat, servit,.. buff.., ganes en tinc que arribin ja i marxar. ( atenció, abstenir-se lladre, tinc una alarma de la hòstia i el diners els té el Sr. Hipo Teca Llarga, està entès?).

Passats uns dies, amb la calma sayek, vaig mirar la web de la casa rural amb més atenció, buscant que es pot visitar i quines rutes es poden fer, i vaig trobar això

Eps, oju, això no és el que em pensava, això sembla més un camp de treball, o una ong solidària, no pinta bé. Si apareixo aquí amb el dos nens, em foten a la presó per explotació infantil. Aquí hi ha molta feina a fer, i precisament feina és el que no vull fer.

Total, que porto dos dies trucant al 50714 i no m'agafa el telèfon, és un pèl sospitós, oi?

PD- Al Hec li dic 50714 pk porta 20 anys venent-me loteria d'aquest nº i no ha tocat ni la pedrea mai, i el mal parit, s'ha canviat, casa, cotxe i esquís.

PD2- Les dues fotografies són de la casa rural on anem.

XXX

Ara que m'he aficionat al detectiu invisible dels blocaires invisibles, us deixo això:
1.- De la fotografia a avui han passat 10 anys.
2.- A la fotografia en tenia 20.
3.- El dia que us caseu, hi ha una versió de Tom Jones 'in live'.
4.- Al Denver de Tetuan, m'ha fotut cada pallissa que no hi vull tornar.
5.- Viatge més que el Paski Maragall.
6.- Fumava en pipa.
7.- Les trompetes de la mort, li temen.
8.- Si es menja un iogurt, quan li arriba al estómac, ha caducat.
9.- Poc a poc, està sortint de l'armari futbolístic.
10.-Li agrada anar foten cullerades.
11.- i definitiva, no és ninguna de les de la foto, per cert, ¿que foties entre tanta mossa?

¡¡PER MOLTS ANYS!!

PD- Mikeperx's també va per tu.

Tela de diumenge

Ahir, llegint el blog del Istvud, vaig pensar que també havia tingut un diumenge curiós com per explicar-vos El Fet.

Des de fa un parell d'anys, he agafat certa afició a la BTT, com molta altra gent, i mira, pedalant, pedalant, anar coneixent territori.

Aquest diumenge passat, hi havia una cursa popular a Sant Feliu de Pallerols, la última de l'any, i amb en Serri, haviem parlat d'anar-hi. Era qüestió de passar un bon matí i d'intentar millorar els dos únics resultats que tenia: últim a la cursa del Daró a la Bisbal i penúltim a la Tramunbike d' Olot. D'acord, molt difícil no és.

Haviem quedat a les 7:00 a baix al carrer per arribar a les 8:00, fer les inscripcions i sortida a les 9:00. Perfecte, tot organitzat. Dissabte nit, les dues bicis, totes netes, engrassades, polides, ajustades,ja dormen dins del cotxe, només cal aixecar-se, esmorzar i màquina.

Deixant de banda, que ens vem perdre i que S.F de P. està més lluny que no em pensava, vem arribar a 2o' d'iniciar la cursa. Cap problema, temps suficient. Col.loquem la roda a lloc, repassem els frens, les fixacions, ens vestim abrigadets per primera hora i lleugers pel final, bidó d'aigua, barretes, estirament, ulleres, casc a lloc i correctament ajustat, última engrassada, escalfem una miqueta i ens acostem al punt de sortida. El meu caparró va recordant el perfil, ....km 3 primera pujada de 200 mt., baixem fins al 8 que tornem a pujar, avituallament, al km 15 el nostre Tourmalet que acaba el 21 i baixada fins al final......, s'acosta el moment, ens anem col.locant cap a davant, una petita empenta per aquí, el noi de la organització es col.loca per donar la sortida....fixem el pedal de la dreta per sortir a foc...un traguet d'aigua que empassaré sorra...repasso el plat i el pinyo....l'Organitzador que alça el braç ...i ...PAM....

Apreto el cul, fermo el manillar, tota la força a la cama dreta, sortim cremats. Ràpidament m'adono que el contaquilòmetres no funciona, merda!, segurament al treure i posar la roda he mogut el catxarret, seguim cremats. Ens anem situant, tothom intenta anar endavant per agafar lloc en els passos difícils i no perdre ritme,..

-Serri a l'esquerra i passem pel bassal.

Tot d'una a 300 mt. de la sortida, Crash..., penso: he tocat una pedra?, he perdut la manxa o el bidó?, he estripat els pantalons?, s'ha li ha caigut un pet al Serri?.....ostres, els pedals no van, s'han clavat, no es mouen, que passa?!!.... i allà estava, com una serp a terra, la cadena partida.

La cadena partida al terra, ¿que cony fot la cadena partida al terra?, ¿però es pot partir la cadena?, no m'ho vull creure. Doncs si, a vegades passen aquestes coses.

El Serri que és manetes, treu un aparell que m'arrenca dos "eslavons" i m'ha la torna a empalmar (la cadena) però entre fet i fet em perdut 20 minuts,...llàstima, avui que guanyavem. La organització (un paio amb una moto de cross) ens va desqualificar perquè haguessim trigat massa i ens va obligar a reenganxar-nos a la cursa més endavant.

Què us sembla? Últim al daró, penúltim a la Tramunbike i desqualificat a SF de P.

Moraletja : "no diguis blat fins que la tinguis a l'avió, tornant del Japó".

Campió de Lliga

No va poder ser, però es va acabar, sent, com havia de ser.
El Madrid en una mitja ocasió ens va encasquetar un gol, gràcies Rufete per perdre tantes boles a mig camp, sense fer cap mèrit extraordinari (noies per vosaltres) per aconseguir-lo. A partir d’aquí i també, en molta part, per l’expulsió del Fifa World Player, el Madrid va cedir el 60% del camp a l’Espanyol.
Varem apretar fort, els vem tancar a la seva àrea, el Madrid acabà el partit sense davanter centre, però no va poder ser.
Em quedo tranquil per l’actitud de l’equip i més veient com els merengues perdien temps i van acabar el partit demanant l’hora.
No en tinc cap dubte, la Lliga ja té campió i ahir estava al Japó.

Pinzellades

Semana histèrica però ja sóm a divendres tot el dia.
Us vull fer arrivar quatre pinzellades a veure que us sembla.
Cadascuna surt de les converses, blogs, comentaris de tots els qui formem aquest espai, i que cada vegada hi disfruto més.
Per arte de birlimbirloke heu passat a ser part d'aquest titi i no paro de veure blogaires pel carrer. Un mosso, podria ser en D de la Txell, ostres unes bambes com les del clint, quin diari llegeix aquest, serà en Charlie, mira aquell del walkmans amb la samarreta del Bar$a, serà en Mikel, ...bé tants i tants, Puji, Dani, Oscar, Gerard, Kanu, Edu, Desmmond, Jbauer, Joana, Cruella, Tarambana, Zinc, Eva, Farlopa, gemminola, tondorotondo, Modgi, Sr. Verdet, Sergi, Cetina, el veí, pd40, ignasi, Karbeis, Candela, El7, doomaster, Sergi, Airum, chamb, gatot... bé tants i tants, segur que em deixo algun però segur que ho entendrà, doncs res, que em foteu passar una setmana collonuda i a més aprenc ortografia, musica, reflexions, literatura i política, d'acord i una miqueta de futbol culé, que més es pot demanar pel preu mòdic de l'ADSL?.
Bon cap de setmana.
Serà el Nadal que em fa dir aquestes coses? o és la sequela de la mossegada del tió diabòlic?.

Jbauer, veus quin pessebre més xulo, és minimalista total. El Chus i els seus, ep , i el caganer del Laporta.
Txell, ja n'hi ha un de menys.

Després d'haver dit lo dels pares NOels, mireu que em vaig trobar al balcó del veí. (Es veu el pare noel?).
Clint, veus, el tió que pela mandarines.

Gràcies farlopa pel detall. Companys aquí en Farlopa va fer-me a mi, baixet, al Puji, l'escut del Apañó i al Oscar amb la cara d'en Tamudo. Un regalazo!

PEr cert Espanyol - R. Madrid, a veure com va.

El meme del 123

El benvolgut veí, diumenge, entre protesta i reclam a les veïnes del Àtic 1ª Escala B, sobretot B, em va fer receptor del meme 123,. Consisteix a agafar el llibre que tens més a ma i obrir per la fulla 123, cinquena línia i transcriure-la, tot indicant posteriorment, el títol i l'autor.
Doncs vinga, mans a la feina:

• Cinquena línia - això elimina - "En tip i tap al bosc", "el conill Tom canvia de casa", "les vocals" i els "Tintins", això va bé, va bé.
• plana 123- això elimina - "Catàleg Toy'r'us", els "Racc", "Les Guies" i gairebé tots els "Tria la teva aventura". Uy, que poquets.
• autor - m'elimina el "Lazarillo de Tormes", "Cantar del Mio Cid", "Robin Hood" i "El flautista de Hamelin".

Estiro el braç, pinço amb els dits, arronso, obro per la plana 123, ñalsdkhg`0er2 , ups,..perdó he deixat el llibre sobre el teclat, cinquena línia i:

".......;porque aquí estamos en lugar desierto. 13 El les dijo: Dadles vosotros de comer. Y dijeron ellos: No tenemos más que cinco panes y dos pescados a no ser que vayamos nosotros a comprar alimentos para toda esta multitud. 14 Y eran.............", escrit per un tal Lucas i de títol "Nuevo Testamento".

jajar, jajar, jajar, quina gràcia....tranquils, he tingut molts dies per rumiar-la. Ara va de debò.

"....no obtuvo respuesta. Hice girar el pomo y la encontré abierta. Entré, creyendo que no me había oído, y lo llamé.

-¿Damos hoy un paseo, monsieur?

Me detuve y dirigí una mirada en derredor. Duponte estaba encorvado sobre su cama como si rezara, con ......" és del llibre La Sombra de Poe, escrit per Matthew Pearl i la veritat és que m'està costant llegir-lo, no el trobo cap cosa extraordinaria.

Molt bé, li passo, si vol, el meme a (giro ruleta) brrrrrrrrrr, a la amiga Candela i si ja l'ha fet com li queda una altra ma lliure i segur que té més llibres, que en digui un altre.

Veí, ha estat un plaer i un gran honor ser partícip i receptor del meme.

Per cert, l'Espanyol a tornat a guanyar, que avorrit, sempre estem igual, em faré de la Real.

Ja el tenim aquí

En Serri, m'explicava la setmana passada, que el seu nen estava com boig perquè ja els hi havia arrivat el tió.

-Serri, que vols dir que ja us ha arrivat el tió?

-Si, durant uns dies, pugem amb el nen al terrat i el cridem que ja pot baixar de la muntanya, i avui li he plantat a la porta, he trucat i he tancat, "nen ves a obrir" . Quan l'ha obert li hauries d'haver vist la cara.

- Carai tio, com les penseu, està bé, si més no, original.

El titi com a bon pare, ja el veus amb la costella i els dos nens, divendres, dissabte i part del diumenge cridant al tió que ja pot baixar de la muntanya. Au !

Total, que agafem ahir al migdia, li planto el tió a la porta, truco i li dic, Maria mira qui és.

Mira, obra la porta i comença a xisclar, plorar, riure histèrica, perduda, com un coet , amb un susto al cos que no es podia estar quieta, es va posar sota les cames de sa mare, tremolant,

- Mama el tió, mama el tió.

- Agafa'l fes-lo passar, li deiem.

- Nooooooooo!!!

Doncs el que havia de ser una grata sorpresa s'ha convertit en una por fora de mida, i el pitjor és que tampoc vol que el tirem perquè es pensa que es quedarà sense les cagadetes.

Ara el tenim a fora i el titi és qui li ha de donar de menjar perquè la nena ni en broma i el petit l'agafa per la barretina i el fot de yakutake.

Tan lleig és?